Etiquetes Entrades etiquetades amb "tracció a sang"

tracció a sang

2701

Existeix una organització sense ànim de lucre pel foment de la “tracció animal moderna” que es diu PROMMATA i acaba de complir 25 anys. Ens diuen que volen “posar l’home al centre d’un sistema productiu i competitiu respectuós amb el medi ambient”. També parlen d’independència energètica i, com no podria ser d’altra forma, de la recuperació dels animals de tir: “rucs, mules, vaques i cavalls”. Independència de la persona camperola a costa de la llibertat dels animals esclaus, i recuperació del nombre d’aquests esclaus.

Hui, s’acaba un curs sobre el tema al parc ecològic de l’Empordà, on han parlat de “la satisfacció de treballar amb la pau i la coherència que representa la col·laboració amb un altre esser viu”. També han fet una introducció a la relació i el comportament dels cavalls, així com a les bases per al seu “maneig” pel treball agrícola. El maneig i la col·laboració són termes gens coherents l’un amb l’altre, i la pau no es pot basar en l’explotació d’altre ésser viu.Forcat

L’especisme em sorprèn amb coses com aquesta, per la seua capacitat de reforçar-se en la seua hegemonia social i cultural per a “envair” el veganisme que, com hem dit moltes vegades, no és altra cosa que una eina d’ús personal per a lluitar contra eixe especisme.

Tenim ingredients de l’explotació animal que “s’oculten” en aliments elaborats, aparentment vegans: albúmina d’ou per tot arreu, sèrum de llet per a convertir-nos en abocadors a cost zero d’aquest residu de la indústria làctia, colorants com l’E-120 o, fins i tot, cola de peix i sang dels dels escorxadors al vi i la cervesa. També tenim els productes vegans dels grans grups empresarials directament vinculats a l’explotació animal, generant debats com el de les Pringles i Procter&Gamble o el de ViveSoy i Pascual.

Cavall i mula Aquest dels cavalls esclaus és fascinant, perquè és capaç de convertir una verdura en un producte no vegà. Ell a soletes, lluny dels grans mercats especulatius i dels interessos de les transnacionals, sense necessitat de transformacions ni manipulacions. Una creïlla, i res més que una creïlla, pot tindre com a ingredient la suor d’un cavall que no vol tirar de cap aladre. I jo, buscant productes de proximitat, ecològics i de comerç directe amb la persona productora, puc estar fomentant l’explotació animal.

En una campanya contra l’esclavitud infantil, un jove que l’havia patit a les explotacions de cacau africanes assenyalava amb el dit el consum còmplice: “quan la gent menja xocolata, està menjant la meua pròpia carn”. I això és el que sent jo respecte al cavall esclau. Sent que m’estic menjant els colps del seu ensinistrament, tots els colps que fan falta per a que faça allò que mai ha desitjat fer. Em menge la seua suor, la seua Llibertat, la seua carn. I, per suposat, no vull fer-ho.

Estic tan fart d’això que al meu cap funciona un veganisme resolutiu, pel què el llistat d’ingredients ja no és suficient. Per suposat, puc comprar Pringles i ViveSoy sense cap càrrec de consciència, perquè allò important és no comprar productes experimentats amb animals de Procter&Gamble o Llet Pascual. No passa el mateix amb productes ecològics vinculats amb una explotació animal, directa, absurda i, per tant, evitable. Com que és tan complicat saber quines produccions ecològiques la fan servir i quines no, han aconseguit la proesa que les creïlles necessiten una etiqueta de producte vegà.

Fins ara, el meu principal exemple de veganisme resolutiu era el del menú creatiu de molts bars i restaurants per a persones veganes. Si, són eixos llocs que t’ofereixen una amanida de primer i una graellada de verdures de segon, al mateix preu que paguen les persones càrnies per una ampla diversitat de plats. No menge a aquests llocs perquè, malgrat que el que haja menjat siga vegà, amb els meus diners engreixe la facturació d’un lloc que no té la més mínima intenció d’adquirir les capacitats per a oferir alternatives veganes reals, a diferència del que fa Procter&Gamble amb les seues Pringles.

La tenda i el supermercat és un espai de consum on pot funcionar el principi d’elecció que fa que el veganisme siga efectiu. Tenen oferta vegana diferenciada? Tenen un espai amb aliments vegans? Doncs es pot aplicar eixe principi d’elecció, deixant de banda tota l’explotació animal. Amb les empreses i corporacions passa el mateix: si compre Pringles, és veganisme. Si compre ViveSoy, és veganisme. Si compre el menú d’amanida i graellada, estic comprant una oferta completament limitada i accidental d’un negoci que no té la intenció de ser altra cosa que càrnic. No puc aplicar el principi d’elecció, i aleshores no és veganisme.

Bous

Si no puc saber quines produccions ecològiques exploten animals, si no puc elegir entre aquestes i les que no ho fan, no és veganisme. I, com he d’elegir, em quede amb les fruites i verdures de les tendes convencionals i les grans superfícies, que no seran de proximitat ni ecològiques, però em permetran elegir entre una opcions que, amb tota seguretat no haurà fet servir animals i altra que és més que probable que si.

—————

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista

LA PLOMA

2083
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

5285
Tercer programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...