Etiquetes Entrades etiquetades amb "tiro al pichón"

tiro al pichón

3120

L’au serà declarada bona quan caiga ferida o morta per un dels tirs i recollit dins del radi de mort. Regles tècniques federatives.

Els cartutxos del nº7 van carregats de perdigons de 2,5mm. En el cas de la munició de 36 grams, establerta per les regles tècniques de coloms a braç(1) de la federació espanyola de caça(2), representen 408 perdigons en cada tir contra un xicotet cos. Mai més de 380gr, 37cm del bec fins a la cua i 72 entre les ales, rebent una pluja de plom amb tota la força d’un enorme calibre 12, preferit als EUA perquè maten amb ells aus grans com titots americans i que s’ha imposat per qüestions de moda.

El passat diumenge 27 de setembre a Catarroja(3) (Horta sud), els tirs tronaren un darrere l’altre i cobriren el terra d’animals crivellats. Era un entreteniment de diumenge per a caçadors que disparaven animals llançats a braç per uns homes que feien moviments semblants als d’un pitcher de beisbol. Captura de pantalla 2015-10-06 a la(s) 11.24.53En lloc d’una pilota, el que llançen és una pobre au amb la cua mutilada què és executada mentre intenta agafar el control amb les seues ales, mentre s’esforça per a deixar de ser la pilota de beisbol en que l’acaben de convertir.

També s’ha de fer menció de l’altra forma de llançament. Es fa amb una màquina quasi idèntica a les que llancen els plats d’aquest mateix esport, que fa anar un “maquinista” amb carnet com el que han de tindre els pitchers, coneguts com a colombaires. La situació és idèntica si no fora pel colp de l’aparell ejector i la potència de l’impuls. En tot cas, l’au es passa els vitals primers segons lluitant per agafar el control d’un vol que no és seu.

L’abast de les escopetes amb una mínima precisió és molt curt, d’uns 25 o 30m. Les persones tiradores necessiten matar de prop i ràpid, i necessiten de l’avantatge que els dóna un animal llançat, desequilibrat i desorientat, que lluita per recuperar-se i que, per suposat, no sap el que li espera. També els serveixen animals “alliberats” des de caixes situades en el punt de mira de les escopetes. Diuen els reglaments que la persona tiradora s’ha de situar en posició i, ja preparada, esperarà l’avís de “llest” de qui llança o solta les aus. Només quan crida clarament “ocell” li solten l’animal, sobre el que pot fer dos tirs reglamentaris(4). L’única oportunitat del colom o de la guatlla és que la persona tiradora falle. Aquestes normes, però, no deixen que l’animal tinga altra consideració que el de pilota. És esfereïdor veure’l als reglaments com l’objecte que permet valorar si un tir és un encert o una errada, com preveuen les seues trajectòries de caiguda, ja farcits pels perdigons, cap a dins o fora de la “zona de mort” delimitada amb ratlles pintades al terra, tanques de fil d’aram, pilons amb banderes i cordes. A més d’encertar el tir, s’ha d’encertar la caiguda l’animal dins dels límits d’una zona de joc a la manera del tennis o del voleibol. Fins i tot es preveuen els rebots dels cossos per la força de la caiguda i la posició sobre la mateixa línia i, com que encara pot estar viva, la possibilitat que caiga dins i aconseguisca eixir caminant o recuperant el vol.

També són l’objecte de recompte, són gols tangibles. En aquest joc, agafen cadàvers i animals moribunds i els compten per a veure qui ha fet més “bons”, per a veure qui ha guanyat entre riures, a tocar del bar i del restaurant on poden estar preparant la paella del dinar. Com que qui els ha matat els ha pagat, després se’ls pot endur o els pot llançar al fem, els coloms morts barrejats amb els que encara estan vius i esperen una mort tan lenta com la de les “errades”, els cadàvers de les quals es poden trobar a desenes per l’exterior del camp de tir.

Aquests cadàvers i la seua letal càrrega de plom(5) queden a l’abast de rosegadors, felins, mustèlids, còrvids… El saturnisme (intoxicació per plom) matarà molts més animals, fins i tot espècies protegides com les àguiles imperials, i multiplicarà el balanç de víctimes d’aquest macabre shooter(6) amb sang de veritat. El plom pot estar contaminant els gossos de caça als què, segons diuen, donen per a menjar aquests “trofeus”, i fins i tot pot estar contaminant els mateixos caçadors i les seues famílies.

És més difícil d’entendre quan aquesta pràctica ja ha incorporat les seues alternatives amb objectes de veritat, que no s’han de matar i que, per tant, permetrien l’ús d’altres tipus de “metralla”. És el tir al plat amb totes les seues modalitats, tres d’elles olímpiques, o el tir a hèlixs. Aquests dispositius tenen trajectòries que no es poden predir, augmenten la seua velocitat progressivament durant el vol i obliguen a centrar els tirs, ja que s’ha d’encertar el cos de l’hèlix per a tombar-la de la mateixa manera que fan amb els coloms, les perdius o les guatlles. Sí, fins i tot tenen quelcom que simula la interacció amb un animal que lluita per la seua vida… I continuen matant.

En resum, altra forma de diversió amb el patiment i la mort, formes que es conten per centenars i que parlem del que és l’ésser humà i, sobre tot, del que el Progrés l’obliga a deixar de ser. Reunions d’homes, de mascles que es justifiquen els uns als altres en el abús, què es reforcen i es doten de suport mutu per a esclafar qui és més feble sense cap justificació. Com passa amb la tortura taurina, només cal dir que el segle XXI és ací per a quedar-se, i que aquesta forma de fer ha de marxar com el passat al que pertanyen.

Senzillament, per l’abolició de totes les formes de tir a aus vives, sense cap excepció. Canvia coloms per plats o hèlixs.

 

—————
(1) Federación Andaluza de Caza, reglaments de caça llançada. http://www.fac.es/agenda/competiciones/caza-lanzada/. Article 15.13 de les regles tècniques de coloms a braç. A les regles tècniques de les guatlles llançades a màquina, el calibre 12 s’estableix a l’article 11.23.
(2) http://www.fecaza.com
(3) Acte de protesta de l’operació per la prohibició del tir a aus soltades o llançades, sense cap excepció. https://www.facebook.com/events/833284843456276/
(4) Article 14.8 de les regles tècniques de coloms a braç; 11.2 i 11.3 de les regles tècniques de les guatlles llançades a màquina.
(5) Animalisme CAT, 21/06/2013, Traces de metall, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/06/traces-de-metall.html?q=plom
(6) En la classificació dels videojocs, els de tir.

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista

3654

Diumenge passat, 500 coloms van ser abatudes com objecte de lleure d’un grup de persones a Aranjuez, Madrid.

Aquesta modalitat d’oci cruel, coneguda com “tir al colomí”, es realitza en clubs de tir com en el d’Aranjuez. Es tracta de llançar coloms a l’aire i disparar mentre les aus intenten escapar volant per a salvar la seva vida.

Sabent la crueltat de tal esdeveniment, l’associació “Mis amigas las palomas” i diverses persones particulars van acudir a rescatar aquelles supervivents que caiguessin fora de la tanca. “No ens deixaven entrar dins del recinte. Si queien vives a terra, les remataven” afirma Antonio Mañas. 18 víctimes van ser alliberades, però sis d’elles han mort i altres tantes estan en estat crític. “Una tenia el pap i els sacs aeris trencats. Li faltava una ala sencera i se li veia l’os. La van haver de dormir perquè no patís” denúncia Antonio.

El grup d’activistes ha tornat al club de tir fins a tres vegades per rescatar el major nombre possible de víctimes abans que siguin rebutjades o depredades. Un cop acabada la abatuda, una altra a la nit amb llanternes i novament dilluns al matí van buscar aquelles víctimes que encara romanguessin amb vida: “Creiem que hi ha particulars emportant-se-les. Quan hem arribat aquest matí no quedava cap a tot el territori, només hem pogut veure 5 de mortes. Dues d’elles depredades durant la nit“. No exclouen la idea de tornar per a rescatar més supervivents.

A més dels rescats, les i els activistes realitzaran denúncies individuals. Malgrat tenir la llicència “al dia”, afirmen que denunciaran la presència de menors de 14 anys, l’abandonament d’animals ferits i la no traçabilitat del grup de coloms.

El preu de l’assassinat va ser de 5 euros per individu, a 12 coloms per tirador. El tir del colomí és un tipus d’entreteniment que es realitza en algunes comunitats de l’Estat Espanyol i que, des de diferents organitzacions, es demana la seva prohibició. En el cas del club de tir d’Aranjuez, només amb coloms, es realitzen 3 tirades a l’any. Diverses més amb guatlles. Davant d’això, una recollida de signatures agafa força a la plataforma de Change.org: “Prohibició sense excepció del tir al colom i pràctiques similars“. Més de 2.300 persones ja han signat per prohibir aquests assassinats com a lleure.

Imatge: Mis amigas las palomas

LA PLOMA

1651
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

5014
Tercer programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...