Etiquetes Entrades etiquetades amb "tauromàquia"

tauromàquia

424

Tornen els correbous al Principat, una temporada més a pesar nostre. Aquest any ho fan després que l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) anés a plorar a la porta dels partits que tenen representació al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) una modificació d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de recuperar alguns dels privilegis que aquesta els va prendre. En concret un retoc del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la finalitat de permetre els temptejos en una ramaderia de les Terres de l’Ebre (TE), un retorn encobert de les abolides curses de braus a Catalunya.

A la penombra, així van ser les negociacions entre la màfia tauròfila de les APCTTE i CiU i PSC per tal de modificar la primera ILP que va prosperar, la mateixa que va abolir la tauromàquia major a la CAC. I ho van pretendre fer en la foscor més absoluta, a esquenes del poble treballador i de les defensores del drets dels animals no humans, enfotent-se’n a la cara de les membres de la ILP PROU, ambicionant fer colar aquesta rectificació a través de la llei d’acompanyament a la Llei de Pressupostos.

Pràctica habitual de la socialdretocràcia sí, és per això no ens vam alarmar, ni pels partits ni per les seves formes, però pel que si que ho férem va ser pel que més ens va preocupar en focalitzar les víctimes d’aquesta malvestat: corria greu perill la integritat física de les nadons de bòvid, que podia haver tornat a estar més malmesa encara fora de les explotacions on són cosificades fins al límit del turment.

Tot això lluny de la claror i el clam popular d’haver fet una de les majors investigacions mai documentades sobre la tortura taurina, reunions i assemblees obertes, preparar l’estratègia, dur-la a terme, sofrir les amenaces de la màfia i els torturadors-assassins d’adolescents no humans, de perdre llocs remunerats de feina (lo de perdre és un eufemisme quan et donen a escollir entre els ideals i unes fitxes de casino d’aquesta societat de consum), hores de son, nervis i ansietats, recollir centenars de milers de signatures per tota la CAC, tràmits, esmenes a la totalitat, debat parlamentari, compareixences públiques, esmenes a l’articulat, debat en comissió, dictamen del Consell de Garanties i debat de votació final en ple parlamentari… Si hi arriba a entrar més llum en aquell procés se’ns cremen les còrnies!

La tortura (la pública, no la que succeeix dins els laboratoris, comissaries, granges o casernes) és aquella pràctica amb la que la Catalunya que es preveu independent va estar a punt de mostrar-se davant del món. A esquenes de la societat, el «País lliure, net i nou» que venen els partits del règim burgès significa un pacte de «no agressió» amb els mafiosos tauròfils del Principat. Es van atrevir a voler vulnerar la seva pròpia llei tot modificant-la per retornar privilegis a 3 taurofòbics. L’associació entre la política i la màfia és una vella xacra internacional, si… i la Catalunya capitalista independent no serà gaire diferent en aquest sentit.

En tot aquest procés, una estratagema inesperada ens va donar el temps necessari per poder fer entrar en raó a CiU i fer que reconeguessin la seva errada, retirant de forma immediata el seu suport a l’esmena impulsada pel PSC, quedant-se sols en la seva defensa. Ens va anar de poc al Parlament, però als jutjats vam tornar a guanyar. Els i les parlamentaries van tornar a saber que les animalistes defensarem el baluard de l’ètica i el progrés moral d’una batalla que crèiem superada; els vam recordar que han de fer complir la seva pròpia llei perquè no recularem, saben que també som portaveus d’una societat catalana sensibilitzada amb la taurofòbia i que no acceptarà cap retrocés en matèria de drets pels animals no humans.

Aquesta va ser la darrera maniobra de la gent de les APCTTE, i en fracassar, van tirar de manifestació. Veuen perillar els seus privilegis, temen una okupació puntual com la d’Algemesí que va accelerar la prohibició de la mort publica dels nadons de bou durant les jonegades. Temen el silenci de les activistes organitzades, temen el temps que no tornarà mai. I així d’espantats farà pocs dies que la màfia taurina de les TE van demostrar poder donar un cop de forca simbòlica aconseguint arreplegar uns quants milers de garlaires vinguts del PV i l’Aragó. Menys d’un 2,5% de la població d’aquell territori la va secundar. Masclisme, espanyolisme, racisme, sexisme, especisme i adoctrinament infantil d’aquestes discriminacions fou tot el que s’hi va poder veure. Res nou, perquè no són d’aquest segle.

Si fos tan nostre, tot el país els hagués acompanyat com amb el tema del riu. Però no es nostre, no és de la gastada majoria que els bouers es posen a la boca; és per això que van haver de pidolar difusió a personatges il·lustres (deixem-ho en personatges insulsos) com un parell de futbolistes i un pilot de moto professionals. La societat no esta amb ells, ni la catalana en general ni l’ebrenca en particular.

La Coordinadora per l’Abolició dels Correbous continua activa i a l’espera d’integrar-se en un front més ampli, perquè després de més d’un any, les activistes ebrenques que lliure i assembleariament van donar un pas endavant per participar en la primera fase estratègica, es van fer petites i van sentir por. I per no expressar una altra cosa, diré que és complicada la consciencia, l’empatia i la solidaritat organitzada en aquell territori. Amb raó diuen els tauròfils que han de venir de fora a plantar-los cara, tota la raó.

Aquesta pretemporada ha anat de temptejos: tauromàfies temptejant la manera de saltar-se la llei i fer diners, utilitzant el negoci privat d’una família com a penyora davant la classe política per poder torturar vedells, de mesurar les nostres forces, les seves pors… però que ningú s’equivoqui, del que realment va tot això és de l’abolició dels correbous al Principat, i nosaltres ho tornem a tenir tot a punt per afrontar el que la acció ens presenti.


Toni Teixidó. Collita tarragonina del 80 i mestre vocacional. Comunista, perquè només podrà ser la classe explotada la que acabi alliberant els seus esclaus no humans. Persisteixo amb la idea de combatre totes les opressions en paral·lel i fer-les convergir en el marc de la reunificació i la independència dels Països Catalans; és per això que actualment i, per tal de poder compaginar aquestes lluites, milito a d’ARREL, al MCAN-EI, col·laboro amb Libera! i sóc coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

261

El passat 15 de febrer va tenir lloc una manifestació taurina a Castelló el lema era “En defensa d’allò nostre”, que gairebé rima amb “la cosa nostra”. Els taurins es mobilitzen per defensar el seu esperpent nacional recolzats per la corrupció. No en va, alguns treballadors ja han denunciat que han estat amenaçats de perdre la feina si es negaven a signar campanyes taurines presentades pels seus propis caps.

Quan Barcelona es va declarar ciutat antitaurina, va sorgir un pintoresc moviment en forma de “Plataforma per a la Defensa de la Festa” que va fracassar de manera rotunda després de la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Fins aquest moment, la Plataforma, la cara visible a Barcelona era un taurí arribat de fora, va sorprendre a propis i estranys aconseguint entrevistes a les televisions autonòmiques, alternant-se amb algun polític taurí català i organitzant curses de braus amb “figures” que somiava farien renéixer la tauromàquia a Catalunya.

Ens vam quedar bocabadats el dia en que a Barcelona vam aconseguir reunir gairebé 7.000 persones en una històrica manifestació antitaurina, ens topaven de morros amb uns éssers engominats i ben vestits, “lacostes”, mantellines, vestits florejats, cordons d’or, vanos i fins i tot pintes arribades dels més extrems llocs del territori nacional i que pretenien fer passar per afició catalana omplint la Monumental. No van escatimar a l’hora de regalar entrades, subvencionar autocars, crear webs taurines i deixar-se la vida a salvar els toros a Catalunya, que ja agonitzaven feia temps. Van prohibir gravar dins de la plaça perquè no es veiessin les imatges d’una plaça semi-buida i els brams dels toros mentre els tallaven les orelles en viu, els vídeos es van penjar en una magnífica web antitaurina que alguns recordaran.

Toros a part, hi ha una altra xacra a Espanya de la que fins els taurins més puristes reneguen, i són les festes populars en les que els toros són martiritzats en les diferents maneres en què agradi al vulgo, com ja coneixem a través de les jonegades d’Algemesí (València), el toro llancejat de Tordesillas (Valladolid), el de foc a Medinaceli (Soria), capllaçat de Benavente (Zamora), el del coixinet a Còria (Càceres) o els bous al camp (perseguits i atropellats per tractors) en diverses zones de Castella-la Manxa.

Altres especialitats a la zona del Llevant i Terres de l’Ebre (sud de Tarragona), consisteixen en atiar als animals perquè caiguin a l’aigua, lligar-los per les banyes i tirar de les cordes fins espellar-les, o calar foc a les banyes i gaudir contemplant la desesperació de l’animal que vol desfer-se del foc mentre les espurnes li cremen el cap, enceguen els ulls o terroritzen fins a caure desplomats per un atac al cor. Altres es suïciden donant-se cops de cap contra la paret, mentre els seus mugits de terror en ser embolats i el rastre de sang que deixen les seves peülles ens deixen inequívoques mostres del seu sofriment.

A Castelló els agrada això últim, i ho celebren en tota ocasió. En total, uns 3.662 bous han estat embolats el 2014 (176 més que el 2013 i gairebé 1.000 més que el 2008). Els animals troben la mort literalment linxats per hordes d’energúmens amb el beneplàcit dels polítics. Mantenir al poble assilvestrat mentre donen les seves pilotades és també una especialitat de certs cacics de la zona, no en va, va ser el Consell de la Generalitat Valenciana que l’any 2012 va impulsar una iniciativa per declarar els toros com a Bé d’Interès Cultural i Immaterial. Per la seva banda, en la manifestació taurina de Castelló asseguraven que els toros havien aportat “cultura, tradició, benestar i riquesa”, mentre insultaven i agredien als antitarurinos que es jugaven la vida per dir-los tot el contrari.

Allò darrer a Castelló és no conformar-se amb embolar un bou, i fins a 12 arriben a ficar en contenidors de ferro on un munt de covards, torxes en mà, a més a més de calar foc a les boles que porten sobre el cap els provoquen cremades al llom. Els bous surten en manada espaordits de la presó de ferro on estaven esperant la seva condemna. També se’ls encenen no dues, sinó cinc boles que porten com pesada penitència escopint flames i petards que els terroritzen i dels que lluiten per alliberar-se.

Entre totes les batalles lliurades contra les festes taurines a l’estat espanyol, faltava la de Castelló, a la qual cal “donar menjar a banda”. Per això s’està preparant una manifestació per recordar i reivindicar a les milers de víctimes caigudes anualment.

Fa uns anys es va posar en contacte amb l’associació a la qual pertanyia una anònima desesperada denunciant que a la localitat on vivia, Ciudad Rodrigo (Salamanca), celebraven uns carnavals taurins en els que durant una setmana es torturaven bous amb els fons de l’ajuntament. Afectada de càncer, havia de pagar de la seva butxaca el transport diari per al seu tractament a la capital doncs a Ciudad Rodrigo no havia hospital adequat.

A Castelló hi ha aeroports fantasmes i festes taurines en què s’inverteixen milions d’euros, mentre la ciutadania pateix les retallades del seu desgovern però ni s’assabenta, alienada per les festes populars a les que els seus polítics els empenyen perquè amb elles perdin la decència i la dignitat a cop de tortura animal.

La seva ignorància, la seva violència i les seves mentides, com la que el moviment antitaurí està subvencionat des d’Europa, avorreixen. I encara que fos així, els diners hauria arribat de donacions animalistes d’altres països, que lluiten amb nosaltres en el que la Unió Europea ignora i fet i fet subvenciona amb milions d’euros.

Així les coses, no queda més remei que iniciar una altra croada, aquesta vegada per salvar als nostres animals de les fogueres. Aquestes manifestacions pàtries, que els malvats solen celebrar en honor a algun sant patró, han arribat a comptar fins amb capellans emboladors “per la gràcia de Déu”, com el pare Federico d’Algimia d’Almohacid (Castelló) o el rector de Puçol (València). Aquest últim ho va fer, segons va explicar, per integrar-se en els costums dels seus sants feligresos. Amb l’església hem topat.

Per a més informació de la propera manifestació antitaurina a Castelló

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

235

El passat 13 de gener es va desenvolupar el judici a l’activista pels drets dels animals, Aida Cortecero. Se l’acusa de presumpta desobediència a l’autoritat durant una manifestació antitaurina.

Aida, activista en AnimaNaturalis, V de Vegana, Mallorca Sense Sang i ICA Animalista, afirma que aquest judici és un muntatge per criminalitzar el moviment: “Busquen un cap que sigui un tant visible i a qui se la pugui condemnar. Perquè així la gent tingui por i digui ‘potser no em convé manifestar’ “. La sentència es dictarà el proper 26 de gener. Una sentència que, si no guanya el judici, serà de sanció econòmica. “Ja abans havíem rebut multes i no han aconseguit aturar-nos. 200 euros no són res“. La fiscalia demana 200 euros a raó de 5 durant 40 dies. La fiscalia, segons paraules de l’advocat defensor Carlos Peleteiro, creu que el vídeo no és suficient ja que els incidents podrien haver-se donat fora dels 15 minuts de gravació.

Cortecero diu que no té por, “més por té el toro. Més por tenen els animals “. I sense por va anar dimarts al Jutjat número 1 d’Inca, Mallorca, acompanyada de desenes de companyes que van ser per mostrar el seu suport. El judici va durar tres hores durant les quals Aida va poder mostrar la seva versió a través de material audiovisual: “Vam haver de aconseguir un portàtil corrent, sinó aquesta prova no s’hagués pogut presentar. Ells no tenien els mitjans per veure-ho, increïble però cert ” afirma.

Aquí a Mallorca els taurins cada any convoquen una manifestació que fa que la nostra sigui contramanifestació. Després ells mai assisteixen, fan una falsa convocatòria” afirma. Aida va demanar els permisos per a la manifestació antitaurina, però en darrer moment “Delegació ens canvia el lloc a posta i ens posen on pitjor ens podien posar: davant de la porta on treuen el toro mort. Això és un càstig, això es nota perquè havien moltes opcions on posar-nos“. Llavors és quan decideix denegar la convocatòria de manifestació.

Al final, a nivell individual, anem a exercir el nostre dret a exercir la nostra expressió. Tot seguit ens comuniquen que no podem ser-hi igualment, llavors jo li proposo al policia fer grups de menys de vint persones, cosa legal que no suposa reunió i no ens poden fer fora. Hi va haver un acord per part dels caps de la Guàrdia Civil i pel nostre col·lectiu per poder dur a terme tot amb normalitat“. És més, diu, que ella mateixa els va mostrar la identificació sense que la policia li demanés.

La Guàrdia Civil va estar dient mentides, que després en el vídeo vam poder veure, tenien contradiccions entre ells“. Segons Aida, van mentir en dir que ella mateixa havia ordenat que les activistes copegessin al cos de policia. “Jo no acostumo a insultar, tampoc advoco per ser la policia de les activistes, no m’agrada dir-li a la gent el que ha de fer. Que cadascuna faci el que senti i la veritat és que la gent que em coneix sap que a la vida atacaria a la policia. Parlo amb ells com qui parla amb un company més“.

Aida no pensava que rebria tant suport per part del Moviment pels Drets Animals, però des Igualdad Animal a diferents santuaris i col·lectius antirepressius així ho han fet.

TVAnimalista Madrid

303

El passat diumenge 28 de desembre, Madrid va rebre el primer Tentadero Solidari envers la Creu Roja. Torrejón de Ardoz va obrir les portes de la seva plaça de toros per temptar 6 vaques nadó. L’entrada era lliure, a canvi només calia donar 1 quilo d’aliment a l’ONG, que hi era present i va rebre el seu reconeixement.

No és la primera vegada que Creu Roja rep donacions per part de la tauromàquia. Aquest esdeveniment en concret tracta de posar a prova a les vaques, que complien prop dels 2 anys, per després forçar a l’aparellament o destinar directament a l’escorxador. La decisió de quin serà el seu final després les arenes passa per apunyalar-les més de tres vegades amb una punta de pica i capejarl-les fins a vint minuts. Els que això van fer van ser els toreros El Fundi, Fernando Cruz, Luis Miguel Encabo, López Simó, Uceda Leal i el noveller Miguel Ángel Silva. A més, van participar els alumnes de l’Escola de Tauromàquia de Madrid i de Guadalajara.

La línia que separa crear descendència o morir davant del matador depèn de la qualificació que determinades persones humanes facin de la vaca. Superior, Bona, Regular o Rebuig. Les fites que, des de la tauromàquia i la ramaderia dedicada a aquesta, exigeixen són característiques subjectives com l’estil, la feresa, l’absència de tirades o el coratge.

La Plaça de Braus estava plena de famílies i d’una munió de totes les edats amb moltes persones joves i infants. “Vull anar a la Plaça de les Vendes! Vull veure una cursa de braus ja, mama!” cridava un nen de no més de 7 anys.

TVAnimalista Madrid
Imatge: Animal Peace

205

Han passat uns minuts del migdia i a la Puerta de Sol s’escolta “tauromàquia, abolició!”. Més de 20 creus s’amunteguen al costat de diverses activistes holandeses que han vingut a Espanya a commemorar els toros assassinats el 2014. La Plataforma per un Futur Animal Ètic es presenta amb aquesta acció en col·laboració de l’Vegan Streaker Group, CAS Internacional i el grup de música animalista MajorArcana.

Holanda, país on el seu Parlament va demanar per unanimitat la fi de les subvencions a la tauromàquia, ja ha estat testimoni d’accions com aquestes. L’any passat, la Plataforma per un Futur Animal Ètic va anar a la Haia amb 60 creus, enterrant´les davant de l’ambaixada espanyola per denunciar el nombre d’assassinats a la tauromàquia en aquest any. “Pensem que una commemoració pels toros assassinats, com a mínim, s’hauria de fer a Espanya. Per això enguany vam pensar que seria millor venir a la Puerta del Sol, a Madrid” afirma Estefanía Zuitmeer. La Plataforma sorgeix com a unió de forces entre diferents grups, l’objectiu final: abolir la tauromàquia. Mentrestant exigeixen la fi de les subvencions europees a la tauromàquia i l’abolició del Toro de Còria. “Amb els nostres impostos estem donant suport a la tortura i el maltractament animal” comenta Estefanía.

L’octubre passat, Els Verds Europeus van presentar una esmena per eliminar els subsidis a aquesta tradició, però la no obtenció de majoria absoluta va provocar que l’esmena no s’aprovés. El problema, per Estefania, rau en el desconeixement: “Hi ha molts eurodiputats que no coneixen bé la tradició taurina i creuen que és una dansa, una coseta innocent. I no saben que és una forma de maltractament animal extrema“. A més, comenta, la Unió Europea no vol fer-se partícip en la crítica a les tradicions i cultures dels seus països membres.

La Plataforma actuarà sempre dins de la legalitat, és una cosa que afirmen contínuament. Peter Janssen, membre del Vegan Streak Group també ho recalca, encara que “les meves accions normalment estan en la línia de la legalitat. Per a mi la tauromàquia és il·legal, així que segons els meus principis entrar a la plaça de toros és completament legal“. “Molts anys he estat activista a Holanda promovent el veganisme. Per què vinc a Espanya? La tortura a animals no humans per la seva carn és realment horrible, però la tortura als toros per simple diversió és repugnant “. Per això, cada 20 de desembre, la Plataforma per un Futur Animal Ètic es congregarà a Espanya per recordar i guardar un minut de silenci per tots els toros assassinats. “El 20 de desembre, com el 4 de maig en memòria de les persones mortes en la Segona Guerra Mundial al meu país, hauria de ser una data nacional en memòria dels toros que han mort amb la tortura” finalitza Peter.

Informa: Diana Acosta Padró. TVAnimalista – Madrid

250

Va passar a la primera classe del trimestre de l’Aula de Tauromàquia a la Universitat San Pablo CEU dijous passat. Quan ja havien transcorregut diversos minuts des del començament de la ponència “Simbologia Táurica des de la prehistòria fins a les albors del món antic”, una desena de persones es van aixecar al crit de “tauromàquia abolició” portant cartells amb les seves reivindicacions.

Tot seguit el grup d’activistes que s’hi van presentar pacíficament i sense violentar van ser empeses fins fer-les fora de l’aula. Posteriorment, assistents a la xerrada van intentar retenir-les en contra de la seva voluntat. Segons expliquen activistes que van participar en l’acció, l’investigador taurí Rafael Cabrera Bonet animava al públic taurí a treure i retenir fora de l’Aula Magna a les persones animalistes. En el transcurs de l’acció va empènyer a diversos pacifistes, entre elles una dona a la qual agafava fortament del braç la qual va ensopegar caient a terra. En declaracions a TVAnimalista els activistes asseguren que malgrat la informació comunicada recentment en diferents mitjans taurins, en cap moment el senyor Bonet va ser agredit verbalment ni física per les que hi van anar a reivindicar la no violència cap als animals.

Mentre diversos dels assistents taurins retenien a una jove a qui l’havien requisat la bossa, la resta de animalistes intentaven arribar a la sortida esquivant les agressions rebudes. Quan les persones contra la tauromàquia estaven baixant per les escales, perseguides pels assistents a la xerrada, l’aficionat taurí Andrés de Miguel va caure a terra mentre es dirigia a avisar seguretat. El taurí ha assenyalat al seu bloc l’autoria de la caiguda i posterior lesió a les persones pacífiques. No obstant això, la desena de persones que van acudir a expressar -se pacíficament no van ferir en cap moment a cap dels allà presents, afirmen.

Per mediar el conflicte i fins a l’arribada de la policia nacional, el guàrdia de seguretat de la Universitat CEU San Pablo va haver de protegir a la jove a la qual retenien una desena de persones que la agredien verbalment.

Un dels defensors dels animals va haver de personar-se a l’hospital per donar un informe de lesions a causa d’un cop de puny a l’ull.

Aquesta agressió taurina es va confrontar a la no violència exercida per animalistes, que sempre defensen una cultura sense maltractament animal i inequívocament sense violència. Per motius de seguretat i per por a una reprimenda violenta, els i les qui han compartit el vídeo del que ha passat han volgut pixelar les seves cares i evitar més conflictes violents.

 

 

184

Al setembre de 2005 un autocar a mig omplir va partir des de Barcelona en direcció a Tordesillas, en una nit en què gairebé no vam poder dormir de l’emoció. Allà ens havíem de trobar amb activistes principalment de Valladolid i Madrid arribats en cotxe, però entre tots no arribàvem ni a 200 …

Va ser en unes jornades animalistes a Tavertet (Barcelona). Una de les ponències anava a càrrec d’Alfonso Lafora que acabava de publicar el llibre “El tracte als animals a Espanya”, en el qual donava dades molt concrets de penjament de gossos i altres especialitats de maltractament patri, i que li havien valgut l’exili lluny de la seva llar a cop d’amenaces per part de caçadors. Vam llançar la bomba que alguns teníem ganes que explotés, amb un “ja no volem seguir ciber-protestant des de casa, qui s’apunta a anar a Tordesillas? ….” Enmig d’un “esteu bojos, us mataran” altres mans es van alçar per donar suport a la proposta. Van començar a fluir idees per donar a conèixer el projecte i aconseguir adhesions. Ja no hi havia marxa enrere.

Aquest primer any va ser l’únic en què ens van deixar manifestar a la plaça major, on les marxes militars sonaven estridentment des del balcó de l’ajuntament intentant apagar les nostres consignes. Els tordesillans ens insultaven i alçaven els seus bastons, però la Junta de Seguretat de la zona va enviar una quantitat ingent de guàrdia civil i anti-disturbis en un escenari que semblava un poble en estat de setge. A ells vam haver agrair-los que no ens linxessin.

Objectiu aconseguit: tots els mitjans van emetre la notícia i el país sencer ja sabia el que passava a Tordesillas, on un toro era travessat amb llances fins a la mort en una festa, de la qual es mostren orgullosos, però que impedeixen enregistrar. Tordesillas era oficiament declarat monument al maltractament animal. No obstant això, un dels regals més preciosos d’aquella primera vegada va ser emportar-nos l’alè d’uns pocs tordesillans i la senyora que rere la finestra ens va agrair la nostra presència mentre intentava no ser vista.

En els anys successius ens és vetat el permís per manifestar-nos al centre del poble, en un intent de la llavors alcaldessa de Tordesillas d’evitar la imatge en la qual els seus súbdits es mostren a tot el país com el que són. Malgrat les agressions del segon any en què som atacats amb projectils i vam acabar amb una activista ferida (gran advocada animalista), si no hi havia enfrontaments més acarnissats la premsa ja no tenia interès. Així doncs, en els anys successius es van idear tot tipus d’actes i performances per resistir el boicot: avionetes sobrevolant el cel de Tordesillas amb pancartes al·lusives, famosos com Jesús Cifuentes (Celtas Cortos) emulant el toro travessat per les llances, concentracions al centre de Valladolid amb gegantines pancartes, passant amb enregistraments amb càmera oculta de l’agonia del bou i denúncia a la Unió Europea, fins arribar a les multitudinàries manifestacions que en aquests últims anys estan tenint lloc a Madrid, que ha arribat a reunir gairebé 50.000 persones .

Cap altre capítol de maltractament animal a Espanya ha tingut una repercussió ni ha unit tant al moviment animalista. L’èxit de Tordesillas ens va portar més tard a iniciar una croada per altres “festes” de l’Espanya més negra i casposa, com Algemesí, Medinaceli i Coria.

Sabíem que no seria fàcil eradicar aquestes festes tot que teníem de costat a gran part de l’opinió pública, taurins i toreros avergonyits contra tot pronòstic i fins i tot certs polítics que es van manifestar públicament en contra, amb certa tebior, això sí.

Quan s’ignoren les protestes pacífiques, els arguments i la raó, el poble es rebel·la i passa a l’acció directa, naixent moviments com el de “Okupa Tordesillas”. El primer any que vam saber d’ell a través de les xarxes socials, alguns vam dir … “ho has vist? No pot ser veritat!”, I més tard “no ho aconseguiran, els mataran ….” . La seva proposta era plantar cara en el mateix epicentre del maltractament, el que comportava un enorme risc.

Es repeteix l’escena del 2005 a Tavertet, amb molta més força i al crit de “anem a per totes”. Herois en majúscules.

Per salvar la vida del toro s’han deixat amenaçar, agredir, insultar i fins escopir pels assistents a aquesta vergonya, a més de patir detencions, humiliacions i vexacions, sense comptar amb els diners invertits de les seves butxaques o jugar-se el lloc de treball (la massacre amb llances té lloc sempre en dia laboral). Però quan es tenen les coses tan clares, res d’això et paralitza. Cal tenir un parell per barrejar-se entre els habitants d’un poble, borratxos d’orgull per una tradició que traspua sang i alcohol. S’ha de tenir molt clar que la defensa de la justícia i la protecció dels més febles pot arribar a estar per sobre de la teva pròpia integritat, com la dels companys que cada any resulten ferits, aquest últim any una de gravetat.

Després del “Okupa Tordesillas” han vingut els d’Algemesí i Medinaceli, toca okupar tot allò que s’hagi teixit amb els fils de la violència i indecència.

Quan es pretén jugar amb els drets dels animals, i de rebot ens donen a la cara a tots aquells querespectem i defensem, la resposta acaba per arribar. Margaret Mead va dir: “mai dubtis que un petit grup de ciutadans conscienciats pugui canviar el món. Veritablement, això és l’únic que ho ha aconseguit”.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

383

Dana Ellyn és pintora i té el seu estudi al centre de Washington DC. Ellyn va decidir deixar la seva feina en una empresa i dedicar-se plenament a la pintura. El seu treball s’exemplifica amb una visió d’assumpció de riscos, contingut fort, i crítiques a les normes socials. L’estil de l’Ellyn el localitzem entre el realisme social i l’expressionisme que s’esforça per infondre emoció i significat a cada nova pintura que crea.

L’entrevistem a l’exposició que va efectuar a Barcelona a la sala Flash Gallery del barri de Sants, on va exhibir obres de contingut sobre els Drets Animals.

 

 

LA PLOMA

224
"als q aurien de matar serien als xinesos no als animals" (Comentari a YouTube) Treballar perquè la societat deixi enrere l'especisme requereix estar atents als...

V DE GUST

335
Quart programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma...