Etiquetes Entrades etiquetades amb "toros"

toros

31426

I l’amo del Restaurant Les Delícies del Port d’Alacant, li podem anomenar pel que és i descriure pel que ha fet, o també hem d’anar amb draps calents en aquest país on l’Administració recull les multes per maltractament animal en forma de xavalla i les subvencions taurines les lliura a cabassos de bitllets morats?, en aquest país on els eufemismes estudien dret i tanatopràxia perquè els criminals semblin innocents i els morts vius?

Aquest canalla, aquest miserable, aquest delinqüent, aquest psicòpata, aquest malparit, va decidir ruixar amb àcid a una cadellada de gatets -presumptament, vaig a afegir, que cínics podem ser tots-, així que va omplir una galleda amb un producte corrosiu i s’ho va llençar per damunt a aquestes criatures, hi ha testimonis. On eres, karma, perquè abans d’arribar a elles no hagués donat una ensopegada i ficat el cap de ple dins d’aquest poal?

Àcid, ens podem imaginar (o no) el dolor que han sentit aquests desgraciats animals i que segueixen sentint gairebé tots ells. Sí, dic gairebé perquè almenys que jo sàpiga ja ha mort un. I és clar, a això tampoc ho podrem anomenar tortura amb intent d’assassinat en el cas dels que sobreviuen i tortura més assassinat consumat en el del qual no va superar les ferides, oi? L’executor és humà i per tant podria ser acusat d’aquestes figures delictives però com les seves víctimes no ho són, ja que ens hem de conformar amb el terme “maltractament” i amb l’afegitó d’ “animal”, o sigui, una simple falta en el Codi Penal, i si se’m passés pel cap de dir-li a aquest ésser menyspreable torturador o assassí igual fins i tot em denunciava, com va fer Juan Lado amb el grup musical Lyvon per considerar danyada la seva imatge quan, després de matar a cops al seu pastor alemany li van dedicar la cançó de “Juan Lado Cagón”.

I com aquest, en la mateixa línia de abjecció, l’amo de les Delícies del Port. Ara m’imagino bona part dels espanyols horroritzats davant seu acte, fastiguejats per la seva maldat i commoguts en veure la imatge d’aquests gatets escorxats. Amb aquest roí no hi ha tant problema com amb altres, aquesta vegada no sortirà una Fundació del Gat d’Abrasar per, com ha passat amb la Fundació del Toro de Lidia, denunciar els qui tinguen la gosadia de faltar-li el respecte a aquest individu, només el seu advocat farà el que pugui però sense lobby mediàtic al darrere, i em pregunto quina és la diferència més enllà de la legalitat i de la compassió selectiva d’alguns ciutadans davant les atrocitats amb animals.

Quina és la diferència del dolor provocat per àcid o puntes de pica, banderilles, estocs, descabellos i puntetes, quina entre el dolor i la por d’un o altre animal, quina en la sang que raja de les seves ferides, més atroços encara per dins que per fora en el cas del brau, quina entre la covardia, el sadisme i la violència de qui comet l’acte en els voltants d’un restaurant o en una plaça? Cap, collons, no n’hi ha cap que no passi per una hipocresia llardosa i per la pèrdua de l’ètica per deixar espai al propi interès encara que costi vides. Suposo que aquest hostaler sense escrúpols ho va fer “pel bé” del seu negoci, com ramaders i empresaris taurins o toreros i quadrilles sense escrúpols també ho fan “pel bé” del seu.

No hi ha diferència, per a mi i per a molts no n’hi ha, i qui fa de la mort el seu benefici no està eximit de la criminalitat de la seva acció, legal o moral però criminalitat a la fi, tot i que no es pot negar que la seva vilesa és almenys coherent amb el seu menyspreu absolut a altres vides en nom del seu profit, què passa però amb molts dels que brolla la llagrimeta o giren el cap davant la imatge d’unes cries en carn viva?, que potser no hi ha interès no hi ha tampoc ràbia, ni crits, ni repulsió davant de la d’un toro, ni tan sols a la d’un jòneguet, amb nervis i músculs seccionats, amb hemorràgies, amb el pulmó travessat, la llengua penjant, les potes doblegades, la mirada aterrida i al seu costat un que no és amo del Restaurant les Delícies del Port sinó torero, que no porta una galleda amb àcid a les mans però sí un punyal clavant-li la ganivetada final, llançant-li la ruixada final. Què maleïda diferència hi ha?

Mentre en un país com Espanya no es pugui dir a les mateixes coses per un mateix nom en funció d’una indecent excepcionalitat legal, mentre actes molt similars siguin en un cas tradició a preservar i en un altre delicte, perdó, ni això, falta, mentre seguim consentint, encoratjant i subvencionant formes de tortura i d’assassinat animal seguiran passant aquestes coses que tant torben la nostra sensibilitat ad hoc. Només referint-nos a gats i entre molts altres casos en uns pocs mesos vam parlar d’un gatet atrapat al cep d’un caçador i que finalment va morir després de ser rescatat, d’un altre que tampoc va sobreviure i que havia estat utilitzat per uns xavals a manera de pilota, i d’aquests abrasats amb un producte industrial. Entremig d’uns i altres dotzenes d’ells tirotejats, ofegats, cremats, enverinats, morts a pals o llançats a un contenidor, dic dotzenes per dir alguna cosa, són impossibles de quantificar, aquests casos no és que quedin normalment impunes per al seu autor, és que ni s’arriben a conèixer. Moltes, massa fosses sense localitzar ni obrir a Espanya, de totes les espècies.

Però el que més esgarrifa, repeteixo, no és el que carrega àcid en una galleda i l’hi tira per sobre a uns gatets, no és el que penja a un llebrer, escorxa a un visó, li fica un tret a un cabirol o rebenta les entranyes d’una vedelleta o d’un toro en un plaça o fora d’ella, sinó els milions d’espanyols que diuen filldeputa al propietari d’aquest restaurant i heroi a Enrique Ponce, o sense dir-li heroi, no cal, expliquen que no els agrada la tauromàquia però no sé què que pel mateix no van i de la llibertat. Et serviria llavors, espanyola o espanyol amb la pell tan fina per certes víctimes i amb semblant cuirassa per a altres, en aquest laissez faire, laissez passer teu, que això dels gats abrasats se saldés amb un “no va estar bé però cal respectar la seva llibertat?”.

En aquest cas no, oi?, per què, ¿perquè és il·legal, potser?, perquè els teus fills tenen un gatet? El desig de viure, el dret de fer-ho, l’horror del sofriment físic i emocional i la violència, estimada i estimat amic de la selecció ètica per al benestar de la teva consciència que amb un % d’indignació ja es fabrica un analgèsic, no depenen de un codi penal, perquè si així fos fins els judicis sumaríssims amb condemna de mort en el franquisme caldria donar-los per dignes, en aquell moment, recorda, eren legals. Com avui ho és, depenent on, la lapidació, l’ablació o la tauromàquia.

Sí, tot això al fil d’aquests pobres gatets abrasats. És el que té la violència, que connectada a la realitat en qualsevol de les seves formes -qui no ha dit alguna vegada allò de que la violència engendra violència-, per què no podria estar-ho en un text? Que no s’escandalitzi en frases el que sembla no pertorbar en el dia a dia.

 


Julio Ortega Fraile, activista pels Dres dels Animals, escriptor, coordinador de la Plataforma “Manos Rojas”, col·laborador a El Caballo de Nietzsche i presentador del Programa PUNT DE LECTURA a la TVAnimalista. Vaig ser Delegat per a Pontevedra de l’Associació Animalista LIBERA! i Secretari d’Organizació i Delegat per a Galicia del PACMA. El meu llibre: De la Servitud Humana, la meva pel·lícula: Los Lunes al Sol, la meva cançó (de vegades canvia, però no el cantant): Una Noche de Verano d’Andrés Suárez. No m’agraden les banderes pero em quedo amb la republicana i m’encanta veure rastes al Congrés dels Diputats. I sí, em fa molt de fàstic el rei, el d’abans i el d’ara.

899

Fa uns dies vaig acudir, com a part del públic, a una taula rodona organitzada per la regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Xàtiva. L’actual govern municipal està format pel PSPV-PSOE, EUPV i Compromís. Una de les persones d’organització em va explicar que, abans de les eleccions, tant el PSPV com Compromís es van comprometre a eliminar les festes taurines. Un cop al govern, el PSPV no ho veu tan clar i s’inclina per una consulta entre la ciutadania. A Xàtiva, és Compromís qui es posiciona clarament contra la tortura taurina, però el PSPV té majoria. La taula rodona tenia per objectiu generar debat social.

Les persones participants van ser: Santiago Celestino (professor de periodisme de la Universitat CEU-Cardenal Herrera), Ángeles Solanes (vicedegana de la Facultat de Dret de la Universitat de València) i Jesús Frare (portaveu de la Plataforma Carles Pinazo, que agrupa diverses associacions animalistes).

Vaig escoltar atentament la intervenció de Santiago Celestino, expert en periodisme taurí i defensor de les corregudes de bous. En realitat, escoltar-li va ser com fer un viatge al passat. Pel contingut i pel llenguatge utilitzat: una estranya defensa de l’estètica es barrejava amb frases com “el torero enganya, però no menteix” (“no menteix al toro”, va aclarir). Els meus ulls es van obrir com plats quan, per demostrar que el toreig és viu, es va referir a les expressions tretes del món taurí que utilitzem en el nostre llenguatge diari: per exemple “atarse los machos”. Però en quin segle viu aquest home?

En fi, alguna referència a la violència de les persones antitaurines, seguida d’un atac als principis bàsics de la taxonomia en afirmar que el bou brau va ser creat a imatge i semblança del “cavaller espanyol”, per acabar (llegiu això a poc a poc) citant a Oscar Wilde. Les meues neurones feministes no donaven crèdit.

En qualsevol cas, les persones animalistes escoltàrem en silenci la seua intervenció. Moltes vegades amb sorpresa, però vam ser respectuoses. Va arribar el torn d’Ángeles Solanes qui, des del dret, va realitzar una defensa dels animals. Amb ella, el silenci va desaparèixer. Darrere de mi, la representació taurina no va parar de riure, fer burla i parlar. Ella va exposar un darrere l’altre els seus arguments, conscient de les rialles però sense deixar-se intimidar.

Amb Jesús Frare, la representació taurina va seguir amb la burla, però va rebaixar el to. Ho vaig entendre després, en el torn d’intervenció del públic. Però abans, un detall: a la taula de les persones ponents algú va deixar “casualment” publicitat de la fira taurina de Falles (publicitat que es paga amb diners públics). Això és curiós perquè l’argument més repetit entre la representació taurina va ser “el respecte”. Respecte que ells no van tindre.

La representació taurina va començar recriminant a l’organització no haver rebut “una invitació” per acudir a l’acte. Cap persona va rebre una invitació, era un acte públic, senyors. Un darrere l’altre, els homes que deien respectar agafaren el micròfon i, en llargues intervencions on ens van explicar la seua vida, ens van acusar de tot: de tenir les “butxaques plenes”, de no entendre el bou, de no preocupar-nos pels animals i de ser “uns energúmens”. Això sí, van demanar respecte.

Respecte. Els indigna acudir amb una entrada de sang a la butxaca i haver de veure gent protestant contra una injustícia, una atrocitat. Som les persones antitaurines les que estem envoltades de policia, les que veiem com un taurí (o dos, o tres) es salta la línia de seguretat per insultar, per amenaçar, i mai li passa res. Som les persones antitaurines les que marxem mirant enrere, les que hem assumit que és possible una agressió, perquè ho hem viscut. Recorde quan m’intentaren atropellar per participar en una protesta legítima. Respecte, diuen.

Aquest debat va ser molt clarificador: la tauromàquia està morta. No tinc cap dubte que aconseguirem l’abolició. En aquest debat hi havia dos mons: el primer format per persones joves, que demanaven la paraula i parlaven de forma clara i concisa. Una d’elles es va indignar i va abandonar la sala, però no va insultar mai. A aquesta persona la van interrompre des del primer minut, quan va començar a parlar.

I l’altre món… és el món del franquisme, del passat. No vull caure en estereotips, però no és culpa meua si aquests homes de pentinat tirant cap enrere, cigarrets artificials mentolats i carajillo eren els qui defensaven la tortura. Com sempre.

El món dels “homes de veritat”, que diu estimar les dones però si es queden al seu lloc, com ha de ser. El món del “calla, que estic parlant jo”. En aquest món no hi ha lloc per a Oscar Wilde. Un dels habitants d’aquest món li va preguntar a Jesús Frare si era un animal, “si tenia banyes” i van començar tots a riure: “té banyes, té banyes”. El món que diu “professor” a Santiago Celestino (que ho és, res a objectar), mentre es dirigeix ​​a Ángeles Solanes (jurista, vicedegana) com “la dona”.

En aquest món no entenen, els és incomprensible, que no lluitem ni per diners ni per sang. No entenen que dediquem el nostre temps a defensar animals i ens miren pensant sempre que hi ha una altra motivació, que busquem un benefici ocult.

I aquest món assentia amb el cap quan el ponent taurí va afirmar que havia vist el vídeo d’un escorxador denominat “ecològic”, a França (és el vídeo gravat per l’associació animalista francesa L214, amb càmera oculta) i que no ho va poder acabar. Dos minuts després, insistia que el bou no pateix en una plaça de tortures. No hi ha agonia si l’emet Televisió Espanyola i el matancer porta un traje de luces, no? És tan fàcil rebatre aquest insult a la intel·ligència.

Però va estar bé escoltar de la seua boca que eren una minoria. Vaig recordar una escena d’un debat que vaig veure quan era una xiqueta, on Antoñete, que es dirigia a una dona antitaurina amb contínues al·lusions sexuals, va afirmar amb aquesta prepotència seua que “no hi ha a Espanya un govern que s’atrevisca a prohibir les corregudes de bous”. Ara tenen por.

El mateix home que ens va dir “energúmens” (des del respecte, digué), es va amagar darrere de les persones que fugen de la seua llar, víctimes de la misèria, de la guerra o de tot alhora. “Us importen més els animals que les persones”, va dir. L’endemà hi va haver una manifestació a València, en suport d’un passatge segur per a les persones refugiades. No li vaig veure a aquesta manifestació, no em va sorprendre. Tampoc espere veure’l llegir a Oscar Wilde.

—————

 

Diplomada en Relacions Laborals. Llicenciada en Història. Militant d’esquerres. Feminista, heterodisident i vegana.

1297

El dilluns, 9 de novembre, el Ple de l’Ajuntament votà i aprovà la moció que declarava Tavernes de la Valldigna municipi contrari al maltractament animal. Al costat de la regidoria d’Esquerra Unida – Acord Ciutadà, què presentà i defensà la moció, votaren les 11 de Compromís, sense que cap membre del grup municipal explicara el sentit de aquest vot. A més de la declaració, la moció establia els següents acords:

Que no es done suport per part de l’Ajuntament a festes o activitats que impliquen l’ús d’animals sobre els que es produïsquen formes de vexació, sofriment o mort.

Que siguen controlades i sancionades per la Policia Local totes les situacions de maltractament, abandonament i tinença d’animals domèstics en condicions indignes.

Que no es formalitze cap contractació amb empreses que utilitzen animals amb finalitats lúdiques com, per exemple, circs amb exposició d’animals salvatges.

Que es dediquen activitats, campanyes i espais municipals de difusió a l’àmbit de la defensa, la cura i la protecció dels animals i del seu medi.

Que es formalitze un protocol per a l’adequat tractament i recollida dels animals abandonats al municipi, mitjançant la creació d’una entitat protectora, que no execute en cap cas la mort de l’animal si no és per motius humanitaris i que contemple la cura i la recuperació.

Que es done suport i es fomente especialment tota iniciativa associada al voltant de la cura, la protecció i el control dels animals a Tavernes.

No hi hagué cap vot en contra: el PP es negà a votar com a protesta per una situació prèvia i el PSPV s’abstingué. Segons paraules de la seua portaveu:

La moció presentada per Esquerra Unida planteja 7 punts, dels quals compartim la majoria ja que estem en contra de qualsevol tipus de maltractament animal. Però, no estem al 100% d’acord amb el punt que no es puga realitzar cap tipus d’espectacle amb animals, si compleixen els drets dels animals i la normativa vigent.

Immediatament després del Ple, portaveus de Compromís declararen que els bous al carrer no estaven en qüestió a partir d’aquesta moció què, en tot cas, pecava per “falta de concreció”. Afirmaren que es tracta d’una pràctica legal, que es vetlla pel benestar de l’animal i que tot depèn del promès i mai celebrat referèndum sobre els bous al carrer. Segons el grup al govern municipal, si el resultat d’aquesta consulta fóra favorable als linxaments de bous, “no anaven a fer el contrari del que demana la ciutadania”.

Per tant, i a causa d’aquestes estranyes maniobres, el que hauria d’haver estat una moció històrica ha estat reduïda a un episodi més del procés començat fa 4 anys, quan el govern municipal d’aleshores decidí, per la via d’urgència, sufragar i organitzar directament els bous al carrer, després que l’empresa privada que muntava una plaça portàtil i organitzava linxaments de bous durant les festes anunciara que no ho anava a fer més, a causa de les pèrdues que li generava.

Tavernes barreres14

Està per saber el cost real d’aquesta decisió, que serví per a que l’alcalde Jordi Juan es guanyara l’adhesió del món taurí local proper a la seua corda. L’accés al detall de despeses totals, directes i indirectes, fou una tasca impossible per a la regidora independent Karina Vercher durant l’anterior legislatura, i ho continua sent ara pels membres d’Esquerra Unida. Fins i tot nosaltres, membres de la Plataforma Carles Pinazo, hem estat testimonis d’alguna cara de mal jugador de pòquer entre representants del govern municipal, quan pels nostres arguments hem fet servir les dades que s’han barallat públicament (10.000€ anuals).

El promès referèndum, per tant, es planteja des de la desinformació en el tema més rellevant, després de l’explotació i el maltractament d’animals. Pel que sembla, si s’acaba fent la consulta, la gent de Tavernes no podrà decidir sabent el que ha costat al municipi el circ del cèsar en un període de retallades, de moltes necessitats socials sense atenció pública i d’absoluta falta d’autonomia dels ajuntaments, amb pressupostos completament controlats per les mesures centralitzadores del govern estatal de Mariano Rajoy.

La nova eixida cap endavant és el refugi en la legalitat, present en l’argumentació del PSPV i, el que és més important, de Compromís. I això, a l’estat on es fan lleis de protecció animal on la tortura taurina queda explícitament exclosa des del primer moment, és un argument molt ridícul. Recordem que a Catalunya s’hagué de promoure una ILP per a que, fonamentalment, s’eliminara aquesta cínica exclusió, sense que es poguera evitar la formulació d’altra de nova i igualment cínica pels correbous.

A l’estat espanyol, l’statu quo és que existeix un maltractament animal penalitzat i altre de legalment protegit en el que destaca la tortura taurina, maltractament animal inqüestinable per evident i per documentat científicament, alimentat per milions d’euros anuals eixits dels recursos públics. Al País Valencià, Generalitat, diputacions i ajuntaments com el de Tavernes s’han gastat diners que retallaven d’altres partides (teleassistència per a persones majors, transport públic, beques menjador, ajudes per a llibres de text…) en els linxaments legals de bous al carrer.

Els circs que torturen animals són legals i n’hi ha de municipis lliures de circs amb animals, com n’hi ha de lliures de tortura i linxaments taurins. L’ajuntament de Tavernes no té cap obligació de gastar-se en tortura taurina eixa quantitat de diners anuals de la que no informa la ciutadania. No té cap obligació de ser principal responsable i únic sostenidor econòmic dels linxaments, cosa que l’implica a un nivell que és dóna en molts pocs altres municipis on es mantenen aquestes pràctiques.

La moció no és, ni molt menys, inconcreta. És un compromís, amb valentia, per a que l’ajuntament no done suport a festes o activitats que impliquen l’ús d’animals sobre els que es produïsquen formes de vexació, sofriment o mort. També és un compromís per a no formalitzar cap contractació amb empreses que utilitzen animals amb finalitats lúdiques.

Tom Regan explica que un dels principals arguments de la indústria d’explotació animal és aquest “respecte al benestar animal d’acord amb les lleis”, que legalitzen mil i una formes de maltractament. L’anomena afirmació desconnectada, i és el suposat benestar que “gaudeixen” els animals als escorxadors o als laboratoris d’experimentació, les víctimes de la pelleteria, els esclaus i esclaves al circ o els bous torturats a places i carrers.

Compromís de Tavernes de la Valldigna ens presenta una d’aquestes afirmacions desconnectades per defensar que vulnerarà una moció, minuts després d’haver-la votat amb la seua majoria absoluta. A hores d’ara, ja és dramàticament necessari que la ciutadania no siga insultada amb aquest tipus de maniobres.

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista

 

1076

Nou eslogan del programa de LaSexta El Informal, i és que el gran Wyoming i el seu equip sempre han seguit les desventures de Tordesillas durant les festes de la Verge de la Penya, amb el bou llancejat, els llancers, l’alcalde i la sorprenent impermeabilitat que tenen les autoritats còmplices envers les crítiques que els cauen cada any des de l’altra banda. Però és que a més, els fets que han tingut lloc en aquest reducte del maltractament animal enguan han superat tots els límits, inclosos els del torneig, que ha estat declarat nul pels seus propis organitzadors. Potser, i dins de les seves passades normes sobre l’honor, ho hagin fet desitjant netejar la deteriorada imatge d’aquest poble.

Més de 10 anys lluitant contra aquest esperpent, en què uns dolents llancegen a un toro fins la mort. Fastiguejats de les festes populars amb maltractament animal vam decidir plantar-los cara d’una vegada per totes, començant per una de les que més sorprèn per la seva caspa i mesquinesa. Des del 2005, en què va tenir lloc la primera i única manifestació en què vam poder entrar al cor de Tordesillas a ritme de marxes militars, bastons enlairats i multitud d’efectius d’antiavalots i guàrdia civil, moltes coses han canviat, excepte l’actitud dels que no semblen poder ni voler evolucionar.

La cita dels animalistes per lluitar contra aquesta crueltat ha estat any rere any puntual per a, com a mínim, no deixar sola a la víctima. Polèmica acompanyada de debats, crítica social, periodística i política, any rere any la indignació de la raó ha anat creixent de manera inversa a l’obstinació dels que defensen que la vida d’un animal pot ser travessada per les llances d’un grapat de covards als quals unes lleis obsoletes els donen llicència per matar.

Després de la multitudinària manifestació del diumenge anterior al llancejament que va congregar al voltant de 90.000 persones a Madrid i en què van donar la cara personatges famosos, arriba la mobilització de dimarts en què s’intenta evitar la mort de l’animal. Però tot aquell que aquell dimarts 15 setembre 2015 visités Tordesillas en qualitat de turista, en cotxe, autocar i fins i tot a peu, rebia l’alt de la Guàrdia Civil que feia obrir bosses i motxilles, demanava el dni i requisava tot allò que pogués semblar “perillós”. Mentrestant, els tordesillans es passejaven amb els seus bastons i proferint insults als que ells creien identificar com antitaurins.

Poc abans de començar el torneig, la presència de la Guàrdia Civil era pràcticament inexistent, mentre els llancers i ciutadans de Tordesillas caminaven barrejats amb els activistes i sota la pluja retrunyien els ja coneguts “fills de puta”, “terroristes” o “jo sóc espanyol”, envoltades per banderes d’Espanya amb el toro d’Osborne. Al cap d’una estona, s’endinsen els llancers a la Vega amb els seus cavalls per atropellar als que resisteixen per salvar Rompesuelas, que fa la seva aparició gairebé immediatament davant el centre de la protesta. Els animalistes han de córrer a les talanqueras on els tordesillans els impedeixen pujar amb un “no volíeu bou? Doncs teniu bou!”.

Rompesuelas trota mansoi i confiat de manera desconcertant rere dels que el condueixen a la seva mort. Qualsevol canvi en el seu comportament hauria estat especialment fatal per als activistes que es trobaven encadenats i sense possibilitat de fugir. La Guàrdia Civil segueix sense aparèixer ….., i encara que moments abans s’havia personat un efectiu per treure de l’escena a una activista que anava amb crosses, no va informar que Rompesuelas podia fer la seva aparició en breu.

Com de costum, diversos activistes ferits i periodistes agredits per tordesillans completament ebris. Després del pas dels llancers amb la cua de Rompesuelas clavada en una de les seves llances, un últim cop d’efecte serà el transportí amb un petit animal dins perquè, segons diuen, els nens tordesillans vagin aprenent els valors del seu poble. Alguns testimonis asseguren que era un gat i el seu petit cos sense vida va ser presumptament vist poc després. El fet s’està investigant per ser denunciat.

Les lleis vulnerades són tan nombroses que l’alcalde ha estat cridat a declarar. Aquest mateix alcalde que va donar l’ordre de sortida del bou sense comprovar que els activistes havien estat desallotjats, el mateix que ha qualificat de “xantatge” l’oferta perquè més de cent artistes actuaran gratuïtament a canvi de suspendre el torneig, en un festival que hagués portat autèntica cultura i un altre tipus de turisme.

Tordesillas D’Or, ara sí que no hi ha marxa enrere i ho has guanyat a pols, tot i que en aquest cas dubto en si donar-te l’enhorabona. Ja formes part de manera irremeiable de la història més negra d’aquest país.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

1327

Els drets animals són una mena de sèrum de la veritat: serveixen per detectar si les diferents opcions polítiques defensen la justícia i la igualtat, més enllà d’una pose, d’un discurs per quedar bé amb tothom i totadona. Dins dels drets animals, l’esglaó més bàsic i més evident és la tauromàquia i les festes on es torturen animals.

Que, al s. XXI, hi haja polítiques com Manuela Carmena que s’entravessen quan els pregunten sobre la tortura taurina i, fins i tot, eviten posicionar-se (almenys, enguany) sobre el Toro de la Vega diu molt del seu projecte renovador. Això també s’aplica als partits polítics de l’esquerra transformadora que, com a Algemesí, tenen taquicàrdies si se’ls demana que es posicionen contra la setmana taurina.

I és que l’esquerra té una fe gairebé religiosa en què va a perdre vots si es posiciona en contra de la tortura taurina, és a dir, a favor dels animals. Només cal passejar-se per les penyes taurines i, oh sorpresa, no sembla que hi haja molta gent amb un discurs anticapitalista, o feminista i/o LGTBI. Més aviat al contrari. Però suposem que és així, que posicionar-se contra la tortura fes perdre vots, si aquesta és la por potser s’haurien de plantejar per què estan en política perquè, pense, estem ací per intentar canviar les coses, no? Canviar a millor. En política, a més de l’honradesa, és molt important la valentia. I, de vegades, cal dir que no: no, no està bé torturar fins a la mort a un animal tancat.

Uns 40 animals seran massacrats, a peu i a cavall, aquest any a Algemesí. Una de les estrelles de la setmana taurina és João Moura (fill), conegut per practicar el bull baiting (lluita de gossos contra un bou). Ell mateix penjà les fotos de la seua “afició”, amb el segell de la seua ramaderia, en les xarxes socials. Estava orgullós.

Uns 40 animals seran massacrats a Algemesí. Tan innocents com Rompesuelas. Amb la mateixa incomprensió en els seus ulls, amb el mateix desig d’escapar. El dia 20 de setembre, una vaca intentà fugir d’un correbous a Algemesí, veié una porta oberta i s’intentà amagar. Va pujar fins al tercer pis. I l’esquerra, transformadora o no, parla de diversitat.
Perquè, curiosament, les persones que defensen la tortura taurina s’amaguen darrere de paraules com “democràcia”, “respecte”, “llibertat” i “diversitat”. D’acord, anem a analitzar aquests conceptes seguint amb l’exemple d’Algemesí.

Democràcia: quan, a les xarxes socials, es comunicà el dia de la manifestació antitaurina d’aquest any, s’organitzà una contramanifestació taurina amb l’únic objectiu d’impedir accedir al centre d’Algemesí. Allà ens hem manifestat, malgrat tots els obstacles (i han estat molts obstacles) en anys anteriors. Durant aquest temps la nostra manifestació autoritzada i pacífica havia de fer front a contramanifestacions “espontànies”, no autoritzades i violentes, que actuaven amb total impunitat. A més dels insults, ens van ploure objectes.

Aquest any s’organitzà una contramanifestació, el mateix dia i a la mateixa hora, per obligar la nostra a desviar-se totalment del seu recorregut. Un gran exemple de democràcia. La contramanifestació estava dirigida per l’alcaldessa d’Algemesí, Sra. Marta Trenzano (PSOE) i l’ex-alcalde d’Algemesí, Sr. Vicente Ramón García Mont (PP). Aquest últim declarà televisions non grates (La Sexta) i a les persones animalistes ens diu “gentola”. Grans demòcrates, es nota.
Una altra lliçó de democràcia i de gestió responsable dels diners públics: tal com informà la Sra. Trenzano (PSOE) no hi ha diners per a llibres de text a Algemesí, però sí per torturar animals. 39.500 € directes per a la setmana de bous. 24.000 € per a Sant Onofre, on fan bous al carrer. I hauríem de revisar amb lupa partides com la de protocol (15.000 €), assegurances (7.500 €) o festes populars (30.000 €).

Respecte: la contramanifestació taurina transcorregué amb tranquil·litat. Ha de ser fantàstic manifestar-te sabent que ningú et va a agredir. A la nostra va ser una mica diferent. Al nostre voltant, un grup de persones es va dedicar a insultar-nos durant part del recorregut. En acabar, per seguretat, ens n’anaren en grups. Quan ja estàvem a prop del cotxe aparegueren dues persones agafant pedres del terra, la cosa va quedar aquí perquè fingírem que els havíem fet fotos. No era cert, ens tremolaven massa les mans.

L’any passat, gairebé mor un càmera d’Antena 3 per intentar gravar al carrer abans d’una becerrada. Li llançaren un líquid irritant a la cara, se li tancà la gola i no podia respirar.

Llibertat: clar, clar … llibertat d’informació, com acabe d’explicar. No es pot apel·lar a la llibertat per torturar fins a la mort a un animal tancat, em donen calfreds de pensar en el concepte de llibertat que tenen aquestes persones.

Diversitat: un acte criminal no pot justificar-se sota aquest concepte. No parlem que a alguna persona li agrade el jazz i a altra li agrade el rock. Què va. Parlem de divertir-se mutilant un animal que no entén què està passant. De vegades, el bou, el vedell, no pot ni reaccionar i es queda quiet amb una expressió que destrossa qualsevol ment sana.
Així que qui organitza contramanifestacions per impedir manifestacions, qui insulta i agredeix o amenaça amb agredir, qui entén com a llibertat el dret a torturar… es presenta com víctima. Però la sang sempre és dels animals i, moltes vegades, de les persones que intenten defensar els animals sense més armes que una pancarta, una càmera, els seus cossos com a escut i la raó.

En política, jugar a l’ambigüitat pot ser perillós. Pot passar que les i els votants es cansen i, si l’esquerra transformadora no pren partit pels animals, busquen altra opció. I cap persona les podria culpar.

 

Diplomada en Relacions Laborals. Llicenciada en Història. Militant d’esquerres. Feminista, heterodisident i vegana.

1487

Tornen els correbous al Principat, una temporada més a pesar nostre. Aquest any ho fan després que l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) anés a plorar a la porta dels partits que tenen representació al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) una modificació d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de recuperar alguns dels privilegis que aquesta els va prendre. En concret un retoc del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la finalitat de permetre els temptejos en una ramaderia de les Terres de l’Ebre (TE), un retorn encobert de les abolides curses de braus a Catalunya.

A la penombra, així van ser les negociacions entre la màfia tauròfila de les APCTTE i CiU i PSC per tal de modificar la primera ILP que va prosperar, la mateixa que va abolir la tauromàquia major a la CAC. I ho van pretendre fer en la foscor més absoluta, a esquenes del poble treballador i de les defensores del drets dels animals no humans, enfotent-se’n a la cara de les membres de la ILP PROU, ambicionant fer colar aquesta rectificació a través de la llei d’acompanyament a la Llei de Pressupostos.

Pràctica habitual de la socialdretocràcia sí, és per això no ens vam alarmar, ni pels partits ni per les seves formes, però pel que si que ho férem va ser pel que més ens va preocupar en focalitzar les víctimes d’aquesta malvestat: corria greu perill la integritat física de les nadons de bòvid, que podia haver tornat a estar més malmesa encara fora de les explotacions on són cosificades fins al límit del turment.

Tot això lluny de la claror i el clam popular d’haver fet una de les majors investigacions mai documentades sobre la tortura taurina, reunions i assemblees obertes, preparar l’estratègia, dur-la a terme, sofrir les amenaces de la màfia i els torturadors-assassins d’adolescents no humans, de perdre llocs remunerats de feina (lo de perdre és un eufemisme quan et donen a escollir entre els ideals i unes fitxes de casino d’aquesta societat de consum), hores de son, nervis i ansietats, recollir centenars de milers de signatures per tota la CAC, tràmits, esmenes a la totalitat, debat parlamentari, compareixences públiques, esmenes a l’articulat, debat en comissió, dictamen del Consell de Garanties i debat de votació final en ple parlamentari… Si hi arriba a entrar més llum en aquell procés se’ns cremen les còrnies!

La tortura (la pública, no la que succeeix dins els laboratoris, comissaries, granges o casernes) és aquella pràctica amb la que la Catalunya que es preveu independent va estar a punt de mostrar-se davant del món. A esquenes de la societat, el «País lliure, net i nou» que venen els partits del règim burgès significa un pacte de «no agressió» amb els mafiosos tauròfils del Principat. Es van atrevir a voler vulnerar la seva pròpia llei tot modificant-la per retornar privilegis a 3 taurofòbics. L’associació entre la política i la màfia és una vella xacra internacional, si… i la Catalunya capitalista independent no serà gaire diferent en aquest sentit.

En tot aquest procés, una estratagema inesperada ens va donar el temps necessari per poder fer entrar en raó a CiU i fer que reconeguessin la seva errada, retirant de forma immediata el seu suport a l’esmena impulsada pel PSC, quedant-se sols en la seva defensa. Ens va anar de poc al Parlament, però als jutjats vam tornar a guanyar. Els i les parlamentaries van tornar a saber que les animalistes defensarem el baluard de l’ètica i el progrés moral d’una batalla que crèiem superada; els vam recordar que han de fer complir la seva pròpia llei perquè no recularem, saben que també som portaveus d’una societat catalana sensibilitzada amb la taurofòbia i que no acceptarà cap retrocés en matèria de drets pels animals no humans.

Aquesta va ser la darrera maniobra de la gent de les APCTTE, i en fracassar, van tirar de manifestació. Veuen perillar els seus privilegis, temen una okupació puntual com la d’Algemesí que va accelerar la prohibició de la mort publica dels nadons de bou durant les jonegades. Temen el silenci de les activistes organitzades, temen el temps que no tornarà mai. I així d’espantats farà pocs dies que la màfia taurina de les TE van demostrar poder donar un cop de forca simbòlica aconseguint arreplegar uns quants milers de garlaires vinguts del PV i l’Aragó. Menys d’un 2,5% de la població d’aquell territori la va secundar. Masclisme, espanyolisme, racisme, sexisme, especisme i adoctrinament infantil d’aquestes discriminacions fou tot el que s’hi va poder veure. Res nou, perquè no són d’aquest segle.

Si fos tan nostre, tot el país els hagués acompanyat com amb el tema del riu. Però no es nostre, no és de la gastada majoria que els bouers es posen a la boca; és per això que van haver de pidolar difusió a personatges il·lustres (deixem-ho en personatges insulsos) com un parell de futbolistes i un pilot de moto professionals. La societat no esta amb ells, ni la catalana en general ni l’ebrenca en particular.

La Coordinadora per l’Abolició dels Correbous continua activa i a l’espera d’integrar-se en un front més ampli, perquè després de més d’un any, les activistes ebrenques que lliure i assembleariament van donar un pas endavant per participar en la primera fase estratègica, es van fer petites i van sentir por. I per no expressar una altra cosa, diré que és complicada la consciencia, l’empatia i la solidaritat organitzada en aquell territori. Amb raó diuen els tauròfils que han de venir de fora a plantar-los cara, tota la raó.

Aquesta pretemporada ha anat de temptejos: tauromàfies temptejant la manera de saltar-se la llei i fer diners, utilitzant el negoci privat d’una família com a penyora davant la classe política per poder torturar vedells, de mesurar les nostres forces, les seves pors… però que ningú s’equivoqui, del que realment va tot això és de l’abolició dels correbous al Principat, i nosaltres ho tornem a tenir tot a punt per afrontar el que la acció ens presenti.


Toni Teixidó. Collita tarragonina del 80 i mestre vocacional. Comunista, perquè només podrà ser la classe explotada la que acabi alliberant els seus esclaus no humans. Persisteixo amb la idea de combatre totes les opressions en paral·lel i fer-les convergir en el marc de la reunificació i la independència dels Països Catalans; és per això que actualment i, per tal de poder compaginar aquestes lluites, milito a d’ARREL, al MCAN-EI, col·laboro amb Libera! i sóc coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

1351

La Plataforma PROU rep de forma positiva la notícia sobre la decisió presa pel grup parlamentari de Convergència i Unió de retirar una esmena presentada a la Llei d’acompanyament als pressupostos, contra la Llei 28/2010, de 3 d’agost, aprovada mitjançant Iniciativa Legislativa Popular.

Més enllà del debat de fons, sobre el sofriment dels animals i la conveniència per a la imatge de Catalunya de tornar enrere amb aquesta mesura, la Plataforma PROU va posar un especial èmfasi en el mètode utilitzat en la tramitació a través d’un mecanisme parlamentari ombrívol i sense cap tipus de debat públic com és una Llei d’acompanyament, que representa l’extrem oposat al mètode de participació ciutadana per la qual va ser aprovada la llei que es pretenia modificar.

Aquest fet va ser criticat, entre altres entitats, per l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona ja que, d’aprovar-se aquesta esmena mitjançant aquest mètode, s’hagués incorregut en una vulneració dels drets constitucionals, polítics i de participació a fer ús d’un mecanisme encriptat i urgent per derogar una llei aprovada mitjançant un recurs de democràcia participativa.

De la mateixa manera, la Plataforma PROU vol manifestar que les intencions del grup Convergent s’orientaven a regular una activitat, i no pas a derogar una llei de la qual ens sentim orgullosos en la societat catalana. En aquest sentit, la Plataforma PROU proposa que des del Parlament s’ajudi a les ramaderies afectades a Alfara de Carles sol·licitant al Govern una ampliació del termini per demanar compensacions econòmiques als afectats conforme la Llei 28/2010, però sota cap punt de vista tornant enrere en la pròpia Llei o promovent que aquesta sigui vulnerada.

A la vegada, la Plataforma lamenta que el PSC continuï obcecat en aprovar l’esmena de modificació inclús sabent de la imperdonable vulneració de drets en la què s’incorreria.

Arran d’aquesta experiència, la Plataforma PROU creu necessària una reforma legal per evitar que en el futur una llei aprovada mitjançant recursos de democràcia participativa pugui ser derogada mitjançant tramitacions tals com les lleis d’acompanyament. D’aquesta manera es milloraria la salut democràtica i participativa de Catalunya, i s’augmentarien les garanties de respecte als processos participatius.

1234

El passat 13 de gener es va desenvolupar el judici a l’activista pels drets dels animals, Aida Cortecero. Se l’acusa de presumpta desobediència a l’autoritat durant una manifestació antitaurina.

Aida, activista en AnimaNaturalis, V de Vegana, Mallorca Sense Sang i ICA Animalista, afirma que aquest judici és un muntatge per criminalitzar el moviment: “Busquen un cap que sigui un tant visible i a qui se la pugui condemnar. Perquè així la gent tingui por i digui ‘potser no em convé manifestar’ “. La sentència es dictarà el proper 26 de gener. Una sentència que, si no guanya el judici, serà de sanció econòmica. “Ja abans havíem rebut multes i no han aconseguit aturar-nos. 200 euros no són res“. La fiscalia demana 200 euros a raó de 5 durant 40 dies. La fiscalia, segons paraules de l’advocat defensor Carlos Peleteiro, creu que el vídeo no és suficient ja que els incidents podrien haver-se donat fora dels 15 minuts de gravació.

Cortecero diu que no té por, “més por té el toro. Més por tenen els animals “. I sense por va anar dimarts al Jutjat número 1 d’Inca, Mallorca, acompanyada de desenes de companyes que van ser per mostrar el seu suport. El judici va durar tres hores durant les quals Aida va poder mostrar la seva versió a través de material audiovisual: “Vam haver de aconseguir un portàtil corrent, sinó aquesta prova no s’hagués pogut presentar. Ells no tenien els mitjans per veure-ho, increïble però cert ” afirma.

Aquí a Mallorca els taurins cada any convoquen una manifestació que fa que la nostra sigui contramanifestació. Després ells mai assisteixen, fan una falsa convocatòria” afirma. Aida va demanar els permisos per a la manifestació antitaurina, però en darrer moment “Delegació ens canvia el lloc a posta i ens posen on pitjor ens podien posar: davant de la porta on treuen el toro mort. Això és un càstig, això es nota perquè havien moltes opcions on posar-nos“. Llavors és quan decideix denegar la convocatòria de manifestació.

Al final, a nivell individual, anem a exercir el nostre dret a exercir la nostra expressió. Tot seguit ens comuniquen que no podem ser-hi igualment, llavors jo li proposo al policia fer grups de menys de vint persones, cosa legal que no suposa reunió i no ens poden fer fora. Hi va haver un acord per part dels caps de la Guàrdia Civil i pel nostre col·lectiu per poder dur a terme tot amb normalitat“. És més, diu, que ella mateixa els va mostrar la identificació sense que la policia li demanés.

La Guàrdia Civil va estar dient mentides, que després en el vídeo vam poder veure, tenien contradiccions entre ells“. Segons Aida, van mentir en dir que ella mateixa havia ordenat que les activistes copegessin al cos de policia. “Jo no acostumo a insultar, tampoc advoco per ser la policia de les activistes, no m’agrada dir-li a la gent el que ha de fer. Que cadascuna faci el que senti i la veritat és que la gent que em coneix sap que a la vida atacaria a la policia. Parlo amb ells com qui parla amb un company més“.

Aida no pensava que rebria tant suport per part del Moviment pels Drets Animals, però des Igualdad Animal a diferents santuaris i col·lectius antirepressius així ho han fet.

TVAnimalista Madrid

LA PLOMA

104
M’agrada escoltar experiències d’uns temps que hui semblen impossibles, i encara més quan els altres animals treuen el cap. No ho puc evitar: el...

V DE GUST

1798
A la TVAnimalista estem d'estrena, nou programa de receptes veganes a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández i des de la seva cuina. A través...