Etiquetes Entrades etiquetades amb "toros"

toros

423

Tornen els correbous al Principat, una temporada més a pesar nostre. Aquest any ho fan després que l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) anés a plorar a la porta dels partits que tenen representació al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) una modificació d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de recuperar alguns dels privilegis que aquesta els va prendre. En concret un retoc del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la finalitat de permetre els temptejos en una ramaderia de les Terres de l’Ebre (TE), un retorn encobert de les abolides curses de braus a Catalunya.

A la penombra, així van ser les negociacions entre la màfia tauròfila de les APCTTE i CiU i PSC per tal de modificar la primera ILP que va prosperar, la mateixa que va abolir la tauromàquia major a la CAC. I ho van pretendre fer en la foscor més absoluta, a esquenes del poble treballador i de les defensores del drets dels animals no humans, enfotent-se’n a la cara de les membres de la ILP PROU, ambicionant fer colar aquesta rectificació a través de la llei d’acompanyament a la Llei de Pressupostos.

Pràctica habitual de la socialdretocràcia sí, és per això no ens vam alarmar, ni pels partits ni per les seves formes, però pel que si que ho férem va ser pel que més ens va preocupar en focalitzar les víctimes d’aquesta malvestat: corria greu perill la integritat física de les nadons de bòvid, que podia haver tornat a estar més malmesa encara fora de les explotacions on són cosificades fins al límit del turment.

Tot això lluny de la claror i el clam popular d’haver fet una de les majors investigacions mai documentades sobre la tortura taurina, reunions i assemblees obertes, preparar l’estratègia, dur-la a terme, sofrir les amenaces de la màfia i els torturadors-assassins d’adolescents no humans, de perdre llocs remunerats de feina (lo de perdre és un eufemisme quan et donen a escollir entre els ideals i unes fitxes de casino d’aquesta societat de consum), hores de son, nervis i ansietats, recollir centenars de milers de signatures per tota la CAC, tràmits, esmenes a la totalitat, debat parlamentari, compareixences públiques, esmenes a l’articulat, debat en comissió, dictamen del Consell de Garanties i debat de votació final en ple parlamentari… Si hi arriba a entrar més llum en aquell procés se’ns cremen les còrnies!

La tortura (la pública, no la que succeeix dins els laboratoris, comissaries, granges o casernes) és aquella pràctica amb la que la Catalunya que es preveu independent va estar a punt de mostrar-se davant del món. A esquenes de la societat, el «País lliure, net i nou» que venen els partits del règim burgès significa un pacte de «no agressió» amb els mafiosos tauròfils del Principat. Es van atrevir a voler vulnerar la seva pròpia llei tot modificant-la per retornar privilegis a 3 taurofòbics. L’associació entre la política i la màfia és una vella xacra internacional, si… i la Catalunya capitalista independent no serà gaire diferent en aquest sentit.

En tot aquest procés, una estratagema inesperada ens va donar el temps necessari per poder fer entrar en raó a CiU i fer que reconeguessin la seva errada, retirant de forma immediata el seu suport a l’esmena impulsada pel PSC, quedant-se sols en la seva defensa. Ens va anar de poc al Parlament, però als jutjats vam tornar a guanyar. Els i les parlamentaries van tornar a saber que les animalistes defensarem el baluard de l’ètica i el progrés moral d’una batalla que crèiem superada; els vam recordar que han de fer complir la seva pròpia llei perquè no recularem, saben que també som portaveus d’una societat catalana sensibilitzada amb la taurofòbia i que no acceptarà cap retrocés en matèria de drets pels animals no humans.

Aquesta va ser la darrera maniobra de la gent de les APCTTE, i en fracassar, van tirar de manifestació. Veuen perillar els seus privilegis, temen una okupació puntual com la d’Algemesí que va accelerar la prohibició de la mort publica dels nadons de bou durant les jonegades. Temen el silenci de les activistes organitzades, temen el temps que no tornarà mai. I així d’espantats farà pocs dies que la màfia taurina de les TE van demostrar poder donar un cop de forca simbòlica aconseguint arreplegar uns quants milers de garlaires vinguts del PV i l’Aragó. Menys d’un 2,5% de la població d’aquell territori la va secundar. Masclisme, espanyolisme, racisme, sexisme, especisme i adoctrinament infantil d’aquestes discriminacions fou tot el que s’hi va poder veure. Res nou, perquè no són d’aquest segle.

Si fos tan nostre, tot el país els hagués acompanyat com amb el tema del riu. Però no es nostre, no és de la gastada majoria que els bouers es posen a la boca; és per això que van haver de pidolar difusió a personatges il·lustres (deixem-ho en personatges insulsos) com un parell de futbolistes i un pilot de moto professionals. La societat no esta amb ells, ni la catalana en general ni l’ebrenca en particular.

La Coordinadora per l’Abolició dels Correbous continua activa i a l’espera d’integrar-se en un front més ampli, perquè després de més d’un any, les activistes ebrenques que lliure i assembleariament van donar un pas endavant per participar en la primera fase estratègica, es van fer petites i van sentir por. I per no expressar una altra cosa, diré que és complicada la consciencia, l’empatia i la solidaritat organitzada en aquell territori. Amb raó diuen els tauròfils que han de venir de fora a plantar-los cara, tota la raó.

Aquesta pretemporada ha anat de temptejos: tauromàfies temptejant la manera de saltar-se la llei i fer diners, utilitzant el negoci privat d’una família com a penyora davant la classe política per poder torturar vedells, de mesurar les nostres forces, les seves pors… però que ningú s’equivoqui, del que realment va tot això és de l’abolició dels correbous al Principat, i nosaltres ho tornem a tenir tot a punt per afrontar el que la acció ens presenti.


Toni Teixidó. Collita tarragonina del 80 i mestre vocacional. Comunista, perquè només podrà ser la classe explotada la que acabi alliberant els seus esclaus no humans. Persisteixo amb la idea de combatre totes les opressions en paral·lel i fer-les convergir en el marc de la reunificació i la independència dels Països Catalans; és per això que actualment i, per tal de poder compaginar aquestes lluites, milito a d’ARREL, al MCAN-EI, col·laboro amb Libera! i sóc coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

341

La Plataforma PROU rep de forma positiva la notícia sobre la decisió presa pel grup parlamentari de Convergència i Unió de retirar una esmena presentada a la Llei d’acompanyament als pressupostos, contra la Llei 28/2010, de 3 d’agost, aprovada mitjançant Iniciativa Legislativa Popular.

Més enllà del debat de fons, sobre el sofriment dels animals i la conveniència per a la imatge de Catalunya de tornar enrere amb aquesta mesura, la Plataforma PROU va posar un especial èmfasi en el mètode utilitzat en la tramitació a través d’un mecanisme parlamentari ombrívol i sense cap tipus de debat públic com és una Llei d’acompanyament, que representa l’extrem oposat al mètode de participació ciutadana per la qual va ser aprovada la llei que es pretenia modificar.

Aquest fet va ser criticat, entre altres entitats, per l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona ja que, d’aprovar-se aquesta esmena mitjançant aquest mètode, s’hagués incorregut en una vulneració dels drets constitucionals, polítics i de participació a fer ús d’un mecanisme encriptat i urgent per derogar una llei aprovada mitjançant un recurs de democràcia participativa.

De la mateixa manera, la Plataforma PROU vol manifestar que les intencions del grup Convergent s’orientaven a regular una activitat, i no pas a derogar una llei de la qual ens sentim orgullosos en la societat catalana. En aquest sentit, la Plataforma PROU proposa que des del Parlament s’ajudi a les ramaderies afectades a Alfara de Carles sol·licitant al Govern una ampliació del termini per demanar compensacions econòmiques als afectats conforme la Llei 28/2010, però sota cap punt de vista tornant enrere en la pròpia Llei o promovent que aquesta sigui vulnerada.

A la vegada, la Plataforma lamenta que el PSC continuï obcecat en aprovar l’esmena de modificació inclús sabent de la imperdonable vulneració de drets en la què s’incorreria.

Arran d’aquesta experiència, la Plataforma PROU creu necessària una reforma legal per evitar que en el futur una llei aprovada mitjançant recursos de democràcia participativa pugui ser derogada mitjançant tramitacions tals com les lleis d’acompanyament. D’aquesta manera es milloraria la salut democràtica i participativa de Catalunya, i s’augmentarien les garanties de respecte als processos participatius.

235

El passat 13 de gener es va desenvolupar el judici a l’activista pels drets dels animals, Aida Cortecero. Se l’acusa de presumpta desobediència a l’autoritat durant una manifestació antitaurina.

Aida, activista en AnimaNaturalis, V de Vegana, Mallorca Sense Sang i ICA Animalista, afirma que aquest judici és un muntatge per criminalitzar el moviment: “Busquen un cap que sigui un tant visible i a qui se la pugui condemnar. Perquè així la gent tingui por i digui ‘potser no em convé manifestar’ “. La sentència es dictarà el proper 26 de gener. Una sentència que, si no guanya el judici, serà de sanció econòmica. “Ja abans havíem rebut multes i no han aconseguit aturar-nos. 200 euros no són res“. La fiscalia demana 200 euros a raó de 5 durant 40 dies. La fiscalia, segons paraules de l’advocat defensor Carlos Peleteiro, creu que el vídeo no és suficient ja que els incidents podrien haver-se donat fora dels 15 minuts de gravació.

Cortecero diu que no té por, “més por té el toro. Més por tenen els animals “. I sense por va anar dimarts al Jutjat número 1 d’Inca, Mallorca, acompanyada de desenes de companyes que van ser per mostrar el seu suport. El judici va durar tres hores durant les quals Aida va poder mostrar la seva versió a través de material audiovisual: “Vam haver de aconseguir un portàtil corrent, sinó aquesta prova no s’hagués pogut presentar. Ells no tenien els mitjans per veure-ho, increïble però cert ” afirma.

Aquí a Mallorca els taurins cada any convoquen una manifestació que fa que la nostra sigui contramanifestació. Després ells mai assisteixen, fan una falsa convocatòria” afirma. Aida va demanar els permisos per a la manifestació antitaurina, però en darrer moment “Delegació ens canvia el lloc a posta i ens posen on pitjor ens podien posar: davant de la porta on treuen el toro mort. Això és un càstig, això es nota perquè havien moltes opcions on posar-nos“. Llavors és quan decideix denegar la convocatòria de manifestació.

Al final, a nivell individual, anem a exercir el nostre dret a exercir la nostra expressió. Tot seguit ens comuniquen que no podem ser-hi igualment, llavors jo li proposo al policia fer grups de menys de vint persones, cosa legal que no suposa reunió i no ens poden fer fora. Hi va haver un acord per part dels caps de la Guàrdia Civil i pel nostre col·lectiu per poder dur a terme tot amb normalitat“. És més, diu, que ella mateixa els va mostrar la identificació sense que la policia li demanés.

La Guàrdia Civil va estar dient mentides, que després en el vídeo vam poder veure, tenien contradiccions entre ells“. Segons Aida, van mentir en dir que ella mateixa havia ordenat que les activistes copegessin al cos de policia. “Jo no acostumo a insultar, tampoc advoco per ser la policia de les activistes, no m’agrada dir-li a la gent el que ha de fer. Que cadascuna faci el que senti i la veritat és que la gent que em coneix sap que a la vida atacaria a la policia. Parlo amb ells com qui parla amb un company més“.

Aida no pensava que rebria tant suport per part del Moviment pels Drets Animals, però des Igualdad Animal a diferents santuaris i col·lectius antirepressius així ho han fet.

TVAnimalista Madrid

301

El passat diumenge 28 de desembre, Madrid va rebre el primer Tentadero Solidari envers la Creu Roja. Torrejón de Ardoz va obrir les portes de la seva plaça de toros per temptar 6 vaques nadó. L’entrada era lliure, a canvi només calia donar 1 quilo d’aliment a l’ONG, que hi era present i va rebre el seu reconeixement.

No és la primera vegada que Creu Roja rep donacions per part de la tauromàquia. Aquest esdeveniment en concret tracta de posar a prova a les vaques, que complien prop dels 2 anys, per després forçar a l’aparellament o destinar directament a l’escorxador. La decisió de quin serà el seu final després les arenes passa per apunyalar-les més de tres vegades amb una punta de pica i capejarl-les fins a vint minuts. Els que això van fer van ser els toreros El Fundi, Fernando Cruz, Luis Miguel Encabo, López Simó, Uceda Leal i el noveller Miguel Ángel Silva. A més, van participar els alumnes de l’Escola de Tauromàquia de Madrid i de Guadalajara.

La línia que separa crear descendència o morir davant del matador depèn de la qualificació que determinades persones humanes facin de la vaca. Superior, Bona, Regular o Rebuig. Les fites que, des de la tauromàquia i la ramaderia dedicada a aquesta, exigeixen són característiques subjectives com l’estil, la feresa, l’absència de tirades o el coratge.

La Plaça de Braus estava plena de famílies i d’una munió de totes les edats amb moltes persones joves i infants. “Vull anar a la Plaça de les Vendes! Vull veure una cursa de braus ja, mama!” cridava un nen de no més de 7 anys.

TVAnimalista Madrid
Imatge: Animal Peace

204

Han passat uns minuts del migdia i a la Puerta de Sol s’escolta “tauromàquia, abolició!”. Més de 20 creus s’amunteguen al costat de diverses activistes holandeses que han vingut a Espanya a commemorar els toros assassinats el 2014. La Plataforma per un Futur Animal Ètic es presenta amb aquesta acció en col·laboració de l’Vegan Streaker Group, CAS Internacional i el grup de música animalista MajorArcana.

Holanda, país on el seu Parlament va demanar per unanimitat la fi de les subvencions a la tauromàquia, ja ha estat testimoni d’accions com aquestes. L’any passat, la Plataforma per un Futur Animal Ètic va anar a la Haia amb 60 creus, enterrant´les davant de l’ambaixada espanyola per denunciar el nombre d’assassinats a la tauromàquia en aquest any. “Pensem que una commemoració pels toros assassinats, com a mínim, s’hauria de fer a Espanya. Per això enguany vam pensar que seria millor venir a la Puerta del Sol, a Madrid” afirma Estefanía Zuitmeer. La Plataforma sorgeix com a unió de forces entre diferents grups, l’objectiu final: abolir la tauromàquia. Mentrestant exigeixen la fi de les subvencions europees a la tauromàquia i l’abolició del Toro de Còria. “Amb els nostres impostos estem donant suport a la tortura i el maltractament animal” comenta Estefanía.

L’octubre passat, Els Verds Europeus van presentar una esmena per eliminar els subsidis a aquesta tradició, però la no obtenció de majoria absoluta va provocar que l’esmena no s’aprovés. El problema, per Estefania, rau en el desconeixement: “Hi ha molts eurodiputats que no coneixen bé la tradició taurina i creuen que és una dansa, una coseta innocent. I no saben que és una forma de maltractament animal extrema“. A més, comenta, la Unió Europea no vol fer-se partícip en la crítica a les tradicions i cultures dels seus països membres.

La Plataforma actuarà sempre dins de la legalitat, és una cosa que afirmen contínuament. Peter Janssen, membre del Vegan Streak Group també ho recalca, encara que “les meves accions normalment estan en la línia de la legalitat. Per a mi la tauromàquia és il·legal, així que segons els meus principis entrar a la plaça de toros és completament legal“. “Molts anys he estat activista a Holanda promovent el veganisme. Per què vinc a Espanya? La tortura a animals no humans per la seva carn és realment horrible, però la tortura als toros per simple diversió és repugnant “. Per això, cada 20 de desembre, la Plataforma per un Futur Animal Ètic es congregarà a Espanya per recordar i guardar un minut de silenci per tots els toros assassinats. “El 20 de desembre, com el 4 de maig en memòria de les persones mortes en la Segona Guerra Mundial al meu país, hauria de ser una data nacional en memòria dels toros que han mort amb la tortura” finalitza Peter.

Informa: Diana Acosta Padró. TVAnimalista – Madrid

184

Al setembre de 2005 un autocar a mig omplir va partir des de Barcelona en direcció a Tordesillas, en una nit en què gairebé no vam poder dormir de l’emoció. Allà ens havíem de trobar amb activistes principalment de Valladolid i Madrid arribats en cotxe, però entre tots no arribàvem ni a 200 …

Va ser en unes jornades animalistes a Tavertet (Barcelona). Una de les ponències anava a càrrec d’Alfonso Lafora que acabava de publicar el llibre “El tracte als animals a Espanya”, en el qual donava dades molt concrets de penjament de gossos i altres especialitats de maltractament patri, i que li havien valgut l’exili lluny de la seva llar a cop d’amenaces per part de caçadors. Vam llançar la bomba que alguns teníem ganes que explotés, amb un “ja no volem seguir ciber-protestant des de casa, qui s’apunta a anar a Tordesillas? ….” Enmig d’un “esteu bojos, us mataran” altres mans es van alçar per donar suport a la proposta. Van començar a fluir idees per donar a conèixer el projecte i aconseguir adhesions. Ja no hi havia marxa enrere.

Aquest primer any va ser l’únic en què ens van deixar manifestar a la plaça major, on les marxes militars sonaven estridentment des del balcó de l’ajuntament intentant apagar les nostres consignes. Els tordesillans ens insultaven i alçaven els seus bastons, però la Junta de Seguretat de la zona va enviar una quantitat ingent de guàrdia civil i anti-disturbis en un escenari que semblava un poble en estat de setge. A ells vam haver agrair-los que no ens linxessin.

Objectiu aconseguit: tots els mitjans van emetre la notícia i el país sencer ja sabia el que passava a Tordesillas, on un toro era travessat amb llances fins a la mort en una festa, de la qual es mostren orgullosos, però que impedeixen enregistrar. Tordesillas era oficiament declarat monument al maltractament animal. No obstant això, un dels regals més preciosos d’aquella primera vegada va ser emportar-nos l’alè d’uns pocs tordesillans i la senyora que rere la finestra ens va agrair la nostra presència mentre intentava no ser vista.

En els anys successius ens és vetat el permís per manifestar-nos al centre del poble, en un intent de la llavors alcaldessa de Tordesillas d’evitar la imatge en la qual els seus súbdits es mostren a tot el país com el que són. Malgrat les agressions del segon any en què som atacats amb projectils i vam acabar amb una activista ferida (gran advocada animalista), si no hi havia enfrontaments més acarnissats la premsa ja no tenia interès. Així doncs, en els anys successius es van idear tot tipus d’actes i performances per resistir el boicot: avionetes sobrevolant el cel de Tordesillas amb pancartes al·lusives, famosos com Jesús Cifuentes (Celtas Cortos) emulant el toro travessat per les llances, concentracions al centre de Valladolid amb gegantines pancartes, passant amb enregistraments amb càmera oculta de l’agonia del bou i denúncia a la Unió Europea, fins arribar a les multitudinàries manifestacions que en aquests últims anys estan tenint lloc a Madrid, que ha arribat a reunir gairebé 50.000 persones .

Cap altre capítol de maltractament animal a Espanya ha tingut una repercussió ni ha unit tant al moviment animalista. L’èxit de Tordesillas ens va portar més tard a iniciar una croada per altres “festes” de l’Espanya més negra i casposa, com Algemesí, Medinaceli i Coria.

Sabíem que no seria fàcil eradicar aquestes festes tot que teníem de costat a gran part de l’opinió pública, taurins i toreros avergonyits contra tot pronòstic i fins i tot certs polítics que es van manifestar públicament en contra, amb certa tebior, això sí.

Quan s’ignoren les protestes pacífiques, els arguments i la raó, el poble es rebel·la i passa a l’acció directa, naixent moviments com el de “Okupa Tordesillas”. El primer any que vam saber d’ell a través de les xarxes socials, alguns vam dir … “ho has vist? No pot ser veritat!”, I més tard “no ho aconseguiran, els mataran ….” . La seva proposta era plantar cara en el mateix epicentre del maltractament, el que comportava un enorme risc.

Es repeteix l’escena del 2005 a Tavertet, amb molta més força i al crit de “anem a per totes”. Herois en majúscules.

Per salvar la vida del toro s’han deixat amenaçar, agredir, insultar i fins escopir pels assistents a aquesta vergonya, a més de patir detencions, humiliacions i vexacions, sense comptar amb els diners invertits de les seves butxaques o jugar-se el lloc de treball (la massacre amb llances té lloc sempre en dia laboral). Però quan es tenen les coses tan clares, res d’això et paralitza. Cal tenir un parell per barrejar-se entre els habitants d’un poble, borratxos d’orgull per una tradició que traspua sang i alcohol. S’ha de tenir molt clar que la defensa de la justícia i la protecció dels més febles pot arribar a estar per sobre de la teva pròpia integritat, com la dels companys que cada any resulten ferits, aquest últim any una de gravetat.

Després del “Okupa Tordesillas” han vingut els d’Algemesí i Medinaceli, toca okupar tot allò que s’hagi teixit amb els fils de la violència i indecència.

Quan es pretén jugar amb els drets dels animals, i de rebot ens donen a la cara a tots aquells querespectem i defensem, la resposta acaba per arribar. Margaret Mead va dir: “mai dubtis que un petit grup de ciutadans conscienciats pugui canviar el món. Veritablement, això és l’únic que ho ha aconseguit”.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

116

Un any més, a Medinaceli, sota l’etiqueta de la tradició es torturarà a un toro col·locant-lo boles de foc a les banyes i serà assetjat i violentat per una torba de joves fins que es consumeixin les boles de foc que poden durar fins a una hora.

Sota el lema Okupa Medinaceli, activistes organitzats des de diversos punts del territori espanyol, acudiran el 15 de novembre des de les 22 hores fins a la 1 de la matinada per protestar pacíficament contra el “Toro de Jubilo” de Medinaceli, a Sòria.

El ritus comença lligant el toro per la força a una post i recobrint el seu cos de fang argilós per, segons diuen, evitar cremades. Però a mesura que l’animal es sacseja i el fang protector es va desprenent, la pell del toro comença a patir-les. La cornamenta es col·loca un asta metàl·lica (“gamella” o estella), amb dos grans boles de brea, elaborades amb estopa, aiguarràs i sofre, que es prenen amb foc abans d’alliberar el toro.

Després de la solta, l’animal, embogit pel foc en el seu cap i encegat amb les espurnes que van caient sobre els seus ulls, intenta fugir de l’assetjament i els cops als quals li sotmeten els mossos fins que es consumeixin les flames de les boles de brea. A això se li afegeix les cinc fogueres que cremen a l’interior del tancat táuric de la Plaça Major per recordar als cinc sants patrons de la localitat.

“Encara que no es mati l’animal, sabem que NO està bé burlar-se o humiliar els altres, i “els altres” inclou els animals. Tot i que es porti fent durant molts anys res no justifica, a hores d’ara, la violència, tortura i humiliació cap als animals per simple diversió”, expliquen activistes d’Okupa Medinaceli.

306

Vull mostrar la meva absoluta condemna i repulsa pel recent assassinat d’una persona a la localitat vallisoletana de Tordesillas, a Espanya; el seu nom era Elegido, que va ser mortalment agredit amb llances per una horda de salvatges en un ritual pagà, per no dir satànic, en nom d’una «verge» catòlica. El salvatge ritual tenia l’aprovació de l’alcalde i aquest al seu torn del seu partit: el PSOE. Aquest assassinat legal també va ser recolzat per l’antiètica dels que governen aquest vergonyós país: el PP. Envio el meu màxim agraïment i admiració als valents activistes que van viatjar a Tordesillas amb la intenció d’impedir aquest covard crim, molts dels quals van ser agredits amb cops i pedrades. Cada any som més les persones que ens vam manifestar per exigir la prohibició del Torneig del Toro de la Vega; la raó, la sensibilitat i el món sencer estan del nostre costat.

En aquesta ocasió vaig a parlar d’un concepte molt important sobre el qual no tots els vegans estan familiaritzats: el sensocentrisme, què és? Què té a veure amb el veganisme?

Per poder pensar racionalment hem de tenir present la diferència entre teoria i pràctica, és a dir, diferenciar les raons del que fem d’allò que fem. Com cada vegada més gent informada sap, el veganisme és la pràctica consistent a rebutjar el consum de tots els productes i serveis d’origen animal. Qui és vegà segueix una alimentació vegetariana pura (sense productes d’origen animal), rebutja els espectacles amb animals (tauromàquia, circs, zoològics, hípica, etc), rebutja els materials d’origen animal, rebutja l’experimentació amb animals, etc. La raó perquè algú rebutgi totes aquestes pràctiques en tants àmbits diferents no pot ser altra que evitar perjudicar «als animals»; i quan dic «animals» em refereixo a tots els animals, inclosos els humans, és a dir, el veganisme sempre es practica per una raó ètica. Però, la raó per practicar el veganisme és el respecte a tots els animals? Encara que sembli sorprenent, la resposta és no.

En el meu anterior article, titulat «Sobre la llibertat», vaig explicar que l’Ètica posa límits a la nostra llibertat quan ens dóna les raons per les quals hem d’actuar d’una manera i no d’una altra, d’aquí la seva gran importància com a directora de totes les activitats humanes, inclosa la política. En la seva essència, l’Ètica ens exigeix ​​que no es tracti a totes les coses de la mateixa manera: unes coses han de ser respectades, a les quals se les anomena «persones» (*) i altres coses poden ser usades, tallades, colpejades, etc. Com sabem quines coses han de ser respectades? és a dir, com sabem quines coses són persones? Com ja vaig dir, la veritable resposta a aquesta pregunta no és «els animals», encara que aquesta resposta sigui més còmoda causa de la facilitat que té per arribar a la gent.

Actualment vivim en societats en què es considera que només són persones els animals de l’espècie humana, els Homo Sapiens; a aquesta cosmovisió o visió del món és la flama antropocentrisme i la posada en pràctica ens envolta per tot arreu: festes cruels cap als animals no humans, zoològics, caçadors, pells, cuir, carnisseries, granges, escorxadors i un llarg etcètera. L’antropocentrisme té com a conseqüència que el respecte als humans sigui considerat una obligació ètica, mentre que el respecte als animals no humans sigui considerat una opció personal. En aquest article no entraré a rebatre els arguments antropocentristes, sinó a explicar breument quines coses han de ser respectades.

Algú podria dir que totes les coses han de ser respectades, però en aquest cas no hi hauria diferència entre trepitjar una pedra i trepitjar el cap a un humà que està estirat prenent el sol, ja que totes dues coses, pedra i humà, estarien sent respectades per igual. Per això quan parlem de «respecte» ens referim al respecte cap a aquelles coses que tenen interessos, per exemple, un humà que no té l’interès que li trepitgin el cap, no serà respectat si es frustra aquest interès trepitjant-li el cap, la qual cosa molt probablement li causarà patiment. Els interessos pertanyen a una consciència, a aquesta o a aquella consciència, però sempre a una consciència, i aquesta és la característica que marca la diferència entre la cosa i la persona. Si una cosa té consciència llavors els seus interessos s’han de tenir en compte en el càlcul ètic, si algú digués el contrari llavors es contradiria a si mateix (i ens estaria enganyant) en negar els seus propis interessos. En resum, vam arribar a la conclusió que les coses que han de ser respectades són aquelles coses que tenen una consciència, és igual el seu regne, la seva espècie, la seva raça, el seu sexe, etc, és a dir, una consciència és una persona; a aquesta idea se li diu sensocentrisme i a la seva posada en pràctica se li diu veganisme.

  (*) Alguns, apel·lant al diccionari, afirmen que només són persones els humans, però si llegissin els diccionaris de fa segles es portarien una sorpresa, ja que molts humans no eren considerats persones i els diccionaris reflectien aquesta realitat. A més, aquesta afirmació no és certa avui, doncs una persona és tot subjecte de dret, per això les empreses, estats, etc són considerats persones no físiques, les quals tenen drets. Els diccionaris sempre es van adaptant a la realitat i la realitat és que no hi ha cap raó per no respectar els que pertanyen a espècies no humanes, tal com fem amb els que són humans.

 

David Díaz és Tècnic Superior en el desenvolupament de productes electrònics, però va començar a estudiar programació informàtica als 12 anys fins que a la universitat va ser perdent la motivació segons l’anava guanyant cap a la Filosofia. A l’estiu de 2007 va decidir fer-se vegà i començar a fer activisme en defensa dels animals. El 10 d’agost de 2008 va crear el bloc www.RespuestasVeganas.Org en el qual dóna respostes als arguments que se solen presentar contra el veganisme. És soci de diverses organitzacions veganes i afiliat al Partit Animalista PACMA.

175

Amb motiu del cruel festeig denominat com Toro de la Vega ens dirigim de bon matí al tristament famós poble de Tordesillas, és més que coneguda la seva festa que consisteix a acorralar un toro entre tot un poble perquè després mig centenar de persones a peu i a cavall armats amb mortíferes llances el torturin fins a la mort.

Des del punt de vista del maltractament i assassinat, no dista molt de les curses de braus, si bé aquí el linxament és, si cap, més desigual, un herbívor pacífic, només indefens contra tot un poble enaltit per l’alcohol i encoratjat per l’anonimat que et donen les masses, usant armes afilades i cavalls, espectacle cruel i covard.

No obstant això aquesta lluita en contra del Toro de la Vega crec que té un caràcter molt especial, ha aconseguit posar a una immensa majoria en contra del maltractament animal, en contra de la barbàrie, del gaudi causat pel dolor aliè, de la crueltat.

Elegido, tristament serà una víctima més, igual d’innocent que els milers de pollastres, vaques, porcs, bens, cabres, etc que moren cada dia als escorxadors sense cap necessitat, però la crueltat del seu martiri i l’alegria de tot un poble que gaudeix amb el seu dolor, han aconseguit unir als defensors dels animals, han aconseguit que molta gent empatitzi amb una víctima individual, amb rostre, amb nom. Això pot esdevenir en una cosa molt poderosa per seguir guanyant batalles en defensa dels que no tenen veu, per això crec que és tan important construir una força extraordinària per aturar aquesta barbàrie, al marge, clar que qualsevol lluita que tingui com a finalitat salvar la vida d’un innocent està més que justificada i hauríem de fer tot el possible per guanyar-la.

Tot just entrar al poble un calfred recorre el nostre cos, ens intentem confondre entre la multitud, però és impossible, tant és que portis una samarreta amb la bandera d’Espanya o una cervesa a la mà per intentar mimetitzar-te amb els habitants del poble, les nostres cares de tristesa ens delaten, en contrast amb les seves cares d’alegria i el seu grau d’intoxicació etílica, no vam trigar a rebre tot tipus d’insults; “feu mala olor”, “porques aneu a rentar”, “drogoaddictes”, “porretes” … està clar el nivell de masclisme i classisme d’aquesta gent, està a l’altura del seu especisme. No ens queda una altra que intentar abstraure’ns, ficar-nos en una bombolla i intentar mirar a l’infinit, sinó la ràbia tan immensa que sentim podia desembocar en una situació perillosa.

Després de creuar tot el poble ens adrecem al punt de trobada i veiem més activistes, ha vingut gent de tota la geografia espanyola, noliejant autobusos i en vehicles propis. Fins i tot francesos i italians, però a causa de la clandestinitat en l’organització i la por a infiltrats hi ha molta desinformació i gairebé ningú sap amb certesa el que hem de fer. Tinc clar que és millor que la situació de l’any passat, on érem tots junts, vam ser fàcilment identificables i controlats per la policia en tot moment, d’aquesta manera ens va ser impossible intentar aturar la massacre.

Vaig amb la meva mare, la meva cosina i els meus amics a la trobada amb Juanjo i Pedro Jesús que saben el que ha de fer el seu grup, el grup majoritari intentarà aturar el torneig a l’entrada de la Vega, a la glorieta, nosaltres més amunt, el reglament diu que no es pot deixar anar a Elegido si hi ha perill per als participants, per això la nostra estratègia serà intentar tallar la carretera amb una cadena humana, i d’aquesta manera retardar el torneig fins a les 12 hora a la qual ja no podrà ser efectuat.

El nostre grup és poc nombrós i estem espantats, molta gent ha baixat a la Vega en sentir que no érem suficients, tot i així vam decidir intentar-ho, a les deu cinquanta-cinc ens asseurem a terra, els minuts passen i a menys de 30 segons d’emprendre la nostra acció, veiem com una noia tocant un xiulet es tira a terra, en qüestió de segons la segueixen més activistes nosaltres inclosos, no ens coneixíem entre nosaltres però hem actuat a l’hora.

Un cop a terra comencem a ser insultats, escopits … però almenys la guàrdia civil evita que ens agredeixin, ens unim i coregem consignes a favor dels animals, el temps passa i no ens desallotgen, la policia està ocupada encarregant-se del grup de la rotonda, el temps passa i la nostra confiança puja, potser ho aconseguim, però la policia arriba i se’ns enduen per la força.

A les 11:30 deixen anar el toro, Elegido passa pel costat de nosaltres, bell, fort, espantat, sense saber perquè el persegueixen, un company crida “A per ells Elegido!! estem amb tu!!” ara tot és tristesa molts vam començar a plorar, la gent del poble, continua insultant, escopint-nos, burlant-se del dolor d’Elegido i del nostre, “ja l’han matat foteu-vos!!” gent gran, nenes … amb un odi i una agressivitat dins que mai vaig pensar que existís, crec que aquesta gent no té solució, mai havia sentit tanta maldat en estat pur, a més ens fa l’efecte que som la màxima atracció, la gent se centra més en insultar i llançar pedres que en el bou en si.

Una companya és agredida per una pedra llançada covardament des de la multitud, a més de múltiples agressions més, nosaltres seguim aguantant insults i amenaces de gent treta d’una pel·lícula de terror. La policia ens ajunta amb la resta de companys, en aquests moments a la Vega, Elegido està sent massacrat i els nostres companys són apedregats. Elegido mor, la seva agonia acaba. Treuen l’assassí a coll. Sentim ira, odi, ràbia impotència.

Ens anem amb molta impotència, impotència per saber que d’haver estat uns pocs centenars més (vam ser al voltant de 500) i millor organitzats aquesta barbàrie s’hauria aturat, ràbia per sentir que si només un 10% de les persones assistents a la manifestació de Madrid haguessin acudit aquí, això s’hauria aturat. L’única part positiva és veure que queda gent bona, tots els i les activistes que van arriscar la seva integritat per defensar Elegido, majoritàriament dones valentes, amb una determinació indestructible, la valentia d’unes poques persones contra un poble de covards assassins.

M’agradaria demanar més implicació, lamentar-se des de casa no serveix de res, en canvi la presència a Tordesillas és valuosíssima. Aquí vam poder apreciar el valor de l’acció directa, com no podem romandre impassibles davant les injustícies, més quan la vida d’un innocent està en joc.

No crec que aquest poble sigui capaç d’aguantar la pressió social a la qual es veu sotmès, no crec que puguin seguir vivint ancorats a l’edat mitjana, ho podem aturar però per això cal que ens involucrem, no val amb 500 persones, hem de ser almenys 5000, llavors ningú podrà aturar-nos, i potser sigui una gran victòria a la qual seguiran moltes més en favor dels drets dels animals.

 

Alberto Peláez és corredor de muntanya, especialitzat en ultrafons, amb un gran nombre de victòries a l’esquena, vegà i activista pels drets dels animals, tracta de transmetre un missatge de compatibilitat entre una vida de respecte a tots els éssers vius i l’esport d’alt rendiment.
Tècnic superior en Activitats Físiques, entrenador personal i bomber de professió, reparteix el seu temps entre l’esport i l’ajuda dels animals col·laborant amb diverses societats protectores, donant xerrades i transmetent les seves experiències portant una vida vegana i activa.

LA PLOMA

208
"als q aurien de matar serien als xinesos no als animals" (Comentari a YouTube) Treballar perquè la societat deixi enrere l'especisme requereix estar atents als...

V DE GUST

295
Segon programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...