Etiquetes Entrades etiquetades amb "perros"

perros

6149

Dana Ellyn és pintora i té el seu estudi al centre de Washington DC. Ellyn va decidir deixar la seva feina en una empresa i dedicar-se plenament a la pintura. El seu treball s’exemplifica amb una visió d’assumpció de riscos, contingut fort, i crítiques a les normes socials. L’estil de l’Ellyn el localitzem entre el realisme social i l’expressionisme que s’esforça per infondre emoció i significat a cada nova pintura que crea.

L’entrevistem a l’exposició que va efectuar a Barcelona a la sala Flash Gallery del barri de Sants, on va exhibir obres de contingut sobre els Drets Animals.

 

 

2448

El passat dimarts 14 d’octubre, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va rebre el Premi Franz Weber, que aquest any reconeix les polítiques públiques de protecció dels animals que porta a terme la capital catalana. L’acte va comptar amb l’assistència de la presidenta de la Fundació, Vera Weber, i el regidor de Presidència i Territori, Jordi Martí, així com també representants de l’Ajuntament de Medellín (Colòmbia), ciutat que recentment també va premiar la tasca de Barcelona a favor del benestar dels animals.

La Fundació Franz Weber va ser creada el 1975 pel periodista suïs Franz Weber. La Fundació treballa en àmbits diversos, com ara la protecció dels animals, el paisatge, la natura, el patrimoni cultural, el foment de la pau o la protecció del patrimoni arquitectònic.

 

 

2602

Des que es va fer notícia la premeditada mort de Excálibur, les fonts expertes es van dividir: unes van defensar l’assassinat preventiu i d’altres la quarantena. No obstant això, la decisió estava presa. Ahir seria l’últim dia de lladrucs pel balcó.

Una vegada que Espanya va escoltar la destinació final que l’esperava a Excàlibur, associacions animalistes i persones individuals es van concentrar davant de la casa de l’auxiliar infectada d’èbola. Van ser moltes les que van romandre fent torns per evitar la recollida del gos, cosa que ja s’havia donat per fet en xarxes socials i mitjans de comunicació.

Un cop passada la nit, durant la qual no es van viure enfrontaments entre manifestants i policies, va començar el dia. Novament la desinformació per tot arreu era desmesurada: se li havia fet l’extremunció a Excálibur més d’un parell de vegades i mai havia sortit de la finca cap vehicle que el transportés. Allí estaven humans de totes les edats i gèneres, observant furgonetes que entraven i no sortien. Moltes d’elles de neteja, altres transportant una caixa de metacrilat amb cantons d’alumini on introduir al gos.

La indignació i impotència es respirava en l’ambient. “Excàlibur no estàs sol” sona constantment entre les cordes vocals de les persones assegudes arran de terra. Enfront d’elles, policies de braços creuats als quals se’ls sumarien 5 furgons antiavalots. A l’altra banda del carrer s’atabala un gos bordant, incòmode, udolant. Està amb Paloma, la seva amiga humana: “Excàlibur passeja per aquí, és molt amistós. Això que volen fer és menyspreable, llavors després què? ¿Haurem de sacrificar tots els gossos d’Alcorcón? “, critica indignada.

Es fa migdia i a les 11 i mitja l’equip antiavalots té ordre d’allunyar de la façana a manifestants allí presents. La violència que se sotmetria després, s’intueix entre les persones concentrades i totes comencen a escriure’s al braç el nom de l’advocat del PACMA, per si de cas fossin empresonades. El boli es guarda, les motxilles s’estrenyen al pit i els braços s’ajunten uns contra els altres. Assegut a terra, el grup d’activistes està unit pels braços. Alguns antiavalots primer els suggereixen no haver de aixecar-los per la força, després ho fan. Les llàgrimes surten de molts ulls dels que allí presents només volien evitar la tragèdia de Excàlibur. No obstant això, la policia carrega a empentes i cops als que més es resisteixen a moure. El resultat final deixa a un jove amb blaus a la cara i a una senyora amb una luxació d’espatlla.

Durant tot el matí, el PACMA treballa a nivell legislatiu per poder frenar l’execució de Excàlibur. No obstant això, Laura Duarte, portaveu del partit, es tem el pitjor: “La nostra missió aquí, a més de mostrar la nostra absoluta disconformitat amb això és filmar i fotografiar tot el que passi perquè el mínim error de seguretat i protocol que es cometi, l’anem a denunciar “. Expressa que no hi ha cap evidència que el gos hagi contret el virus, el que demana és que primer que res se li diagnostiqui: “per a nosaltres això és una pantomima del Govern: han de tenir una mà executora, una decisió que tranquil·litzi la població, que els faci pensar que el focus ha acabat “. A més, afegeix que l’actuació del Govern sobre la crisi sanitària està sent “absolutament negligent i això en concret [l’execució de Excàlibur] és injustificable”. Al migdia no dubta dues vegades en reafirmar que es prendran accions legals: “si el gos surt en la furgoneta que hem vist, per descomptat no serà amb tota les garantíes de protecció de seguretat i això ens portarà a prendre mesures”.

Aquesta furgoneta blanca de la qual parla Laura és la que transportaria a Excálibur passades les 18 hores. És una furgoneta habitual, sense cap tipus de seguretat extra, només unes bosses d’escombraries negres enganxades amb cinta adhesiva als vidres. Després d’haver desestimat 3 recursos i a l’espera de la resolució del proper suposadament a les 9 del matí del dia nou, es duen a l’Excàlibur. Els que hi porten el dia cridant per la seva vida s’abalancen sobre la furgona blanca SEVEMUR. El seu conductor i copilot només porten mascareta verda i usen roba normal i camisa curta.

Uns i altres activistes són empesos i sacsejades per la policia, també atropellades per la furgona que porta a Excàlibur. Un home acaba a terra, amb un traumatisme cranioencefàlic.

Amb el moviment de les agulles del rellotge comencen a disminuir les patrulles antiavalots, també activistes i periodistes. Algunes es queden ajagudes al terra com a forma de manifestació pacífica. D’altres són traslladades en ambulància.

Són passades les 19 hores i ve una empresa de neteja a eliminar la sang de la persona a qui van colpejar amb un cop de porra i va caure a terra. Desapareix tot rastre de violència, igual que ha desaparegut Excàlibur. Les persones allí presents perceben amb certesa la mort de Excàlibur. El Comunicat del Ministeri de Sanitat és l’única mala notícia certa del dia.

Excàlibur no estava sol. A més del suport de les persones congregades davant de casa, els seus familiars esperaven que no es produís la seva mort. A Teresa ho van comunicar i Javier fins i tot havia cedit la custòdia de Excàlibur per evitar el seu assassinat. Malgrat tot, la parella, aïllada a l’hospital, va fer tot el que va poder.

TVAnimalista Madrid

3233

L’any 1998 a Catalunya es va implantar l’obligació d’identificar mitjançant un microxip homologat a tots els gossos i gats. Fins fa poc les dades dels animals i dels i les seves responsables eren en una base de dades privada propietat del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya coneguda con AIAC. Actualment la Generalitat de Catalunya ja disposa del seu propi registre, l’ANICOM, que és obligatori per llei, gratuït i públic.

 

 

3580

El passat 27 de Juny, Àtila un gos rottweiler d’uns tres anys va aparèixer vagarejant pels carrers de la localitat malaguenya de Júzcar. L’animal presentava evidències d’haver sofert violència atroç, tenia el crani deformat per l’impacte de diversos cops i un esvoranc en la pota posterior causat per un tret d’escopeta a boca de canó. Després d’haver estat vagant deu dies pels carrers del poble en aquestes condicions, Matías Varela i Rebeca Guerrero, membres de la Comunitat Amics del Pitbull de Màlaga, van rescatar i van tractar de salvar la vida de l’animal traslladant-lo a una clínica veterinària, ón Atila, l’equipo veterinari i les seves rescatadores van estar lluitant per la seva vida durant set dies però, finalment, Atila va morir.

Segons ha declarat la regidora de sanitat de Júzcar, Ángeles Fernández, quan va conèixer la situació de l’animal va contactar amb una protectora d’animals per rescatar-lo però l’animal no es deixava agafar, no obstant això, per part de la regidoria no es va donar avís als serveis de recollida d’animals de companyia de la Diputació, com correspon en aquestes situacions. La mala gestió duta a terme per l’Ajuntament i el secretisme entre veïns per intentar ocultar la identitat de l’autor de la brutal agressió, ha causat una gran commoció i indignació general que ha tingut una gran repercussió a la xarxes socials.

Júzcar és un municipi malagueny, situat a l’oest de la província a la Vall del Genal, sent una de la poblacions que conformen la comarca de la Regió muntanyenca de Ronda. El turisme conforma una de les principals activitats econòmiques. El 16 de juny de 2011 va acollir l’estrena mundial de la pel·lícula dels Barrufets i una agència de publicitat madrilenya, Bungalow25, va tenir la idea de pintar de blau totes les cases del poble per rebre l’estrena, per consulta popular, els i les habitants de Júzcar van decidir prorrogar la pintura blava de les seves façanes i així es va donar a conèixer com el “poble barrufet” donant lloc a una important promoció turística, però després de conèixer-se el cas d’Atila i la respectiva indignació que aquest va causar en tota la xarxa, algunes agències de viatges van decidir suspendre aquesta promoció. En breu està previst acollir el rodatge d’una pel·lícula, amb la qual cosa les autoritats municipals temen que la notícia malmeti la imatge del poble i perjudiqui la seva font econòmica.

La Comunitat d’Amics del Pitbull de Màlaga està decidida a seguir endavant per trobar a l’autor dels fets i ofereix una recompensa de 1.000 € a qui pugui aportar informació per resoldre el cas. Per la seva banda Matias Varela i Rebeca Guerrero afirmen haver rebut amenaces per indagar en el cas i han presentat una denúncia. El Partit Animalista (PACMA) també ha denunciat l’agressió a Atila davant el Jutjat de Guàrdia de Madrid. Aquest cas podria constituir un delicte greu de maltractament animal, tipificat i penat en l’article 337 del Codi Penal, la qual cosa hauria de ser castigat amb una pena de tres mesos a un any de presó i inhabilitació especial d’un a tres anys per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals. La Guàrdia Civil ha obert una recerca sobre el cas. L’Associació de Policies pels Animals (APDA) i les xarxes socials s’han fet ressò del cas, s’ha iniciat una recollida de signatures a través del portal change.org perquè casos com el d’Atila, no restin impunes.

Atila ha esdevingut en un símbol més de la violència amb total impunitat que sofreixen els animals no humans en la nostra societat i sobre la poca preocupació que les autoritats mostren davant aquesta situació.

Imatge: Diario Costa del Sol

3311

El passat mes de Desembre es va estrenar el documental: “Febrero, el miedo de los galgos”, una producció de Waggintale Films, que ha comptat amb col·laboració del voluntariat de l’ONG SOS Galgos. Aquest llargmetratge ha comportat dos anys de treball no remunerat i s’ha fet amb la finalitat de mostrat la realitat de més de 50.000 llebrers arreu de l’estat.

 

 

A través de la Mila, una femella rescatada a Andalusia per l’ONG SOS Galgos i que troba una llar de debò a Barcelona, se’ns relata com és, en el millor dels casos, la vida de milers de llebrers. El documental molt complet, compta amb testimonis dels mateixos “galgueros”, del voluntariat de les protectores i de treballadors de gosseres municipals d’arreu del Sud de la Península. També compta amb una banda sonora molt cuidada composta per Ricard Latorre. Conversem amb la seva directora, l’Irene Blánquez.

1966

La iniciativa ciutadana “Fondo 337” atorgarà 2550 euros a l’entitat que va denunciar la crueltat d’una gossera a Múrcia.

Indignats davant els casos de maltractament animal i la inactivitat d’algunes autoritats a Espanya, un grup de persones va engegar una col·lecta de fons amb l’objectiu d’ajudar a que aquest tipus de casos fossin sancionats. El Fondo 337 va ser creat en 2011 arran de les imatges publicades d’un cadell torturat fins a la seva mort, amb la finalitat d’oferir un suport per recolzar denúncies fundades d’aquests casos de crueltat cap a animals.

A petició de la ciutadania que va recaptar els diners, el Fondo 337 és administrat conjuntament per l’Associació LIBERA!, la Fundació Altarriba, Justícia Animal, GEHVA i la Sociedad Zoológica de Extremadura.

En aquest cas, una recompensa de 2550 euros serà atorgada a l’associació de defensa animal ACTIN a Múrcia, per la seva denúncia de maltractament animal contra l’empresa Esprineco SL, gestora d’una gossera privada a Mazarrón. Amb l’assistència lletrada del despatx DeAnimals, la denunciant acusa a aquesta gossera de provocar el sofriment i la mort de diversos animals.

El passat mes de desembre, més de 20 gossos procedents d’aquestes instal·lacions que havien estat adoptats per l’associació denunciant van morir per parvovirosis i lesions. A partir d’aquí, la recerca de ACTIN, les declaracions escrites de més de vint testimonis (particulars i protectores) i els informes de diversos veterinaris, revelaven un panorama desolador.

Segons la denunciant, Esprineco manté als gossos en les seves instal·lacions de Mazarrón en condicions molt cruels: alimentació insuficient, brutícia extrema, paràsits i falta d’assistència veterinària enfront de lesions o dolències greus. ACTIN denuncia a més que gats aterrits són introduïts en les mateixes gàbies amb gossos, i que “malgrat que Esprineco rep diners de l’erari públic per atendre a aquests animals vulnerables, la gossera ha estat responsable d’un maltractament animal continuat, causant la mort de diversos gossos i gats” afirmen des de l’associació.

Actualment aquesta empresa té subscrits contractes de recollida i custòdia d’animals abandonats amb 10 ajuntaments de Múrcia.

Gràcies a aquesta denúncia, tres persones pertanyents a Esprineco han estat ja imputades i cridades a declarar davant el Jutge, per un presumpte delicte de maltractament animal. L’empresa ha estat denunciada a més per presumpta apropiació indeguda, estafa i frau a Hisenda i Sanitat.

Representants del Fons 337 esperen que aquest suport econòmic pugui ser emprat per ACTIN per cobrir les despeses relacionades amb la denúncia i recolzar esforços dirigits a obtenir una condemna exemplar. El Fondo alerta que els ajuntaments, com el de Mazarrón, no poden eludir la seva responsabilitat davant casos de maltractament animal, máxime quan es tracta d’empreses expressament contractades per prestar el servei municipal de custòdia d’animals, un servei públic i competència ineludible del consistori.

2430

La festa dels «quintos» de l’1 de maig, Los Mayos, a Guadalix de la Sierra s’ha establert com a tradició no oficial la matança d’animals cada any. Durant el mes d’abril gats, gallines i altres animals considerats de granja del poble són segrestats per donar-los mort i després llençar-los en una claveguera de la plaça al costat de l’Ajuntament.

S’ha iniciat una recollida de signatures a través de change.org en la que es sol·licita la prohibició d’aquesta celebració per a evitar la matança.

 

LA PLOMA

1614
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

4742
Segon programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...