Etiquetes Entrades etiquetades amb "maltrato"

maltrato

617

“Cetacis” és una col·lecció de tres contes on els protagonites són les orques, els dofins i les belugues, editada per SOS Delfines. La intenció d’aquesta col·lecció és convidar als infants a tenir un pensament crític per a que tinguin una altra mirada sobre aquests animals i les diverses formes d’explotació que pateixen pels humans.

La col·lecció sencera o un dels seus títols es pot sol·licitar a info@sosdelfines.com.

927

Els drets animals són una mena de sèrum de la veritat: serveixen per detectar si les diferents opcions polítiques defensen la justícia i la igualtat, més enllà d’una pose, d’un discurs per quedar bé amb tothom i totadona. Dins dels drets animals, l’esglaó més bàsic i més evident és la tauromàquia i les festes on es torturen animals.

Que, al s. XXI, hi haja polítiques com Manuela Carmena que s’entravessen quan els pregunten sobre la tortura taurina i, fins i tot, eviten posicionar-se (almenys, enguany) sobre el Toro de la Vega diu molt del seu projecte renovador. Això també s’aplica als partits polítics de l’esquerra transformadora que, com a Algemesí, tenen taquicàrdies si se’ls demana que es posicionen contra la setmana taurina.

I és que l’esquerra té una fe gairebé religiosa en què va a perdre vots si es posiciona en contra de la tortura taurina, és a dir, a favor dels animals. Només cal passejar-se per les penyes taurines i, oh sorpresa, no sembla que hi haja molta gent amb un discurs anticapitalista, o feminista i/o LGTBI. Més aviat al contrari. Però suposem que és així, que posicionar-se contra la tortura fes perdre vots, si aquesta és la por potser s’haurien de plantejar per què estan en política perquè, pense, estem ací per intentar canviar les coses, no? Canviar a millor. En política, a més de l’honradesa, és molt important la valentia. I, de vegades, cal dir que no: no, no està bé torturar fins a la mort a un animal tancat.

Uns 40 animals seran massacrats, a peu i a cavall, aquest any a Algemesí. Una de les estrelles de la setmana taurina és João Moura (fill), conegut per practicar el bull baiting (lluita de gossos contra un bou). Ell mateix penjà les fotos de la seua “afició”, amb el segell de la seua ramaderia, en les xarxes socials. Estava orgullós.

Uns 40 animals seran massacrats a Algemesí. Tan innocents com Rompesuelas. Amb la mateixa incomprensió en els seus ulls, amb el mateix desig d’escapar. El dia 20 de setembre, una vaca intentà fugir d’un correbous a Algemesí, veié una porta oberta i s’intentà amagar. Va pujar fins al tercer pis. I l’esquerra, transformadora o no, parla de diversitat.
Perquè, curiosament, les persones que defensen la tortura taurina s’amaguen darrere de paraules com “democràcia”, “respecte”, “llibertat” i “diversitat”. D’acord, anem a analitzar aquests conceptes seguint amb l’exemple d’Algemesí.

Democràcia: quan, a les xarxes socials, es comunicà el dia de la manifestació antitaurina d’aquest any, s’organitzà una contramanifestació taurina amb l’únic objectiu d’impedir accedir al centre d’Algemesí. Allà ens hem manifestat, malgrat tots els obstacles (i han estat molts obstacles) en anys anteriors. Durant aquest temps la nostra manifestació autoritzada i pacífica havia de fer front a contramanifestacions “espontànies”, no autoritzades i violentes, que actuaven amb total impunitat. A més dels insults, ens van ploure objectes.

Aquest any s’organitzà una contramanifestació, el mateix dia i a la mateixa hora, per obligar la nostra a desviar-se totalment del seu recorregut. Un gran exemple de democràcia. La contramanifestació estava dirigida per l’alcaldessa d’Algemesí, Sra. Marta Trenzano (PSOE) i l’ex-alcalde d’Algemesí, Sr. Vicente Ramón García Mont (PP). Aquest últim declarà televisions non grates (La Sexta) i a les persones animalistes ens diu “gentola”. Grans demòcrates, es nota.
Una altra lliçó de democràcia i de gestió responsable dels diners públics: tal com informà la Sra. Trenzano (PSOE) no hi ha diners per a llibres de text a Algemesí, però sí per torturar animals. 39.500 € directes per a la setmana de bous. 24.000 € per a Sant Onofre, on fan bous al carrer. I hauríem de revisar amb lupa partides com la de protocol (15.000 €), assegurances (7.500 €) o festes populars (30.000 €).

Respecte: la contramanifestació taurina transcorregué amb tranquil·litat. Ha de ser fantàstic manifestar-te sabent que ningú et va a agredir. A la nostra va ser una mica diferent. Al nostre voltant, un grup de persones es va dedicar a insultar-nos durant part del recorregut. En acabar, per seguretat, ens n’anaren en grups. Quan ja estàvem a prop del cotxe aparegueren dues persones agafant pedres del terra, la cosa va quedar aquí perquè fingírem que els havíem fet fotos. No era cert, ens tremolaven massa les mans.

L’any passat, gairebé mor un càmera d’Antena 3 per intentar gravar al carrer abans d’una becerrada. Li llançaren un líquid irritant a la cara, se li tancà la gola i no podia respirar.

Llibertat: clar, clar … llibertat d’informació, com acabe d’explicar. No es pot apel·lar a la llibertat per torturar fins a la mort a un animal tancat, em donen calfreds de pensar en el concepte de llibertat que tenen aquestes persones.

Diversitat: un acte criminal no pot justificar-se sota aquest concepte. No parlem que a alguna persona li agrade el jazz i a altra li agrade el rock. Què va. Parlem de divertir-se mutilant un animal que no entén què està passant. De vegades, el bou, el vedell, no pot ni reaccionar i es queda quiet amb una expressió que destrossa qualsevol ment sana.
Així que qui organitza contramanifestacions per impedir manifestacions, qui insulta i agredeix o amenaça amb agredir, qui entén com a llibertat el dret a torturar… es presenta com víctima. Però la sang sempre és dels animals i, moltes vegades, de les persones que intenten defensar els animals sense més armes que una pancarta, una càmera, els seus cossos com a escut i la raó.

En política, jugar a l’ambigüitat pot ser perillós. Pot passar que les i els votants es cansen i, si l’esquerra transformadora no pren partit pels animals, busquen altra opció. I cap persona les podria culpar.

 

Diplomada en Relacions Laborals. Llicenciada en Història. Militant d’esquerres. Feminista, heterodisident i vegana.

Catalunya viu moments històrics excepcionals, i els animals no n’han quedat al marge. Ara fa cinc anys, el Parlament de Catalunya aprovava la llei d’abolició de les curses de braus, i enguany, el pas legislatiu s’ha fet per abolir els circs amb animals.
Avui conversem amb el Leonardo Anselmi portaveu de la campanya CLAC [Catalunya Lliure d’Animals en Circs], la qual ha fet possible que aquesta proposta de llei progressés.

1137

Tornen els correbous al Principat, una temporada més a pesar nostre. Aquest any ho fan després que l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) anés a plorar a la porta dels partits que tenen representació al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) una modificació d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de recuperar alguns dels privilegis que aquesta els va prendre. En concret un retoc del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la finalitat de permetre els temptejos en una ramaderia de les Terres de l’Ebre (TE), un retorn encobert de les abolides curses de braus a Catalunya.

A la penombra, així van ser les negociacions entre la màfia tauròfila de les APCTTE i CiU i PSC per tal de modificar la primera ILP que va prosperar, la mateixa que va abolir la tauromàquia major a la CAC. I ho van pretendre fer en la foscor més absoluta, a esquenes del poble treballador i de les defensores del drets dels animals no humans, enfotent-se’n a la cara de les membres de la ILP PROU, ambicionant fer colar aquesta rectificació a través de la llei d’acompanyament a la Llei de Pressupostos.

Pràctica habitual de la socialdretocràcia sí, és per això no ens vam alarmar, ni pels partits ni per les seves formes, però pel que si que ho férem va ser pel que més ens va preocupar en focalitzar les víctimes d’aquesta malvestat: corria greu perill la integritat física de les nadons de bòvid, que podia haver tornat a estar més malmesa encara fora de les explotacions on són cosificades fins al límit del turment.

Tot això lluny de la claror i el clam popular d’haver fet una de les majors investigacions mai documentades sobre la tortura taurina, reunions i assemblees obertes, preparar l’estratègia, dur-la a terme, sofrir les amenaces de la màfia i els torturadors-assassins d’adolescents no humans, de perdre llocs remunerats de feina (lo de perdre és un eufemisme quan et donen a escollir entre els ideals i unes fitxes de casino d’aquesta societat de consum), hores de son, nervis i ansietats, recollir centenars de milers de signatures per tota la CAC, tràmits, esmenes a la totalitat, debat parlamentari, compareixences públiques, esmenes a l’articulat, debat en comissió, dictamen del Consell de Garanties i debat de votació final en ple parlamentari… Si hi arriba a entrar més llum en aquell procés se’ns cremen les còrnies!

La tortura (la pública, no la que succeeix dins els laboratoris, comissaries, granges o casernes) és aquella pràctica amb la que la Catalunya que es preveu independent va estar a punt de mostrar-se davant del món. A esquenes de la societat, el «País lliure, net i nou» que venen els partits del règim burgès significa un pacte de «no agressió» amb els mafiosos tauròfils del Principat. Es van atrevir a voler vulnerar la seva pròpia llei tot modificant-la per retornar privilegis a 3 taurofòbics. L’associació entre la política i la màfia és una vella xacra internacional, si… i la Catalunya capitalista independent no serà gaire diferent en aquest sentit.

En tot aquest procés, una estratagema inesperada ens va donar el temps necessari per poder fer entrar en raó a CiU i fer que reconeguessin la seva errada, retirant de forma immediata el seu suport a l’esmena impulsada pel PSC, quedant-se sols en la seva defensa. Ens va anar de poc al Parlament, però als jutjats vam tornar a guanyar. Els i les parlamentaries van tornar a saber que les animalistes defensarem el baluard de l’ètica i el progrés moral d’una batalla que crèiem superada; els vam recordar que han de fer complir la seva pròpia llei perquè no recularem, saben que també som portaveus d’una societat catalana sensibilitzada amb la taurofòbia i que no acceptarà cap retrocés en matèria de drets pels animals no humans.

Aquesta va ser la darrera maniobra de la gent de les APCTTE, i en fracassar, van tirar de manifestació. Veuen perillar els seus privilegis, temen una okupació puntual com la d’Algemesí que va accelerar la prohibició de la mort publica dels nadons de bou durant les jonegades. Temen el silenci de les activistes organitzades, temen el temps que no tornarà mai. I així d’espantats farà pocs dies que la màfia taurina de les TE van demostrar poder donar un cop de forca simbòlica aconseguint arreplegar uns quants milers de garlaires vinguts del PV i l’Aragó. Menys d’un 2,5% de la població d’aquell territori la va secundar. Masclisme, espanyolisme, racisme, sexisme, especisme i adoctrinament infantil d’aquestes discriminacions fou tot el que s’hi va poder veure. Res nou, perquè no són d’aquest segle.

Si fos tan nostre, tot el país els hagués acompanyat com amb el tema del riu. Però no es nostre, no és de la gastada majoria que els bouers es posen a la boca; és per això que van haver de pidolar difusió a personatges il·lustres (deixem-ho en personatges insulsos) com un parell de futbolistes i un pilot de moto professionals. La societat no esta amb ells, ni la catalana en general ni l’ebrenca en particular.

La Coordinadora per l’Abolició dels Correbous continua activa i a l’espera d’integrar-se en un front més ampli, perquè després de més d’un any, les activistes ebrenques que lliure i assembleariament van donar un pas endavant per participar en la primera fase estratègica, es van fer petites i van sentir por. I per no expressar una altra cosa, diré que és complicada la consciencia, l’empatia i la solidaritat organitzada en aquell territori. Amb raó diuen els tauròfils que han de venir de fora a plantar-los cara, tota la raó.

Aquesta pretemporada ha anat de temptejos: tauromàfies temptejant la manera de saltar-se la llei i fer diners, utilitzant el negoci privat d’una família com a penyora davant la classe política per poder torturar vedells, de mesurar les nostres forces, les seves pors… però que ningú s’equivoqui, del que realment va tot això és de l’abolició dels correbous al Principat, i nosaltres ho tornem a tenir tot a punt per afrontar el que la acció ens presenti.


Toni Teixidó. Collita tarragonina del 80 i mestre vocacional. Comunista, perquè només podrà ser la classe explotada la que acabi alliberant els seus esclaus no humans. Persisteixo amb la idea de combatre totes les opressions en paral·lel i fer-les convergir en el marc de la reunificació i la independència dels Països Catalans; és per això que actualment i, per tal de poder compaginar aquestes lluites, milito a d’ARREL, al MCAN-EI, col·laboro amb Libera! i sóc coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

1687

Vianants de la Gran Via de Barcelona s’han trobat aquest matí amb un llenç molt especial. El cos pintat d’una activista mostrava les propietats d’una dieta vegetal en el dia Mundial Sense Carn. D’aquesta manera AnimaNaturalis tracta de conscienciar la població sobre els beneficis d’una dieta lliure de carn.

El Dia Mundial Sense Carn és un esdeveniment internacional que se celebra des de fa 30 anys per promoure una dieta lliure de crueltat i violència cap als animals basada en els vegetals.
Cada any, la indústria càrnia espanyola mata més de 800 milions d’animals, sense comptar els peixos, per servir com a menjar.

1258

Feia ja uns anys que se sentien rumors de mètodes violents en els ensinistraments dels dofins del centre Marineland de Mallorca, però no ha estat fins aquest passat mes de novembre que les imatges s’han fet publiques per diversos testimonis que van presenciar els durs ensinistraments que els dofins pateixen durant la temporada d’hivern.
Agressions orals com insults, i físiques com cops i puntades de peu van ser enregistrades, i després denunciades per entitats de protecció animal.

 

 

SOS Delfines, que ara mateix està duent a terme la denúncia a les corresponents administracions encarregades de fer complir la legislació CITES, vol donar a conèixer els problemes que viuen els cetacis en captivitat.

1061

Al municipi de Seròs (Lleida) s’estan realitzant batudes per part de caçadors i Agents Rurals per exterminar als gossos abandonats mitjançant un mètode de cimbell. Aquest consisteix a mantenir al gos capdavanter de la bandada empresonat perquè atregui als altres membres, moment en el qual són abatuts per agents rurals amagats a la zona. D’aquesta manera, es vulnera l’establert en la Llei de Protecció Animal de Catalunya, que en el seu article 16.1 estableix: “Correspon als ajuntaments la captura en viu de gossos […] assilvestrats per mètodes d’immobilització a distància”.

Així mateix, en casos de sacrifici, la llei vigent estableix que “s’ha d’efectuar […] de manera instantània, indolora i previ atordiment de l’animal” i “el sacrifici […] dels animals de companyia ha de ser efectuat sempre sota control veterinari”. Ambdues obligacions legals han estat ignorades per l’Ajuntament i la Generalitat, que han demanat autorització i autoritzat respectivament a matar a tirs als gossos abandonats de la zona.

PACMA va denunciar la caça indiscriminada de gossos en aquest municipi el 15 de novembre i va sol·licitar que es deneguessin i revoquessin les autoritzacions concedides per a la caça de gossos. En veure que aquestes pràctiques es mantenen, el Partit Animalista ha tornat a denunciar i sol·licitar que es revoquin de manera immediata les autoritzacions per a la caça o, almenys, que quedin suspeses fins que la primera denúncia acabi el seu curs.

Els gossos ‘assilvestrats’ són resultat de la nul·la gestió dels animals abandonats que tradicionalment ha realitzat el municipi de Seròs. El Partit Animalista porta anys reclamant la importància d’una adequada gestió dels animals abandonats, recordant als consistoris la seva obligació de fer-se càrrec dels mateixos, i proposant que efectuïn campanyes de promoció de l’adopció i la tinença responsable.

Resulta totalment inacceptable que un Ajuntament ignori la seva obligació legal de la gestió dels animals abandonats i pretengui solucionar un problema social a través de l’extermini per part de caçadors.

Nota de premsa de PACMA

824

En el segon aniversari de la creació del Santuari Gaia, els seus fundadors han volgut homenatjar el municipi que els acull com a reconeixement per la consideració i estima que els està demostrant.

La celebració s’ha dut a terme al Centre Cívic El Palmàs de Sant Joan de Les Abadesses amb la projecció del reportatge produït per TVAnimalista “Gaia: Històries d’un santuari” seguit d’un aperitiu en una sala d’actes plena a vessar amb l’assistència d’un centenar de persones, majoritàriament veïnes i veïns del poble.

 

 

Durant l’acte Ismael López Doberganes ha agraït el grau d’implicació del veïnat per a tirar endavant el projecte del Santuari i les facilitats que estan oferint els comerços amb productes vegans. Tanmateix els fundadors del Santuari han reconegut la tasca del voluntariat sense la qual seria impossible dur a terme el projecte.

L’Ajuntament considera molt positiva l’existència del Santuari al seu territori, per la projecció exterior que se’n deriva i també a nivell econòmic donat l’increment de visites a la comarca del Ripollès. Igualment part dels comerciants i del veïnat estant incorporant nous productes als seus negocis i adoptant canvis personals en la seva consideració cap als animals.

Durant aquests dos primers anys, el Santuari Gaia ha aconseguit salvar prop de dues-centes vides i esperen poder continuar rescatant animals de la indústria alimentària per la qual cosa necessiten un nou espai on acollir altres refugiats i més voluntariat per atendre’ls.

L’àrdua tasca que es desenvolupa al santuari comença a donar els seus fruits tangibles, més enllà de salvar la vida a individus concrets, aconseguint que moltes persones canviïn la seva consideració moral envers els animals i donant esperança en la lluita per l’alliberament animal.

L’esdeveniment es va tancar amb un pastis sorpresa i l’agraïment del voluntariat per la tasca que es fa des de Gaia pels animals no humans i humans.

850

Amb motiu del cruel festeig denominat com Toro de la Vega ens dirigim de bon matí al tristament famós poble de Tordesillas, és més que coneguda la seva festa que consisteix a acorralar un toro entre tot un poble perquè després mig centenar de persones a peu i a cavall armats amb mortíferes llances el torturin fins a la mort.

Des del punt de vista del maltractament i assassinat, no dista molt de les curses de braus, si bé aquí el linxament és, si cap, més desigual, un herbívor pacífic, només indefens contra tot un poble enaltit per l’alcohol i encoratjat per l’anonimat que et donen les masses, usant armes afilades i cavalls, espectacle cruel i covard.

No obstant això aquesta lluita en contra del Toro de la Vega crec que té un caràcter molt especial, ha aconseguit posar a una immensa majoria en contra del maltractament animal, en contra de la barbàrie, del gaudi causat pel dolor aliè, de la crueltat.

Elegido, tristament serà una víctima més, igual d’innocent que els milers de pollastres, vaques, porcs, bens, cabres, etc que moren cada dia als escorxadors sense cap necessitat, però la crueltat del seu martiri i l’alegria de tot un poble que gaudeix amb el seu dolor, han aconseguit unir als defensors dels animals, han aconseguit que molta gent empatitzi amb una víctima individual, amb rostre, amb nom. Això pot esdevenir en una cosa molt poderosa per seguir guanyant batalles en defensa dels que no tenen veu, per això crec que és tan important construir una força extraordinària per aturar aquesta barbàrie, al marge, clar que qualsevol lluita que tingui com a finalitat salvar la vida d’un innocent està més que justificada i hauríem de fer tot el possible per guanyar-la.

Tot just entrar al poble un calfred recorre el nostre cos, ens intentem confondre entre la multitud, però és impossible, tant és que portis una samarreta amb la bandera d’Espanya o una cervesa a la mà per intentar mimetitzar-te amb els habitants del poble, les nostres cares de tristesa ens delaten, en contrast amb les seves cares d’alegria i el seu grau d’intoxicació etílica, no vam trigar a rebre tot tipus d’insults; “feu mala olor”, “porques aneu a rentar”, “drogoaddictes”, “porretes” … està clar el nivell de masclisme i classisme d’aquesta gent, està a l’altura del seu especisme. No ens queda una altra que intentar abstraure’ns, ficar-nos en una bombolla i intentar mirar a l’infinit, sinó la ràbia tan immensa que sentim podia desembocar en una situació perillosa.

Després de creuar tot el poble ens adrecem al punt de trobada i veiem més activistes, ha vingut gent de tota la geografia espanyola, noliejant autobusos i en vehicles propis. Fins i tot francesos i italians, però a causa de la clandestinitat en l’organització i la por a infiltrats hi ha molta desinformació i gairebé ningú sap amb certesa el que hem de fer. Tinc clar que és millor que la situació de l’any passat, on érem tots junts, vam ser fàcilment identificables i controlats per la policia en tot moment, d’aquesta manera ens va ser impossible intentar aturar la massacre.

Vaig amb la meva mare, la meva cosina i els meus amics a la trobada amb Juanjo i Pedro Jesús que saben el que ha de fer el seu grup, el grup majoritari intentarà aturar el torneig a l’entrada de la Vega, a la glorieta, nosaltres més amunt, el reglament diu que no es pot deixar anar a Elegido si hi ha perill per als participants, per això la nostra estratègia serà intentar tallar la carretera amb una cadena humana, i d’aquesta manera retardar el torneig fins a les 12 hora a la qual ja no podrà ser efectuat.

El nostre grup és poc nombrós i estem espantats, molta gent ha baixat a la Vega en sentir que no érem suficients, tot i així vam decidir intentar-ho, a les deu cinquanta-cinc ens asseurem a terra, els minuts passen i a menys de 30 segons d’emprendre la nostra acció, veiem com una noia tocant un xiulet es tira a terra, en qüestió de segons la segueixen més activistes nosaltres inclosos, no ens coneixíem entre nosaltres però hem actuat a l’hora.

Un cop a terra comencem a ser insultats, escopits … però almenys la guàrdia civil evita que ens agredeixin, ens unim i coregem consignes a favor dels animals, el temps passa i no ens desallotgen, la policia està ocupada encarregant-se del grup de la rotonda, el temps passa i la nostra confiança puja, potser ho aconseguim, però la policia arriba i se’ns enduen per la força.

A les 11:30 deixen anar el toro, Elegido passa pel costat de nosaltres, bell, fort, espantat, sense saber perquè el persegueixen, un company crida “A per ells Elegido!! estem amb tu!!” ara tot és tristesa molts vam començar a plorar, la gent del poble, continua insultant, escopint-nos, burlant-se del dolor d’Elegido i del nostre, “ja l’han matat foteu-vos!!” gent gran, nenes … amb un odi i una agressivitat dins que mai vaig pensar que existís, crec que aquesta gent no té solució, mai havia sentit tanta maldat en estat pur, a més ens fa l’efecte que som la màxima atracció, la gent se centra més en insultar i llançar pedres que en el bou en si.

Una companya és agredida per una pedra llançada covardament des de la multitud, a més de múltiples agressions més, nosaltres seguim aguantant insults i amenaces de gent treta d’una pel·lícula de terror. La policia ens ajunta amb la resta de companys, en aquests moments a la Vega, Elegido està sent massacrat i els nostres companys són apedregats. Elegido mor, la seva agonia acaba. Treuen l’assassí a coll. Sentim ira, odi, ràbia impotència.

Ens anem amb molta impotència, impotència per saber que d’haver estat uns pocs centenars més (vam ser al voltant de 500) i millor organitzats aquesta barbàrie s’hauria aturat, ràbia per sentir que si només un 10% de les persones assistents a la manifestació de Madrid haguessin acudit aquí, això s’hauria aturat. L’única part positiva és veure que queda gent bona, tots els i les activistes que van arriscar la seva integritat per defensar Elegido, majoritàriament dones valentes, amb una determinació indestructible, la valentia d’unes poques persones contra un poble de covards assassins.

M’agradaria demanar més implicació, lamentar-se des de casa no serveix de res, en canvi la presència a Tordesillas és valuosíssima. Aquí vam poder apreciar el valor de l’acció directa, com no podem romandre impassibles davant les injustícies, més quan la vida d’un innocent està en joc.

No crec que aquest poble sigui capaç d’aguantar la pressió social a la qual es veu sotmès, no crec que puguin seguir vivint ancorats a l’edat mitjana, ho podem aturar però per això cal que ens involucrem, no val amb 500 persones, hem de ser almenys 5000, llavors ningú podrà aturar-nos, i potser sigui una gran victòria a la qual seguiran moltes més en favor dels drets dels animals.

 

Alberto Peláez és corredor de muntanya, especialitzat en ultrafons, amb un gran nombre de victòries a l’esquena, vegà i activista pels drets dels animals, tracta de transmetre un missatge de compatibilitat entre una vida de respecte a tots els éssers vius i l’esport d’alt rendiment.
Tècnic superior en Activitats Físiques, entrenador personal i bomber de professió, reparteix el seu temps entre l’esport i l’ajuda dels animals col·laborant amb diverses societats protectores, donant xerrades i transmetent les seves experiències portant una vida vegana i activa.

LA PLOMA

4241
Des de fa alguns mesos, i especialment durant les últimes dues setmanes, sento un especial malestar davant la figura dels "herois" i les "heroïnes"...

V DE GUST

1850
V de Gust de la mà de la cuinera Zaraida Fernández, ens explica en aquesta ocasió com fer un bon gaspatxo amb figues. Ingredients: 2...