Etiquetes Entrades etiquetades amb "santuari"

santuari

4139

Aquesta vegada vull retre un senzill homenatge a la persona que dirigeix ​​un petit gran refugi pensat per a gossos vells rescatats de gosseres, gats assilvestrats que mai seran adoptats i els coloms que alguns ajuntaments extermina de manera periòdica i gairebé sistemàtica.

La vaig conèixer fa anys, en els meus començaments animalistes. Ja caminava per aquell temps envoltada de gats, els que apareixien pel seu camí i els que li lliurava la gent amb aquell “tu ja tens molts, no et ve d’un més…”. Ja ni recordo les vegades que es va traslladar buscant el millor lloc per a ells, on tinguessin espai per recórrer i arbres als quals grimpar. Va donar amb el terreny ideal a Lleida, tan gran que podria albergar no només als seus gats sinó a tots els gossos ancians, malalts i inadoptables que pogués salvar de la llista de sacrifici de les gosseres.

Lliurar la teva vida als animals és fàcil quan s’estimen de manera instintiva i es reconeixen els seus drets de manera inqüestionable. Una altra cosa és topar-se amb les traves de burocràcia i l’estupidesa humana.

Al mateix temps que començava a hipotecar els seus béns i amb la ment posada en els animals als quals podria salvar, començava la carrera d’obstacles: la lluita sense quarter amb què ella creia de confiança per posar a la cura dels animals. Una denúncia que neix d’una venjança, el buit de la ignorància i una administració que li nega l’ajuda per haver salvat gairebé 200 gats -que haurien acabat probablement morts al carrer- pot acabar amb qualsevol tret que es tinguin les coses molt clares.

En els últims mesos, diversos robatoris amb rúbrica inclosa: la dels últims cuidadors que sabien molt bé on era el que volien i el moment oportú per emportar-se’l. Encara que ja molt abans els anteriors s’havien portat part de la il·lusió en una furgoneta que el refugi acabava d’adquirir, juntament amb nombrós material que era per als animals i només per a ells. Individus que s’han hagut d’expulsar o s’han anat per veure frustrats els seus objectius. Es van confondre pensant que allà es viu dels animals i no per ells.

Aquests paios semblaven tan macos, que amb el millor dels seus somriures ja s’havien ficat a alguns a la butxaca, i alguna llagrimeta va fer que alguns animalistes se’ls creguessin més a ells que a nosaltres. I això que els animals que ens deixaven allí els salvábamos nosaltres i no ells.

De la mateixa manera que es van salvar els gairebé 200 gats arribats de Barcelona, ​​tot i que se segueixin sentint els ecos que van morir als escassos quatre mesos d’arribar. I si van morir alguns, almenys se’ls va intentar salvar i no es va mirar cap a un altre banda quan alguns estaven massa ocupats en lluites, mentides i cintes de vídeo: la que van gravar els mateixos cuidadors a la seva marxa, amb la misèria que havien deixat al seu pas i que van lliurar a una ínclita associació gatera de Barcelona perquè ens denunciés. La denúncia va arribar sense haver contrastat els fets amb nosaltres, la part contrària.

Així les coses, s’ha lluitat i treballat per partida doble. El gust de la incomprensió queda aquí, però no ha fet perdre les ganes de seguir obrint gàbies de gosseres, rescatar gats i coloms dels carrers, i les nostres porquetes viuen allunyades de l’horror pel que altres passen els seus dies a les granges dels voltants.

No té perquè ser el millor refugi d’animals, però és un gran refugi que es diu Protegir els Innocents, i la seva presidenta mereix almenys, un aplaudiment.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

2925

En el segon aniversari de la creació del Santuari Gaia, els seus fundadors han volgut homenatjar el municipi que els acull com a reconeixement per la consideració i estima que els està demostrant.

La celebració s’ha dut a terme al Centre Cívic El Palmàs de Sant Joan de Les Abadesses amb la projecció del reportatge produït per TVAnimalista “Gaia: Històries d’un santuari” seguit d’un aperitiu en una sala d’actes plena a vessar amb l’assistència d’un centenar de persones, majoritàriament veïnes i veïns del poble.

 

 

Durant l’acte Ismael López Doberganes ha agraït el grau d’implicació del veïnat per a tirar endavant el projecte del Santuari i les facilitats que estan oferint els comerços amb productes vegans. Tanmateix els fundadors del Santuari han reconegut la tasca del voluntariat sense la qual seria impossible dur a terme el projecte.

L’Ajuntament considera molt positiva l’existència del Santuari al seu territori, per la projecció exterior que se’n deriva i també a nivell econòmic donat l’increment de visites a la comarca del Ripollès. Igualment part dels comerciants i del veïnat estant incorporant nous productes als seus negocis i adoptant canvis personals en la seva consideració cap als animals.

Durant aquests dos primers anys, el Santuari Gaia ha aconseguit salvar prop de dues-centes vides i esperen poder continuar rescatant animals de la indústria alimentària per la qual cosa necessiten un nou espai on acollir altres refugiats i més voluntariat per atendre’ls.

L’àrdua tasca que es desenvolupa al santuari comença a donar els seus fruits tangibles, més enllà de salvar la vida a individus concrets, aconseguint que moltes persones canviïn la seva consideració moral envers els animals i donant esperança en la lluita per l’alliberament animal.

L’esdeveniment es va tancar amb un pastis sorpresa i l’agraïment del voluntariat per la tasca que es fa des de Gaia pels animals no humans i humans.

3261

En aproximadament un mes, el Santuari L’Hogar Pro-Vegan té previst traslladar-se a la província de Tarragona després de dos anys de cerca, temps i esforç realitzat per trobar un lloc més còmode i segur per als animals. El nou Santuari se situarà en un terreny de 30 hectàrees prop del municipi de Falset amb amplis pastures, terra fèrtil i vegetació diversa per poder oferir una llar, ampli i confortable als centenars d’animals rescatats després d’haver estat explotats per l’ésser humà.

L’equip de l’Hogar Pro-Vegan té previst realitzar el més aviat possible el trasllat per evitar mantenir dues instal·lacions de manera simultània. Per això, necessiten més que mai persones col·laboradores que de manera voluntària puguin ajudar en l’adequació de l’espai. El Hogar Pro-Vegan busca voluntaris i voluntàries que col·laborin en les tasques inicials per condicionar el terreny, treure males herbes, delimitar zones, preparar els habitatges perquè els animals tinguin refugi o posar tanques de seguretat, element imprescindible, per protegir la zona de caçadors i intrusos. Alguns dels treballs que s’han de realitzar és la neteja del bosc, d’arbustos i arbres morts, així com la creació d’àrees condicionades per a cada espècie animal.

El Santuari ha programat per fases totes les tasques necessàries que pot realitzar el voluntariat que s’animi a formar part del projecte, i que són de caràcter urgent.

A més, des del Santuari es necessiten eines diverses com motoserres, desbrossadores, formigoneres o bigues de fusta, ciment, portes o cargols. Qualsevol persona que pugui donar aquest material que contacti amb L’Hogar Pro-Vegan .

A l’Hogar Pro-Vegan, els animals rescatats poden viure la resta de les seves vides en completa llibertat i fora de perill de qualsevol forma d’explotació. Al santuari totes les activitats que es realitzen són per i per als animals, sense buscar cap tipus de benefici per als humans, ja que entre animals humans i no humans s’estableix una relació igualitària basada en el respecte. Per això, tot santuari busca proporcionar als seus habitants la màxima qualitat de vida. A més, la conscienciació i educació en el veganisme i el respecte animal són elements clau dins d’aquest projecte.

Informa: Cristina Garcia – TVAnimalista Tarragona

3216

Avui dia amb prou feines hi ha llocs en què els animals puguin viure com animals. Moure’s en llibertat, veure la llum del sol, jugar o rebolcar-se a la terra. El Santuari Gaia és un d’aquests llocs i els seus fundadors ens expliquen la seva experiència.

 

 

2071

El passat dia 15 de novembre es va presentar la Guia Vegana del Santuari Gaia, un nou projecte que neix per ajudar en la iniciació al veganisme, juntament amb el programa Veganitzate con Gaia.

La Guia Vegana es presenta en format CD-ROM i ofereix informació bàsica sobre tots els aspectes en els que els animals no humans són explotats i utilitzats.
 

 

La guia es pot adquirir enviant un mail a tienda@santuariogaia.org

1992

ATEA (Associació per a un Tracte Ètic amb els Animals) ha sol·licitat al Servei de Ramaderia de la Diputació Foral de Bizkaia que permeti que un poltre requisat dies passats al seu responsable després de quedar orfe vagi a un santuari d’animals que li ofereix total garantia perquè l’animal visqui feliç la resta dels seus dies, com ja va passar recentment amb una família de rucs decomissats per la Diputació alabesa al sud de la província.

El poltre, que ha quedat orfe, és l’únic supervivent dels tres èquids que vivien al municipi biscaí de Trapagaran. La primera euga va morir al novembre per desatenció, fet que va originar una denúncia del partit ecologista EQUO i dos expedients sancionadors de la pròpia DFB, pel que ara mateix és un cas sub judice. Col·lectius animalistes han seguit des de llavors de prop la situació, comprovant que l’estat d’abandonament de la resta del grup, així com d’algunes vaques, continuava. I van poder veure com la segona euga, i mare del poltre, va morir fa una setmana.

Després d’una insistent pressió, el Servei de Ramaderia va decidir requisar l’animal, i ara només falta que el lliuri a l’entitat denunciant, que ja ha dut a terme les gestions necessàries perquè viatge immediatament al santuari.

 

 

LA PLOMA

2127
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

9068
V de Gust de la mà de la cuinera Zaraida Fernández, ens explica en aquesta ocasió com fer un bon gaspatxo amb figues. Ingredients: 2...