Etiquetes Entrades etiquetades amb "manifestació"

manifestació

492

Tornen els correbous al Principat, una temporada més a pesar nostre. Aquest any ho fan després que l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) anés a plorar a la porta dels partits que tenen representació al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) una modificació d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de recuperar alguns dels privilegis que aquesta els va prendre. En concret un retoc del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la finalitat de permetre els temptejos en una ramaderia de les Terres de l’Ebre (TE), un retorn encobert de les abolides curses de braus a Catalunya.

A la penombra, així van ser les negociacions entre la màfia tauròfila de les APCTTE i CiU i PSC per tal de modificar la primera ILP que va prosperar, la mateixa que va abolir la tauromàquia major a la CAC. I ho van pretendre fer en la foscor més absoluta, a esquenes del poble treballador i de les defensores del drets dels animals no humans, enfotent-se’n a la cara de les membres de la ILP PROU, ambicionant fer colar aquesta rectificació a través de la llei d’acompanyament a la Llei de Pressupostos.

Pràctica habitual de la socialdretocràcia sí, és per això no ens vam alarmar, ni pels partits ni per les seves formes, però pel que si que ho férem va ser pel que més ens va preocupar en focalitzar les víctimes d’aquesta malvestat: corria greu perill la integritat física de les nadons de bòvid, que podia haver tornat a estar més malmesa encara fora de les explotacions on són cosificades fins al límit del turment.

Tot això lluny de la claror i el clam popular d’haver fet una de les majors investigacions mai documentades sobre la tortura taurina, reunions i assemblees obertes, preparar l’estratègia, dur-la a terme, sofrir les amenaces de la màfia i els torturadors-assassins d’adolescents no humans, de perdre llocs remunerats de feina (lo de perdre és un eufemisme quan et donen a escollir entre els ideals i unes fitxes de casino d’aquesta societat de consum), hores de son, nervis i ansietats, recollir centenars de milers de signatures per tota la CAC, tràmits, esmenes a la totalitat, debat parlamentari, compareixences públiques, esmenes a l’articulat, debat en comissió, dictamen del Consell de Garanties i debat de votació final en ple parlamentari… Si hi arriba a entrar més llum en aquell procés se’ns cremen les còrnies!

La tortura (la pública, no la que succeeix dins els laboratoris, comissaries, granges o casernes) és aquella pràctica amb la que la Catalunya que es preveu independent va estar a punt de mostrar-se davant del món. A esquenes de la societat, el «País lliure, net i nou» que venen els partits del règim burgès significa un pacte de «no agressió» amb els mafiosos tauròfils del Principat. Es van atrevir a voler vulnerar la seva pròpia llei tot modificant-la per retornar privilegis a 3 taurofòbics. L’associació entre la política i la màfia és una vella xacra internacional, si… i la Catalunya capitalista independent no serà gaire diferent en aquest sentit.

En tot aquest procés, una estratagema inesperada ens va donar el temps necessari per poder fer entrar en raó a CiU i fer que reconeguessin la seva errada, retirant de forma immediata el seu suport a l’esmena impulsada pel PSC, quedant-se sols en la seva defensa. Ens va anar de poc al Parlament, però als jutjats vam tornar a guanyar. Els i les parlamentaries van tornar a saber que les animalistes defensarem el baluard de l’ètica i el progrés moral d’una batalla que crèiem superada; els vam recordar que han de fer complir la seva pròpia llei perquè no recularem, saben que també som portaveus d’una societat catalana sensibilitzada amb la taurofòbia i que no acceptarà cap retrocés en matèria de drets pels animals no humans.

Aquesta va ser la darrera maniobra de la gent de les APCTTE, i en fracassar, van tirar de manifestació. Veuen perillar els seus privilegis, temen una okupació puntual com la d’Algemesí que va accelerar la prohibició de la mort publica dels nadons de bou durant les jonegades. Temen el silenci de les activistes organitzades, temen el temps que no tornarà mai. I així d’espantats farà pocs dies que la màfia taurina de les TE van demostrar poder donar un cop de forca simbòlica aconseguint arreplegar uns quants milers de garlaires vinguts del PV i l’Aragó. Menys d’un 2,5% de la població d’aquell territori la va secundar. Masclisme, espanyolisme, racisme, sexisme, especisme i adoctrinament infantil d’aquestes discriminacions fou tot el que s’hi va poder veure. Res nou, perquè no són d’aquest segle.

Si fos tan nostre, tot el país els hagués acompanyat com amb el tema del riu. Però no es nostre, no és de la gastada majoria que els bouers es posen a la boca; és per això que van haver de pidolar difusió a personatges il·lustres (deixem-ho en personatges insulsos) com un parell de futbolistes i un pilot de moto professionals. La societat no esta amb ells, ni la catalana en general ni l’ebrenca en particular.

La Coordinadora per l’Abolició dels Correbous continua activa i a l’espera d’integrar-se en un front més ampli, perquè després de més d’un any, les activistes ebrenques que lliure i assembleariament van donar un pas endavant per participar en la primera fase estratègica, es van fer petites i van sentir por. I per no expressar una altra cosa, diré que és complicada la consciencia, l’empatia i la solidaritat organitzada en aquell territori. Amb raó diuen els tauròfils que han de venir de fora a plantar-los cara, tota la raó.

Aquesta pretemporada ha anat de temptejos: tauromàfies temptejant la manera de saltar-se la llei i fer diners, utilitzant el negoci privat d’una família com a penyora davant la classe política per poder torturar vedells, de mesurar les nostres forces, les seves pors… però que ningú s’equivoqui, del que realment va tot això és de l’abolició dels correbous al Principat, i nosaltres ho tornem a tenir tot a punt per afrontar el que la acció ens presenti.


Toni Teixidó. Collita tarragonina del 80 i mestre vocacional. Comunista, perquè només podrà ser la classe explotada la que acabi alliberant els seus esclaus no humans. Persisteixo amb la idea de combatre totes les opressions en paral·lel i fer-les convergir en el marc de la reunificació i la independència dels Països Catalans; és per això que actualment i, per tal de poder compaginar aquestes lluites, milito a d’ARREL, al MCAN-EI, col·laboro amb Libera! i sóc coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

196

La CIPAC denunciarà als Ajuntaments del Baix Segre que van matar a gossos assilvestrats sense sospesar cap altra solució.

La CIPAC en representació de les 120 entitats adherides ha sol·licitat els serveis de Iuris Animal advocats els qui presentaran una denúncia davant la justícia per incompliment de la llei de protecció animal i la matança indiscriminada dels gossos.
LA CIPAC entén que els Ajuntaments del Baix Segre (Aitona i Seròs) són els responsables de la matança de les ovelles que va tenir lloc fa unes setmanes en el municipi de Seròs suposadament, per una manada de gossos, per deixadesa de les seves funcions i de la seva responsabilitat en la recollida dels animals abandonats dels seus municipis durant anys.

L’alcaldessa d’Aitona i portaveu de CIU a la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, va arribar a afirmar rotundament que no tenia l’obligació de comptar amb un servei de recollida i acolliment d’animals abandonats, admetent que incomplia la llei i denotant un menyspreu absolut cap a l’esforç que realitzen la majoria d’ajuntaments que sí compten amb aquest servei.
També argumenta la comissió d’entitats que la decisió de matar els gossos va ser una mesura innecessària i precipitada, que els animals podien haver estat capturats i portats a un refugi on poguessin ser adoptats per famílies adequades.
Des de Generalitat, Ajuntaments i el Cap dels Agents Rurals a Lleida, han volgut vendre davant els mitjans que els gossos eren molt perillosos i agressius, quan la realitat és que aquests animals fugien dels humans i no havien atacat a cap persona. Com es pot observar en les imatges que corresponen a l’únic gos adult capturat viu, en el moment en que va passar a les mans d’una entitat de protecció animal, es va mostrar dòcil amb els voluntaris i sense manifestar agressivitat en cap moment, tot el contrari. I això tenint en compte que va ser utilitzat d’esquer dins d’una gàbia per intentar capturar als altres gossos durant una setmana, la qual cosa li podria haver-hi traumatitzat enormement.

Són legals les batudes?

La CIPAC dubte de la legalitat d’aquestes batudes autoritzades als caçadors per la Generalitat perque, segons l’Article 19 de la Llei de Protecció Animal de Catalunya “correspon als ajuntaments la captura en viu de gossos, gats i fures assilvestrades per mitjà de la immobilització a distància”. I només “en cas que la captura per immobilització no sigui possible, el departament competent en matèria de medi ambient ha d’autoritzar excepcionalment l’ús d’armes de foc”.
La CIPAC i el bufet d’advocats Iuris Animal estudia denunciar a Medi Natural per emetre una ordre de matar gossos amb armes de foc, en considerar que aquestes resolucions van ser emeses sense la justificació necessària que imposa la llei davant aquests casos excepcionals i amb absoluta falta de rigor i control.

I no deixa de ser sorprenent que s’autoritzi una acció com aquesta en ajuntaments que no disposen de servei de recollida d’animals, ni senten que tinguin la més mínima obligació de tenir-ho.
Les declaracions públiques del coordinador de l’operatiu de les batudes, el cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, tampoc mostren que hi hagi hagut molta voluntat de buscar una solució alternativa, ni tan sol de consultar o demanar assessorament a les entitats protectores
És més, en la batuda van participar, segons la Generalitat: pagesos, caçadors, Mossos d’Esquadra, però cap membre de les entitats de protecció animal encara que havíem ofert la nostra col·laboració.

Nota de premsa de la CIPAC

180

Des que es va fer notícia la premeditada mort de Excálibur, les fonts expertes es van dividir: unes van defensar l’assassinat preventiu i d’altres la quarantena. No obstant això, la decisió estava presa. Ahir seria l’últim dia de lladrucs pel balcó.

Una vegada que Espanya va escoltar la destinació final que l’esperava a Excàlibur, associacions animalistes i persones individuals es van concentrar davant de la casa de l’auxiliar infectada d’èbola. Van ser moltes les que van romandre fent torns per evitar la recollida del gos, cosa que ja s’havia donat per fet en xarxes socials i mitjans de comunicació.

Un cop passada la nit, durant la qual no es van viure enfrontaments entre manifestants i policies, va començar el dia. Novament la desinformació per tot arreu era desmesurada: se li havia fet l’extremunció a Excálibur més d’un parell de vegades i mai havia sortit de la finca cap vehicle que el transportés. Allí estaven humans de totes les edats i gèneres, observant furgonetes que entraven i no sortien. Moltes d’elles de neteja, altres transportant una caixa de metacrilat amb cantons d’alumini on introduir al gos.

La indignació i impotència es respirava en l’ambient. “Excàlibur no estàs sol” sona constantment entre les cordes vocals de les persones assegudes arran de terra. Enfront d’elles, policies de braços creuats als quals se’ls sumarien 5 furgons antiavalots. A l’altra banda del carrer s’atabala un gos bordant, incòmode, udolant. Està amb Paloma, la seva amiga humana: “Excàlibur passeja per aquí, és molt amistós. Això que volen fer és menyspreable, llavors després què? ¿Haurem de sacrificar tots els gossos d’Alcorcón? “, critica indignada.

Es fa migdia i a les 11 i mitja l’equip antiavalots té ordre d’allunyar de la façana a manifestants allí presents. La violència que se sotmetria després, s’intueix entre les persones concentrades i totes comencen a escriure’s al braç el nom de l’advocat del PACMA, per si de cas fossin empresonades. El boli es guarda, les motxilles s’estrenyen al pit i els braços s’ajunten uns contra els altres. Assegut a terra, el grup d’activistes està unit pels braços. Alguns antiavalots primer els suggereixen no haver de aixecar-los per la força, després ho fan. Les llàgrimes surten de molts ulls dels que allí presents només volien evitar la tragèdia de Excàlibur. No obstant això, la policia carrega a empentes i cops als que més es resisteixen a moure. El resultat final deixa a un jove amb blaus a la cara i a una senyora amb una luxació d’espatlla.

Durant tot el matí, el PACMA treballa a nivell legislatiu per poder frenar l’execució de Excàlibur. No obstant això, Laura Duarte, portaveu del partit, es tem el pitjor: “La nostra missió aquí, a més de mostrar la nostra absoluta disconformitat amb això és filmar i fotografiar tot el que passi perquè el mínim error de seguretat i protocol que es cometi, l’anem a denunciar “. Expressa que no hi ha cap evidència que el gos hagi contret el virus, el que demana és que primer que res se li diagnostiqui: “per a nosaltres això és una pantomima del Govern: han de tenir una mà executora, una decisió que tranquil·litzi la població, que els faci pensar que el focus ha acabat “. A més, afegeix que l’actuació del Govern sobre la crisi sanitària està sent “absolutament negligent i això en concret [l’execució de Excàlibur] és injustificable”. Al migdia no dubta dues vegades en reafirmar que es prendran accions legals: “si el gos surt en la furgoneta que hem vist, per descomptat no serà amb tota les garantíes de protecció de seguretat i això ens portarà a prendre mesures”.

Aquesta furgoneta blanca de la qual parla Laura és la que transportaria a Excálibur passades les 18 hores. És una furgoneta habitual, sense cap tipus de seguretat extra, només unes bosses d’escombraries negres enganxades amb cinta adhesiva als vidres. Després d’haver desestimat 3 recursos i a l’espera de la resolució del proper suposadament a les 9 del matí del dia nou, es duen a l’Excàlibur. Els que hi porten el dia cridant per la seva vida s’abalancen sobre la furgona blanca SEVEMUR. El seu conductor i copilot només porten mascareta verda i usen roba normal i camisa curta.

Uns i altres activistes són empesos i sacsejades per la policia, també atropellades per la furgona que porta a Excàlibur. Un home acaba a terra, amb un traumatisme cranioencefàlic.

Amb el moviment de les agulles del rellotge comencen a disminuir les patrulles antiavalots, també activistes i periodistes. Algunes es queden ajagudes al terra com a forma de manifestació pacífica. D’altres són traslladades en ambulància.

Són passades les 19 hores i ve una empresa de neteja a eliminar la sang de la persona a qui van colpejar amb un cop de porra i va caure a terra. Desapareix tot rastre de violència, igual que ha desaparegut Excàlibur. Les persones allí presents perceben amb certesa la mort de Excàlibur. El Comunicat del Ministeri de Sanitat és l’única mala notícia certa del dia.

Excàlibur no estava sol. A més del suport de les persones congregades davant de casa, els seus familiars esperaven que no es produís la seva mort. A Teresa ho van comunicar i Javier fins i tot havia cedit la custòdia de Excàlibur per evitar el seu assassinat. Malgrat tot, la parella, aïllada a l’hospital, va fer tot el que va poder.

TVAnimalista Madrid

240

Amb motiu del cruel festeig denominat com Toro de la Vega ens dirigim de bon matí al tristament famós poble de Tordesillas, és més que coneguda la seva festa que consisteix a acorralar un toro entre tot un poble perquè després mig centenar de persones a peu i a cavall armats amb mortíferes llances el torturin fins a la mort.

Des del punt de vista del maltractament i assassinat, no dista molt de les curses de braus, si bé aquí el linxament és, si cap, més desigual, un herbívor pacífic, només indefens contra tot un poble enaltit per l’alcohol i encoratjat per l’anonimat que et donen les masses, usant armes afilades i cavalls, espectacle cruel i covard.

No obstant això aquesta lluita en contra del Toro de la Vega crec que té un caràcter molt especial, ha aconseguit posar a una immensa majoria en contra del maltractament animal, en contra de la barbàrie, del gaudi causat pel dolor aliè, de la crueltat.

Elegido, tristament serà una víctima més, igual d’innocent que els milers de pollastres, vaques, porcs, bens, cabres, etc que moren cada dia als escorxadors sense cap necessitat, però la crueltat del seu martiri i l’alegria de tot un poble que gaudeix amb el seu dolor, han aconseguit unir als defensors dels animals, han aconseguit que molta gent empatitzi amb una víctima individual, amb rostre, amb nom. Això pot esdevenir en una cosa molt poderosa per seguir guanyant batalles en defensa dels que no tenen veu, per això crec que és tan important construir una força extraordinària per aturar aquesta barbàrie, al marge, clar que qualsevol lluita que tingui com a finalitat salvar la vida d’un innocent està més que justificada i hauríem de fer tot el possible per guanyar-la.

Tot just entrar al poble un calfred recorre el nostre cos, ens intentem confondre entre la multitud, però és impossible, tant és que portis una samarreta amb la bandera d’Espanya o una cervesa a la mà per intentar mimetitzar-te amb els habitants del poble, les nostres cares de tristesa ens delaten, en contrast amb les seves cares d’alegria i el seu grau d’intoxicació etílica, no vam trigar a rebre tot tipus d’insults; “feu mala olor”, “porques aneu a rentar”, “drogoaddictes”, “porretes” … està clar el nivell de masclisme i classisme d’aquesta gent, està a l’altura del seu especisme. No ens queda una altra que intentar abstraure’ns, ficar-nos en una bombolla i intentar mirar a l’infinit, sinó la ràbia tan immensa que sentim podia desembocar en una situació perillosa.

Després de creuar tot el poble ens adrecem al punt de trobada i veiem més activistes, ha vingut gent de tota la geografia espanyola, noliejant autobusos i en vehicles propis. Fins i tot francesos i italians, però a causa de la clandestinitat en l’organització i la por a infiltrats hi ha molta desinformació i gairebé ningú sap amb certesa el que hem de fer. Tinc clar que és millor que la situació de l’any passat, on érem tots junts, vam ser fàcilment identificables i controlats per la policia en tot moment, d’aquesta manera ens va ser impossible intentar aturar la massacre.

Vaig amb la meva mare, la meva cosina i els meus amics a la trobada amb Juanjo i Pedro Jesús que saben el que ha de fer el seu grup, el grup majoritari intentarà aturar el torneig a l’entrada de la Vega, a la glorieta, nosaltres més amunt, el reglament diu que no es pot deixar anar a Elegido si hi ha perill per als participants, per això la nostra estratègia serà intentar tallar la carretera amb una cadena humana, i d’aquesta manera retardar el torneig fins a les 12 hora a la qual ja no podrà ser efectuat.

El nostre grup és poc nombrós i estem espantats, molta gent ha baixat a la Vega en sentir que no érem suficients, tot i així vam decidir intentar-ho, a les deu cinquanta-cinc ens asseurem a terra, els minuts passen i a menys de 30 segons d’emprendre la nostra acció, veiem com una noia tocant un xiulet es tira a terra, en qüestió de segons la segueixen més activistes nosaltres inclosos, no ens coneixíem entre nosaltres però hem actuat a l’hora.

Un cop a terra comencem a ser insultats, escopits … però almenys la guàrdia civil evita que ens agredeixin, ens unim i coregem consignes a favor dels animals, el temps passa i no ens desallotgen, la policia està ocupada encarregant-se del grup de la rotonda, el temps passa i la nostra confiança puja, potser ho aconseguim, però la policia arriba i se’ns enduen per la força.

A les 11:30 deixen anar el toro, Elegido passa pel costat de nosaltres, bell, fort, espantat, sense saber perquè el persegueixen, un company crida “A per ells Elegido!! estem amb tu!!” ara tot és tristesa molts vam començar a plorar, la gent del poble, continua insultant, escopint-nos, burlant-se del dolor d’Elegido i del nostre, “ja l’han matat foteu-vos!!” gent gran, nenes … amb un odi i una agressivitat dins que mai vaig pensar que existís, crec que aquesta gent no té solució, mai havia sentit tanta maldat en estat pur, a més ens fa l’efecte que som la màxima atracció, la gent se centra més en insultar i llançar pedres que en el bou en si.

Una companya és agredida per una pedra llançada covardament des de la multitud, a més de múltiples agressions més, nosaltres seguim aguantant insults i amenaces de gent treta d’una pel·lícula de terror. La policia ens ajunta amb la resta de companys, en aquests moments a la Vega, Elegido està sent massacrat i els nostres companys són apedregats. Elegido mor, la seva agonia acaba. Treuen l’assassí a coll. Sentim ira, odi, ràbia impotència.

Ens anem amb molta impotència, impotència per saber que d’haver estat uns pocs centenars més (vam ser al voltant de 500) i millor organitzats aquesta barbàrie s’hauria aturat, ràbia per sentir que si només un 10% de les persones assistents a la manifestació de Madrid haguessin acudit aquí, això s’hauria aturat. L’única part positiva és veure que queda gent bona, tots els i les activistes que van arriscar la seva integritat per defensar Elegido, majoritàriament dones valentes, amb una determinació indestructible, la valentia d’unes poques persones contra un poble de covards assassins.

M’agradaria demanar més implicació, lamentar-se des de casa no serveix de res, en canvi la presència a Tordesillas és valuosíssima. Aquí vam poder apreciar el valor de l’acció directa, com no podem romandre impassibles davant les injustícies, més quan la vida d’un innocent està en joc.

No crec que aquest poble sigui capaç d’aguantar la pressió social a la qual es veu sotmès, no crec que puguin seguir vivint ancorats a l’edat mitjana, ho podem aturar però per això cal que ens involucrem, no val amb 500 persones, hem de ser almenys 5000, llavors ningú podrà aturar-nos, i potser sigui una gran victòria a la qual seguiran moltes més en favor dels drets dels animals.

 

Alberto Peláez és corredor de muntanya, especialitzat en ultrafons, amb un gran nombre de victòries a l’esquena, vegà i activista pels drets dels animals, tracta de transmetre un missatge de compatibilitat entre una vida de respecte a tots els éssers vius i l’esport d’alt rendiment.
Tècnic superior en Activitats Físiques, entrenador personal i bomber de professió, reparteix el seu temps entre l’esport i l’ajuda dels animals col·laborant amb diverses societats protectores, donant xerrades i transmetent les seves experiències portant una vida vegana i activa.

205

Un centenar de persones van acudir a la concentració convocada per PACMA davant del Parlament de Catalunya per demanar la fi dels correbous i les anomenades “tientes” per a turistes. La intenció del Parlament és legalitzar aquests espectacles amb els vedells, consistents a seleccionar en públic aquells amb major “bravesa” per després ser torejats, la qual cosa suposaria un pas enrere en la història de Catalunya.

 

 

193

Entitats de defensa dels animals i els regidors animalistes de Monzón van participar a la xerrada sobre “Voluntariat i maltractament animal” que es va presentar a la Fira del Voluntariat de Monzón.

La xerrada va ser organitzada per l’associació “L’Arca de Santi” amb motiu dels espectacles amb “vaquillas” previstos per a les pròximes festes patronals aprovats recentment pel Patronat de festejos després de més de 20 anys sense celebrar-se i amb l’oposició de CHA, IU, PSOE i associacions animalistes i ecologistes.

 

 

El veterinari José Enrique Zaldívar, de l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal (AVATMA), va basar la seva ponència en estudis científics per explicar detalladament els efectes sobre la salut de les vaques que són utilitzades en aquests espectacles, quedant demostrat científicament que existeix maltractament.

Julio Ortega Fraile, representant de la Plataforma Mans Vermelles i delegat de Libera!, va dividir la seva exposició en dues parts. A la primera va tractar el tema del voluntariat animalista i les dificultats econòmiques i socials a què està sotmès el col·lectiu per ser un àmbit de treball sense cap tipus de reconeixement sociocultural. La segona part la va dedicar a demanar explicacions al regidor de festes i medi ambient, Javier Vilarrubí, responsable directe del retorn de les “vaquillas” a Montsó, que no va assistir a l’esdeveniment.

El regidor de la CHA, Álvaro Abadias, ha recordat que Montsó és un municipi pioner a Aragó en protecció dels animals i que no es pot tornar enrere.

Segons el parer d’Abadias la ciutadania de Monzón està dividida amb el polèmic retorn de les “vaquillas” perquè desconeixen els costos reals d’aquest tipus d’espectacles.

A l’acte va assistir el diputat a les Corts, Chesús Yuste, que ha assenyalat l’obligatorietat de complir la legislació i la necessitat d’exigir-ho políticament si cal.

148
tvanimalista

El passat dissabte 14 de Juny, més de 300 persones van manifestar-se a Mataró contra el maltractament animal i per sol·licitar una legislació més efectiva per a protegir als animals.

A principis de Maig, en Rayo, un cadell pit bull, va ser trobat a la zona de les Cinc Sènies de Mataró, l’animal presentava un estat deplorable, algú l’hi havia mutilat les orelles amb unes tisores de podar i després l’havia abandonat en aquesta zona agrícola. El cadell va ser traslladat a Cal Pilé, un dels refugis de la Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) on va rebre assistència veterinària. El cas va causar una gran alarma social a la comarca del Maresme ja que fins i tot es va valorar la possibilitat que la brutal agressió que havia patit en Rayo pogués estar relacionada amb l’organització de baralles de gossos. Dos dies després, la Policia Local va detenir l’autor de l’agressió, un jove mataroní de 30 anys. La hipòtesi de les baralles de gossos va ser descartada.

El passat dia 11 de Juny, després d’un judici ràpid, el jove autor dels fets va ser condemnat a quatre mesos de presó, pena que li fou convalidada per una multa de 1.200 euros. La sentencia segons els convocants de la manifestació, Toni Solana i Sandra Oliveras de la recent creada Associació Contra el Maltratament Animal de Mataró, es massa laxa, ja que no implica cap prevenció per eradicar la problemàtica que deriva en casos com els d’en Rayo.

La manifestació va comptar amb la participació del Partit Animalista (PACMA), la Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) i la Plataforma Canina de Mataró, encapçalada per una pancarta on es podia llegir “No al maltractament”. La marxa va transcorre per La Riera, passant per davant l’Ajuntament fins a la Plaça de Santa Anna, on l’organització i participants van aplegar-se per llegir un manifest.

Entre les persones assistents també hi havia molts gossos, entre tots ells en Rayo, el qual es troba molt recuperat. Afortunadament, en Rayo ja compte amb una família que l’estima, va ser adoptat poc dies després d’arribar a la Protectora per en Christian, cuidador del refugi de Cal Pilé, i la Silvia, la seva parella.

Després de la manifestació, la seu de la Unió Excursionista de Mataró va acollir una projecció del documental Febrero, El Miedo de los Galgos, organitzada per la Plataforma Canina de Mataró.

169

En el primer Dia Mundial Contra el Foie Gras activistes d’Igualdad Animal s’han mobilitzat a Barcelona davant del consolat francès com a senyal de protesta en contra de la producció de foie i han demanat la seva eradicació. Equipats amb material audiovisual que mostra com les aus són encebades han fet lliurament d’una carta al Cònsol instant França a posar fi a l’alimentació forçada dins les seves fronteres.

Aquesta iniciativa ha tingut lloc durant la Setmana Mundial Contra el Foie Gras, en suport a la crida de l’ONG francesa L214, i dels grups internacionals d’Igualdad Animal que han dut a terme accions simultànies a Londres, Stuttgart, Madrid i Bordeus.

 

 

Tot i que el rebuig social davant el foie és creixent i que només a cinc països del món es permesa aquesta pràctica, França ha elevat l’estatus del foie gras a “patrimoni cultural i gastronòmic protegit”.

L’encebat consisteix en alimentar per la força a les aus amb grans quantitats de menjar inserint-los tubs pel bec fins l’estómac per tal de provocar-los una malaltia anomenada lipidosi hepàtica. El nombre d’animals que moren durant l’encebat és vint vegades superior, a conseqüència de ferides o infeccions causades pel tub metàl·lic que se’ls ha introduït forçosament per la gola, o degut a la fallada dels seus òrgans vitals.

140

El passat 1 de novembre es va celebrar el Dia Mundial del Veganisme, dedicat a totes les persones que han decidit viure sense fer ús d’altres animals. Un any més es van organitzar celebracions i esdeveniments per apropar la gent al món vegà, que cada dia va guanyant més i més adeptes.

 

152

No ha pogut ser. Tampoc aquest any les manifestacions , signatures i protestes de milers de ciutadans han estat suficients per salvar la vida de Vulcano , que ha mort assassinat a cops de llança el 17 de setembre a un quart de 12 a la Vega de Tordesillas.

Les protestes han arribat d’arreu i han estat més nombroses que mai . A més de la massiva manifestació celebrada dissabte a Madrid , un grup de 200 defensors dels animals ha acudit a la localitat val·lisoletana per intentar ocupar el recorregut del bou. La Guàrdia Civil els ha barrat el pas amb un dispositiu especial, encara que això no ha impedit que hagin estat increpats i fins i tot apedregats pels llancers.

 

 

A més de Vulcano, linxat i executat, 7 persones han resultat ferides . Entre elles una defensora dels animals de la que la foto amb el cap sagnant per un cop de pedra ha circulat per les xarxes , augmentant la indignació i el malestar . El periodista Pedro Armestre ha hagut de ser intervingut per una cornada a la cuixa .

Ja a la tarda, diferents ciutats d’Espanya han estat escenari de concentracions simultànies en memòria de Vulcano : Barcelona , Bilbao , Sevilla , Gijón , Alacant … centenars de persones s’han sumat a la repulsa per la bàrbara celebració convocades per la Plataforma per la Dignitat Animal .

Com deia l’escriptor Julio Ortega en el seu manifest :

Nosaltres plorem llàgrimes de sang en pensar a Vulcano i ells van fer brollar llàgrimes transparents dels seus ulls i vermelles del seu cos al travessar amb les seves llances .

Ells no volen càmeres que els gravin i nosaltres cridem a cada despatx , a cada carrer , a cada racó .

Per això , ells són el passat i nosaltres el futur .

Foto: Pedro Armestre

LA PLOMA

387
"als q aurien de matar serien als xinesos no als animals" (Comentari a YouTube) Treballar perquè la societat deixi enrere l'especisme requereix estar atents als...

V DE GUST

419
Quart programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma...