Etiquetes Entrades etiquetades amb "vivisecció"

vivisecció

285

El Tribunal Europeu de Justícia desestima el recurs interposat pel Govern espanyol i la Xunta de Galizia contra la normativa comunitària sobre els canvis en els controls de toxicitat per al marisc que obliga a substituir els ratolins per proves químiques.
 
Des de finals de 2011, el Reglament CE 15/2011 permet l’ús de mètodes alternatius que no utilitzen animals -els quals es veien sotmesos a un dolor extrem i una posterior mort – en les proves per a la detecció de biotoxines marines en mol·luscs destinats per al consum humà.
 
L’autoritat científica EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) va indicar que els mètodes amb animals presentaven deficiències i no es consideraven adequats per assegurar la seguretat alimentària, de manera que la Comissió Europea va atorgar als estats membres un termini per aplicar els mètodes químics que va acabar a finals de l’any passat. No obstant això, l’estat espanyol, un dels principals productors europeus i mundials de marisc, va apel·lar contra aquesta decisió en considerar que l’impacte econòmic de la mateixa era “desproporcionat” entre altres raons.

A aquesta argumentació el TE al·lega en la sentència que: “La protecció de la salut pública té una importància preponderant pel que fa a les consideracions econòmiques, de manera que pot justificar conseqüències econòmiques negatives, fins i tot considerables, per a determinats operadors” i que tot i ser demostrat l’increment del cost per mostra en el mètode LC-MS / MS sigui superior al cost del mètode biològic “no es pot considerar que tal sobrecost sigui desproporcionat respecte a l’objectiu perseguit, que consisteix en la protecció de la salut dels consumidors de mol·luscs bivalves.”

Entre les consideracions per rebutjar el recurs, el tribunal europeu de justícia accepta l’acreditació del mètode químic LC-MS / MS, validat per diversos laboratoris sota el control del LRUEBM, com a mètode que permet detectar toxines lipofíliques conegudes de manera més fiable que el mètode biològic que pot donar lloc a falsos resultats negatius.

També explica que no ha quedat prou demostrat per l’estat espanyol aquest increment del cost i que tampoc no s’han tingut en compte la reducció de costos per la major fiabilitat del mètode químic.
 
Alberto Díez, portaveu de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals, ANDA, es mostra molt satisfet davant d’aquesta decisió, que suposa “un avanç important en el reconeixement dels mètodes alternatius que sent més fiables, no impliquen sofriment per als animals, permetent que guanyem tots“. ANDA s’havia dirigit a l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició per a sol·licitar que s’avancés al final de l’experimentació amb animals.

Imatge: Igualdad Animal

Entrevistem al Roger Olmos, un il·lustrador que té publicats més de 50 llibres il·lustrats i té entre d’altres premis tres White Ravens. Ha treballat també en publicitat i televisió. Recentment ha tret el seu llibre més personal “Sin palabras”, amb el suport de FAADA i l’editorial Logos. Roger ens explica com va sorgir la idea de fer aquest llibre i la seva experiència com a il·lustrador i ARTivista pels Drets Animals.

 

 

208

Al moment de redactar aquesta columna vinc tornant del 12 Congrés Mundial de Bioètica, que es va realitzar a Ciutat de Mèxic els passats 25-28 de juny de 2014. Organitzat per la International Association of Bioethics, aquest gran esdeveniment que va convocar a més d’un miler de persones, va comptar en aquesta versió amb dues sessions dedicades íntegrament a la relació entre humans i no humans. Aquestes sessions, “Animal Ethics” i “Reflexions socials i bioètiques sobre el moviment dels Drets Animals a Llatinoamèrica” van ser els segments específics que es van referir a la qüestió del tractament que dispensem als animals no humans, des de diferents perspectives científiques i acadèmiques.

En ambdues sessions, més d’una dotzena d’investigadors i investigadores es van referir a diferents problemàtiques, tals com la investigació amb animals, els animals silvestres en captivitat, la selecció artificial en els gossos domesticats, les granges industrials, l’ètica en l’alimentació, els problemes de la tinença no responsable d’animals, el moviment dels Drets pels Animals a la regió, entre d’altres. Les ponències, transversals a diverses disciplines científiques i humanístic-filosòfiques, van tenir en comú la reflexió crítica i les propostes que van apostar per una ètica inclusiva dels animals no humans.

A dia d’avui, la bioètica se centra en els problemes ètics de la biomedicina, i gran part del congrés va reflectir aquesta tendència. Per això mateix, és d’agrair tant a l’organització del congrés, com al comitè científic i els i les investigadores participants, que els animals no humans i el qüestionament del especisme antropocèntric hagin tingut un lloc al congrés mundial d’enguany, dins de les propostes i desafiaments per a una bioètica més àmplia. Al meu parer, això no és sinó la mostra que la preocupació pels animals és una incomoditat moral urgent, que inquieta, i que ens crida a pensar i actuar. I així mateix ho van manifestar els investigadors i participants d’aquests dos segments, en proposar noves perspectives i desafiaments per a la ciència, les humanitats i l’ètica en relació als animals no humans.

És important que tots i totes els qui busquem la superació del especisme, intervinguem de manera activa en aquells espais en què treballem i en els quals desenvolupem la nostra vida i que ens són quotidians. Cada dia i sense parar. Perquè aquesta és l’única manera de “apurar” la revolució d’aquest segle, la dels drets dels animals no humans.

Sóc vegana i des de la meva infantesa m’ha preocupat la relació especista antropocèntrica que la humanitat manté amb la resta dels animals. Encara busco respostes a moltes preguntes d’aleshores. Sóc Treballadora social, màster en Filosofia Política i màster en Bioètica i Dret. Actualment estic escrivint la meva tesi doctoral en Filosofia, tractant sobre els límits de la filosofia moral, la bioètica i els drets dels animals. He estat activa en el món del animalisme des de fa més d’una dècada, sempre amb un peu en la teoria i un altre a la pràctica. Comparteixo la meva vida amb el meu marit, tres gates i un nombre sempre canviant de gats rescatats del carrer als quals donem en adopció.

170

El 24 d’abril es conmemora el Dia de l’Animal usat als laboratoris amb l’objectiu de visibilitzar el dolor i el patiment causat a milions d’animals en nom de la ciència. Es calcula que més de 115 milions d’animals són assassinats cada any en l’àmbit de l’experimentació animal, 12 milions a la Unió Europea i 1,5 milions a Espanya, segons dades del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

A l’estat espanyol associacions de Drets Animals han realitzat diferents accions per a visibilitzar les víctimes dels laboratoris i demanar posar fi a aquesta pràctica.

 

 

Askekintza Liberacción Animalista ha publicat una recerca pionera a l’estat per esbrinar fins a quin punt les Universitats de l’estat espanyol utilitzen l’experimentació animal com a mètode docent a les seves aules. Els resultats de la investigació mostren que 61 de les 70 universitats de la mostra utilitzen animals per a experimentació i docència davant 9 que no ho fan perquè no ho requereixen els estudis que oferten.

Complementant la recerca han publicat un “Manual para la Objeción de Conciencia a la Experimentación Animal Docente” adreçat als i les estudiants universitàries.

A Barcelona, activistes d’Igualdad Animal han omplert creus amb imatges d’animals víctimes de l’experimentació, la plaça de la catedral esdeventint un cementiri en memòria dels milers d’animals que cada dia són emprats als laboratoris per a experimentar.
 

ANIMALS ASSESSINATS EN LABORATORIS ANUALMENT

 
A nivell europeu la Iniciativa Ciutadana “Stop Vivisection” ha aconseguit superar el milió de signatures necessàries per a poder modificar la legislació que regula la experimentació amb animals i i l’ús que en fa la ciència als laboratoris europeus.
Un milió tres-centes cinquanta mil signatures verificades per les autoritats avalen la demanda de l’anulació de la Directiva 2010/63/UE relativa a la protecció del animals utilitzats amb finalitats científiques i a que presentin un nou text que prohibeixi l’experimentació amb animals en el marc de la recerca biomèdica i toxicològica, substituint-la per mètodes alternatius vàlids per a l’ésser humà.

224

Després de Earthlings, TVAnimalista estrena un nou documental doblat en català i castellà, es tracta del documental produït per PETA sobre Britches.

En 1985 un grup d’activistes del Front d’Alliberament Animal va entrar a les instal·lacions d’un Bioteri del centre d’experimentació amb animals a la Universitat Riverside de Califòrnia USA. El que els membres de l’ALF van trobar dins superaria els límits de crueltat, i seria llavor d’odi contra la ciència.

 

 

Dins del Bioteri van trobar a en Britches. Brithes era un mico bebé de tan sols uns mesos. Les condicions en què aquest es trobava van ser literalment impressionants. Britches es trobava amb les seves parpelles cosides, des dels 2 dies de néixer, per així comprovar si la ceguesa permanent induïa danys cerebrals en el petit macaco. Alhora, li van connectar uns cascos amb benes al cap i el van sotmetre a interminables sessions de decibels.

Locució: Graciela Candela

148

L’Institut Nacional de Salut (INS) ha anunciat que tots els seus ximpanzés que viuen actualment a New Iberia Research Center seran exclosos de forma permanent de la població investigada.

Llargament criticada pels defensors dels Drets Animals per maltractament animal i per la cria il·legal de ximpanzés, el Centre d’Investigació de New Iberia funciona la major colònia en la investigació amb ximpanzés als Estats Units i és una referència d’una pràctica ja abandonada en altres països. Informació proporcionada per Wired Science.

“Aquest és un missatge important de l’INS, aquesta era està arribant a la seva fi”, va dir John Pippin del Comitè de Metges per una Medicina Responsable, un grup de defensa dels animals. “Això és fantàstic”.

El desembre de l’any passat, un grup d’experts convocat per l’Institut de Medicina (IOM), consellers nacionals de la ciència mèdica, va declarar que la investigació mèdica sobre els ximpanzés era èticament problemàtica i científicament innecessària. El INS va anunciar una moratòria en nous fons per a la investigació amb ximpanzés i va acordardar revisar l’estat dels seus propis animals. Després d’anys de lluita per posar fi a la recerca mèdica sobre els ximpanzés, la capacitat de pensar, sentir i patir dels quals no està molt lluny de la nostra, els i les defensores dels animals van rebre la notícia amb alleujament caut. Les intencions de l’INS sonen positives, però el que realment farà és una cosa que encara està per veure.

Amb la decisió de “retirar” 110 ximpanzés a New Iberia, INS deixa pocs dubtes sobre els seus plans. “Aquest és un pas important per frenar la inversió en la investigació amb ximpanzés basant-se en la manera com la ciència ha evolucionat i en la nostra gran sensibilitat cap a la naturalesa especial d’aquests extraordinaris animals, els nostres parents més propers”, va dir el director del INS , Francis Collins, per al Washington Post.

Excloent els ximpanzés retirats, l’INS té encara uns 475 ximpanzés que poden ser usats en experimentació. Prop d’altres 500 són propietat de les companyies farmacèutiques. Les decisions de INS també influeixen en la seva destinació, va dir Pippin.

“La indicació que el INS estarà fora de la experimentació amb ximpanzés farà caure tot el negoci que implica la recerca amb aquests animals”, va dir Pippin. “Com pot algú justificar la seva investigació a la llum del que diguessin la OIM i el INS? Fins i tot aquells que no estan directament afectats per aquesta prohibició es donaran per vençuts. No tenen cap justificació científica o ètica per continuar.”

Kathleen Conlee, directora d’investigació amb animals de la Human Society dels Estats Units, va ser més moderada en la seva resposta.

“Estan fent un pas en la direcció correcta en considerar aquests ximpanzés inelegibles per a la investigació”, va dir. “Però jo prefereixo veure’ls anar al santuari.” Va assenyalar que, si bé 10 dels jubilats a New Iberia s’enviaran al santuari Chimp Haven, la resta va al Centre del Sud-oest per a la Recerca Biomèdica de Primats a l’Institut de Texas.

Encara que els ximpanzés acabats de jubilar ja no s’utilitzen en la investigació mèdica, aquesta investigació es segueix produint en el Centre del Sud-oest. En realitat, va ser un intent d’enviar als ximpanzés retirats de l’experimentació al Centre del Sud-oest el que va causar la controvèrsia que va donar lloc a la realització de l’informe de l’OIM i l’examen de l’INS.

Llocs com el Centre del Sud-oest van ser construïts per a ser laboratoris d’investigació. Instem a que els ximpanzés siguin enviats a un lloc on la missió és seu benestar “, va dir Conlee. Segons Conlee, mantenir els animals en el refugi santuari per a ximpanzés costa al govern 40 dòlars per dia, respecte dels 60 dels laboratoris d’experimentació.

Conlee va dir que algunes companyies, entre elles Abbott Labs i Idenix, van acordar seguir les directrius de l’OIM per a la vivisecció amb ximpanzés o abandonar-la del tot. Altres empreses, incloent GlaxoSmithKline, han desistit.

En lloc de dependre de la bona voluntat de les empreses, però, tant Conlee i Pippin demanaran a la ciutadania que doni suport a la Llei de Protecció Gran Simi i la Llei per reduir costos. El projecte de llei que en aquests moments està sota la consideració del Congrés, eliminaria la investigació mèdica amb ximpanzés.

Font: anda.jor.br

181

La Fiscalia de Brescia, ha signat el decret que autoritza la custòdia provisional de 2.500 gossos beagles de l’empresa Green Hill de Montichiari (Itàlia) que van ser confiscats dimecres passat en una investigació per maltractament dels animals. Els gossos seran assignats a Legambiente i Lav.

” En aquest moment, les associacions a les quals se’ls ha encomanat la custòdia judicial dels beagles de Green Hill s’estan movent per trobar alternatives adequades a les instal•lacions per a acollir als gossos”. Ho confirma el Comissari en Cap del Cos Forestal de Brescia, Giuseppe Tedeschi. ” Green Hill, en breu, no podrà tenir altres gossos – va dir -. D’aquí uns dies podrem lliurar físicament els gossos a les mans de les associacions, les noves tutores legals dels animals”.
Els beagles es troben sans i estalvis, però segueixen sent proves evidents del cas i, no poden ser assignats ni adoptats.

Lav i Legambiente van llançar l’operació “SOS Green Hill
El 2.500 beagles del viver de gossos de Green Hill, podrien ser lliurats els pròxims dies. La Fiscalia General de Brescia ha donat a les associacions i organitzacions querellants LAV i Legambiente la custòdia judicial dels gossos, ja que no podran ser explotats per a la vivisecció. El Departament Forestal de l’Estat ha estat responsable de la redacció de les actes de custòdia amb els microxips individuals dels animals amb els que seran lliurats.

Per fer front a aquesta situació d’emergència – l’Autoritat Judicial també ha requisat menjar disponible per a 60 dies – i donar suport al major acte de justícia en termes de drets dels animals a Itàlia, les associacions tenen la intenció d’involucrar a tot el moviment animalista i ecologista, i en aquesta moments ja ja s’està reunint a Roma la Coordinadora Fermare Grenn Hill amb Vita di cani, Occupy Green Hill, el Comitè Montichiari contra Reen Hilll i les sigles de la Federació Italiana de Drets Animals i Medi Ambient (ENPA, Leidaa, de la Lega nazionale difesa del cane, OIPA).

Els llocs i locals de les Associacions i Comitès seran anunciats per tal de poder sol•licitar oficialment l’adopció dels beagles alliberats de Green Hill: cadells, femelles reproductores, mascles adults i gossos que estaven a punt per a ser emprats en experiments.

L’operació anomenada “SOS Green Hill” és molt costosa ja que el fiscal ha donat la custòdia sense càrrecs a les associacions i comitès qui comptem amb el suport dels seus membres, simpatitzants i de la ciutadania.
La Fiscalia General de Brescia manté l’evidencia provada de la cria i dels gossos en l’estructura de les responsabilitats legals encomanades a la ciutat de Montichiari, ASL, i la Societat Gren Hill.

Font: Rainews24.it

222

Diferents organitzacions de Drets Animals han sortit al carrer per reclamar la fi de la investigació científica que impliqui l’ús d’altres animals.
AnimaNaturalis ha realitzat accions a diferents ciutats de l’estat espanyol, on han denunciat que la experimentació amb animals no humans és una de les pràctiques d’explotació més discutides, ja que no només les ciències mediques, físiques i biològiques utilitzen animals als seus laboratoris, sinó també la indústria militar, cosmètica, la del tabac i la química en general.

Als laboratoris, els animals poden ser privats d’aigua o menjar, de son, enverinats, emmalaltits, mutilats, sotmesos a processos invasius com aplicar productes irritants a la pell o als ulls, sotmesos a estrés psicològic o físic, irradiats, cremats o gasejats. Tot això sense anestèsics o analgèsics que puguin interferir en els resultats.

 

 

L’acte de Barcelona ha comptat amb Gerard Quintana com a espectador conscienciat que ja ha mostrat, altres cops, ser una persona amb capacitat d’entendre les interaccions entre individus sense prejudicis d’espècie.

Defensa Animal ha realitzat una protesta amb el lema “por una ciencia sin víctimas” on vint activistes han mostrat cartells, repartit centenars de díptics informatius i denunciat la ciència especista, és a dir, la ciencia que discrimina els animals que no pertanyen a l’espècie humana i són usats en tot tipus de practiques. Segons el seu portaveu, Luís Pérez, “l’actitud dels científics especistes és tan injusta com la dels científics racistes en la que, per exemple, els científics nazis experimentaren en jueus o gitanos”. En tot moment van informar al públic que els humans també som animals i que per justícia hem de ser vegans, respectant en el dia a dia els interessos de tota la resta d’individus amb els que compartim el planeta.

Igualdad Animal i Equanimal han realitzat un acte on activistes han representat les proves a les que són sotmesos milions d’animals víctimes de l’experimentació, altres han mostrat cartells amb imatges reals d’animals sotmesos a cruels proves i han desplegat una gran pancarta des del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona on es demanaven drets per a tots els animals.
Aquestes entitats tenen previst realitzar accions durant tot el mes per cridar l’atenció sobre la realitat que s’amaga darrera dels murs dels centres d’experimentació i per crear un debat en la societat que qüestioni aquesta pràctica que pren la vida de milions d’animals al món.
Cap entitat s’oposa a l’avanç científic, ni al progrés i descobriment de formes efectives de combatre malalties, però sí que reclamen que aquest avanç es produeixi a través de mètodes que no utilitzin a altres animals.

Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, durant el 2010 van morir a l’estat español prop d’un milió i mig d’animals, xifra que no inclou els animals invertebrats que també són usats i que també són capaços de sentir i tenir interessos propis.

Nacions Unides va declarar el 24 d’abril com a Dia Internacional de l’Animal de Laboratori en commemoració de la data de naixement de Lord Lodwing, president d’un comitè anglès que des del 1875 lluita contra l’experimentació amb animals no humans.

291

Avui 24 d’abril, Dia de l’Animal de Laboratori, estrenem a la TDT aquest documental sobre l’experimentació amb animals produït per l’Institut Nina Rosa.

És una crítica a la vivisecció. En ell estudiants, professors, doctors i activistes qüestionen des de l’ètica i la lògica (que van de la mà) aquesta cruel i innecessària pràctica, posant sobre la taula un debat poques vegades tingut en compte dins dels cercles acadèmics, educatius i de la vida quotidiana.

 

 

Cent milions d’animals són assassinats cada any en el món en el nom de la ciència. És una de les més absurdes matances d’éssers sensibles que s’han perpetrat al llarg de la història en aquest món anomenat civilitzat. Veure aquesta pel·lícula és veure què passa a la teves esquenes, ja que milers de productes comprats a diari són posats a prova en animals innocents i indefensos.

LA PLOMA

378
"als q aurien de matar serien als xinesos no als animals" (Comentari a YouTube) Treballar perquè la societat deixi enrere l'especisme requereix estar atents als...

V DE GUST

416
Quart programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma...