Etiquetes Entrades etiquetades amb "vivisecció"

vivisecció

3540

Avui 24 d’abril, Dia de l’Animal de Laboratori, estrenem a la TDT aquest documental sobre l’experimentació amb animals produït per l’Institut Nina Rosa.

És una crítica a la vivisecció. En ell estudiants, professors, doctors i activistes qüestionen des de l’ètica i la lògica (que van de la mà) aquesta cruel i innecessària pràctica, posant sobre la taula un debat poques vegades tingut en compte dins dels cercles acadèmics, educatius i de la vida quotidiana.

 

 

Cent milions d’animals són assassinats cada any en el món en el nom de la ciència. És una de les més absurdes matances d’éssers sensibles que s’han perpetrat al llarg de la història en aquest món anomenat civilitzat. Veure aquesta pel·lícula és veure què passa a la teves esquenes, ja que milers de productes comprats a diari són posats a prova en animals innocents i indefensos.

1798

L’Acadèmia de Ciències d’EEUU declara que les tecnologies ara disponibles per a fer assajos fan innecessaris aquests primats en la immensa majoria de les investigacions.
“Donada la gran proximitat entre ximpanzés i humans, que comparteixen trets de comportament similars, els Instituts Nacionals de Salut haurien de consentir la seva utilització en les investigacions biomèdiques exclusivament sota estrictes condicions, incloent l’absència de qualsevol altre model possible [per als experiments] i la impossibilitat ètica de realitzar la investigació directament en éssers humans”. Amb aquesta declaració es pronuncia un comitè especial de l’Institut de Medicina (Acadèmia Nacional de Ciències) i el Consell Nacional d’Investigació d’EEUU, en un informe realitzat a petició del Congrés nord-americà.

Els especialistes de la comissió consideren que només ha d’autoritzar-se la investigació amb ximpanzés quan la seva prohibició impedeixi fer avanços significatius en estudis de dolència que suposen una amenaça greu per a la vida humana.

Els últims avanços, com les tecnologies cel·lulars i diferents models animals, fan que els ximpanzés no siguin gairebé necessaris en els experiments.
En els últims deu anys, s’han realitzat 110 projectes d’investigació amb de ximpanzés finançats pels Instituts Nacionals de Salut (la institució nord-americana que paga amb fons federals la major part de les ciències biomèdiques), assenyala l’informe, que es presenta en la revista Science.

La meitat d’aquests 110 projectes eren d’investigació de l’hepatitis i la resta d’estudis relacionats amb genòmica comparada, neurociencies i investigació del comportament, malalties infeccioses i el virus sincitial respiratori (RSV, en les seves sigles en anglès).

L’informe recomana que la utilització dels ximpanzés en la investigació biomèdica s’admeti exclusivament quan:

1) no existeixi altre model apropiat per als assajos, com proves in vitro o in vivo però no en humans, o altres models animals per a l’estudi en qüestió;
2) la investigació no pugui realitzar-se en persones per motius ètics,
3) la prohibició de la utilització de ximpanzés impedeixi fer avanços necessaris per a evitar i tractar dolències que suposen una amenaça per a la vida humana.

A més, els animals utilitzats en aquests casos extrems, han de ser mantinguts en entorns físics i socials apropiats o en hàbitats naturals.

En el cas de la genòmica comparada i d’investigacions del comportament, els experts consideren que solament poden utilitzar-se ximpanzés sota dues condicions:

1) que els estudis proporcionin coneixements inassolibles d’una altra manera en genòmica comparada, comportament normal i anormal, salut mental, sistemes cognitius i emocionals;
2) que tots els experiments es realitzin amb animals que no els rebutgin i utilitzant tècniques mínimament invasives i es facin de manera que es minimitzi el dany i la tensió de l’animal.

“Les recomanacions de l’informe responen al requisit d’un conjunt uniforme de criteris per a avaluar la necessitat científica dels ximpanzés de les investigacions biomèdiques, genòmiques i de comportament”, ha declarat el president del comitè, Jeffrey Kahn.

“El comitè conclou que la utilització en investigació d’animals que estan tan properament relacionats amb les persones no han de realitzar-se tret que ofereixin un coneixement que no es pot adquirir amb altres models animals i tret que tinguin suficient valor científic i mèdic que compensin el cost moral. Hem trobat molt pocs casos que s’ajustin a aquests criteris”. Els experts s’han enfrontat a un delicat dilema amb el HCV, una infecció que pot provocar greus danys en el fetge i càncer, i no han arribat a un consens sobre si els ximpanzés són essencials o no per al desenvolupament d’una vacuna, explica l’Acadèmia Nacional de Ciències. Uns 3,2 milions de persones sol a EE UU pateixen HCV i es produïxen entorn de 17.000 noves infeccions cada any. Els humans i els ximpanzés són les úniques dues espècies susceptibles d’infectar-se amb HCV i no existeix actualment altre model animal adequat per a provar noves vacunes, però el sistema immune dels ximpanzés lluita amb major efectivitat contra el virus que el de les persones i és poc probable que l’animal sofreixin danys en el fetge.

La qüestió és si es pot passar directament o no a l’assaig d’una vacuna en humans sense passar per la prova en ximpanzés. La comissió ha deixat oberta la possibilitat que es puguin necessitar aquests animals en investigacions futures per a desenvolupar tractaments o mètodes preventius abans noves malalties. “La proximitat genètica dels ximpanzés als humans i les seves similituds biològiques i de comportament no solament converteixen als primers en una espècie valuosa única per a certs tipus d’investigació, sinó que també exigeixen una major justificació a l’hora de realitzar estudis amb ells”, explica l’Acadèmia Nacional de Ciències.

Els autors de l’informe recorda en Science que, en 2010, la UE va prohibir la utilització de tots els grans primats, inclosos els ximpanzés, en els experiments, però amb una clàusula (similar a la qual ara es proposa a EE UU) que autoritza el seu ús en estudis de malalties que suposi una greu amenaça per a la salut humana, i sempre que no es puguin arribar a els mateixos objectius amb espècies o mètodes de laboratori alternatius.

Així, l’ús d’altres animals, en aquest cas els ximpanzés, com a recursos per als humans contínua sense contemplar l’abolició ni quan les similituds amb els primats humans són tantes que es plantegen dubtes ètics, només es regula la forma com ho fem per a seguir excusant la nostra actuació sobre altres animals sintents que tenen els mateixos interessos que nosaltres a viure lliures i no patir.

Font: El País

3410

Barcelona.

Activistes d’Animanaturalis sota la Campanya “Quants animals mata la teva crema solar?” han improvisat una platja a la Rambla de Catalunya de Barcelona on una noia i un noi es protegien dels raig uva amb una crema solar ensangonada per a mostrar la ciutadania que un acte tan habitual durant l’estiu, com és utilitzar un fotoprotector, provoca cada any la mort de milions d’animals usats en experimentació, només a la Unió Europea.

La recerca cosmètica aplica cruels experiments en centenar de milers d’animals cada any, tals com conills, rates, ratolins i conills d’indies. Les proves consisteixen en provocar enverinaments, mutacions genètiques, malformacions, tumors malignes i altres danys fisiològics per a estudiar l’absorció, meteorització, distribució y excreció de les substàncies químiques.

Les proves més comunes són el Test Draize, consistent en l’aplicació de dosis exagerades del producte en un dels ulls d’un conill immobilitzat, fins a produir-les úlceres, nafres, hemorràgies i ceguesa, mentre que l’ull sa serveix com a referència. I el Test de Toxicitat Aguda o DL50, que es basa en obligar els animals a ingerir , inhalar o a absorbir una substància qualificada com a perillosa fins que mor la meitat d’ells desprès d’una agonia lenta i dolorosa. Per a cada prova són necessaris uns 200 animals.

Durant l’acció els i les activistes han explicat als ciutadans que existeixen alternatives viables a aquests procediments com són el cultiu de cèl·lules i teixits humans o els simuladors electrònics entre d’altres proves. I els han instat a fer una comprar ètica comprovant que el producte triat no ha estat testat amb animals.

1774

Barcelona

Prop de 300 persones convocades per Igualdad Animal han participat a la marxa contra la vivisecció a la ciutat de Barcelona, en una acció que s’ha inclòs dins del marc de la Setmana Internacional Contra l’Experimentació Animal.

La concentració, davant de la Sagrada Família, ha reunit a tots els activistes convocats, mostrant fotografies d’alguns dels animals que són utilitzats als laboratoris, així com pancartes amb lemes contraris a la vivisecció.

La marxa ha començat puntualment a les 12.00 h. i ha recorregut el centre de la ciutat durant gairebé dues hores, sense incidents. Durant l’itinerari, els activistes han passat per la Monumental de Barcelona, on s’han pogut sentir crits a favor de l’abolició de la tauromàquia.

La manifestació s’ha aturat en dos punts del recorregut, on la farmacèutica Novartis hi té oficines comercials. En aquests indrets, s’ha reclamat una ciència sense víctimes i la necessitat de generar un debat a la societat per tal de reflexionar sobre l’ètica de l’ús d’altres animals en la recerca.

Durant el recorregut, algunes persones han aplaudit la marxa a peu de carrer o des de les seves vivendes, mostrant simpatia amb els manifestants i la causa que defensen: l’abolició de la vivisecció.

L’itinerari ha finalitzat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, un lloc triat com a símbol de la ciutat on s’executa aquest tipus de recerca especista i on s’ha reclamat que s’avanci cap a una ciència ètica i sense víctimes, s’ha recordat l’explotació i patiment que pateixen diàriament els animals en els laboratoris d’arreu del món i s’ha mostrat la necessitat de caminar, amb determinació, cap a un món on els horrors que pateixen els altres animals, que no volen ser utilitzats per a finalitats humanes, formin part del passat, i on actualment milions d’ells són víctimes de la recerca.

Durant el 2009, i segons dades del Ministerio de Medio Ambiente, els animals que van morir als laboratoris van ser, aproximadament, un milió i mig, xifra que suposa un augment de més del 50% del total de morts produïdes l’any anterior, però segons dades de l’organització Igualdad Animal, aquesta xifra no s’acosta de cap manera al número real de víctimes de l’experimentació, ja que aquestes no inclouen els animals invertebrats, que, segons els propis estudis dels científics, son animals capaços de sentir i, segons els activistes, són animals amb interessos propis com qualsevol altre animal.

Els manifestants han corejat lemes contra aquestes pràctiques com ara: “derechos ya para los animales”, “los animales merecemos respeto”, “vivisección abolición” i “contra el especismo: activismo”.

Algunes de les persones que han vist passar la manifestació també han mostrat que tenen coneixement que, el que passa als laboratoris no és just pels animals, malgrat expressar, en primera instància, que la connexió que fan entre la paraula “animal” i el que els preocupa respecte a aquests sigui, només, les molèsties que la tinença irresponsable d’altres humans, pugui causar-los.

En acabar la manifestació, concentrats davant del Parc de Recerca Biomèdica, la portaveu a Catalunya d’Igualdad Animal, Sílvia Carratalà, ha llegit un manifest en que s’ha reclamat la fi de l’experimentació amb animals i s’ha fet una crida a la reflexió social per visualitzar l’ús que la nostra societat fa de la resta d’animals, on diàriament se’ls massacra a milions per a finalitats humanes absolutament innecessàries a les granges, escorxadors i a tot tipus de centres d’explotació per a oci, consum, recerca, etc. basant-nos per fer-ho, sense qüestionar la seva ètica, en el prejudici d’espècie imperant en la nostra societat i que es sustenta en una superioritat irreal que permet discriminar els interessos de la resta d’éssers vius sota la idea de l’especisme, igual que el racisme ho fa de forma injusta i arbitrària entre persones de diferents orígens o el sexisme entre persones de diferent sexe.

Els activistes han recordat els 36 gossos alliberats d’un centre de cria i experimentació, mostrant les seves fotografies, felicitant-se per haver-los ofert la possibilitat de viure unes vides dignes i llargues lluny de l’explotació que haguessin sofert si no haguessin estat rescatats del circuit de l’especisme, han recordat els milions d’animals que encara queden per alliberar del seu captiveri i patiment i han acabat amb un llarg aplaudiment, recordant totes les víctimes de l’especisme i animant a continuar la lluita per aconseguir la seva abolició.

2642

Estrenem programa i plató, Fòrum serà un programa on parlarem de diferents temàtiques animalistes. Avui parlem de la vivisecció amb:

– Fabiola Leyton, investigadora a l’Observatori de bioética i dret de la Universitat de Barcelona.
– Anna Mulà, advocada especialista en animals i mediambient.
– Núria Querol, metgessa, biòloga. Membre de la Comissió d’Ética en experimentació animal de la Generalitat de Catalunya. Representant d’InterNICHE a Espanya.
– Moderat per Araceli Vegana, periodista.

1722

Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

Prop de quatre cents activistes convocats per Igualdad Animal s’han concentrat dissabte dia 5 davant de l’ajuntament de Sant Feliu de Codines per realitzar una marxa contra la vivisecció.

Els activistes han iniciat la marxa pel poble a les onze trenta, cridant consignes a favor dels drets dels animals, i duent pancartes amb les imatges que els centres de vivisecció mai no mostren al públic, així com les fotografies dels 36 animals alliberats la nit de cap d’any de les mateixes instal·lacions on ha finalitzat la marxa de protesta.

Durant el recorregut, els activistes han pogut intercanviar punts de vista amb la gent del poble i constatar que el desconeixement de la població sobre les alternatives a la experimentació amb animals nohumans són notòries, igual que ho és el desconeixement del que els fan als animals als laboratoris. Els manifestants també han expressat les seves opinions sobre aquest desconeixement i l’esperança que la visió de la ciutadania canviï quan aquestes situacions siguin exposades a la llum pública i no es realitzin d’amagat.

Després d’una hora i mitja de marxa per les rodalies del poble fins les Instal·lacions del centre de cria Harlan Interfauna Iberica i Isoquimen, els quatre cents activistes han cridat lemes com “Vivisección Abolición” y “Derechos ya para los animales”.

Les empreses propietàries de les instal·lacions del centre de cria i experimentació, havien retirat els rètols que anunciaven els seus noms de les portes de les instal·lacions, en un altre intent de desvincular el coneixement del públic de les activitats que realitzen aquestes empreses.

Davant de les instal·lacions, les persones assistents a la marxa han expressat la seva repulsa a unes industries que crien gats, gossos, rates, hàmsters, fures, ratolins, cobaies i altres animals per a ser enviats a laboratoris i empreses, facultats, hospitals i complexos militars on son obligats a ingerir tot tipus de substàncies tòxiques, provocar-los tot tipus de malalties que no contraurien per sí sols, fer-los amputacions o ferides d’armes que mai no inventarien, contagiar-los de malalties que la seva natura no els provocaria, crear-los addiccions a substàncies que mai no prendrien en llibertat, obligar-los a reproduir-se per veure quins danys provoquen aquestes coses als seus cadells i matar-los un cop finalitzats els experiments o fins i tot abans, per abandó de la línea d’investigació.

Mentre els activistes mostraven les pancartes amb les fotografies dels 36 animals que van ser rescatats per simpatitzants d’Igualtat Animal en aquestes instal·lacions, es podien sentir els crits dels animals que romanen allà tancats i que no correran la sort dels 36 alliberats que ara viuen una vida digna de ser viscuda.

Igualdad Animal rebutja l’experimentació amb animals al tractar-se d’una pràctica injusta basada en el supòsit de la discriminació. Per exemplificar aquesta discriminació en una societat especista, que avantposa els interessos econòmics d’uns pocs davant dels interessos de viure lliures, no patir i no ser morts d’una amplia majoria.

Pels activistes, no hi ha cap motiu que justifiqui la desconsideració cap als interessos dels animals, i per tant no creuen que estigui legitimat sota cap concepte el seu ús. Això no significa que estiguin en contra de la investigació científica, sinó que creuen necessària la inversió en el desenvolupament i l’aprovació de mètodes alternatius. Com el que ha estat aprovat recentment per la Unió Europea per a substituir l’ús de rates i ratolins per l’ús de mètodes químics en l’estudi de biotoxicitat marina.

1765

La Comissió Tècnica de Contaminants de la Cadena Alimentaria de la Unió europea, ha validat un mètode alternatiu a l’ús de rates i ratolins, per a l’anàlisi de biotoxines marines en mol·luscs destinats a alimentació humana.

Els mètodes biològics que utilitzen rates i ratolins presenta grans deficiències i no es consideren aptes degut a l’alta variabilitat dels resultats obtinguts, la insuficient capacitat de detecció d’elements tòxics per la salut humana i el caràcter limitant per l’especificitat dels individus sobre els quals es fa el testeig, cosa que no fa extrapolables els resultats de toxicitat en humans.

A partir d’ara s’utilitzarà un mètode de cromatografia líquida i espectrometria de masses en tàndem, sota la coordinació del laboratori de referència de la unió europea, per a determinar les biotoxines marines en aliments de procedència animal per a consum d’alguns humans.

Aquest serà el mètode de referència per a la detecció de toxines i caldrà que s’utilitzi de forma habitual en els controls oficials en qualsevol etapa de la cadena alimentaria i pels autocontrols dels operadors de les empreses d’alimentació, que tindran temps d’adaptar-se al mètode químic fins el 2014. No obstant això, els bioassajos en rates i ratolins s’utilitzaran durant els controls periòdics de les zones de producció per a detectar toxines marines noves o desconegudes.

Això significarà que mil·ers de ratolins i rates no seran utilitzats per testar biotoxines marines en mol·luscs per no considerar-se models vàlids, tot i que, les mateixes institucions que ara no els consideren vàlids han estat anys donant per bons els resultats de les investigacions de biotoxines realitzades en ells i autoritzant el consum de mol·luscs amb biotoxines en la cadena alimentaria i continuaran usant aquests mètodes no-vàlids fins al 2014.

1463

El Parlament Europeu ha aprovat la nova Directiva sobre protecció dels animals i el seu ús per a finalitats científiques.
Aquesta directiva transgredeix enormement la naturalesa de la proposta original de la Comissió Europea, que pretenia enfortir la protecció dels drets dels animals usats per a finalitats científiques, per la via de promoure mètodes i técniques alternatives.

LA PLOMA

1280
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

4504
Segon programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...