Etiquetes Entrades etiquetades amb "maltrato"

maltrato

3109

A part dels delictes de maltractament animal i intrusisme professional, la directora de l’Associació per a la Defensa i Protecció dels Animals Parc Animal de Torremolinos, Carmen Marín, podria enfrontar-se a més als presumptes delictes d’estafa, apropiació indeguda i possibles delictes societaris relacionats amb la seva gestió al capdavant d’aquest organisme sense ànim de lucre. El jutjat d’instrucció número 5 del municipi, que instrueix el cas sobre els suposats sacrificis massius d’animals duts a terme a la protectora durant diversos anys, ha autoritzat al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil a investigar si la responsable de l’associació i alguns dels membres de la junta directiva, la majoria familiars de la imputada, podrien haver acumulat fons obtinguts de forma presumptament il·lícita a l’empara de l’activitat desenvolupada per Parc Animal.

El jutge considera oportú, en un acte remès a les parts i al qual ha tingut accés aquest diari, acceptar les mesures sol·licitades pel Seprona per dur a terme les diligències que “permetin si s’escau dirimir les responsabilitats penals en què pogueren haver incorregut les persones físiques i jurídiques que apareixen en el seu informe “. L’informe a què es refereix el jutge va ser presentat per la Guàrdia Civil a aquest jutjat el 22 de desembre de 2010 i forma part d’un procediment separat de qui investiga la mort d’uns 2.865 animals en menys de dos anys mitjançant mètodes eutanàsics no permesos que presumptament van ser portats a terme per Carmen Marín i un altre empleat del centre, també imputat en el cas.

Les diligències prèvies realitzades pels agents del Seprona, i que el jutge ha tingut en compte per ordenar que es continuï investigant, revelaven que es podien haver produït suposats increments de patrimoni no justificats en l’entorn familiar de la presidenta vitalícia de l’Associació per a la Defensa i Protecció dels Animals en els últims anys i, que fins i tot Carmen Marín i alguns dels membres de la junta directiva presumptament podrien haver manejat fons en metàl·lic per a fins comercials que poc tenien a veure amb l’activitat en si del centre de recollida d’animals abandonats.

A més, els investigadors encarregats del cas van considerar en el seu informe, lliurat al jutjat després de la detenció de la responsable i dos empleats de la protectora al novembre de 2010, que tot això podria haver-se fet “amb la clara intenció d’ocultar i encobrir els béns i productes dels il·lícits que es vénen investigant a través de la seva transformació permetent la seva integració en el circuit econòmic-financer amb aparença de legalitat”.

Arran dels indicis trobats en la investigació prèvia pel sacrifici massiu d’animals al centre, la concessió per a la recollida dels animals abandonats havia estat donada a l’associació deu anys abans pel mateix Ajuntament de Torremolinos, el Seprona va sol·licitar al jutge realitzar una investigació patrimonial que abastés tant als responsables de la protectora com a les persones i societats econòmicament vinculats als mateixos als que poguessin haver estat presumptament desviant recursos econòmics i patrimonials procedents de les suposades apropiacions indegudes i estafes dutes a terme.

Font: malagahoy.es

1912

L’Ajuntament de Montcada i Reixac i la Conselleria d’Agricultura han imposat tres multes per un import total de 19.000 euros a un caçador que tenia tancats, en unes condicions deplorables, a una trentena de gossos en una finca d’aquest municipi. A la parcel·la també es van trobar les restes d’altres 23 gossos, la majoria d’ells enterrats, encara que un dels cadàvers corresponia a un animal que havia mort enverinat poques hores abans.

En la seva resolució, Agricultura també inhabilita Faustino L. P. per a la tinença d’animals durant un període de cinc anys per maltractar o agredir físicament els animals, mantenir sense l’alimentació necessària i en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic i sanitari, i per no prestar l’atenció veterinària necessària.

Els fets es remunten a desembre de 2011, quan Fundació Altarriba i DAR Animal Rescue van documentar la presència de 33 gossos en molt males condicions en una finca de Montcada. Els animals van ser decomissats dies després pels Agents Rurals de la Generalitat.

“El que vam veure allà era un infern de brutícia, aigua podrida, cadenes i excrements”, explica Karin Pielanen, de DAR Animal Rescue, que va intervenir en el decomís. “Aquells animals estaven suplicant per la seva vida. En dies anteriors vaig veure un lligat amb part de les vísceres fora, i un altre que em llepava la mà a través dels barrots. El dia del decomís va trobar el cadàver d’aquest animal tirat a l’abocador, amb una ferida terrible a la pota “. Segons la necròpsia, va morir per ingesta d’un producte químic utilitzat en l’agricultura.

Yolanda Valbuena, responsable de l’àrea jurídica de la Fundació Altarriba, dedicada a la protecció dels animals, ha explicat que aquesta és la sanció econòmica més elevada que s’ha imposat a Catalunya per un cas semblant.

L’especialista jurídica denuncia que hi ha alguns caçadors que mantenen els seus gossos “en pous miserables, immunds, amb ferides infectades sense curar. Utilitzen als gossos per al seu hobby particular, però volent estalviar-se els veterinaris i alimentació. Els mantenen lligats al llarg de tota la setmana, excepte els dies de caça en què els llancen contra un senglar. La resta de dies i mesos de l’any, els animals es moren de pena i de dolor, lligats tot el dia o tancats en diminutes gàbies “, afegeix.

Valbuena afirma que les protectores d’animals s’enfronten sovint a situacions com aquesta, en què s’han de fer càrrec d’un gran nombre d’animals maltractats i intentar trobar una nova llar. “És vital que la societat ens ajudi, perquè sols no podem. Les protectores ens encarreguem de la part més dura, però necessitem suport per seguir”, afegeix

Font: elperiodico.com

3489

Vuit eurodiputats oposats als mètodes utilitzats per produir foie gras han organitzat una conferència al Parlament Europeu titulada ‘El que els consumidors mengen i el que no diuen els productors’, en resposta a un esdeveniment a favor d’aquest producte promogut per un eurodiputat francès .

Segons ha informat Igualdad Animal, la conferència, celebrada aquest dimecres, explica com es produeix el foie gras, descrivint el mètode com una veritable tortura. També informa de la recerca duta a terme sobre la indústria del foie gras, que aquesta organització va posar en marxa per denunciar i demanar la prohibició de la producció i venda d’aquest producte a Europa.

La iniciativa pretén aclarir el procés de producció del foie gras i les tortures infligides a milers d’oques i ànecs en els cinc països productors d’Europa: França, Espanya, Bèlgica, Bulgària i Hongria.

“Amb aquesta conferència al Parlament Europeu volem ajudar els consumidors europeus a obrir els ulls i demanar a la Comissió Europea una llei de ciutadania que prohibeixi això. Convidem a tots a signar la petició d’Igualdad Animal i difondre els seus vídeos”, va assenyalar l’eurodiputat Andrea Zanoni, de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa.

Font: diariosigloxxi.com
Foto: Igualdad Animal

2149

Lligar a un llebrer a un vehicle de motor per entrenar-està a punt de ser autoritzat a Andalusia. La Junta ultima la legalització d’aquesta activitat mitjançant un reglament, segons informa la Federació Andalusa de Caça, que ja dóna per feta l’autorització i la celebra. Fonts de la Conselleria d’Agricultura de la Junta expliquen que, de moment, és un esborrany intern i “no hi ha res publicat oficialment”.

La legalització d’aquesta pràctica a Andalusia -considerada un delicte de maltractament animal fins al moment, segons admet la federació- obriria la porta a la regularització en altres comunitats autònomes. A Espanya hi ha més de 180.000 galgueros, amb 500.000 llebrers, segons la Federació Espanyola de Galgos, adscrita al Comitè Olímpic Espanyol.

A partir d’ara, segons l’esborrany, els propietaris de gossos podran lligar-los amb una corda a un “ciclomotor, motocicleta, quad o anàlegs” per entrenar a partir dels sis mesos d’edat com a mínim. La velocitat a la qual ha de circular el vehicle, resa el document, és “la que permet al llebrer acompanyar al vehicle al qual va lligat sense poder ser arrossegat en cap moment per aquest”. Estarà prohibit sobrepassar els 15 quilòmetres per hora en cap circumstància.

L’esborrany de reglament admet que aquest entrenament es realitzava “com pràctica adquirida però sense rigor tècnic o científic”. L’habitual és lligar fins i tot a una desena de llebrers en una barra en forma de T col·locada al frontal o en la part posterior d’un quad o portar un raïm de gossos lligats a una motocicleta.

Fa un parell d’anys, la Federació Andalusa de Llebrers va encarregar a la Càtedra de Recursos Cinegètics i Piscícoles de la Universitat de Còrdova un estudi per veure en quines condicions aquest tipus d’entrenament pot perjudicar el llebrer. El reglament es basa en aquestes recomanacions, segons explica el biòleg Juan Carranza, director de la Càtedra i president de la Societat Espanyola d’Etologia. El responsable tècnic de l’esborrany és Juan Antonio Jaén, cap de sanitat animal a la Junta.

L’equip de Carranza ha mesurat paràmetres fisiològics -com hormones d’estrès i indicadors de desgast muscular- i de comportament en una trentena de llebrers, tant en entrenament amb vehicle de motor com en llibertat. “El que hem vist és que quan entrenes a un llebrer amb un vehicle de motor en determinades condicions, es força menys que el que ell mateix faria corrent lliure. Si deixes lliure un llebrer, el que fa és córrer”, resumeix Carranza.

Segons l’esborrany, l’entrenament estarà prohibit en dies de pluja o amb una temperatura per sobre de 32 graus. En motocicletes i ciclomotors, només es podrà entrenar a dos llebrers alhora, al lateral oposat al tub d’escapament. En el cas de “vehicles en els quals els gossos puguin situar-se de manera segura a la part anterior del mateix”, es podran lligar fins a quatre llebrers.

La legalització d’aquest tipus d’entrenaments és pionera a Espanya, segons Carranza. “Suposo que altres comunitats autònomes faran el mateix basant-se en el nostre estudi”, opina el biòleg.

A Espanya, la competició més important de carreres de llebrers és la Copa de Sa Majestat el Rei. Organitzacions com SOS Galgos denuncien que cada any “desenes de milers de llebrers són penjats, llançats a pous i cunetes com deixalles de la caça”. La Federació Espanyola de Llebrers sosté que aquests casos són “una minoria”.

Font: eldiario.es

1702

Els veterinaris del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Cooperació Municipal del Consell Insular confiscar ahir, de manera preventiva, un total de 40 cabres d’una petita explotació ramadera de Santa Gertrudis després de constatar el mal estat dels animals, que no estaven sent bé tractats per la persona que s’ocupava d’ells i que pel que sembla no era el propietari de la finca, segons fonts del Consell.

La retirada de les cabres és el pas previ a l’inici d’un expedient sancionador a la persona que les tenia sota la seva responsabilitat, per una infracció greu a la llei de protecció dels animals (Llei 32/2007), segons un comunicat de la màxima institució insular.

No era la primera vegada que els veterinaris del Consell visitaven aquesta finca. Amb anterioritat, el titular dels animals havia estat objecte de diferents inspeccions i ja se li havia obert un altre expedient sancionador, en aquest cas en matèria de sanitat animal. En l’última inspecció que havien efectuat els tècnics s’havia detectat que les cabres tenien menjar i aigua insuficient. A més, presentaven una molt mala condició física. En la mateixa explotació havien trobat cadàvers de cabres en descomposició.

El titular no havia fet cas dels requeriments del servei de Ramaderia del Consell, que el van instar a millorar la situació dels animals. Algunes d’elles havien mort sense que ningú avisés els veterinaris per saber la causa.
Per aquest motiu, i després de comprovar en la inspecció d’ahir que les condicions no havien millorat. Els tècnics van decidir la confiscació provisional de tot el ramat, amb la col·laboració dels agents del SEPRONA.

En la visita d’ahir al matí a la finca van comprovar que des de l’anterior inspecció havien mort tres cabres més, de les quals no s’havien retirat les restes, i que altres es trobaven en molt mal estat. Els serveis tècnics del departament d’Agricultura i Ramaderia considerar que la retirada dels animals era «l’única mesura immediata per assegurar la no continuïtat en la producció de danys als animals», segons el comunicat de premsa emès ahir pel Consell.

Font: diariodeibiza.es

1841

El portaveu adjunt de l’Entesa, Jordi Guillot, defensarà aquest dijous a la Comissió d’Indústria, Energia i Turisme del Senat una moció per retirar el reconeixement de festa d’interès turístic al torneig del Toro de la Vega de Tordesillas (Valladolid), en el que el toro és perseguit i llancejat fins a la mort.

Així, el senador, que també forma part de l’Associació de Parlamentaris en Defensa dels Animals (APDA), demana que es modifiqui l’Ordre de 2006 perquè totes les festes declarades d’interès turístic compleixin els requisits que s’estableixen respecte al maltractament a animals o persones i perquè estiguin sotmeses a revisió en funció del compliment d’aquests.

En el cas concret del Toro de la Vega, Guillot incideix que “gran part” de l’opinió pública, com demostren els “centenars de correus electrònics” que rep sobre el tema, i molts professionals de la veterinària, intel·lectuals i persones de la cultura i el art estan en contra d’aquesta tradició.

Font: europapress.es

LA PLOMA

2175
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

7242
Típic plat català i de Nadal, l'escudella vegana no conté cap ingredient animal. La pilota que tradicionalment la feiem amb carn la substituim per...