Etiquetes Entrades etiquetades amb "maltrato"

maltrato

339

Tornen els correbous al Principat, una temporada més a pesar nostre. Aquest any ho fan després que l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) anés a plorar a la porta dels partits que tenen representació al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) una modificació d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de recuperar alguns dels privilegis que aquesta els va prendre. En concret un retoc del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la finalitat de permetre els temptejos en una ramaderia de les Terres de l’Ebre (TE), un retorn encobert de les abolides curses de braus a Catalunya.

A la penombra, així van ser les negociacions entre la màfia tauròfila de les APCTTE i CiU i PSC per tal de modificar la primera ILP que va prosperar, la mateixa que va abolir la tauromàquia major a la CAC. I ho van pretendre fer en la foscor més absoluta, a esquenes del poble treballador i de les defensores del drets dels animals no humans, enfotent-se’n a la cara de les membres de la ILP PROU, ambicionant fer colar aquesta rectificació a través de la llei d’acompanyament a la Llei de Pressupostos.

Pràctica habitual de la socialdretocràcia sí, és per això no ens vam alarmar, ni pels partits ni per les seves formes, però pel que si que ho férem va ser pel que més ens va preocupar en focalitzar les víctimes d’aquesta malvestat: corria greu perill la integritat física de les nadons de bòvid, que podia haver tornat a estar més malmesa encara fora de les explotacions on són cosificades fins al límit del turment.

Tot això lluny de la claror i el clam popular d’haver fet una de les majors investigacions mai documentades sobre la tortura taurina, reunions i assemblees obertes, preparar l’estratègia, dur-la a terme, sofrir les amenaces de la màfia i els torturadors-assassins d’adolescents no humans, de perdre llocs remunerats de feina (lo de perdre és un eufemisme quan et donen a escollir entre els ideals i unes fitxes de casino d’aquesta societat de consum), hores de son, nervis i ansietats, recollir centenars de milers de signatures per tota la CAC, tràmits, esmenes a la totalitat, debat parlamentari, compareixences públiques, esmenes a l’articulat, debat en comissió, dictamen del Consell de Garanties i debat de votació final en ple parlamentari… Si hi arriba a entrar més llum en aquell procés se’ns cremen les còrnies!

La tortura (la pública, no la que succeeix dins els laboratoris, comissaries, granges o casernes) és aquella pràctica amb la que la Catalunya que es preveu independent va estar a punt de mostrar-se davant del món. A esquenes de la societat, el «País lliure, net i nou» que venen els partits del règim burgès significa un pacte de «no agressió» amb els mafiosos tauròfils del Principat. Es van atrevir a voler vulnerar la seva pròpia llei tot modificant-la per retornar privilegis a 3 taurofòbics. L’associació entre la política i la màfia és una vella xacra internacional, si… i la Catalunya capitalista independent no serà gaire diferent en aquest sentit.

En tot aquest procés, una estratagema inesperada ens va donar el temps necessari per poder fer entrar en raó a CiU i fer que reconeguessin la seva errada, retirant de forma immediata el seu suport a l’esmena impulsada pel PSC, quedant-se sols en la seva defensa. Ens va anar de poc al Parlament, però als jutjats vam tornar a guanyar. Els i les parlamentaries van tornar a saber que les animalistes defensarem el baluard de l’ètica i el progrés moral d’una batalla que crèiem superada; els vam recordar que han de fer complir la seva pròpia llei perquè no recularem, saben que també som portaveus d’una societat catalana sensibilitzada amb la taurofòbia i que no acceptarà cap retrocés en matèria de drets pels animals no humans.

Aquesta va ser la darrera maniobra de la gent de les APCTTE, i en fracassar, van tirar de manifestació. Veuen perillar els seus privilegis, temen una okupació puntual com la d’Algemesí que va accelerar la prohibició de la mort publica dels nadons de bou durant les jonegades. Temen el silenci de les activistes organitzades, temen el temps que no tornarà mai. I així d’espantats farà pocs dies que la màfia taurina de les TE van demostrar poder donar un cop de forca simbòlica aconseguint arreplegar uns quants milers de garlaires vinguts del PV i l’Aragó. Menys d’un 2,5% de la població d’aquell territori la va secundar. Masclisme, espanyolisme, racisme, sexisme, especisme i adoctrinament infantil d’aquestes discriminacions fou tot el que s’hi va poder veure. Res nou, perquè no són d’aquest segle.

Si fos tan nostre, tot el país els hagués acompanyat com amb el tema del riu. Però no es nostre, no és de la gastada majoria que els bouers es posen a la boca; és per això que van haver de pidolar difusió a personatges il·lustres (deixem-ho en personatges insulsos) com un parell de futbolistes i un pilot de moto professionals. La societat no esta amb ells, ni la catalana en general ni l’ebrenca en particular.

La Coordinadora per l’Abolició dels Correbous continua activa i a l’espera d’integrar-se en un front més ampli, perquè després de més d’un any, les activistes ebrenques que lliure i assembleariament van donar un pas endavant per participar en la primera fase estratègica, es van fer petites i van sentir por. I per no expressar una altra cosa, diré que és complicada la consciencia, l’empatia i la solidaritat organitzada en aquell territori. Amb raó diuen els tauròfils que han de venir de fora a plantar-los cara, tota la raó.

Aquesta pretemporada ha anat de temptejos: tauromàfies temptejant la manera de saltar-se la llei i fer diners, utilitzant el negoci privat d’una família com a penyora davant la classe política per poder torturar vedells, de mesurar les nostres forces, les seves pors… però que ningú s’equivoqui, del que realment va tot això és de l’abolició dels correbous al Principat, i nosaltres ho tornem a tenir tot a punt per afrontar el que la acció ens presenti.


Toni Teixidó. Collita tarragonina del 80 i mestre vocacional. Comunista, perquè només podrà ser la classe explotada la que acabi alliberant els seus esclaus no humans. Persisteixo amb la idea de combatre totes les opressions en paral·lel i fer-les convergir en el marc de la reunificació i la independència dels Països Catalans; és per això que actualment i, per tal de poder compaginar aquestes lluites, milito a d’ARREL, al MCAN-EI, col·laboro amb Libera! i sóc coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

274

Vianants de la Gran Via de Barcelona s’han trobat aquest matí amb un llenç molt especial. El cos pintat d’una activista mostrava les propietats d’una dieta vegetal en el dia Mundial Sense Carn. D’aquesta manera AnimaNaturalis tracta de conscienciar la població sobre els beneficis d’una dieta lliure de carn.

El Dia Mundial Sense Carn és un esdeveniment internacional que se celebra des de fa 30 anys per promoure una dieta lliure de crueltat i violència cap als animals basada en els vegetals.
Cada any, la indústria càrnia espanyola mata més de 800 milions d’animals, sense comptar els peixos, per servir com a menjar.

235

Feia ja uns anys que se sentien rumors de mètodes violents en els ensinistraments dels dofins del centre Marineland de Mallorca, però no ha estat fins aquest passat mes de novembre que les imatges s’han fet publiques per diversos testimonis que van presenciar els durs ensinistraments que els dofins pateixen durant la temporada d’hivern.
Agressions orals com insults, i físiques com cops i puntades de peu van ser enregistrades, i després denunciades per entitats de protecció animal.

 

 

SOS Delfines, que ara mateix està duent a terme la denúncia a les corresponents administracions encarregades de fer complir la legislació CITES, vol donar a conèixer els problemes que viuen els cetacis en captivitat.

182

Al municipi de Seròs (Lleida) s’estan realitzant batudes per part de caçadors i Agents Rurals per exterminar als gossos abandonats mitjançant un mètode de cimbell. Aquest consisteix a mantenir al gos capdavanter de la bandada empresonat perquè atregui als altres membres, moment en el qual són abatuts per agents rurals amagats a la zona. D’aquesta manera, es vulnera l’establert en la Llei de Protecció Animal de Catalunya, que en el seu article 16.1 estableix: “Correspon als ajuntaments la captura en viu de gossos […] assilvestrats per mètodes d’immobilització a distància”.

Així mateix, en casos de sacrifici, la llei vigent estableix que “s’ha d’efectuar […] de manera instantània, indolora i previ atordiment de l’animal” i “el sacrifici […] dels animals de companyia ha de ser efectuat sempre sota control veterinari”. Ambdues obligacions legals han estat ignorades per l’Ajuntament i la Generalitat, que han demanat autorització i autoritzat respectivament a matar a tirs als gossos abandonats de la zona.

PACMA va denunciar la caça indiscriminada de gossos en aquest municipi el 15 de novembre i va sol·licitar que es deneguessin i revoquessin les autoritzacions concedides per a la caça de gossos. En veure que aquestes pràctiques es mantenen, el Partit Animalista ha tornat a denunciar i sol·licitar que es revoquin de manera immediata les autoritzacions per a la caça o, almenys, que quedin suspeses fins que la primera denúncia acabi el seu curs.

Els gossos ‘assilvestrats’ són resultat de la nul·la gestió dels animals abandonats que tradicionalment ha realitzat el municipi de Seròs. El Partit Animalista porta anys reclamant la importància d’una adequada gestió dels animals abandonats, recordant als consistoris la seva obligació de fer-se càrrec dels mateixos, i proposant que efectuïn campanyes de promoció de l’adopció i la tinença responsable.

Resulta totalment inacceptable que un Ajuntament ignori la seva obligació legal de la gestió dels animals abandonats i pretengui solucionar un problema social a través de l’extermini per part de caçadors.

Nota de premsa de PACMA

118

En el segon aniversari de la creació del Santuari Gaia, els seus fundadors han volgut homenatjar el municipi que els acull com a reconeixement per la consideració i estima que els està demostrant.

La celebració s’ha dut a terme al Centre Cívic El Palmàs de Sant Joan de Les Abadesses amb la projecció del reportatge produït per TVAnimalista “Gaia: Històries d’un santuari” seguit d’un aperitiu en una sala d’actes plena a vessar amb l’assistència d’un centenar de persones, majoritàriament veïnes i veïns del poble.

 

 

Durant l’acte Ismael López Doberganes ha agraït el grau d’implicació del veïnat per a tirar endavant el projecte del Santuari i les facilitats que estan oferint els comerços amb productes vegans. Tanmateix els fundadors del Santuari han reconegut la tasca del voluntariat sense la qual seria impossible dur a terme el projecte.

L’Ajuntament considera molt positiva l’existència del Santuari al seu territori, per la projecció exterior que se’n deriva i també a nivell econòmic donat l’increment de visites a la comarca del Ripollès. Igualment part dels comerciants i del veïnat estant incorporant nous productes als seus negocis i adoptant canvis personals en la seva consideració cap als animals.

Durant aquests dos primers anys, el Santuari Gaia ha aconseguit salvar prop de dues-centes vides i esperen poder continuar rescatant animals de la indústria alimentària per la qual cosa necessiten un nou espai on acollir altres refugiats i més voluntariat per atendre’ls.

L’àrdua tasca que es desenvolupa al santuari comença a donar els seus fruits tangibles, més enllà de salvar la vida a individus concrets, aconseguint que moltes persones canviïn la seva consideració moral envers els animals i donant esperança en la lluita per l’alliberament animal.

L’esdeveniment es va tancar amb un pastis sorpresa i l’agraïment del voluntariat per la tasca que es fa des de Gaia pels animals no humans i humans.

121

Amb motiu del cruel festeig denominat com Toro de la Vega ens dirigim de bon matí al tristament famós poble de Tordesillas, és més que coneguda la seva festa que consisteix a acorralar un toro entre tot un poble perquè després mig centenar de persones a peu i a cavall armats amb mortíferes llances el torturin fins a la mort.

Des del punt de vista del maltractament i assassinat, no dista molt de les curses de braus, si bé aquí el linxament és, si cap, més desigual, un herbívor pacífic, només indefens contra tot un poble enaltit per l’alcohol i encoratjat per l’anonimat que et donen les masses, usant armes afilades i cavalls, espectacle cruel i covard.

No obstant això aquesta lluita en contra del Toro de la Vega crec que té un caràcter molt especial, ha aconseguit posar a una immensa majoria en contra del maltractament animal, en contra de la barbàrie, del gaudi causat pel dolor aliè, de la crueltat.

Elegido, tristament serà una víctima més, igual d’innocent que els milers de pollastres, vaques, porcs, bens, cabres, etc que moren cada dia als escorxadors sense cap necessitat, però la crueltat del seu martiri i l’alegria de tot un poble que gaudeix amb el seu dolor, han aconseguit unir als defensors dels animals, han aconseguit que molta gent empatitzi amb una víctima individual, amb rostre, amb nom. Això pot esdevenir en una cosa molt poderosa per seguir guanyant batalles en defensa dels que no tenen veu, per això crec que és tan important construir una força extraordinària per aturar aquesta barbàrie, al marge, clar que qualsevol lluita que tingui com a finalitat salvar la vida d’un innocent està més que justificada i hauríem de fer tot el possible per guanyar-la.

Tot just entrar al poble un calfred recorre el nostre cos, ens intentem confondre entre la multitud, però és impossible, tant és que portis una samarreta amb la bandera d’Espanya o una cervesa a la mà per intentar mimetitzar-te amb els habitants del poble, les nostres cares de tristesa ens delaten, en contrast amb les seves cares d’alegria i el seu grau d’intoxicació etílica, no vam trigar a rebre tot tipus d’insults; “feu mala olor”, “porques aneu a rentar”, “drogoaddictes”, “porretes” … està clar el nivell de masclisme i classisme d’aquesta gent, està a l’altura del seu especisme. No ens queda una altra que intentar abstraure’ns, ficar-nos en una bombolla i intentar mirar a l’infinit, sinó la ràbia tan immensa que sentim podia desembocar en una situació perillosa.

Després de creuar tot el poble ens adrecem al punt de trobada i veiem més activistes, ha vingut gent de tota la geografia espanyola, noliejant autobusos i en vehicles propis. Fins i tot francesos i italians, però a causa de la clandestinitat en l’organització i la por a infiltrats hi ha molta desinformació i gairebé ningú sap amb certesa el que hem de fer. Tinc clar que és millor que la situació de l’any passat, on érem tots junts, vam ser fàcilment identificables i controlats per la policia en tot moment, d’aquesta manera ens va ser impossible intentar aturar la massacre.

Vaig amb la meva mare, la meva cosina i els meus amics a la trobada amb Juanjo i Pedro Jesús que saben el que ha de fer el seu grup, el grup majoritari intentarà aturar el torneig a l’entrada de la Vega, a la glorieta, nosaltres més amunt, el reglament diu que no es pot deixar anar a Elegido si hi ha perill per als participants, per això la nostra estratègia serà intentar tallar la carretera amb una cadena humana, i d’aquesta manera retardar el torneig fins a les 12 hora a la qual ja no podrà ser efectuat.

El nostre grup és poc nombrós i estem espantats, molta gent ha baixat a la Vega en sentir que no érem suficients, tot i així vam decidir intentar-ho, a les deu cinquanta-cinc ens asseurem a terra, els minuts passen i a menys de 30 segons d’emprendre la nostra acció, veiem com una noia tocant un xiulet es tira a terra, en qüestió de segons la segueixen més activistes nosaltres inclosos, no ens coneixíem entre nosaltres però hem actuat a l’hora.

Un cop a terra comencem a ser insultats, escopits … però almenys la guàrdia civil evita que ens agredeixin, ens unim i coregem consignes a favor dels animals, el temps passa i no ens desallotgen, la policia està ocupada encarregant-se del grup de la rotonda, el temps passa i la nostra confiança puja, potser ho aconseguim, però la policia arriba i se’ns enduen per la força.

A les 11:30 deixen anar el toro, Elegido passa pel costat de nosaltres, bell, fort, espantat, sense saber perquè el persegueixen, un company crida “A per ells Elegido!! estem amb tu!!” ara tot és tristesa molts vam començar a plorar, la gent del poble, continua insultant, escopint-nos, burlant-se del dolor d’Elegido i del nostre, “ja l’han matat foteu-vos!!” gent gran, nenes … amb un odi i una agressivitat dins que mai vaig pensar que existís, crec que aquesta gent no té solució, mai havia sentit tanta maldat en estat pur, a més ens fa l’efecte que som la màxima atracció, la gent se centra més en insultar i llançar pedres que en el bou en si.

Una companya és agredida per una pedra llançada covardament des de la multitud, a més de múltiples agressions més, nosaltres seguim aguantant insults i amenaces de gent treta d’una pel·lícula de terror. La policia ens ajunta amb la resta de companys, en aquests moments a la Vega, Elegido està sent massacrat i els nostres companys són apedregats. Elegido mor, la seva agonia acaba. Treuen l’assassí a coll. Sentim ira, odi, ràbia impotència.

Ens anem amb molta impotència, impotència per saber que d’haver estat uns pocs centenars més (vam ser al voltant de 500) i millor organitzats aquesta barbàrie s’hauria aturat, ràbia per sentir que si només un 10% de les persones assistents a la manifestació de Madrid haguessin acudit aquí, això s’hauria aturat. L’única part positiva és veure que queda gent bona, tots els i les activistes que van arriscar la seva integritat per defensar Elegido, majoritàriament dones valentes, amb una determinació indestructible, la valentia d’unes poques persones contra un poble de covards assassins.

M’agradaria demanar més implicació, lamentar-se des de casa no serveix de res, en canvi la presència a Tordesillas és valuosíssima. Aquí vam poder apreciar el valor de l’acció directa, com no podem romandre impassibles davant les injustícies, més quan la vida d’un innocent està en joc.

No crec que aquest poble sigui capaç d’aguantar la pressió social a la qual es veu sotmès, no crec que puguin seguir vivint ancorats a l’edat mitjana, ho podem aturar però per això cal que ens involucrem, no val amb 500 persones, hem de ser almenys 5000, llavors ningú podrà aturar-nos, i potser sigui una gran victòria a la qual seguiran moltes més en favor dels drets dels animals.

 

Alberto Peláez és corredor de muntanya, especialitzat en ultrafons, amb un gran nombre de victòries a l’esquena, vegà i activista pels drets dels animals, tracta de transmetre un missatge de compatibilitat entre una vida de respecte a tots els éssers vius i l’esport d’alt rendiment.
Tècnic superior en Activitats Físiques, entrenador personal i bomber de professió, reparteix el seu temps entre l’esport i l’ajuda dels animals col·laborant amb diverses societats protectores, donant xerrades i transmetent les seves experiències portant una vida vegana i activa.

103

Un centenar de persones van acudir a la concentració convocada per PACMA davant del Parlament de Catalunya per demanar la fi dels correbous i les anomenades “tientes” per a turistes. La intenció del Parlament és legalitzar aquests espectacles amb els vedells, consistents a seleccionar en públic aquells amb major “bravesa” per després ser torejats, la qual cosa suposaria un pas enrere en la història de Catalunya.

 

 

124

No fa gaire, l’aparició a Xile d’una rasa amb els cadàvers d’uns 1.500 vedells va omplir els diaris en aquest país. La troballa va tenir lloc als terrenys de l’empresa neozelandesa Manuka, líder en producció de llet a Xile.

En un fet gairebé sense precedents, un polític, el diputat Fidel Espinoza del partit PS, denuncia aquests fets com a maltractament animal i psicològic per als treballadors, obligats pels encarregats a aniquilar milers d’animals a l’any (uns 5.000). La fi és que no consumeixin la llet de les seves mares. El diputat assegura que si aquests fets haguessin tingut lloc al país d’origen, molts dels responsables ja estarien a la presó.

Fins ara sabíem de la destinació de les vaques destinades a la indústria lletera, condemnades a viure connectades a unes màquines que els van extraient la llet fins a l’extenuació, provocant ferides sagnants i severes infeccions a les mamelles. Serà per això que la llet comercial, carregada de pus, sang i patiment, ha d’anar liofilitzada, pasteuritzada i mil coses més. En el llibre “Gomorra”, Roberto Saviano ens explica el mètode que utilitza la màfia italiana en les seves explotacions ramaderes: “les mamelles de les vaques es netegen constantment, dos, tres, quatre vegades al dia; cada vegada que cal posar-los les ventoses dels munyidors automàtics, els mossos de quadra han de netejar-les. Sovint les vaques emmalalteixen de mastitis i altres patologies similars, i comencen a segregar pus i sang; però en cap moment se’ls prescriu repòs: simplement cal netejar cada mitja hora, ja que, en cas contrari, el pus i la sang acaben a la llet, fent malbé barrils sencers”

Al fil d’uns mètodes que bé podríem definir com mafiosos, -però que són legals-, les vaques són inseminades periòdicament per garantir cries de vedells que seran separats de les seves mares a les hores de néixer amb la finalitat que no “robin” la llet que ha de ser comercialitzada. Les mares pateixen frustració en ser separades dels seus petits, la destinació serà l’aïllament en diminuts habitacles per evitar moviments que alenteixin el seu engreix, i seran alimentats amb una porqueria artificial. En poques setmanes són enviats a l’escorxador. Els nadons femella es queden en l’explotació i tindran la mateixa destinació que les seves mares, a les que prenen el relleu quan aquestes són enviades a l’escorxador més mortes que vives després d’una vida d’explotació.

Hi ha granges en les quals els mascles nounats “destorben” i es desfan d’ells en no ser rendible l’engreix o no tenir les instal·lacions apropiades per a això, com era el cas de l’empresa Maluka, en què els vedells són matats a cops i després sepultats, encara que molts continuen vius quan són enterrats o llançats a l’aigua segons testimoni de les mateixes persones treballadores.

No és aquest l’únic cas conegut de crueltat cap els tendres vedells nounats. En diverses investigacions hi ha testimonis gràfics en què veiem com aquests petits, encara insegurs per poder caminar, són arrossegats i carregats violentament en camions, o descarregats amb brusquedat, caient uns sobre d’altres ferint o trencant-se els ossos. Treballadors sacsejant-los, colpejant-los i trepitjant-los al cap no se sap amb quina finalitat, perquè alguns d’ells són enviats a les seves petites cel·les d’engreix on abans moriran a causa de les ferides. També els hem vist abandonats en sacs d’on només sobresurten els seus caparrons, deixats per morir. Si les escenes en què són colpejats cruelment causen indignació, les del seu abandonament enmig del no-res perquè morin de fam provoquen una immensa tristesa.

Al sud d’Itàlia s’han trobat camps amb milers de cadàvers de petits búfals que en el seu moment van ser abandonats a la seva sort. La llet de búfala s’utilitza principalment per a la mozzarella.

Són només nadons, encara no han après ni a mantenir-se dempeus, i tampoc a plantar cara als seus assassins, que algunes protestes internacionals han aconseguit portar davant els tribunals. Mentrestant, la indústria es justifica i fa rentats d’imatge amb publicitat en la qual veiem a vedells amb les seves mares pasturant idíl·lics camps. La realitat és que algunes d’aquestes pràctiques són legals, com la de posar artefactes de ferro a manera de morrió a la boca del vedellet, amb el qual es desespera en no poder mamar la llet de la seva mare. En què estaran pensant els enginyers d’aquests instruments de tortura quan se’ls sol·licita el disseny?

Sovint es creu que deixar de consumir la carn dels animals és suficient per evitar el seu patiment, però la indústria de la llet provoca igual o major sofriment que la primera.

Hi ha multitud de raons per no consumir llet de vaca, per motius ètics i perquè és altament desaconsellada per a la salut humana, per l’alta quantitat d’antibiòtics, hormones i bacteris que conté (recordem les restes de pus i sang de l’animal), perquè provoquen mucositat (està contraindicada pels metges quan estem refredats) i perquè està associada a diverses malalties, com la diabetis, colesterol, esclerosi múltiple, Chron, intestí irritable, càncer de pròstata en els homes i d’ovaris en les dones.

En infinitat de països no consumeixen llet i aconsegueixen calci d’altres aliments com: ametlles, bròquil, figues, avellanes, espinacs, sèsam, julivert, cigrons, escaroles, porro, melassa, coliflor, col verda o cacauets, entre d’altres.

Les raons per deixar de consumir productes lactis són determinants tant per a la nostra salut com per evitar el patiment d’aquests animals.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

101

Entitats de defensa dels animals i els regidors animalistes de Monzón van participar a la xerrada sobre “Voluntariat i maltractament animal” que es va presentar a la Fira del Voluntariat de Monzón.

La xerrada va ser organitzada per l’associació “L’Arca de Santi” amb motiu dels espectacles amb “vaquillas” previstos per a les pròximes festes patronals aprovats recentment pel Patronat de festejos després de més de 20 anys sense celebrar-se i amb l’oposició de CHA, IU, PSOE i associacions animalistes i ecologistes.

 

 

El veterinari José Enrique Zaldívar, de l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal (AVATMA), va basar la seva ponència en estudis científics per explicar detalladament els efectes sobre la salut de les vaques que són utilitzades en aquests espectacles, quedant demostrat científicament que existeix maltractament.

Julio Ortega Fraile, representant de la Plataforma Mans Vermelles i delegat de Libera!, va dividir la seva exposició en dues parts. A la primera va tractar el tema del voluntariat animalista i les dificultats econòmiques i socials a què està sotmès el col·lectiu per ser un àmbit de treball sense cap tipus de reconeixement sociocultural. La segona part la va dedicar a demanar explicacions al regidor de festes i medi ambient, Javier Vilarrubí, responsable directe del retorn de les “vaquillas” a Montsó, que no va assistir a l’esdeveniment.

El regidor de la CHA, Álvaro Abadias, ha recordat que Montsó és un municipi pioner a Aragó en protecció dels animals i que no es pot tornar enrere.

Segons el parer d’Abadias la ciutadania de Monzón està dividida amb el polèmic retorn de les “vaquillas” perquè desconeixen els costos reals d’aquest tipus d’espectacles.

A l’acte va assistir el diputat a les Corts, Chesús Yuste, que ha assenyalat l’obligatorietat de complir la legislació i la necessitat d’exigir-ho políticament si cal.

LA PLOMA

99
Són molt nombroses les ciutats occidentals en què hi ha colònies de gats que ocupen els intersticis deixats per la urbanització. Llocs resultat de...

CUINA VEGANA

153
Ingredients: - 2 iogurts de soja de sabors (en aquesta cas hem utilitzat iogurt de mango i fruita de la passió) - 6 gots de iogurt...

204
A la TVAnimalista estem d'estrena, nou programa de receptes veganes a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández i des de la seva cuina. A través...