Etiquetes Entrades etiquetades amb "pacma"

pacma

2018

Com és habitual, quan periodistes o activistes volen documentar o denunciar les activitats de les festes populars on s’usa a altres animals, la protagonista acaba sent la mateixa, la violència, però no solament contra els animals, sinó també contra les persones.

Sacedón, Tordesillas i ara El Puig. Aquest últim un poble valencià que ha saltat recentment a la fama per les seves tradicionals festes en honor a San Pere Nolasc, on històricament s’utilitzaven rates, conills o coloms, ficades en olles que eren colpejades per quintos que després es dedicaven a patejar, colpejar, trepitjar, llençar i rebentar als animals o menjar-se’ls en una paella, depenent de l’espècie a la qual pertanyés l’animal.

 

 

Fins a mitjans dels noranta, la tradició ordenava ficar rosegadors i conills vius als perols, i una vegada trencada l’olla de fang, i amb l’animal a terra, atrapar-lo i llançar-lo contra el públic o els balcons i vivendes de la plaça. El 1996, la Generalitat ordenà a l’ajuntament prohibir l’acte per contravenir la llei de protecció dels animals, així la festa consistiria ara a matar als animals abans de ficar-los a les olles. Els rosegadors es busquen als voltants del poble o fins i tot es compren en botigues d’animals, es maten i els mantenen congelats fins que arriba el dia de la celebració en honor al sant.

Les declaracions dels habitants del poble mostren que l’especisme no resisteix la informació científica ni al pensament racional, ja que només la tradició o l’això “s’ha fet tota la vida” són els arguments que transmeten per a defensar la seva festa, igual que els taurins fan amb la seva. Segons aquestes persones, els pollastres i els conills no pateixen perquè serveixen per a fer la paella i les rates són éssers que es poden matar perquè són nocives per als nostres interessos, o fins i tot afirmen que són les rates les que donen morbo a la festa, ja que sense la seva participació, vives o mortes, la gent no es reuniria per a festejar.

Sorprèn també que els perols estiguin plens de llaminadures, ja que les persones que els colpegen amb un pal semblen ja massa grans per a barallar-se per uns caramels.

La ‘trencà dels perols’ d’aquesta edició es va iniciar al crit de: «Volem rates! Volem rates!», per part dels veïns i, de cop i volta, va començar el llançament d’un rosegador, mort, entre la gent que participava en aquesta celebració. En aquest moment, quan les periodistes del periòdic Levante van voler cobrir-ho gràficament, va començar la batussa.

La fotògrafa va aconseguir fer diverses fotos, però aviat es va trobar que diversos assistents s’interposaven i la increpaven. Poc a poc la multitud va començar a envoltar a ambdues treballadores, entre crits i insults com: «Marxeu a la vostra puta casa» o «veniu aquí a fotre’ns». Poc després, algú entre l’aldarull va arrencar violentament de les mans la càmera de la reportera. L’instrument de treball, valorat en uns 6.000 euros, va desaparèixer per més de mitja hora i va ser recuperat instants abans que un grup de xavals la destrossessin, segons la persona que la va rescatar, però amb les imatges esborrades.

Aquesta tibant situació es va perllongar fins que dos festers van treure de la plaça a ambdues reporteres. Els fets van ser emesos pels informatius de Canal 9, que va difondre l’agressió en el seu telediari de la nit. En les imatges s’observa com la torba de desenes de persones ataquen i envolten a les treballadores, les quals, després d’aquestes agressions, van ser dutes a un carreró.

Una vegada allà, la fotògrafa va demanar auxili al 112. Als voltants havia efectius de la Policia Local, però no van intervenir fins que no va arribar la Guàrdia Civil. A més de robar-li la càmera, la fotògrafa havia rebut un cop de puny a l’esquena, estirades del cabell, empentes i tocaments.

La fotògrafa va relatar: «Vaig sentir ràbia i impotència. Estava incrèdula per tot el que ens estaven fent. Estaven com bojos». A més, a la redactora del mateix periòdic li van prendre la llibreta i la hi van trencar a trossos: «Com si trencant-me la llibreta anés a oblidar el que ha passat allà», va assenyalar.

Al final, van haver de sortir amb furgó policial perquè l’hostilitat cap a elles no va cessar en cap moment. Després d’abandonar el poble, van acudir a la caserna de la Benemèrita a Puçol, on van interposar la denúncia. Mentre, l’alcalde d’El Puig, José Miguel Tolosa, va declarar al diari Levante que no havia vist els fets, malgrat que es trobava en un balcó de la plaça, com corroboren les imatges emeses Canal 9 .

Aquesta tradició ha indignat a associacions com al Partit Animalista o AnimaNaturalis, que durant els dies previs a aquesta celebració es van dedicar a denunciar aquesta pràctica. Natalia Rizzo, sotsdirectora d’AnimaNaturalis, va estar al Puig gravant imatges d’aquest festeig per a documentar la denúncia que pretenen realitzar.

Aquesta serà una de les denúncies que interposaran, ja que l’Associació de periodistes gràfics de la Comunitat Valenciana ha assegurat que demanaran responsabilitats a l’Ajuntament del Puig i a la Policia Local per haver “permès aquesta actuació i no haver actuat”.

Des del Partit Animalista estan treballant en la denúncia de la qual ja van advertir al consistori, fent-lo responsable de tot el succeït, ja que no es van posar mitjans per a impedir les agressions a les periodistes ni es va evitar que es cometessin actes il·legals com llançar rates ja que, segons el Partit Animalista “És hora de comprendre que, tant si es van matar abans com durant el festeig, els altres animals no mereixen morir perquè uns pocs celebrin una tarda de festa”.

1916

Convergència i Unió ha lliurat als grups polítics del Parlament de Catalunya la proposta del nou reglament que desplegarà la llei dels correbous.

El text, que sortirà a exposició pública en breu, no fixa cap límit de temps per a acreditar la tradicionalitat d’un correbou en un municipi. Així, una localitat podrà recuperar un correbou o ampliar el seu calendari d’actes taurins si demostra que al llarg de la història ha organitzat algun, sigui fa 50 anys o 500.

Aquest aspecte xoca frontalment amb les pautes que estaven establertes: fins a ara el màxim per a acreditar la tradicionalitat d’un correbou era de 60 anys.

La proposta de reglament de CIU també inclou poder autoritzar encierros “quan, encara que no estiguin en el llistat, es pugui demostrar que aquesta festa s’ha celebrat tradicionalment en aquest municipi”. En l’actualitat, en l’annex de la llei s’inclou el llistat de municipis actualitzats: 26 localitats de les comarques de l’Ebre, dos de la Catalunya central (Cardona i Santpedor) i quatre municipis de Girona, a més de Badalona i Vilanova i la Geltrú.

La supressió del límit de 60 anys per a demostrar la tradicionalitat del festeig ja ha estat anunciada pel delegat de la Generalitat en les comarques de l’Ebre, Xavier Pallarès. Els organitzadors de l’acte i l’Ajuntament hauran de presentar a les delegacions de la Generalitat proves que acreditin algun correbou en el passat. En última instància, cada delegat de la Generalitat haurà de donar llum verda o no als festejos. Segons Pallarès aquest criteri de tradicionalitat “serà el punt més calent” del reglament i el que més “debat” suscitarà.

La posició de CIU en aquest aspecte ja ve sent molt més permissiva que en temps del tripartit: Pallarès va autoritzar un encierro a Campredó (Tortosa) per Sant Joan de l’any passat quan la localitat va demostrar que l’últim correbou s’havia celebrat en la dècada de 1950. També al juny de 2011, i després de 25 anys, la Generalitat va permetre actes taurins a l’Aldea (Baix Ebre).

A més, el delegat de la Generalitat a les comarques de l’Ebre va autoritzar quatre encierros a Camarles durant les festes de la independència del municipi respecte a Tortosa.

En el projecte de reglament de CIU se segueix mantenint el criteri de excepcionalitat per a ampliar encara més les dates de correbous. Segons el document, podran sol·licitar-lo una vegada a l’any els municipis on ja se celebren actes taurins i els encierros duraran dos dies.

La proposta de la Generalitat també inclou restriccions per a frenar futures denúncies per maltractament de l’animal. És el cas del bou embolat, modalitat en la qual s’adhereixen teies en flames a les astes del toro i que, segons els veterinaris, és una de les pràctiques més nocives per a la salut de l’animal per l’estrès greu que li causa.

Tanmateix, ningú podrà presentar cap querella si les boles de foc tornen a cremar després dels 15 minuts de l’inici de l’espectacle, sempre que el veterinari acrediti que el foc ha rebrotat per causes naturals o alienes als organitzadors.
“Era una de les nostres peticions; la Generalitat ens ha escoltat en tot moment, el reglament està molt ben interpretat i recull els nostres sentiments, nosaltres defensem les tradicions i les persones”, diu Miquel Ferré, president de les Penyes Taurines de les comarques de l’Ebre i regidor de CIU a Sant Carles de la Ràpita (Montsià).

Entre el mes de maig i desembre de 2011 es van autoritzar 208 jornades d’actes taurins en 28 nuclis de població de l’Ebre. Els defensors dels animals van presentar set denúncies, i AnimaNaturalis en prepara altres tres. Algunes demandes inclouen infraccions qualificades com molt greus, amb multes que sumen fins a 600.000 euros. És el cas d’un encierro a Amposta en el qual AnimaNaturalis va gravar deficiències en la seguretat de la plaça i maltractament als animals.

La Generalitat vol implantar el reglament aquesta primavera, amb la nova temporada de correbous. Els taurins demanen, a més, que es rebaixin els costos de veterinaris i altres exigències establertes per a celebrar un correbou.

Font: El País
Foto: bou embolat a Campredó (Josep Lluís Sellart)

1659

Més de 30.000 persones, arribades de nombrosos llocs de Tenerife, van celebrar la festivitat de Sant Sebastià a la zona de L’Enramada a La Caleta, obligant als cavalls i altres animals a entrar al mar.

Segons els participants i organitzadors, aquesta festa combina “l’amor pels animals amb la superació personal i la veneració al sant del municipi”.
Els cavalls, carregant als seus lloms als animals humans, són dirigits des de l’església en processó fins al mar, lloc on els genets han de mostrar la seva habilitat a l’hora de sotmetre al cavall per endinsar-se en un lloc on no volen estar.

 

 

Aquesta tradició obliga també a altres animals a assistir acompanyant als humans que van de festa, bous, vaques, ovelles i gossos que poden arribar a sumar més de 50 individus que participen, amb major o menor grat, en una celebració catòlica que no és del seu credo.

Com és tradicional també, quan la figura del sant arriba a la riba i reverència el mar, tots els fidels humans es persignen amb aigua marina.

PACMA denuncia que els genets obliguen als cavalls a endinsar-se en el mar encara que els animals es resisteixen, atacats per l’estrès i el pànic que els produeix la situació. Els animals són esperonats i empesos per aconseguir que es fiquin a l’aigua i, en aquesta edició, això ha suposat moments de tensió per a un dels cavalls que es va veure obligat a endinsar-se en l’aigua, quan aquest es va quedar atrapat i va haver de ser assistit per a poder-lo rescatar de tal situació.

Les festes, amb individus que no volen participar en elles, són una forma habitual de maltractament en moltes celebracions patronals i de calendari catòlic a Espanya.

Fonts: PACMA, El Dia.es i El DIgital Sur

1808

El Partit Animalista i la pressió cibernauta dels activistes aconsegueixen que un llop, que anava a ser exhibit en un aparador de la FNAC de Callao a Madrid, finalment no sigui utilitzat.

Tot això ha estat possible gràcies a la ràpida intervenció del Partit Animalista (PACMA) després que un desconegut alertés al partit en defensa dels Drets dels Animals que aquesta tarda s’exposaria un llop ibèric viu en un aparador publicitari de la botiga FNAC de Callao, a Madrid, amb motiu de l’estrena de Grimm , una sèrie de televisió que recrea els contes dels germans danesos i que serà televisada per Calle 13.

L’animal silvestre estaria a l’aparador des de les tres de la tarda fins a les nou de la nit. Silvia Barquero, portaveu de PACMA, s’ha personat a primera hora del matí a la porta principal de la botiga de llibres, per a veure amb els seus propis ulls l’aparador. “És un cubiculum decorat amb plantes i una maniquí vestida de Caputxeta en el qual l’animal no es podria ni moure”, critica.

Hores després, el Partit Animalista denunciava davant el SEPRONA (Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil) a FNAC per “utilitzar un llop tancant-lo en un aparador”. L’animal pertany a Faunia i Acció, empresa dedicada al lloguer i ensinistrament d’animals actors (salvatges i domèstics) i ja ha aparegut en sèries com Águila Roja.

Aquest acte, segons consta en la denúncia, viola l’article 52.3 de la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, en el qual queda prohibit donar mort, danyar, molestar o inquietar intencionadament als animals silvestres, sigui com sigui el mètode emprat o la fase del seu cicle biològic.

A més, el llop ibèric està inclòs en el Reial decret 139/2011, del 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d’Espècies silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

Segons han informat fonts de la cadena d’entreteniment nord-americà a Espanya, l’acció estava organitzada conforme a les lleis que protegeixen als animals en aquest tipus d’activitats i amb tots els permisos necessaris per a això. Però, per a no ferir la sensibilitat de ningú, han decidit “anul·lar l’acció”.
En conèixer la notícia, el Partit Animalista també ha desconvocat la protesta que havia programat per a les tres de la tarda a la cèntrica botiga. De tota manera, un dispositiu del SEPRONA s’ha personat en el lloc, per si finalment el llop fora exposat, segons ha informat la Guàrdia Civil.

Font: El País

1577

El Centre Legal per a la Defensa dels Animals ha presentat, avui dimecres 18 de gener de 2012, un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Suprem contra el Catàleg d’Espècies Invasores, aprovat pel ministeri de Medi ambient durant el govern del PSOE.

Els animalistes denuncien que en aquest text “es condemna a mort als gossos i gats assilvestrats, així com a tots els animals inclosos en el mateix, solament per pertànyer a una espècie forana, sense tenir en compte alternatives a la matança d’animals”.

Activistes i simpatitzants del Partit Animalista, PACMA, han recolzat la iniciativa convocats a l’entrada del Tribunal Suprem, portant cartells en els quals apareixen visons americans de granges de cria per a productes pelleters que han estat exclosos del Catàleg per ser “un producte de lucre” per als seus explotadors.
Durant la tramitació del text legal, el Partit Animalista ja va presentar al·legacions al mateix, les quals “han estat desoïdes” pel ministeri, segons denuncien en un comunicat. En qualsevol cas, des de PACMA confien que el recurs, en el qual se sol·licita també la suspensió provisional de l’aplicació del Catàleg, sigui estimat pel TS.

L’advocat especialitzat en Dret Animal i President del Centre Legal per a la Defensa dels Animals, Daniel Dorado, ha insistit que el seu objectiu passa per aconseguir “que el mer fet d’ésser d’una espècie forana no suposi una condemna a mort per a milions d’animals”.

Font: EuropaPress

2479

En el transcurs de la celebració de les curses Cós de Sant Antoni a Vila-seca (Tarragona), dins de les Festes Majors d’Hivern de la localitat, un cavall va morir sobtadament al finalitzar la cursa. El cavall, al que anomenaven Lyseo, va caure a terra quan ja es trobava a la zona de recuperació després de córrer fins l’extenuació.

Aquesta cursa és la única que es fa a Catalunya i està declarada, dins del marc de les festes majors, com Element Festiu d’Interès Nacional.

Des d’el Partit Animalista reclamen la fi d’aquestes activitats, on aparentment no hi ha maltractament, però que amaguen una realitat diferent i terrible pels animals explotats.

Pateixen contínuament accidents, problemes de salut o estrès, com són lesions musculars, trencament d’ossos, contusions,… I quan la seva explotació ja no és rentable, son enviats a l’escorxador. A més a més, en casos com el de Vila-seca, hi ha animals que moren durant la celebració de la cursa, al ser incapaços d’afrontar les exigències físiques que els hi demanen.

Les curses de cavalls, l’hípica, els cotxes de cavalls, les curses de llebrers,…. son activitats que suposen un detriment dels drets dels animals. Els animals no son respectats i els seus interessos fonamentals no es tenen en compte. Per aquest motiu, el Partit Animalista recull al seu programa electoral “l’eliminació de qualsevol tipus de subvenció als hipòdroms, als canòdroms, així com a la Reial Federació Hípica Espanyola i a la Reial Federació Espanyola de Polo”. També tenen previst promoure altres alternatives ètiques d’oci que no impliquin l’ús d’animals no humans.

Per això, a les properes eleccions al Parlament d’Andalusia aquesta mesura, junt amb moltes altres, serà un dels seus reclams i propostes electorals.

Font: PACMA

1595

Morgan es troba actualment a Tenerife. L’orca va arribar d’Holanda per decisió judicial i està reclosa amb el grup d’orques del Loro Parque.

L’orca Morgan, una femella de 4 anys d’edat que va ser trobada afeblida i ferida, al juny del 2010, al mar de Waden, a la costa holandesa, va ser rescatada i enviada al delfinari local, on després de recuperada, va ser exhibida al públic.

La primera intenció va ser retornar-la al mar al costat del seu grup d’orques que està localitzat, però per raons que s’ignoren, es va començar a estudiar la possibilitat de traslladar-la a un zoològic. Un grup d’especialistes en cetacis, científics i investigadors, es van reunir i van formar el Free Morgan Group (Grup Morgan Lliure), i van començar a lluitar per a impedir que ella fos enviada a un parc aquàtic, i en comptes d’això, l’alliberessin al mar al costat del seu grup.

Aquest equip científic va presentar un pla de rehabilitació al Ministeri d’Agricultura d’Holanda i al Delfinari on Morgan estava refugiada. El Ministeri holandès sense examinar el pla, va decidir mantenir-la en captivitat.
Un tribunal d’Amsterdam ha decidit que Morgan ha de romandre en captivitat en el zoològic Loro Parc de les Illes Canàries per a la seva exhibició al públic.

La història de Morgan es remunta al 23 de juny de 2010, quan va ser trobada a la costa holandesa, amb nombroses ferides i amb un pes de tan sol 430 quilos. Ara, ja recuperada i amb 1.200 quilos de pes, no ha estat reintroduïda al seu mitjà natural, si no que es troba captiva al Loro Parc de Tenerife. Morgan es convertirà així en la primera orca lliure que acaba els seus dies captiva i ensinistrada per a realitzar atraccions que diverteixin al públic.

Aquests cetacis disposen d’un sònar que al rebotar amb les parets dels tancs on són reclosos arriben a tornar-los gairebé bojos, a més de viure en un espai artificial i tan reduït que els impedeix portar a terme un comportament natural.
PACMA mostra el seu rebuig a l’adquisició per part del Loro Parc a Tenerife de l’orca Morgan. Per això, denuncien i s’oposen que un animal sa, completament recuperat i sense limitacions per a viure en llibertat, sigui confinat la resta dels seus dies a una piscina i obligat a realitzar espectacles contra la seva naturalesa per a divertir als turistes.

PACMA donarà suport totes les iniciatives encaminades a l’alliberament de Morgan dintre del marc legal, i impulsa una campanya de recollida de signatures per a alliberar a l’orca captiva, acció promoguda pel projecte Gran Simi.

Per a firmar la petició: http://actuable.es/peticiones/peticinn-libertad-la-orca-morgan

Font: PACMA

1887

El PACMA ha presentat una denuncia contra l’actor Albert Boadella a la Ciutat de la Justícia de Barcelona per un presumpte delicte d’injúria, al haver dit a la seva pàgina web que: “bajo las siglas PACMA se demuestra que en España hay 101.557 gilipollas seguros” i espera un acte de conciliació per part de l’actor, per tal que pugui demanar disculpes públicament a les persones insultades. Si això no es produeix, el PACMA exigirà un altre tipus de respostes a Albert Boadella pel delicte d’injúria.

 

 

La denuncia ha estat presentada per Toni Valle, candidat del PACMA al Congrés per Barcelona, en les passades eleccions del 20 de novembre al Deganat de la Ciutat de la Justícia de Barcelona.

El PACMA demana respecte cap als seus votants, entenent que qualsevol persona pot estar en contra del partit i del programa del PACMA, però recordant que la lluita pels drets dels animals i de les persones és el mateix, i que qualsevol votant de qualsevol partit mereix respecte tot i que no es comparteixin els seus ideals polítics.

1559

Aquest cap de setmana, el Partit Animalista Pacma ha col·locat la primera taula informativa a l’Avinguda President Companys de Tarragona. El Partit ha donat informació a les desenes de persones que s’han apropat interessades, tant pel matí com al vespre. L’objectiu, segons informa la coordinadora de Pacma a la província de Tarragona, Meritxell Serres, és apropar les propostes electorals a la població i donar una informació més propera de les directrius del partit animalista. El Pacma a Tarragona va aconseguir recollir un total de 1.405 firmes, el triple del que s’exigia per llei, com a aval per poder presentar-se a aquestes eleccions de caràcter estatal.

 


 

Els membres de la delegació de Tarragona han valorant positivament la resposta de la ciutadania per tal de poder optar a les eleccions i fan una crida per demanar el vot de totes aquelles persones a les que els importen els drets dels animals. La propera setmana, Pacma Tarragona té previst situar-se a la Rambla Nova i impulsar altres actes de campanya com el repartiment de material informatiu entre els ciutadans.

A Palma, l’activista Juan Ignacio Codina va haver d’aguantar en silenci els insults de simpatitzants del Partit Popular, que li deien coses com “Antitaurino cuando esto es España” mentre ell els demanava “civisme i convivència”. Gràcies a la presència de dos agents de la policia local els insults i agressions verbals no van passar a més, tot i que als del PP els és difícil no sentir-se agredits per la mera presència d’algú que pensi diferent a ells, ja que, segons un dels simpatitzants del PP, els animalistes “provocan pero en silencio”.

El Partit també ha pogut penjar algunes banderoles a Barcelona gràcies a la generositat econòmica d’alguns dels seus afiliats. A les passades eleccions municipals i autonòmiques, el PACMA va obtenir gairebé 72.000 vots, pel que esperen superar la barrera dels 100.000 en aquestes i apropar-se a obtenir representació a les pròximes eleccions europees, de circumscripció única.

LA PLOMA

2524
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

9451
V de Gust de la mà de la cuinera Zaraida Fernández, ens explica en aquesta ocasió com fer un bon gaspatxo amb figues. Ingredients: 2...