Etiquetes Entrades etiquetades amb "tauromàquia"

tauromàquia

3123

El passat 15 de febrer va tenir lloc una manifestació taurina a Castelló el lema era “En defensa d’allò nostre”, que gairebé rima amb “la cosa nostra”. Els taurins es mobilitzen per defensar el seu esperpent nacional recolzats per la corrupció. No en va, alguns treballadors ja han denunciat que han estat amenaçats de perdre la feina si es negaven a signar campanyes taurines presentades pels seus propis caps.

Quan Barcelona es va declarar ciutat antitaurina, va sorgir un pintoresc moviment en forma de “Plataforma per a la Defensa de la Festa” que va fracassar de manera rotunda després de la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Fins aquest moment, la Plataforma, la cara visible a Barcelona era un taurí arribat de fora, va sorprendre a propis i estranys aconseguint entrevistes a les televisions autonòmiques, alternant-se amb algun polític taurí català i organitzant curses de braus amb “figures” que somiava farien renéixer la tauromàquia a Catalunya.

Ens vam quedar bocabadats el dia en que a Barcelona vam aconseguir reunir gairebé 7.000 persones en una històrica manifestació antitaurina, ens topaven de morros amb uns éssers engominats i ben vestits, “lacostes”, mantellines, vestits florejats, cordons d’or, vanos i fins i tot pintes arribades dels més extrems llocs del territori nacional i que pretenien fer passar per afició catalana omplint la Monumental. No van escatimar a l’hora de regalar entrades, subvencionar autocars, crear webs taurines i deixar-se la vida a salvar els toros a Catalunya, que ja agonitzaven feia temps. Van prohibir gravar dins de la plaça perquè no es veiessin les imatges d’una plaça semi-buida i els brams dels toros mentre els tallaven les orelles en viu, els vídeos es van penjar en una magnífica web antitaurina que alguns recordaran.

Toros a part, hi ha una altra xacra a Espanya de la que fins els taurins més puristes reneguen, i són les festes populars en les que els toros són martiritzats en les diferents maneres en què agradi al vulgo, com ja coneixem a través de les jonegades d’Algemesí (València), el toro llancejat de Tordesillas (Valladolid), el de foc a Medinaceli (Soria), capllaçat de Benavente (Zamora), el del coixinet a Còria (Càceres) o els bous al camp (perseguits i atropellats per tractors) en diverses zones de Castella-la Manxa.

Altres especialitats a la zona del Llevant i Terres de l’Ebre (sud de Tarragona), consisteixen en atiar als animals perquè caiguin a l’aigua, lligar-los per les banyes i tirar de les cordes fins espellar-les, o calar foc a les banyes i gaudir contemplant la desesperació de l’animal que vol desfer-se del foc mentre les espurnes li cremen el cap, enceguen els ulls o terroritzen fins a caure desplomats per un atac al cor. Altres es suïciden donant-se cops de cap contra la paret, mentre els seus mugits de terror en ser embolats i el rastre de sang que deixen les seves peülles ens deixen inequívoques mostres del seu sofriment.

A Castelló els agrada això últim, i ho celebren en tota ocasió. En total, uns 3.662 bous han estat embolats el 2014 (176 més que el 2013 i gairebé 1.000 més que el 2008). Els animals troben la mort literalment linxats per hordes d’energúmens amb el beneplàcit dels polítics. Mantenir al poble assilvestrat mentre donen les seves pilotades és també una especialitat de certs cacics de la zona, no en va, va ser el Consell de la Generalitat Valenciana que l’any 2012 va impulsar una iniciativa per declarar els toros com a Bé d’Interès Cultural i Immaterial. Per la seva banda, en la manifestació taurina de Castelló asseguraven que els toros havien aportat “cultura, tradició, benestar i riquesa”, mentre insultaven i agredien als antitarurinos que es jugaven la vida per dir-los tot el contrari.

Allò darrer a Castelló és no conformar-se amb embolar un bou, i fins a 12 arriben a ficar en contenidors de ferro on un munt de covards, torxes en mà, a més a més de calar foc a les boles que porten sobre el cap els provoquen cremades al llom. Els bous surten en manada espaordits de la presó de ferro on estaven esperant la seva condemna. També se’ls encenen no dues, sinó cinc boles que porten com pesada penitència escopint flames i petards que els terroritzen i dels que lluiten per alliberar-se.

Entre totes les batalles lliurades contra les festes taurines a l’estat espanyol, faltava la de Castelló, a la qual cal “donar menjar a banda”. Per això s’està preparant una manifestació per recordar i reivindicar a les milers de víctimes caigudes anualment.

Fa uns anys es va posar en contacte amb l’associació a la qual pertanyia una anònima desesperada denunciant que a la localitat on vivia, Ciudad Rodrigo (Salamanca), celebraven uns carnavals taurins en els que durant una setmana es torturaven bous amb els fons de l’ajuntament. Afectada de càncer, havia de pagar de la seva butxaca el transport diari per al seu tractament a la capital doncs a Ciudad Rodrigo no havia hospital adequat.

A Castelló hi ha aeroports fantasmes i festes taurines en què s’inverteixen milions d’euros, mentre la ciutadania pateix les retallades del seu desgovern però ni s’assabenta, alienada per les festes populars a les que els seus polítics els empenyen perquè amb elles perdin la decència i la dignitat a cop de tortura animal.

La seva ignorància, la seva violència i les seves mentides, com la que el moviment antitaurí està subvencionat des d’Europa, avorreixen. I encara que fos així, els diners hauria arribat de donacions animalistes d’altres països, que lluiten amb nosaltres en el que la Unió Europea ignora i fet i fet subvenciona amb milions d’euros.

Així les coses, no queda més remei que iniciar una altra croada, aquesta vegada per salvar als nostres animals de les fogueres. Aquestes manifestacions pàtries, que els malvats solen celebrar en honor a algun sant patró, han arribat a comptar fins amb capellans emboladors “per la gràcia de Déu”, com el pare Federico d’Algimia d’Almohacid (Castelló) o el rector de Puçol (València). Aquest últim ho va fer, segons va explicar, per integrar-se en els costums dels seus sants feligresos. Amb l’església hem topat.

Per a més informació de la propera manifestació antitaurina a Castelló

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

2863

El passat 13 de gener es va desenvolupar el judici a l’activista pels drets dels animals, Aida Cortecero. Se l’acusa de presumpta desobediència a l’autoritat durant una manifestació antitaurina.

Aida, activista en AnimaNaturalis, V de Vegana, Mallorca Sense Sang i ICA Animalista, afirma que aquest judici és un muntatge per criminalitzar el moviment: “Busquen un cap que sigui un tant visible i a qui se la pugui condemnar. Perquè així la gent tingui por i digui ‘potser no em convé manifestar’ “. La sentència es dictarà el proper 26 de gener. Una sentència que, si no guanya el judici, serà de sanció econòmica. “Ja abans havíem rebut multes i no han aconseguit aturar-nos. 200 euros no són res“. La fiscalia demana 200 euros a raó de 5 durant 40 dies. La fiscalia, segons paraules de l’advocat defensor Carlos Peleteiro, creu que el vídeo no és suficient ja que els incidents podrien haver-se donat fora dels 15 minuts de gravació.

Cortecero diu que no té por, “més por té el toro. Més por tenen els animals “. I sense por va anar dimarts al Jutjat número 1 d’Inca, Mallorca, acompanyada de desenes de companyes que van ser per mostrar el seu suport. El judici va durar tres hores durant les quals Aida va poder mostrar la seva versió a través de material audiovisual: “Vam haver de aconseguir un portàtil corrent, sinó aquesta prova no s’hagués pogut presentar. Ells no tenien els mitjans per veure-ho, increïble però cert ” afirma.

Aquí a Mallorca els taurins cada any convoquen una manifestació que fa que la nostra sigui contramanifestació. Després ells mai assisteixen, fan una falsa convocatòria” afirma. Aida va demanar els permisos per a la manifestació antitaurina, però en darrer moment “Delegació ens canvia el lloc a posta i ens posen on pitjor ens podien posar: davant de la porta on treuen el toro mort. Això és un càstig, això es nota perquè havien moltes opcions on posar-nos“. Llavors és quan decideix denegar la convocatòria de manifestació.

Al final, a nivell individual, anem a exercir el nostre dret a exercir la nostra expressió. Tot seguit ens comuniquen que no podem ser-hi igualment, llavors jo li proposo al policia fer grups de menys de vint persones, cosa legal que no suposa reunió i no ens poden fer fora. Hi va haver un acord per part dels caps de la Guàrdia Civil i pel nostre col·lectiu per poder dur a terme tot amb normalitat“. És més, diu, que ella mateixa els va mostrar la identificació sense que la policia li demanés.

La Guàrdia Civil va estar dient mentides, que després en el vídeo vam poder veure, tenien contradiccions entre ells“. Segons Aida, van mentir en dir que ella mateixa havia ordenat que les activistes copegessin al cos de policia. “Jo no acostumo a insultar, tampoc advoco per ser la policia de les activistes, no m’agrada dir-li a la gent el que ha de fer. Que cadascuna faci el que senti i la veritat és que la gent que em coneix sap que a la vida atacaria a la policia. Parlo amb ells com qui parla amb un company més“.

Aida no pensava que rebria tant suport per part del Moviment pels Drets Animals, però des Igualdad Animal a diferents santuaris i col·lectius antirepressius així ho han fet.

TVAnimalista Madrid

3690

El passat diumenge 28 de desembre, Madrid va rebre el primer Tentadero Solidari envers la Creu Roja. Torrejón de Ardoz va obrir les portes de la seva plaça de toros per temptar 6 vaques nadó. L’entrada era lliure, a canvi només calia donar 1 quilo d’aliment a l’ONG, que hi era present i va rebre el seu reconeixement.

No és la primera vegada que Creu Roja rep donacions per part de la tauromàquia. Aquest esdeveniment en concret tracta de posar a prova a les vaques, que complien prop dels 2 anys, per després forçar a l’aparellament o destinar directament a l’escorxador. La decisió de quin serà el seu final després les arenes passa per apunyalar-les més de tres vegades amb una punta de pica i capejarl-les fins a vint minuts. Els que això van fer van ser els toreros El Fundi, Fernando Cruz, Luis Miguel Encabo, López Simó, Uceda Leal i el noveller Miguel Ángel Silva. A més, van participar els alumnes de l’Escola de Tauromàquia de Madrid i de Guadalajara.

La línia que separa crear descendència o morir davant del matador depèn de la qualificació que determinades persones humanes facin de la vaca. Superior, Bona, Regular o Rebuig. Les fites que, des de la tauromàquia i la ramaderia dedicada a aquesta, exigeixen són característiques subjectives com l’estil, la feresa, l’absència de tirades o el coratge.

La Plaça de Braus estava plena de famílies i d’una munió de totes les edats amb moltes persones joves i infants. “Vull anar a la Plaça de les Vendes! Vull veure una cursa de braus ja, mama!” cridava un nen de no més de 7 anys.

TVAnimalista Madrid
Imatge: Animal Peace

2524

Han passat uns minuts del migdia i a la Puerta de Sol s’escolta “tauromàquia, abolició!”. Més de 20 creus s’amunteguen al costat de diverses activistes holandeses que han vingut a Espanya a commemorar els toros assassinats el 2014. La Plataforma per un Futur Animal Ètic es presenta amb aquesta acció en col·laboració de l’Vegan Streaker Group, CAS Internacional i el grup de música animalista MajorArcana.

Holanda, país on el seu Parlament va demanar per unanimitat la fi de les subvencions a la tauromàquia, ja ha estat testimoni d’accions com aquestes. L’any passat, la Plataforma per un Futur Animal Ètic va anar a la Haia amb 60 creus, enterrant´les davant de l’ambaixada espanyola per denunciar el nombre d’assassinats a la tauromàquia en aquest any. “Pensem que una commemoració pels toros assassinats, com a mínim, s’hauria de fer a Espanya. Per això enguany vam pensar que seria millor venir a la Puerta del Sol, a Madrid” afirma Estefanía Zuitmeer. La Plataforma sorgeix com a unió de forces entre diferents grups, l’objectiu final: abolir la tauromàquia. Mentrestant exigeixen la fi de les subvencions europees a la tauromàquia i l’abolició del Toro de Còria. “Amb els nostres impostos estem donant suport a la tortura i el maltractament animal” comenta Estefanía.

L’octubre passat, Els Verds Europeus van presentar una esmena per eliminar els subsidis a aquesta tradició, però la no obtenció de majoria absoluta va provocar que l’esmena no s’aprovés. El problema, per Estefania, rau en el desconeixement: “Hi ha molts eurodiputats que no coneixen bé la tradició taurina i creuen que és una dansa, una coseta innocent. I no saben que és una forma de maltractament animal extrema“. A més, comenta, la Unió Europea no vol fer-se partícip en la crítica a les tradicions i cultures dels seus països membres.

La Plataforma actuarà sempre dins de la legalitat, és una cosa que afirmen contínuament. Peter Janssen, membre del Vegan Streak Group també ho recalca, encara que “les meves accions normalment estan en la línia de la legalitat. Per a mi la tauromàquia és il·legal, així que segons els meus principis entrar a la plaça de toros és completament legal“. “Molts anys he estat activista a Holanda promovent el veganisme. Per què vinc a Espanya? La tortura a animals no humans per la seva carn és realment horrible, però la tortura als toros per simple diversió és repugnant “. Per això, cada 20 de desembre, la Plataforma per un Futur Animal Ètic es congregarà a Espanya per recordar i guardar un minut de silenci per tots els toros assassinats. “El 20 de desembre, com el 4 de maig en memòria de les persones mortes en la Segona Guerra Mundial al meu país, hauria de ser una data nacional en memòria dels toros que han mort amb la tortura” finalitza Peter.

Informa: Diana Acosta Padró. TVAnimalista – Madrid

3213

Va passar a la primera classe del trimestre de l’Aula de Tauromàquia a la Universitat San Pablo CEU dijous passat. Quan ja havien transcorregut diversos minuts des del començament de la ponència “Simbologia Táurica des de la prehistòria fins a les albors del món antic”, una desena de persones es van aixecar al crit de “tauromàquia abolició” portant cartells amb les seves reivindicacions.

Tot seguit el grup d’activistes que s’hi van presentar pacíficament i sense violentar van ser empeses fins fer-les fora de l’aula. Posteriorment, assistents a la xerrada van intentar retenir-les en contra de la seva voluntat. Segons expliquen activistes que van participar en l’acció, l’investigador taurí Rafael Cabrera Bonet animava al públic taurí a treure i retenir fora de l’Aula Magna a les persones animalistes. En el transcurs de l’acció va empènyer a diversos pacifistes, entre elles una dona a la qual agafava fortament del braç la qual va ensopegar caient a terra. En declaracions a TVAnimalista els activistes asseguren que malgrat la informació comunicada recentment en diferents mitjans taurins, en cap moment el senyor Bonet va ser agredit verbalment ni física per les que hi van anar a reivindicar la no violència cap als animals.

Mentre diversos dels assistents taurins retenien a una jove a qui l’havien requisat la bossa, la resta de animalistes intentaven arribar a la sortida esquivant les agressions rebudes. Quan les persones contra la tauromàquia estaven baixant per les escales, perseguides pels assistents a la xerrada, l’aficionat taurí Andrés de Miguel va caure a terra mentre es dirigia a avisar seguretat. El taurí ha assenyalat al seu bloc l’autoria de la caiguda i posterior lesió a les persones pacífiques. No obstant això, la desena de persones que van acudir a expressar -se pacíficament no van ferir en cap moment a cap dels allà presents, afirmen.

Per mediar el conflicte i fins a l’arribada de la policia nacional, el guàrdia de seguretat de la Universitat CEU San Pablo va haver de protegir a la jove a la qual retenien una desena de persones que la agredien verbalment.

Un dels defensors dels animals va haver de personar-se a l’hospital per donar un informe de lesions a causa d’un cop de puny a l’ull.

Aquesta agressió taurina es va confrontar a la no violència exercida per animalistes, que sempre defensen una cultura sense maltractament animal i inequívocament sense violència. Per motius de seguretat i per por a una reprimenda violenta, els i les qui han compartit el vídeo del que ha passat han volgut pixelar les seves cares i evitar més conflictes violents.

 

 

3138

Al setembre de 2005 un autocar a mig omplir va partir des de Barcelona en direcció a Tordesillas, en una nit en què gairebé no vam poder dormir de l’emoció. Allà ens havíem de trobar amb activistes principalment de Valladolid i Madrid arribats en cotxe, però entre tots no arribàvem ni a 200 …

Va ser en unes jornades animalistes a Tavertet (Barcelona). Una de les ponències anava a càrrec d’Alfonso Lafora que acabava de publicar el llibre “El tracte als animals a Espanya”, en el qual donava dades molt concrets de penjament de gossos i altres especialitats de maltractament patri, i que li havien valgut l’exili lluny de la seva llar a cop d’amenaces per part de caçadors. Vam llançar la bomba que alguns teníem ganes que explotés, amb un “ja no volem seguir ciber-protestant des de casa, qui s’apunta a anar a Tordesillas? ….” Enmig d’un “esteu bojos, us mataran” altres mans es van alçar per donar suport a la proposta. Van començar a fluir idees per donar a conèixer el projecte i aconseguir adhesions. Ja no hi havia marxa enrere.

Aquest primer any va ser l’únic en què ens van deixar manifestar a la plaça major, on les marxes militars sonaven estridentment des del balcó de l’ajuntament intentant apagar les nostres consignes. Els tordesillans ens insultaven i alçaven els seus bastons, però la Junta de Seguretat de la zona va enviar una quantitat ingent de guàrdia civil i anti-disturbis en un escenari que semblava un poble en estat de setge. A ells vam haver agrair-los que no ens linxessin.

Objectiu aconseguit: tots els mitjans van emetre la notícia i el país sencer ja sabia el que passava a Tordesillas, on un toro era travessat amb llances fins a la mort en una festa, de la qual es mostren orgullosos, però que impedeixen enregistrar. Tordesillas era oficiament declarat monument al maltractament animal. No obstant això, un dels regals més preciosos d’aquella primera vegada va ser emportar-nos l’alè d’uns pocs tordesillans i la senyora que rere la finestra ens va agrair la nostra presència mentre intentava no ser vista.

En els anys successius ens és vetat el permís per manifestar-nos al centre del poble, en un intent de la llavors alcaldessa de Tordesillas d’evitar la imatge en la qual els seus súbdits es mostren a tot el país com el que són. Malgrat les agressions del segon any en què som atacats amb projectils i vam acabar amb una activista ferida (gran advocada animalista), si no hi havia enfrontaments més acarnissats la premsa ja no tenia interès. Així doncs, en els anys successius es van idear tot tipus d’actes i performances per resistir el boicot: avionetes sobrevolant el cel de Tordesillas amb pancartes al·lusives, famosos com Jesús Cifuentes (Celtas Cortos) emulant el toro travessat per les llances, concentracions al centre de Valladolid amb gegantines pancartes, passant amb enregistraments amb càmera oculta de l’agonia del bou i denúncia a la Unió Europea, fins arribar a les multitudinàries manifestacions que en aquests últims anys estan tenint lloc a Madrid, que ha arribat a reunir gairebé 50.000 persones .

Cap altre capítol de maltractament animal a Espanya ha tingut una repercussió ni ha unit tant al moviment animalista. L’èxit de Tordesillas ens va portar més tard a iniciar una croada per altres “festes” de l’Espanya més negra i casposa, com Algemesí, Medinaceli i Coria.

Sabíem que no seria fàcil eradicar aquestes festes tot que teníem de costat a gran part de l’opinió pública, taurins i toreros avergonyits contra tot pronòstic i fins i tot certs polítics que es van manifestar públicament en contra, amb certa tebior, això sí.

Quan s’ignoren les protestes pacífiques, els arguments i la raó, el poble es rebel·la i passa a l’acció directa, naixent moviments com el de “Okupa Tordesillas”. El primer any que vam saber d’ell a través de les xarxes socials, alguns vam dir … “ho has vist? No pot ser veritat!”, I més tard “no ho aconseguiran, els mataran ….” . La seva proposta era plantar cara en el mateix epicentre del maltractament, el que comportava un enorme risc.

Es repeteix l’escena del 2005 a Tavertet, amb molta més força i al crit de “anem a per totes”. Herois en majúscules.

Per salvar la vida del toro s’han deixat amenaçar, agredir, insultar i fins escopir pels assistents a aquesta vergonya, a més de patir detencions, humiliacions i vexacions, sense comptar amb els diners invertits de les seves butxaques o jugar-se el lloc de treball (la massacre amb llances té lloc sempre en dia laboral). Però quan es tenen les coses tan clares, res d’això et paralitza. Cal tenir un parell per barrejar-se entre els habitants d’un poble, borratxos d’orgull per una tradició que traspua sang i alcohol. S’ha de tenir molt clar que la defensa de la justícia i la protecció dels més febles pot arribar a estar per sobre de la teva pròpia integritat, com la dels companys que cada any resulten ferits, aquest últim any una de gravetat.

Després del “Okupa Tordesillas” han vingut els d’Algemesí i Medinaceli, toca okupar tot allò que s’hagi teixit amb els fils de la violència i indecència.

Quan es pretén jugar amb els drets dels animals, i de rebot ens donen a la cara a tots aquells querespectem i defensem, la resposta acaba per arribar. Margaret Mead va dir: “mai dubtis que un petit grup de ciutadans conscienciats pugui canviar el món. Veritablement, això és l’únic que ho ha aconseguit”.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

6242

Dana Ellyn és pintora i té el seu estudi al centre de Washington DC. Ellyn va decidir deixar la seva feina en una empresa i dedicar-se plenament a la pintura. El seu treball s’exemplifica amb una visió d’assumpció de riscos, contingut fort, i crítiques a les normes socials. L’estil de l’Ellyn el localitzem entre el realisme social i l’expressionisme que s’esforça per infondre emoció i significat a cada nova pintura que crea.

L’entrevistem a l’exposició que va efectuar a Barcelona a la sala Flash Gallery del barri de Sants, on va exhibir obres de contingut sobre els Drets Animals.

 

 

2472

Un any més, a Medinaceli, sota l’etiqueta de la tradició es torturarà a un toro col·locant-lo boles de foc a les banyes i serà assetjat i violentat per una torba de joves fins que es consumeixin les boles de foc que poden durar fins a una hora.

Sota el lema Okupa Medinaceli, activistes organitzats des de diversos punts del territori espanyol, acudiran el 15 de novembre des de les 22 hores fins a la 1 de la matinada per protestar pacíficament contra el “Toro de Jubilo” de Medinaceli, a Sòria.

El ritus comença lligant el toro per la força a una post i recobrint el seu cos de fang argilós per, segons diuen, evitar cremades. Però a mesura que l’animal es sacseja i el fang protector es va desprenent, la pell del toro comença a patir-les. La cornamenta es col·loca un asta metàl·lica (“gamella” o estella), amb dos grans boles de brea, elaborades amb estopa, aiguarràs i sofre, que es prenen amb foc abans d’alliberar el toro.

Després de la solta, l’animal, embogit pel foc en el seu cap i encegat amb les espurnes que van caient sobre els seus ulls, intenta fugir de l’assetjament i els cops als quals li sotmeten els mossos fins que es consumeixin les flames de les boles de brea. A això se li afegeix les cinc fogueres que cremen a l’interior del tancat táuric de la Plaça Major per recordar als cinc sants patrons de la localitat.

“Encara que no es mati l’animal, sabem que NO està bé burlar-se o humiliar els altres, i “els altres” inclou els animals. Tot i que es porti fent durant molts anys res no justifica, a hores d’ara, la violència, tortura i humiliació cap als animals per simple diversió”, expliquen activistes d’Okupa Medinaceli.

2820

Amb motiu del cruel festeig denominat com Toro de la Vega ens dirigim de bon matí al tristament famós poble de Tordesillas, és més que coneguda la seva festa que consisteix a acorralar un toro entre tot un poble perquè després mig centenar de persones a peu i a cavall armats amb mortíferes llances el torturin fins a la mort.

Des del punt de vista del maltractament i assassinat, no dista molt de les curses de braus, si bé aquí el linxament és, si cap, més desigual, un herbívor pacífic, només indefens contra tot un poble enaltit per l’alcohol i encoratjat per l’anonimat que et donen les masses, usant armes afilades i cavalls, espectacle cruel i covard.

No obstant això aquesta lluita en contra del Toro de la Vega crec que té un caràcter molt especial, ha aconseguit posar a una immensa majoria en contra del maltractament animal, en contra de la barbàrie, del gaudi causat pel dolor aliè, de la crueltat.

Elegido, tristament serà una víctima més, igual d’innocent que els milers de pollastres, vaques, porcs, bens, cabres, etc que moren cada dia als escorxadors sense cap necessitat, però la crueltat del seu martiri i l’alegria de tot un poble que gaudeix amb el seu dolor, han aconseguit unir als defensors dels animals, han aconseguit que molta gent empatitzi amb una víctima individual, amb rostre, amb nom. Això pot esdevenir en una cosa molt poderosa per seguir guanyant batalles en defensa dels que no tenen veu, per això crec que és tan important construir una força extraordinària per aturar aquesta barbàrie, al marge, clar que qualsevol lluita que tingui com a finalitat salvar la vida d’un innocent està més que justificada i hauríem de fer tot el possible per guanyar-la.

Tot just entrar al poble un calfred recorre el nostre cos, ens intentem confondre entre la multitud, però és impossible, tant és que portis una samarreta amb la bandera d’Espanya o una cervesa a la mà per intentar mimetitzar-te amb els habitants del poble, les nostres cares de tristesa ens delaten, en contrast amb les seves cares d’alegria i el seu grau d’intoxicació etílica, no vam trigar a rebre tot tipus d’insults; “feu mala olor”, “porques aneu a rentar”, “drogoaddictes”, “porretes” … està clar el nivell de masclisme i classisme d’aquesta gent, està a l’altura del seu especisme. No ens queda una altra que intentar abstraure’ns, ficar-nos en una bombolla i intentar mirar a l’infinit, sinó la ràbia tan immensa que sentim podia desembocar en una situació perillosa.

Després de creuar tot el poble ens adrecem al punt de trobada i veiem més activistes, ha vingut gent de tota la geografia espanyola, noliejant autobusos i en vehicles propis. Fins i tot francesos i italians, però a causa de la clandestinitat en l’organització i la por a infiltrats hi ha molta desinformació i gairebé ningú sap amb certesa el que hem de fer. Tinc clar que és millor que la situació de l’any passat, on érem tots junts, vam ser fàcilment identificables i controlats per la policia en tot moment, d’aquesta manera ens va ser impossible intentar aturar la massacre.

Vaig amb la meva mare, la meva cosina i els meus amics a la trobada amb Juanjo i Pedro Jesús que saben el que ha de fer el seu grup, el grup majoritari intentarà aturar el torneig a l’entrada de la Vega, a la glorieta, nosaltres més amunt, el reglament diu que no es pot deixar anar a Elegido si hi ha perill per als participants, per això la nostra estratègia serà intentar tallar la carretera amb una cadena humana, i d’aquesta manera retardar el torneig fins a les 12 hora a la qual ja no podrà ser efectuat.

El nostre grup és poc nombrós i estem espantats, molta gent ha baixat a la Vega en sentir que no érem suficients, tot i així vam decidir intentar-ho, a les deu cinquanta-cinc ens asseurem a terra, els minuts passen i a menys de 30 segons d’emprendre la nostra acció, veiem com una noia tocant un xiulet es tira a terra, en qüestió de segons la segueixen més activistes nosaltres inclosos, no ens coneixíem entre nosaltres però hem actuat a l’hora.

Un cop a terra comencem a ser insultats, escopits … però almenys la guàrdia civil evita que ens agredeixin, ens unim i coregem consignes a favor dels animals, el temps passa i no ens desallotgen, la policia està ocupada encarregant-se del grup de la rotonda, el temps passa i la nostra confiança puja, potser ho aconseguim, però la policia arriba i se’ns enduen per la força.

A les 11:30 deixen anar el toro, Elegido passa pel costat de nosaltres, bell, fort, espantat, sense saber perquè el persegueixen, un company crida “A per ells Elegido!! estem amb tu!!” ara tot és tristesa molts vam començar a plorar, la gent del poble, continua insultant, escopint-nos, burlant-se del dolor d’Elegido i del nostre, “ja l’han matat foteu-vos!!” gent gran, nenes … amb un odi i una agressivitat dins que mai vaig pensar que existís, crec que aquesta gent no té solució, mai havia sentit tanta maldat en estat pur, a més ens fa l’efecte que som la màxima atracció, la gent se centra més en insultar i llançar pedres que en el bou en si.

Una companya és agredida per una pedra llançada covardament des de la multitud, a més de múltiples agressions més, nosaltres seguim aguantant insults i amenaces de gent treta d’una pel·lícula de terror. La policia ens ajunta amb la resta de companys, en aquests moments a la Vega, Elegido està sent massacrat i els nostres companys són apedregats. Elegido mor, la seva agonia acaba. Treuen l’assassí a coll. Sentim ira, odi, ràbia impotència.

Ens anem amb molta impotència, impotència per saber que d’haver estat uns pocs centenars més (vam ser al voltant de 500) i millor organitzats aquesta barbàrie s’hauria aturat, ràbia per sentir que si només un 10% de les persones assistents a la manifestació de Madrid haguessin acudit aquí, això s’hauria aturat. L’única part positiva és veure que queda gent bona, tots els i les activistes que van arriscar la seva integritat per defensar Elegido, majoritàriament dones valentes, amb una determinació indestructible, la valentia d’unes poques persones contra un poble de covards assassins.

M’agradaria demanar més implicació, lamentar-se des de casa no serveix de res, en canvi la presència a Tordesillas és valuosíssima. Aquí vam poder apreciar el valor de l’acció directa, com no podem romandre impassibles davant les injustícies, més quan la vida d’un innocent està en joc.

No crec que aquest poble sigui capaç d’aguantar la pressió social a la qual es veu sotmès, no crec que puguin seguir vivint ancorats a l’edat mitjana, ho podem aturar però per això cal que ens involucrem, no val amb 500 persones, hem de ser almenys 5000, llavors ningú podrà aturar-nos, i potser sigui una gran victòria a la qual seguiran moltes més en favor dels drets dels animals.

 

Alberto Peláez és corredor de muntanya, especialitzat en ultrafons, amb un gran nombre de victòries a l’esquena, vegà i activista pels drets dels animals, tracta de transmetre un missatge de compatibilitat entre una vida de respecte a tots els éssers vius i l’esport d’alt rendiment.
Tècnic superior en Activitats Físiques, entrenador personal i bomber de professió, reparteix el seu temps entre l’esport i l’ajuda dels animals col·laborant amb diverses societats protectores, donant xerrades i transmetent les seves experiències portant una vida vegana i activa.

LA PLOMA

2140
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

3814
El programa Cuina Vegana ens explica com fer una Coca de Sant Joan sense cap producte animal.