Etiquetes Entrades etiquetades amb "protectora"

protectora

Sempre hem tingut la imatge que els animals en semillibertat, que pasturen als camps, prenen el sol i caminen amb els seus companys, gaudeixen d’un grau de llibertat i benestar acceptable, ens hem acostumat a la imatge idíl·lica del pastor amb les seves ovelles o cabres. Fa unes setmanes vaig poder comprovar el lluny de la realitat que estan aquestes creences, com gairebé totes les relacions d’explotació, tenen una part de realitat no tan amable, sempre es valora a algú pel que dóna i no pel que és.

Fa unes setmanes mentre corria per les muntanyes de Lanzarote juntament amb el meu amic Fran, ens trobarem, gairebé de front, amb una cabra al fons d’un barranc, semblava asseguda tranquil·lament, però en aproximar-nos ens adonarem de la gravetat del seu estat, estava coberta de mosques, larves i sang. Ens vam acostar una mica més i sorprenentment vam trobar dues cabretes sota d’ella, havia donat a llum fa uns dies, potser i estava greument malalta, a la vora de la mort i els seus fills gairebé defallits de fam en no poder mamar. Després de buscar alternatives viables, ja que estàvem molt lluny de qualsevol carretera, vam decidir seguir corrent i buscar el cotxe d’en Fran, un tot terreny i així poder portar-nos a les cabres.

La mare, tristament no va poder salvar la seva vida, el veterinari ens va dir que es trobava molt greu i van haver de sacrificar-la. No sabem si l’havien abandonat en estar malalta o s’havia perdut del ramat, el cròtal, la seva identificació, havia estat arrencada. El veterinari ens va dir que segurament havia mort per una mala “manipulació” les intenten encebar abans perquè produeixin més llet i això al final és contraproduent en al part pel que va haver problemes durant aquest i va ser abandonada.

Les cabretes tot i portar uns dies sense menjar volien viure, vam haver de péixer-les amb biberó de llet de cabra i per sort ja van començar a tirar endavant, ens sentirem malament comprant llet procedent de la mateixa explotació que les havia posat en aquesta situació, però no hi havia una altra opció si buscàvem la seva supervivència.

El problema va venir quan vam intentar trobar una llar en una llar on poguessin dur una vida feliç, com un santuari d’animals. Enviar o viatjar amb un animal no domèstic, ja sigui per vaixell o avió a la península és un malson burocràtic, a més necessiten estar donades d’alta en una explotació ramadera, de manera que la situació es complicava cada vegada més, és total la indefensió d’aquests animals, el tractament que se’ls dóna és el mateix que a un objecte, només amb que fossin considerats animal domèstic s’haurien pogut enviar sense cap tipus de tràmit.

Era tanta la desesperació que fins vam escoltar altres opcions que no fossin santuaris, ens deien, aquí les cuiden molt bé, en aquest altre lloc estaran molt felices… però quan els dèiem que preferíem que no fossin utilitzades per prendre la seva llet i que ens estimàvem més esterilitzar-les ja no hi havia interès.

Les cabres com altres animals explotats per la seva llet, són prenyades durant tota la seva vida, unes dues vegades l’any i al sisè part són “rebutjades” o assassinades, com vulgueu anomenar-lo, en no produir ja la quantitat de llet necessària per a resultar rendible mantenir-les, els fruits d’aquests parts seran cabrits, que si són mascles seran venuts per a carn, assassinats amb menys d’un mes de vida (encara que molts cabrers si no planegen la seva venda prefereixen matar-los abans i aprofitar la llet que haurien de mamar), si són femelles es quedaran amb la seva mare fins a ser deslletats i que arribin a l’edat per ser prenyades i tornar al cicle d’explotació.

Canela i Pimienta, eren les nostres filles, Sahar la seva mare i jo el seu pare adoptiu, les volíem amb tota la nostre ànima, ens seguien a tot arreu, només volien jugar i menjar i cadascuna té la seva personalitat, Pimienta és més tímida i Canela més esbojarrada, però cada vegada que les trèiem de passeig començaven a saltar com per fer-nos riure ¿anàvem a lliurar-les a algú perquè les explotés, amb continus parts assassinant als seus fills per després matar-los amb menys de 5 anys d’edat? Faria algú això amb membres de la seva família? Faria algú això amb els seus gossos i gats? La felicitat dels animal en semillibertat és una mentida.

Però la sort somrigué la Cani i la Pimi, vam conèixer a Borja, una persona de les que et fan no perdre la fe en l’ésser humà, té un projecte de construcció d’un nou santuari d’animals a Las Palmas de Gran Canària, es dirà OHANA , que significa família, Canela i Pimienta seran els dos primers membres d’aquesta futura família d’animals que tindran la sort d’haver escapat de la la cruel i assassina indústria que els explota. Per fi han trobat un lloc on les volen per ho són, no pel que donen.

 

Alberto Peláez és corredor de muntanya, especialitzat en ultrafons, amb un gran nombre de victòries a l’esquena, vegà i activista pels drets dels animals, tracta de transmetre un missatge de compatibilitat entre una vida de respecte a tots els éssers vius i l’esport d’alt rendiment.
Tècnic superior en Activitats Físiques, entrenador personal i bomber de professió, reparteix el seu temps entre l’esport i l’ajuda dels animals col·laborant amb diverses societats protectores, donant xerrades i transmetent les seves experiències portant una vida vegana i activa.

128

Aquest dimarts 3 de març va començar la 4a Campanya d’identificació i esterilització d’animals considerats de companyia a preus promocionals “Sóc Responsable”. La campanya estarà en marxa fins el 30 de maig i ja inclou més de 180 centres veterinaris adherits a tot Catalunya.

 

 

La campanya, promoguda per FAADA, està oberta a totes les persones responsables de gossos, gats i fures de Catalunya. Només cal apuntar-se al seu lloc web per a beneficiar-se dels preus promocionals. “Sóc Responsable” va néixer fa 4 anys amb la voluntat de conscienciar la població sobre la necessitat d’identificar i de controlar la natalitat de gossos, gats i fures. Enguany s’està duent a terme una prova pilot a la comunitat de Madrid on participen sis centres veterinaris adherits a la campanya.

24

La CIPAC denunciarà als Ajuntaments del Baix Segre que van matar a gossos assilvestrats sense sospesar cap altra solució.

La CIPAC en representació de les 120 entitats adherides ha sol·licitat els serveis de Iuris Animal advocats els qui presentaran una denúncia davant la justícia per incompliment de la llei de protecció animal i la matança indiscriminada dels gossos.
LA CIPAC entén que els Ajuntaments del Baix Segre (Aitona i Seròs) són els responsables de la matança de les ovelles que va tenir lloc fa unes setmanes en el municipi de Seròs suposadament, per una manada de gossos, per deixadesa de les seves funcions i de la seva responsabilitat en la recollida dels animals abandonats dels seus municipis durant anys.

L’alcaldessa d’Aitona i portaveu de CIU a la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, va arribar a afirmar rotundament que no tenia l’obligació de comptar amb un servei de recollida i acolliment d’animals abandonats, admetent que incomplia la llei i denotant un menyspreu absolut cap a l’esforç que realitzen la majoria d’ajuntaments que sí compten amb aquest servei.
També argumenta la comissió d’entitats que la decisió de matar els gossos va ser una mesura innecessària i precipitada, que els animals podien haver estat capturats i portats a un refugi on poguessin ser adoptats per famílies adequades.
Des de Generalitat, Ajuntaments i el Cap dels Agents Rurals a Lleida, han volgut vendre davant els mitjans que els gossos eren molt perillosos i agressius, quan la realitat és que aquests animals fugien dels humans i no havien atacat a cap persona. Com es pot observar en les imatges que corresponen a l’únic gos adult capturat viu, en el moment en que va passar a les mans d’una entitat de protecció animal, es va mostrar dòcil amb els voluntaris i sense manifestar agressivitat en cap moment, tot el contrari. I això tenint en compte que va ser utilitzat d’esquer dins d’una gàbia per intentar capturar als altres gossos durant una setmana, la qual cosa li podria haver-hi traumatitzat enormement.

Són legals les batudes?

La CIPAC dubte de la legalitat d’aquestes batudes autoritzades als caçadors per la Generalitat perque, segons l’Article 19 de la Llei de Protecció Animal de Catalunya “correspon als ajuntaments la captura en viu de gossos, gats i fures assilvestrades per mitjà de la immobilització a distància”. I només “en cas que la captura per immobilització no sigui possible, el departament competent en matèria de medi ambient ha d’autoritzar excepcionalment l’ús d’armes de foc”.
La CIPAC i el bufet d’advocats Iuris Animal estudia denunciar a Medi Natural per emetre una ordre de matar gossos amb armes de foc, en considerar que aquestes resolucions van ser emeses sense la justificació necessària que imposa la llei davant aquests casos excepcionals i amb absoluta falta de rigor i control.

I no deixa de ser sorprenent que s’autoritzi una acció com aquesta en ajuntaments que no disposen de servei de recollida d’animals, ni senten que tinguin la més mínima obligació de tenir-ho.
Les declaracions públiques del coordinador de l’operatiu de les batudes, el cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, tampoc mostren que hi hagi hagut molta voluntat de buscar una solució alternativa, ni tan sol de consultar o demanar assessorament a les entitats protectores
És més, en la batuda van participar, segons la Generalitat: pagesos, caçadors, Mossos d’Esquadra, però cap membre de les entitats de protecció animal encara que havíem ofert la nostra col·laboració.

Nota de premsa de la CIPAC

15

Des que es va fer notícia la premeditada mort de Excálibur, les fonts expertes es van dividir: unes van defensar l’assassinat preventiu i d’altres la quarantena. No obstant això, la decisió estava presa. Ahir seria l’últim dia de lladrucs pel balcó.

Una vegada que Espanya va escoltar la destinació final que l’esperava a Excàlibur, associacions animalistes i persones individuals es van concentrar davant de la casa de l’auxiliar infectada d’èbola. Van ser moltes les que van romandre fent torns per evitar la recollida del gos, cosa que ja s’havia donat per fet en xarxes socials i mitjans de comunicació.

Un cop passada la nit, durant la qual no es van viure enfrontaments entre manifestants i policies, va començar el dia. Novament la desinformació per tot arreu era desmesurada: se li havia fet l’extremunció a Excálibur més d’un parell de vegades i mai havia sortit de la finca cap vehicle que el transportés. Allí estaven humans de totes les edats i gèneres, observant furgonetes que entraven i no sortien. Moltes d’elles de neteja, altres transportant una caixa de metacrilat amb cantons d’alumini on introduir al gos.

La indignació i impotència es respirava en l’ambient. “Excàlibur no estàs sol” sona constantment entre les cordes vocals de les persones assegudes arran de terra. Enfront d’elles, policies de braços creuats als quals se’ls sumarien 5 furgons antiavalots. A l’altra banda del carrer s’atabala un gos bordant, incòmode, udolant. Està amb Paloma, la seva amiga humana: “Excàlibur passeja per aquí, és molt amistós. Això que volen fer és menyspreable, llavors després què? ¿Haurem de sacrificar tots els gossos d’Alcorcón? “, critica indignada.

Es fa migdia i a les 11 i mitja l’equip antiavalots té ordre d’allunyar de la façana a manifestants allí presents. La violència que se sotmetria després, s’intueix entre les persones concentrades i totes comencen a escriure’s al braç el nom de l’advocat del PACMA, per si de cas fossin empresonades. El boli es guarda, les motxilles s’estrenyen al pit i els braços s’ajunten uns contra els altres. Assegut a terra, el grup d’activistes està unit pels braços. Alguns antiavalots primer els suggereixen no haver de aixecar-los per la força, després ho fan. Les llàgrimes surten de molts ulls dels que allí presents només volien evitar la tragèdia de Excàlibur. No obstant això, la policia carrega a empentes i cops als que més es resisteixen a moure. El resultat final deixa a un jove amb blaus a la cara i a una senyora amb una luxació d’espatlla.

Durant tot el matí, el PACMA treballa a nivell legislatiu per poder frenar l’execució de Excàlibur. No obstant això, Laura Duarte, portaveu del partit, es tem el pitjor: “La nostra missió aquí, a més de mostrar la nostra absoluta disconformitat amb això és filmar i fotografiar tot el que passi perquè el mínim error de seguretat i protocol que es cometi, l’anem a denunciar “. Expressa que no hi ha cap evidència que el gos hagi contret el virus, el que demana és que primer que res se li diagnostiqui: “per a nosaltres això és una pantomima del Govern: han de tenir una mà executora, una decisió que tranquil·litzi la població, que els faci pensar que el focus ha acabat “. A més, afegeix que l’actuació del Govern sobre la crisi sanitària està sent “absolutament negligent i això en concret [l’execució de Excàlibur] és injustificable”. Al migdia no dubta dues vegades en reafirmar que es prendran accions legals: “si el gos surt en la furgoneta que hem vist, per descomptat no serà amb tota les garantíes de protecció de seguretat i això ens portarà a prendre mesures”.

Aquesta furgoneta blanca de la qual parla Laura és la que transportaria a Excálibur passades les 18 hores. És una furgoneta habitual, sense cap tipus de seguretat extra, només unes bosses d’escombraries negres enganxades amb cinta adhesiva als vidres. Després d’haver desestimat 3 recursos i a l’espera de la resolució del proper suposadament a les 9 del matí del dia nou, es duen a l’Excàlibur. Els que hi porten el dia cridant per la seva vida s’abalancen sobre la furgona blanca SEVEMUR. El seu conductor i copilot només porten mascareta verda i usen roba normal i camisa curta.

Uns i altres activistes són empesos i sacsejades per la policia, també atropellades per la furgona que porta a Excàlibur. Un home acaba a terra, amb un traumatisme cranioencefàlic.

Amb el moviment de les agulles del rellotge comencen a disminuir les patrulles antiavalots, també activistes i periodistes. Algunes es queden ajagudes al terra com a forma de manifestació pacífica. D’altres són traslladades en ambulància.

Són passades les 19 hores i ve una empresa de neteja a eliminar la sang de la persona a qui van colpejar amb un cop de porra i va caure a terra. Desapareix tot rastre de violència, igual que ha desaparegut Excàlibur. Les persones allí presents perceben amb certesa la mort de Excàlibur. El Comunicat del Ministeri de Sanitat és l’única mala notícia certa del dia.

Excàlibur no estava sol. A més del suport de les persones congregades davant de casa, els seus familiars esperaven que no es produís la seva mort. A Teresa ho van comunicar i Javier fins i tot havia cedit la custòdia de Excàlibur per evitar el seu assassinat. Malgrat tot, la parella, aïllada a l’hospital, va fer tot el que va poder.

TVAnimalista Madrid

39

L’any 1998 a Catalunya es va implantar l’obligació d’identificar mitjançant un microxip homologat a tots els gossos i gats. Fins fa poc les dades dels animals i dels i les seves responsables eren en una base de dades privada propietat del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya coneguda con AIAC. Actualment la Generalitat de Catalunya ja disposa del seu propi registre, l’ANICOM, que és obligatori per llei, gratuït i públic.

 

 

28

El passat mes de Desembre es va estrenar el documental: “Febrero, el miedo de los galgos”, una producció de Waggintale Films, que ha comptat amb col·laboració del voluntariat de l’ONG SOS Galgos. Aquest llargmetratge ha comportat dos anys de treball no remunerat i s’ha fet amb la finalitat de mostrat la realitat de més de 50.000 llebrers arreu de l’estat.

 

 

A través de la Mila, una femella rescatada a Andalusia per l’ONG SOS Galgos i que troba una llar de debò a Barcelona, se’ns relata com és, en el millor dels casos, la vida de milers de llebrers. El documental molt complet, compta amb testimonis dels mateixos “galgueros”, del voluntariat de les protectores i de treballadors de gosseres municipals d’arreu del Sud de la Península. També compta amb una banda sonora molt cuidada composta per Ricard Latorre. Conversem amb la seva directora, l’Irene Blánquez.

42

Amb motiu de les eleccions europees del pròxim 25 de maig, entrevistem la candidata pel Partit Animalista PACMA, Laura Duarte, que ens parla de la censura que ha patit el seu espot electoral i de la utilitat per als animals de votar el seu partit.

L’entrevista va ser enregistrada el dia 17 de maig en el marc del BCNAnimalParty al passeig Lluís Companys de Barcelona.

 

 

19

En aproximadament un mes, el Santuari L’Hogar Pro-Vegan té previst traslladar-se a la província de Tarragona després de dos anys de cerca, temps i esforç realitzat per trobar un lloc més còmode i segur per als animals. El nou Santuari se situarà en un terreny de 30 hectàrees prop del municipi de Falset amb amplis pastures, terra fèrtil i vegetació diversa per poder oferir una llar, ampli i confortable als centenars d’animals rescatats després d’haver estat explotats per l’ésser humà.

L’equip de l’Hogar Pro-Vegan té previst realitzar el més aviat possible el trasllat per evitar mantenir dues instal·lacions de manera simultània. Per això, necessiten més que mai persones col·laboradores que de manera voluntària puguin ajudar en l’adequació de l’espai. El Hogar Pro-Vegan busca voluntaris i voluntàries que col·laborin en les tasques inicials per condicionar el terreny, treure males herbes, delimitar zones, preparar els habitatges perquè els animals tinguin refugi o posar tanques de seguretat, element imprescindible, per protegir la zona de caçadors i intrusos. Alguns dels treballs que s’han de realitzar és la neteja del bosc, d’arbustos i arbres morts, així com la creació d’àrees condicionades per a cada espècie animal.

El Santuari ha programat per fases totes les tasques necessàries que pot realitzar el voluntariat que s’animi a formar part del projecte, i que són de caràcter urgent.

A més, des del Santuari es necessiten eines diverses com motoserres, desbrossadores, formigoneres o bigues de fusta, ciment, portes o cargols. Qualsevol persona que pugui donar aquest material que contacti amb L’Hogar Pro-Vegan .

A l’Hogar Pro-Vegan, els animals rescatats poden viure la resta de les seves vides en completa llibertat i fora de perill de qualsevol forma d’explotació. Al santuari totes les activitats que es realitzen són per i per als animals, sense buscar cap tipus de benefici per als humans, ja que entre animals humans i no humans s’estableix una relació igualitària basada en el respecte. Per això, tot santuari busca proporcionar als seus habitants la màxima qualitat de vida. A més, la conscienciació i educació en el veganisme i el respecte animal són elements clau dins d’aquest projecte.

Informa: Cristina Garcia – TVAnimalista Tarragona

28

Xerrada de Jordi Ferrés i Carles Gomà, especialistes en gats i gossos respectivament. Ens parlen de les necessitats, dels cadells, l’agressivitat, els falsos mites, la convivència amb gossos i gats, i de multitud d’aspectes que té el fet de conviure amb aquests animals no humans.
Jordi Ferrés és educador de gats, amant dels animals i dedica part del seu temps lliure a ajudar els gats amb problemes i les seves famílies i que ha col·laborat amb entitats internacionals com The Cat Survival Trust (Anglaterra) o The Tsitsikamma Wolf Sanctuary. I el Carles Gomà és fundador de Gossos en Positiu, des d’on ofereix educació canina a domicili i col·labora amb protectores i entitats ajudant els gossos adoptats a integrar-se a la nova llar.

 

 

El programa va ser organitzat i enregistrat per la TVAnimalista a la Biblioteca del Vapor Vell de Sants (Barcelona).

LA PLOMA

989
La nostra manera d'entendre el món, i amb ell, als animals, està tenyida d'antropocentrisme; doncs en la mesura que ens aproximem al món amb...

CUINA VEGANA

28
ingredients per 4 persones: 1 pot de cigrons pasta de tahina o sèsam torrat 1 llimona 400g de pastanagues cibulet formatge de soja tipus "burgos" olivada i olives negres per decorar tomàquet...

44
Quart programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma...