Etiquetes Entrades etiquetades amb "repressió"

repressió

61

El passat 13 de gener es va desenvolupar el judici a l’activista pels drets dels animals, Aida Cortecero. Se l’acusa de presumpta desobediència a l’autoritat durant una manifestació antitaurina.

Aida, activista en AnimaNaturalis, V de Vegana, Mallorca Sense Sang i ICA Animalista, afirma que aquest judici és un muntatge per criminalitzar el moviment: “Busquen un cap que sigui un tant visible i a qui se la pugui condemnar. Perquè així la gent tingui por i digui ‘potser no em convé manifestar’ “. La sentència es dictarà el proper 26 de gener. Una sentència que, si no guanya el judici, serà de sanció econòmica. “Ja abans havíem rebut multes i no han aconseguit aturar-nos. 200 euros no són res“. La fiscalia demana 200 euros a raó de 5 durant 40 dies. La fiscalia, segons paraules de l’advocat defensor Carlos Peleteiro, creu que el vídeo no és suficient ja que els incidents podrien haver-se donat fora dels 15 minuts de gravació.

Cortecero diu que no té por, “més por té el toro. Més por tenen els animals “. I sense por va anar dimarts al Jutjat número 1 d’Inca, Mallorca, acompanyada de desenes de companyes que van ser per mostrar el seu suport. El judici va durar tres hores durant les quals Aida va poder mostrar la seva versió a través de material audiovisual: “Vam haver de aconseguir un portàtil corrent, sinó aquesta prova no s’hagués pogut presentar. Ells no tenien els mitjans per veure-ho, increïble però cert ” afirma.

Aquí a Mallorca els taurins cada any convoquen una manifestació que fa que la nostra sigui contramanifestació. Després ells mai assisteixen, fan una falsa convocatòria” afirma. Aida va demanar els permisos per a la manifestació antitaurina, però en darrer moment “Delegació ens canvia el lloc a posta i ens posen on pitjor ens podien posar: davant de la porta on treuen el toro mort. Això és un càstig, això es nota perquè havien moltes opcions on posar-nos“. Llavors és quan decideix denegar la convocatòria de manifestació.

Al final, a nivell individual, anem a exercir el nostre dret a exercir la nostra expressió. Tot seguit ens comuniquen que no podem ser-hi igualment, llavors jo li proposo al policia fer grups de menys de vint persones, cosa legal que no suposa reunió i no ens poden fer fora. Hi va haver un acord per part dels caps de la Guàrdia Civil i pel nostre col·lectiu per poder dur a terme tot amb normalitat“. És més, diu, que ella mateixa els va mostrar la identificació sense que la policia li demanés.

La Guàrdia Civil va estar dient mentides, que després en el vídeo vam poder veure, tenien contradiccions entre ells“. Segons Aida, van mentir en dir que ella mateixa havia ordenat que les activistes copegessin al cos de policia. “Jo no acostumo a insultar, tampoc advoco per ser la policia de les activistes, no m’agrada dir-li a la gent el que ha de fer. Que cadascuna faci el que senti i la veritat és que la gent que em coneix sap que a la vida atacaria a la policia. Parlo amb ells com qui parla amb un company més“.

Aida no pensava que rebria tant suport per part del Moviment pels Drets Animals, però des Igualdad Animal a diferents santuaris i col·lectius antirepressius així ho han fet.

TVAnimalista Madrid

268

Cap sistema d’opressió ha vessat tanta sang i generat tant sofriment com l’especisme. Animals que senten i necessiten la llibertat tant com nosaltres són electrocutats, disparats, acoltellats i espellats en escorxadors, laboratoris i vivers al llarg de tota la geografia internacional. Crims que són silenciats per les grans corporacions de la indústria de l’explotació animal mitjançant campanyes que distorsionen la realitat i atacs a qui fem invisibles els murs on els cometen i a qui alliberen a totes aquestes víctimes de la seva esclavitud.

El moviment d’Alliberament Animal és el puny de lluita que necessiten tots ells i com tot moviment d’emancipació, necessita créixer i fer-se fort. Explicar les seves bases és un punt de partida necessari per a tal comesa.

L’opressió

L’opressió és la submissió física i/o psicològica d’unes persones sobre altres contra la seva voluntat. S’entén com a contraposició a la llibertat i pot comportar explotació, tortura i mort. Al llarg de la història són molts els grups d’individus que bé pel seu aspecte físic, lloc de procedència, edat, gènere, sexe biològic o decisió sexual, han sofert l’abús sistemàtic d’altres individus legitimats per diferents sistemes d’opressió.

Sigui aquesta submissió emparada per la llei, com en el cas de l’esclavitud, sigui “perseguida” per ella, com en el cas de les xarxes d’abús sexual, o estigui culturalment viva, com en el cas del patriarcat, estarem d’acord en què tenim la responsabilitat de no permetre que continuï succeint.

Els oprimits

Els éssers humans vivim en una constant cerca d’experiències positives de la mateixa manera que evitem, en la mesura que ens és possible, tota experiència negativa. Per aquestes raons, i no per unes altres, quan algú és sotmès contra la seva voluntat de forma arbitrària (*) a sofrir allò que desitja evitar, considerem que es troba en una situació d’opressió.

Si estem d’acord amb aquest raonament, assumim implícitament, que els animals explotats en vivers, granges i laboratoris són també oprimits, doncs se’ls impedeix exercir els mateixos interessos que comparteixen amb nosaltres i se’ls força a patir experiències que si poguessin evitarien. S’assumeix també, que la intel·ligència, la cultura, l’aspecte físic o altres capacitats no resulten rellevants aquí.

Quines conseqüències té en les nostres vides assumir que els animals són oprimits?

Sembla lògic que el primer pas a donar sigui deixar de col·laborar amb la seva opressió. Deixar de menjar els seus cossos, ous, làctis i altres derivats, deixar de vestir-nos amb les seves pells o pèl, no acudir a llocs on es lucren amb la seva esclavitud i evitar productes que hagin estat testats en animals és possible, fàcil de dur a terme, sa, i té un nom: veganisme.

Veganisme no és Alliberament Animal

Del veganisme s’ha dit de tot i no és la meva intenció entrar en una guerra dialèctica amb ningú. Però, si s’adopta des d’una posició igualitària i d’alliberament, només existeix un significat possible: la manifestació política expressa d’oposició a l’esclavitud que pateixen els animals. Ara bé, sembla assumit que el veganisme portat a la pràctica, en la seva versió més estesa, es limita al no consum de productes animals i a la no participació en la seva explotació.

Si reconeixem que els animals estan oprimits, si reconeixem que l’opressió és alguna cosa injustificable amb el que hem d’acabar, hem de reconèixer llavors que aquesta posició és insuficient, doncs el veganisme no implica necessàriament solidaritzar-se amb els animals sinó deixar de participar en la seva opressió.

Veganisme no és una opció personal

A els qui entenem l’ètica com aquest lloc comú on tot individu és respectat independentment de la seva aparença física, intel·ligència o altres trets arbitraris, no podem considerar el veganisme com una simple opció, com si de fílies es tractés. Una opció és alguna cosa que hom tria sense perjudicis per a tercers. Una opció és triar entre la platja o la muntanya, entre una pel·lícula o un llibre, entre anar a un concert o anar a un museu, i no entre passar una estona divertida amb algú o passar-ho fent patir els altres.

Alliberament Animal

El concepte “alliberament” implica el reconeixement d’una opressió amb la qual cal acabar, “alliberament” és una crida a l’acció i no només a la no col·laboració, “alliberament” parla de trencar cadenes i no només de no posar-les, “alliberament” és el puny de lluita que els animals necessiten i és sobre aquestes bases sobre les quals s’ha construït el MOVIMENT D’ALLIBERAMENT ANIMAL.

Solidaritat és fer de la injustícia d’algú altre, la teva. Uneix-te al moviment, fes un pas cap a l’acció.

……………….

(*) Quan parlo d’arbitrarietat ho faig des d’un plànol ètic. És a dir, fer-li passar a un nen per una operació dolorosa per salvar la seva vida no és una decisió arbitrària. Un nen no és conscient de la necessitat de passar per això però sens dubte ell vol, per sobre de tot, seguir vivint. Per tant causar-li un dany menor per salvar la seva vida és prendre la decisió correcta.

NOTA DE L’AUTOR: En l’article utilitzo el terme animals en referència als animals no humans amb l’únic propòsit de facilitar la lectura i no resultar redundant. Els éssers humans també som animals per això el terme animals per referir-nos a els qui són com nosaltres resulta discriminatori i ha de ser evitat i/o explicat.

 

En els meus anys de militància he passat per diferents organitzacions (Grup antiespecista de Bilbao, Drets per als Animals, Alternativa per a l’Alliberament Animal, Equanimal i Igualdad Animal). He participat en diferents accions directes (sabotatges a la caça i irrupcions en places de toros, tancaments, passarel·les de pells i altres llocs on es fa gala de l’explotació animal), actes de protesta i en diverses investigacions. Em trobo imputat al costat de diversos/es companys/es fruit d’un muntatge judicial, policial i mediàtic que s’emmarca en una agenda repressiva contra el moviment d’Alliberament Animal (RepresionDerechosAnimales.info).

56

Una mica sobre mi, per començar però sense avorrir. Des de ben jove em van fascinar els llibres i els documentals sobre animals ( sí, els ” de la 2 ” ), era una d’aquelles histèriques que els veia tots i -sent passional com sóc -, literalment devorava les pàgines i els minuts de gravació, tremolosa i arrabassada per capsetes que s’obrien a civilitzacions molt moltíssim més interessants que la trista glòria humana, basada en la poesia i en les bombes nuclears, en la música clàssica i la violació de nadons o en la tecnologia automobilística i l’explotació animal. Jo era una persona enamorada de la natura, i ho segueixo sent, a falta d’un model millor dins de l’entorn humà que de moment viu.

Deixo escrit això, obertament en contra de les persones que pretenen que analitzant-ho tot es poden comprendre les coses, les quals realment s’entenen amb el cor, amb els intestins, amb el desig de la vida i de la pau, eines molt més antigues i significatives que un pervers cervell disposat a perdonar la traïdoria i la mesquinesa o institucionalitzar l’assassinat.

Després em vaig dedicar a la fotografia natural, vaig fotografiar molt arquitectures, persones humanes, successos ciutadans… però res superava la devoció amb que captava la bellesa del romaní en flor, el cant de la perdiu, la còpula aèria de l’Anax imperator, el vol del voltor comú… les hores transcorrien entre cants de cigala, vent, calor i mosquits en l’amagatall camuflat on esperava l’arribada de les eminents habitants del sotabosc , de la muntanya, dels prats i els cingles; i aquestes hores es convertien en preludis del moment en què podia caçar i empaquetar en emulsions fotosensibles. Vaig deixar de fotografiar quan vaig saber que Kodak tenia contractes de compra dels ossos de tots els bens del Regne Unit, perquè amb ells es feia la gelatina per als rodets de fotos. Llavors no hi havia tecnologia digital, o deixaves de fotografiar o financiaves la tortura i el genocidi animal. Jo vaig deixar de fotografiar .

Ja amb l’arribada d’una certa qualitat, vaig poder començar a treballar en format virtual, per això ara em dedico molt al vídeo, i segueix apasionant-me, com fa 25 anys, la flor del tusilago i el vol dels voltors. Ara ho enregistro, amb l’ànim de Gregory Colbert i Patrick Rouxel , però sense el seu talent. És important mostrar a la gent la sublim bellesa de la natura, per preservar-la millor . És important documentar els centres d’explotació de no humanes, tant com conservar els arxius visuals del genocidi nazi i stalinista, xinès, mexicà o els de qualsevol de les matances que invariablement totes les polítiques han comès contra els seus pobles, perquè les paraules es perden, es (mal)interpreten i es tergiversen, o simplement no expliquen bé la història , en canvi no hi ha res més eloqüent i fidedigne que la muda mirada d’un xai a punt de convertir-se en cosa / carn, la visió de la vagina infectada d’una gossa de raça en una miserable gàbia de cria, la tristesa criminal d’una nena lligada a una cadira en un orfenat xinès, el cruixit en mil trossos d’un arbre selvàtic talat, el terrible terrible patiment dels óssos lluna amb el fetge exposat per al munyiment de la seva bilis … i milions de casos d’imperdonable obscurantisme que cometem contra les innocents.

Cal enregistrar-ho tot, minuciosament, mostrar perquè la gent es vegi reflectida en les seves pròpies accions o omissions. La bona gent canvia, la mala confirma l’espècie. En la permissió o no de certs crims podem parlar del bé i el mal, que no ens confongui la indiferència ni l’ambigüitat.

Però en aquest text volia parlar dels documentals de la 2 també, i en especial els de National Geographic. Segueixo avui dia veient centenars de pel·lícules, curts, documentals, sobre les civilitzacions i societats no humanes, com de malament ho passen de vegades, el bé que ho passen , i aprecio en gairebé totes elles una certa disneyficació de la realitat , que ajuda indubtablement a mostrar recel ( fins i tot entre les mateixes veganes ) , sobre la vida dels animals no humans. Disneyficació al revés, on se’ns mostra el costat aspre de viure a la natura, com es mostrava la guerra fictícia a “1984” d’Orwell , a fi de que ens sentim a gust en la nostra segura i calenteta societat esclavista

Però la vida dels animals no humans és gloriosa o miserable? , Esgarrifosa o sublim? . Aquests termes sempre els fem servir comparativament a nosaltres mateixes, no només perquè siguem el millor material d’experiment que coneixem (basat en la nostra capacitat de verbalitzar) , sinó perquè som l’únic fefaent que posseïm; oblidant unilateralment que jutgem amb ell , analitzant i sotmetent l’univers al nostre punt de vista, tal com fa la religió.

La vida dels animals no humans està bàsicament protagonitzada per dues actrius: el desig de la vida i el desig de la llibertat, tots dos vinculats pel més fisiològic, el de no patir. En aquests escenaris, els animals no humans tenen molt a ensenyar -gairebé tot pel que aparenta- , ja que les humanes semblem haver oblidat aquestes dues regles universals per al viu i que sent, i que són el desig de seguir estant i de fer-ho per pròpia voluntat, espaial i temporal. Les no humanes en saben de viure i de morir, i en saben d’estar lliures, en aquests tres aspectes es defensen molt millor que nosaltres.

No obstant això aquesta disneyficació de què parlava mostra tendenciosament a les no humanes en diversos moments tràgics de les seves vides i les seves morts, instants que harmonitzen amb l’espectacle mediàtic de constant xoc, mitjançant caces, assassinats, devoraciones, crueltat i violència. Doctrines d’impacte el qual acaba convertint a l’espectadora en objectiu d’un bombardeig d’informació subreptícia i una absurda màquina de demanar MÉS i MILLOR, en una insaciable ninfomaníaca incapaç d’apreciar l’exquisida bellesa d’una simple fulla gronxant a la brisa o d’un ximpanzé dormint. Dormir i bressolar-se, simplement .

Perquè, sent objectives, què en sabem del guepard?, Per exemple, doncs que és el més veloç depredador terrestre , i que quan corre tant és perquè està caçant. Observem que aquest aspecte de la seva vida representa tot just l’u per cent d’ella- i no per plaer, sinó per sobreviure, en contra dels costums humans- , però és el centre d’atenció del seu nom i la seva sapiència entorn a ell , el seu tret distintiu , la seva identitat. La resta de la vida no obstant això ( el 99 per cent ) la dediquen a gratar la panxa al sol, jugar, refregar-se amb els arbres , expel·lir ventositats, dormir com beneïdes, i esternudar o mastegar herbes per purgar-se. Però mostrar això no ven, això no atrau, no vessa sang ni nodreix la idea de la naturalesa ferotge, que és del que s’alimenta la nostra feixista societat: la por.

La por a quelcom desconegut, la por a les altres, la por a la por (la base de la societat proposada per Orwell a 1984) … totes les modalitats de por són ben vistes en una pel·lícula o un llibre que pretengui ser popular. Alimentant les bèsties humaníssimes del capitalisme rentier , del sexisme , del racisme , la xenofòbia, el ageisme , l’homofòbia … La por aixecant maó a maó, murs i checkpoints, tanques i factories-granja , reformes al dret d’interrupció de l’embaràs i temples a qualsevol religió , decrets llei i permisos de caça, la por construint armaments i deutes externs, escorxadors i conflictes armats, fam, pobresa, curses de braus, inmisericordia, omnivorisme, egocentrisme. Por egocentrista perquè odiem a la veïna i competim per la millor porció de la carronya, com ens suggereixen els documentals a l’ús. Por a viure, por a morir, por a la llibertat .

Por a la vida i a la llibertat, aquest podria ser el resum d’aquest text i de la panestructura social, el pànic a la naturalesa és el nostre pànic a estar realment vives i a fer-ho lliurement -amb el respecte per les altres que per definició exigeix​​, si no volem ser tractades com esclaves o mortes- . Reconciliant-nos amb la natura tenim una possibilitat de viure les nostres vides i morir les nostres morts, i el més crucial de tot: de fer-ho amb total control dels nostres desitjos, emocions i decisions, sempre i quan ells no restringeixin les decisions, emocions i desitjos de les altres. Ser i estar, lliurement , fins al moment de la nostra mort .

 

Xavier Bayle, artista plàstic autodidacta en les disciplines de poesia i prosa, dibuix i pintura, fotografia, escultura, instal·lació, vídeo i performance. Artivista per l’alliberament animal i al·lèrgica a qualsevol tipus de discriminació social. Avorrida del sistema pedagògic decideixo anar pel meu compte com a lectora convulsa. Ara viu a Polònia, pràctic permacultura per respecte a la terra ia la Terra, ofereixo productes vegans orgànics i pinto bosses en aquesta línia d’acció. Faig qualsevol cosa que pugui ajudar els animals. Entenc la lluita animalista com autodefensa, una extensió lògica dels drets humans, on totes les individues necessitem drets fonamentals a vida, llibertat i integritat, incloent-hi prioritàriament el medi ambient on exercir-les. El sentit de la meva vida?: Contemplar la migració de les aus, comptar tots els fulls d’herba i les ones del mar, vigilar que plogui cap avall i recollir nous i bolets.

46
will potter periodista journalist

Mentre el govern central prepara la llei de seguretat ciutadana que limitarà greument el dret de manifestació i que clarament suposa una persecució i criminalització de la protesta social, aquest passat cap de setmana el prestigiós periodista nord-americà Will Potter va estar impartint conferències a Madrid i Barcelona amb motiu de la presentació en castellà del seu llibre “Los Verdes somos los nuevos Rojos: Una mirada desde el interior de un movimiento social acosado”.

 

 

En ell analitza com , des de l’11-S, hi ha una agenda repressiva als Estats Units impulsada per les grans corporacions que sota la retòrica del terme ” ecoterrosime ” està perseguint i criminalitzant al moviment ecologista i animalista . De com són aquestes mateixes corporacions les que impulsen lleis antiterroristes perquè siguin aplicades als activistes , tenint com a resultat que hi hagi persones que han ingressat a la presó simplement per portar una pàgina web o que hagi activistes que s’enfronten a càrrecs de terrorisme per escriure eslògans amb guix a la vorera .

En paraules de l’autor “Està repressió de la qual parlo és corporativa , són aquestes empreses les que estan impulsat aquestes lleis per criminalitzar els activistes i protegir els seus interessos econòmics . I com que les corporacions no tenen fronteres , estan exportant aquest model a altres països per que sigui aplicat amb el mateix èxit . Ja està passant en països com Alemanya , Espanya , Àustria o Finlàndia ” . ” A l’estat espanyol ja s’ha utilitzat el terme ” ecoterrorisme ” per referir-se a activistes pels drets animals , i això no ha fet més que començar ” .

Les conferències a La Casa Encendida a Madrid i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona van ser un èxit d’afluència de públic i l’autor va estar signant llibres amb els assistents .

Will Potter és un premiat periodista independent que resideix a Washington DC Potter centra el seu treball en l’anàlisi de la pèrdua de llibertats civils que han patit , entre d’altres , el moviment ecologista , i el moviment pels drets dels animals després de l’11 de setembre. Ha escrit per a publicacions com el Chicago Tribune , el Dallas Morning News i el Legal Affairs , arribant a donar testimoni dels seus informes al Congrés dels Estats Units .

32

Mentre el govern prepara la llei de seguretat ciutadana que limitarà greument el dret de manifestació i que clarament suposa una persecució i criminalització de la protesta social, el passat cap de setmana el prestigiós periodista nord-americà Will Potter va estar impartint conferències a Madrid i Barcelona amb motiu de la presentació en castellà del seu llibre “Los Verdes somos los nuevos Rojos: Una mirada desde el interior de un movimento social acorralado”.

En ell analitza com, des de l’11 de Setembre, existeix una agenda repressiva als Estats Units impulsada per les grans corporacions que sota la retòrica del terme “ecoterrosimo” està perseguint i criminalitzant al moviment ecologista i animalista. De com són aquestes mateixes corporacions les que impulsen lleis antiterroristes perquè siguin aplicades als i les activistes, tenint com a resultat que hagi persones que han ingressat a la presó simplement per dur una pàgina web o que hagi activistes que s’enfronten a càrrecs de terrorisme per escriure eslògans amb guix en la vorera.

Will Potter explica que la repressió de la qual parla és corporativa, “són aquestes empreses les que estan impulsat aquestes lleis per a criminalitzar als i les activistes i protegir els seus interessos econòmics. I com les corporacions no tenen fronteres, estan exportant aquest model a altres països perquè sigui aplicat amb el mateix èxit”. “Aquí a l’estat espanyol ja s’ha utilitzat el terme “ecoterrorisme” per a referir-se a activistes pels drets animals, i això no ha fet més que començar” afirma l’autor.

En paraules de Marcos de Miguel, director de l’Editorial Plaza i Valdés “l‘obra de Will Potter no pot estar de més actualitat i aquesta és la nostra forma de donar suport i col·laborar amb l’important treball que realitza Igualdad Animal. Per això tots els beneficis de la venda d’aquest llibre aniran destinats a Igualdad Animal.”

També Sharon Núñez, directora internacional d’Igualdad Animal es va manifestar en termes similars, indicant que “en un context repressiu com el qual vivim, on s’està criminalitzant la protesta social i retallant drets i llibertats, l’obra de Will Potter ens ajuda a entendre com avui dia, a part de la repressió de l’estat, els moviments socials ens enfrontem a una repressió més terrorífica si cap, la de les corporacions, que sota la retòrica del terme “ecoterrorisme” estan impulsant una agenda internacional per a la criminalització de l’activisme i instaurar la por“.

Les conferències en La Casa Encendida a Madrid i en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona van ser un èxit d’afluència de públic i l’autor va estar signant llibres amb els assistents. TVAnimalista va enregistrar l’esdeveniment de forma íntegra i en els propers dies serà difosa a través de TVAnimalista.com i pel canal 37 de la TDT al Barcelonès i Maresme.

25

Avui dimecres 18 de setembre s’ha celebrat al Jutjat d’Instrucció número 43 de Plaça de Castilla a Madrid el judici de faltes a dues activistes d’Equanimal que van saltar el 25 de febrer de 2009 a la desfilada pelleter del dissenyador Miguel Marinero i per judici de faltes d’agressions dels vigilants de seguretat als activistes.

La sentència ha absolt a les dues parts, tant als activistes com als membres de seguretat de Cibeles, per prescripció de la falta. El fiscal ha considerat que la falta ha prescrit, ja que no va existir cap actuació judicial durant 9 mesos. El jutge ha demanat disculpes als acusats en nom de la justícia.

El i l’activista, en una acció pacífica, van saltar a la passarel·la per desplegar un cartell denunciant l’ús de pells quan els vigilants de seguretat es van abalançar sobre ells i els van agredir, alguns donant-los puntades de peu a les costelles, esquena i cap, i amenaçant mentre els retenien fins l’arribada de la policia, expliquen des d’Igualdad Animal.

Avui es jutjava també als vigilants per les agressions comeses contra la i l’activista.

A l’exterior del jutjat, una trentena de persones han donat suport a la i l’activista. El portaveu d’Igualdad Animal, David Herrero, manifesta que “el que van fer aquestes persones és legítim, un acte de llibertat d’expressió denunciant la crueltat de la indústria pelletera. Milions d’animals pateixen i moren cada any a les granges pelleteres i considerem que una desfilada pelleter a la Passarel·la Cibeles és un lloc ideal per generar un debat que considerem tan necessari en la societat “.

157

2.186 persones, entre elles diverses celebritats, s'”autodenuncien” a Àustria en solidaritat amb els i les defensores dels animals, encara immersos en el que ha estat el procés penal més car de la història d’aquest país. Les seves autoinculpacions s’han presentat avui davant la Fiscalia de Viena.

Encara que tots els i les activistes van ser absoltes fa mesos en el famós procés contra el moviment dels drets dels animals, una sentència d’apel·lació del Tribunal Regional Superior de Viena ha aixecat l’absolució de 4 dels acusats. Per aquests 4 activistes, això significa que podrien haver de passar fins a 5 anys a la presó. L’acusació: anunciar una campanya informativa legal, adreçada als clients potencials de diverses botigues de moda, sobre les condicions de les granges pelleteres, prohibides a Àustria. Avui 2.186 ciutadans i ciutadanes s’han autoinculpat davant la Fiscalia Wr Neustadt de Viena, després d’enviar un correu electrònic a l’empresa de roba esportiva Eybl, en el qual s’anuncia la campanya.

L’activista Martin Balluch, portaveu de la VGT i un dels principals acusats en el procés, avui absolt, declara: “L’enorme ressonància de les autoinculpacions no deixa cap dubte que la majoria de les persones no consideren un acte il·legítim anunciar i portar a terme una campanya legal contra la pelleteria. Només quan la comunitat jurídica considera il·legítim un acte d’aquest tipus pot ser perseguit de forma penal (segons § 105 (2) del codi penal alemany StGB). Tenint la protecció animal com un objectiu d’estat a la Constitució, no podem considerar això un delicte “.

I afegeix: “Greenpeace està realitzant actualment una campanya contra la signatura Shell i les seves perforacions a l’Àrtic. L’associació Vier Pfoten (Quatre Potes) està tractant de persuadir moltes empreses perquè deixin de vendre foie. La protectora d’animals de Salzburg RespekTiere realitzar pressió sobre l’empresa Metro perquè deixés de vendre llagostes vives. I nosaltres, des de la VGT, informem a moltíssimes empreses mitjançant campanyes per tal que canviïn la seva política comercial: la fleca Ölz, la pastisseria AIDA, les empreses de pasta Wolf i Recheis, així com pràcticament tots els supermercats d’Àustria han deixat de vendre i utilitzar ous de gallines en bateria. La societat està orgullosa d’aquests avenços. Però el Tribunal Regional Superior de Viena i el fiscal Wolfgang Handler volen fer retrocedir el temps fins a l’època predemocràtica. Ara, amb 2186 autodenuncias (que no paren de créixer), tenen l’oportunitat de desfogar-se. Estem molt intrigats si la fiscalia, a la vista d’aquests números, continuarà per aquesta línia o si violarà el principi d’igualtat de la ciutadania davant la llei i denunciarà només a aquells i aquelles activistes defensores dels animals als quals vol treure’s de sobre . ”

Què implica autoinculpar?

Quan se signa la autodenuncia, se signa per una banda una petició a les empreses Eybl i Kleider Bauer (ambdues grans firmes de moda a Àustria) perquè renunciïn a vendre pelleteria, en la qual se’ls informa també que no es tornarà a comprar en els seus establiments fins que deixin de fer-ho. A més, s’informa que es tractarà de convèncer altres clients perquè prenguin la mateixa decisió. Això era una cosa totalment normal i legal fins ara a Àustria, però la sentència del Tribunal Regional Superior ho considera un delicte.

Amb la autodenuncia s’envia al mateix temps un email al fiscal Wolfgang Handler, en què se li explica l’acció i se li demana que l’examini a la llum de la sentència del Tribunal Regional Superior. No s’admet haver comès un delicte, ja que els signants consideren que exigir l’abandonament de la pelleteria i amenaçar amb una campanya legal no és cap delicte. Simplement s’informa a la fiscalia i se li demana un enjudiciament.

Però una autodenuncia no és una petició, comporta un risc real de poder ser demandada. Si la Fiscalia pren seriosament la sentència del Tribunal, hauria de seguir una demanda. Però, ¿contra més de 2000 persones?

Notícies relacionades: http://www.tvanimalista.com/2013/05/17/balluch-contra-la-republica-daustria/

23

El veterà activista pels drets dels animals Martin Balluch acaba de fer pública la seva demanda contra la República Austríaca pels danys i perjudicis soferts durant el famós procés de repressió contra el moviment dels Drets Animals. Cada cèntim de la demanda, que ascendeix a 1.137,282,40 € ha estat calculat acuradament pels advocats de Balluch.

“És cert que la jutgessa em va concedir la indemnització permesa per llei, però aquesta és de 1250 – €. I ni tan sols això m’han ingressat. La justificació: l’acta està de moment al jutjat de Viena.

El procés va començar el 2008 i va acabar, almenys des del punt de vista judicial, i per a la major part dels implicats, amb la seva absolució en 2011. I diem per a la major part perquè en el cas de 5 d’ells la fiscalia ha recorregut la sentència. Molts d’ells, a més, s’han hagut d’enfrontar pràcticament a la ruïna econòmica.

Balluch, que va passar un total de 105 dies a presó preventiva, explica al seu bloc que tot i que el Ministeri de Justícia va acceptar una petició popular impulsada per ell mateix per modificar la llei i que les persones que surten absoltes després d’un procés penal tinguin dret a la compensació total de les despeses, per això faltaria la “cobertura pressupostària”:

Per contra, els 10 milions d’euros que es van emprar en esgotar totes les vies d’investigació no van ser cap problema. Un membre dels comandos especials va arribar a declarar a la premsa que havia estat molt sorprès que sovint no hi havia prou diners per a la policia en la lluita contra la màfia russa, però “contra la VGT (Verein Gegen Tierfabriken, associació animalista a la qual pertanyen els activistes processats) sempre havia prou diners “.

Aquest és el desglossament de la indemnització que Balluch demanda la República:

● 987.777,02 € només de despeses d’advocat
● 10.500 € compensació per la presó preventiva injustificada (€ 100 al dia)
● 8.800 € indemnització pel temps emprat en el judici
● 4.065,60 € compensació despeses de transport al judici
● 90.150 € indemnització pels perjudicis psíquics causats
● 4.000 € en concepte de pèrdua d’ingressos
● 30.000 € indemnització per les mesures coercitives (emissor ràdio goniomètric, vídeos trampa, escoltes, observació, espionatge, etc.)
● 2.000 € indemnització per les despeses de reparació del cotxe, aturat durant els 105 dies de presó i es va oxidar completament.

Els detalls i irregularitats del procés, el més car de la història d’Àustria, són dignes d’una pel·lícula d’acció i intriga. De fet, el documental que es va filmar basat en fets reals ha estat guardonat amb diversos premis i es va emetre als principals cinemes del país. A l’enllaç hi ha més informació sobre “Der Prozess”, que es pot veure ja en DVD. La demanda d’Balluch obre un nou capítol decisiu en aquesta causa històrica i amb alguns paral·lelismes evidents amb la situació que actualment es viu al nostre país.

Font: http://www.martinballuch.com/

26

Entre els dies 3 i 26 de Maig, dos activistes imputats en “el cop repressiu al Moviment de Drets Animals” viatjaran per tot l’estat espanyol amb l’objecte de donar a conèixer la repressió i l’injust muntatge policial que esta patint el Moviment de Drets Animals estatal.

Eneko Pérez, de Bilbao i Eladio Ferreira, de Vigo que van passar 5 dies en els calabossos de Santiago (Galícia) i 19 dies a la presó preventiva i que avui es troben al costat de 10 companys en llibertat provisional recorreran la geografia estatal passant per 18 ciutats on esperen arribar a la trentena de conferències.

El 22 de juny de 2011, més de 200 membres dels cossos de seguretat de l’estat efectuaven una batuda a les cases de 12 activistes pels Drets Animals. Tres d’aquests activistes van passar 19 dies a la presó preventiva i, a dia d’avui, tots es troben en llibertat provisional amb càrrecs i s’han de presentar cada mes a signar als jutjats.

Les dotze persones detingudes pertanyien a les organitzacions Igualdad Animal i Equanimal, ambdues conegudes per les seves mediàtiques accions com les irrupcions a passarel·les, salts a la plaça, sabotatges a la caça, despenjades … i per les seves investigacions en centres d’explotació animal.

Al gener d’enguany es van imputar en el cas a 13 persones més, algunes de les quals no tenen relació amb l’àmbit animalista, sense que el fiscal o el jutge argumentessin la decisió, seguint així amb les irregularitats que envolten el cas.

Vint-i-una ciutats d’onze comunitats autònomes han programat prop de 30 conferències sobre la Repressió al Moviment de Drets Animals a l’estat espanyol.

29

Els propers dies 6 i 7 de desembre se celebrarà el “Congrés Internacional Contra La Repressió – Mirades crítiques davant la criminalització de l’activisme” a l’Ateneu de Madrid.
Al congrés participaran 22 ponents en representació de diversos moviments socials com són els drets humans, la defensa dels animals, l’ecologia, el moviment LGTB, la llibertat de premsa i els drets dels treballadors.

A més de comptar amb destacats activistes dels esmentats moviments, també intervindran professionals dels àmbits de la premsa, l’advocacia, judicatura, sociologia, política, filosofia i la psicologia de països com Àustria, Estats Units, Espanya, Anglaterra, Islàndia, Noruega i Síria.

El congrés oferirà conferències sobre el paper de la desobediència civil i la llibertat d’expressió i el dret de reunió, la llibertat de premsa i el dret a la informació en les societats democràtiques actuals.

Entre els ponents figuren Kristinn Hrafnsson, periodista islandès i representant de Wikileaks; Joseph Farrell, membre de Wikileaks; Alberto Garzón, diputat d’IU, Santiago Vidal, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona i membre de Jutges per a la Democràcia, Martxelo Otamendi, ex-director d’Euskaldunon Egunkaria, Inés Ferrers, fiscal i membre de la Unió Progressista de Fiscals , Juan López de Uralde, activista ecologista i portaveu de Equo; Pilar Velasco, periodista de Cadena Ser; Andy Stepanian, activista i ex pres polític nord-americà; Martin Balluch, president de la VGT i recentment guardonat amb el premi Mishkin d’ètica; Leila Nachawati, activista siriana pels drets humans; Pattrice Jones, psicòloga, activista LGTB i ecofeminista, entre d’altres.

Segons l’organització aquest esdeveniment sorgeix de la “urgent necessitat que tenen els col•lectius afectats per la repressió de compartir la seva experiència i buscar vies d’actuació davant seu” . durant els dos dies s’analitzaran en profunditat “l’onada de repressió que a nivell internacional amenaça l’avanç dels drets civils” informa Igualdad Animal.

Al congrés col•labora la campanya Units Contra La Repressió del Moviment de Drets Animals (UnidosContraLaRepresion.org) i està patrocinat per l’organització nord-americana Last Chance for Animals (Lcanimal.org).

LA PLOMA

116
L'ordre dels factors no altera el valor de producte ... de vegades. De vegades és tal que 30 indígenes menys 25 indígenes són 5...

CUINA VEGANA

52
Barcelona degusta, el salo de l'alimentació per al consumidor, s'ha celebrat els dies 2, 3 i 4 de desembre al recinte de Monjuïc de...

78
Segon programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...