Etiquetes Entrades etiquetades amb "maltractament"

maltractament

253

Tornen els correbous al Principat, una temporada més a pesar nostre. Aquest any ho fan després que l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) anés a plorar a la porta dels partits que tenen representació al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) una modificació d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de recuperar alguns dels privilegis que aquesta els va prendre. En concret un retoc del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la finalitat de permetre els temptejos en una ramaderia de les Terres de l’Ebre (TE), un retorn encobert de les abolides curses de braus a Catalunya.

A la penombra, així van ser les negociacions entre la màfia tauròfila de les APCTTE i CiU i PSC per tal de modificar la primera ILP que va prosperar, la mateixa que va abolir la tauromàquia major a la CAC. I ho van pretendre fer en la foscor més absoluta, a esquenes del poble treballador i de les defensores del drets dels animals no humans, enfotent-se’n a la cara de les membres de la ILP PROU, ambicionant fer colar aquesta rectificació a través de la llei d’acompanyament a la Llei de Pressupostos.

Pràctica habitual de la socialdretocràcia sí, és per això no ens vam alarmar, ni pels partits ni per les seves formes, però pel que si que ho férem va ser pel que més ens va preocupar en focalitzar les víctimes d’aquesta malvestat: corria greu perill la integritat física de les nadons de bòvid, que podia haver tornat a estar més malmesa encara fora de les explotacions on són cosificades fins al límit del turment.

Tot això lluny de la claror i el clam popular d’haver fet una de les majors investigacions mai documentades sobre la tortura taurina, reunions i assemblees obertes, preparar l’estratègia, dur-la a terme, sofrir les amenaces de la màfia i els torturadors-assassins d’adolescents no humans, de perdre llocs remunerats de feina (lo de perdre és un eufemisme quan et donen a escollir entre els ideals i unes fitxes de casino d’aquesta societat de consum), hores de son, nervis i ansietats, recollir centenars de milers de signatures per tota la CAC, tràmits, esmenes a la totalitat, debat parlamentari, compareixences públiques, esmenes a l’articulat, debat en comissió, dictamen del Consell de Garanties i debat de votació final en ple parlamentari… Si hi arriba a entrar més llum en aquell procés se’ns cremen les còrnies!

La tortura (la pública, no la que succeeix dins els laboratoris, comissaries, granges o casernes) és aquella pràctica amb la que la Catalunya que es preveu independent va estar a punt de mostrar-se davant del món. A esquenes de la societat, el «País lliure, net i nou» que venen els partits del règim burgès significa un pacte de «no agressió» amb els mafiosos tauròfils del Principat. Es van atrevir a voler vulnerar la seva pròpia llei tot modificant-la per retornar privilegis a 3 taurofòbics. L’associació entre la política i la màfia és una vella xacra internacional, si… i la Catalunya capitalista independent no serà gaire diferent en aquest sentit.

En tot aquest procés, una estratagema inesperada ens va donar el temps necessari per poder fer entrar en raó a CiU i fer que reconeguessin la seva errada, retirant de forma immediata el seu suport a l’esmena impulsada pel PSC, quedant-se sols en la seva defensa. Ens va anar de poc al Parlament, però als jutjats vam tornar a guanyar. Els i les parlamentaries van tornar a saber que les animalistes defensarem el baluard de l’ètica i el progrés moral d’una batalla que crèiem superada; els vam recordar que han de fer complir la seva pròpia llei perquè no recularem, saben que també som portaveus d’una societat catalana sensibilitzada amb la taurofòbia i que no acceptarà cap retrocés en matèria de drets pels animals no humans.

Aquesta va ser la darrera maniobra de la gent de les APCTTE, i en fracassar, van tirar de manifestació. Veuen perillar els seus privilegis, temen una okupació puntual com la d’Algemesí que va accelerar la prohibició de la mort publica dels nadons de bou durant les jonegades. Temen el silenci de les activistes organitzades, temen el temps que no tornarà mai. I així d’espantats farà pocs dies que la màfia taurina de les TE van demostrar poder donar un cop de forca simbòlica aconseguint arreplegar uns quants milers de garlaires vinguts del PV i l’Aragó. Menys d’un 2,5% de la població d’aquell territori la va secundar. Masclisme, espanyolisme, racisme, sexisme, especisme i adoctrinament infantil d’aquestes discriminacions fou tot el que s’hi va poder veure. Res nou, perquè no són d’aquest segle.

Si fos tan nostre, tot el país els hagués acompanyat com amb el tema del riu. Però no es nostre, no és de la gastada majoria que els bouers es posen a la boca; és per això que van haver de pidolar difusió a personatges il·lustres (deixem-ho en personatges insulsos) com un parell de futbolistes i un pilot de moto professionals. La societat no esta amb ells, ni la catalana en general ni l’ebrenca en particular.

La Coordinadora per l’Abolició dels Correbous continua activa i a l’espera d’integrar-se en un front més ampli, perquè després de més d’un any, les activistes ebrenques que lliure i assembleariament van donar un pas endavant per participar en la primera fase estratègica, es van fer petites i van sentir por. I per no expressar una altra cosa, diré que és complicada la consciencia, l’empatia i la solidaritat organitzada en aquell territori. Amb raó diuen els tauròfils que han de venir de fora a plantar-los cara, tota la raó.

Aquesta pretemporada ha anat de temptejos: tauromàfies temptejant la manera de saltar-se la llei i fer diners, utilitzant el negoci privat d’una família com a penyora davant la classe política per poder torturar vedells, de mesurar les nostres forces, les seves pors… però que ningú s’equivoqui, del que realment va tot això és de l’abolició dels correbous al Principat, i nosaltres ho tornem a tenir tot a punt per afrontar el que la acció ens presenti.


Toni Teixidó. Collita tarragonina del 80 i mestre vocacional. Comunista, perquè només podrà ser la classe explotada la que acabi alliberant els seus esclaus no humans. Persisteixo amb la idea de combatre totes les opressions en paral·lel i fer-les convergir en el marc de la reunificació i la independència dels Països Catalans; és per això que actualment i, per tal de poder compaginar aquestes lluites, milito a d’ARREL, al MCAN-EI, col·laboro amb Libera! i sóc coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

151

Vianants de la Gran Via de Barcelona s’han trobat aquest matí amb un llenç molt especial. El cos pintat d’una activista mostrava les propietats d’una dieta vegetal en el dia Mundial Sense Carn. D’aquesta manera AnimaNaturalis tracta de conscienciar la població sobre els beneficis d’una dieta lliure de carn.

El Dia Mundial Sense Carn és un esdeveniment internacional que se celebra des de fa 30 anys per promoure una dieta lliure de crueltat i violència cap als animals basada en els vegetals.
Cada any, la indústria càrnia espanyola mata més de 800 milions d’animals, sense comptar els peixos, per servir com a menjar.

116

Feia ja uns anys que se sentien rumors de mètodes violents en els ensinistraments dels dofins del centre Marineland de Mallorca, però no ha estat fins aquest passat mes de novembre que les imatges s’han fet publiques per diversos testimonis que van presenciar els durs ensinistraments que els dofins pateixen durant la temporada d’hivern.
Agressions orals com insults, i físiques com cops i puntades de peu van ser enregistrades, i després denunciades per entitats de protecció animal.

 

 

SOS Delfines, que ara mateix està duent a terme la denúncia a les corresponents administracions encarregades de fer complir la legislació CITES, vol donar a conèixer els problemes que viuen els cetacis en captivitat.

88

El passat 6 de desembre, Madrid va acollir la campanya No regalis abandonament. Una iniciativa del grup animalista Alba Kids for Animals en col·laboració amb la FAPAM (Federació d’Associacions Protectores i de Defensa Animal de la Comunitat de Madrid). Una campanya que pretén conscienciar la població i evitar la compra i abandonament d’animals no humans.

L’acte es va realitzar a la Plaça Vázquez de Mella i va comptar amb la presència de més de 50 persones, entre elles el model italià Valerio Pino i la periodista Ruth Toledano. “ Crec que hauríem d’actuar perquè canviï la forma de veure els animals ” va afirmar Valerio. Més de 250.000 gossos i gats són abandonats a l’any a tot el país, segons Norma Fierro, Coordinadora de la Campanya No regalis abandonament. Pitjor encara, s’estima que un alt percentatge d’aquests abandonaments són causa de les compres compulsives de Nadal: “ el més bonic que té la nostra campanya és que són les pròpies nenes les que els diuen a altres que reflexionin, que no regalin animals com joguines sinó que els animals són éssers vius “.

La FAPAM ha tingut el suport d’un vídeo que s’ha fet viral a les xarxes socials: No compris, adopta. Un curtmetratge dirigit i escrit pel nominat al Goya, Miguel Romero. “ Equiparem l’abandonament d’un gos amb l’abandonament d’una nena i el posterior atropellament d’ambdós per comparar i posar al mateix nivell els dos dolors, la mateixa desesperació, la mateixa desesperança a la carretera i la mateixa innocència que tots dos éssers no sabrien què fer per salvar la vida en aquesta situació i probablement acabarien mortes en el fred asfalt de la carretera ” exposa Romero. Malgrat ser tot un èxit en visualitzacions, afirma, encara queda molt per fer.

A Itàlia, com a Catalunya, no hi ha el sacrifici d’animals en gosseres. Allà estem una mica més avançats i tenim més lleis que a Espanya. Catalunya, per sort, està un pas per davant ” va declarar Valerio Pino. Això és una cosa que es demana des de diferents protectores d’animals, que busquen una legislació en contra del maltractament animal a nivell estatal i no regional. Segons Norma Fierro “ a Espanya s’abandona tant perquè tenim molt poca consciència que l’animal no és un objecte. El problema rau aquí, que els consumim com si fossin joguines. Som el país d’Europa amb la xifra d’abandonament més alta “.

Malgrat que la campanya no farà més actes, la FAPAM pretén seguir recordant que no es regali abandonament aquest Nadal. “ Sempre es pot adoptar o apadrinar a un animal. Fins que els refugis de protecció animal no estiguin buits, això una vergonya nacional “.

Aquesta campanya nadalenca se suma a les realitzades per més organitzacions, com la d’AnimaNaturalis que proposa una protesta dissabte que ve a les 12 davant del Corte Inglés del carrer Preciados, Madrid.

TVAnimalista Madrid

 
Corto No compres, adopta

 

 
Rap de ALBA Kids for Animals

 

 

69

En el segon aniversari de la creació del Santuari Gaia, els seus fundadors han volgut homenatjar el municipi que els acull com a reconeixement per la consideració i estima que els està demostrant.

La celebració s’ha dut a terme al Centre Cívic El Palmàs de Sant Joan de Les Abadesses amb la projecció del reportatge produït per TVAnimalista “Gaia: Històries d’un santuari” seguit d’un aperitiu en una sala d’actes plena a vessar amb l’assistència d’un centenar de persones, majoritàriament veïnes i veïns del poble.

 

 

Durant l’acte Ismael López Doberganes ha agraït el grau d’implicació del veïnat per a tirar endavant el projecte del Santuari i les facilitats que estan oferint els comerços amb productes vegans. Tanmateix els fundadors del Santuari han reconegut la tasca del voluntariat sense la qual seria impossible dur a terme el projecte.

L’Ajuntament considera molt positiva l’existència del Santuari al seu territori, per la projecció exterior que se’n deriva i també a nivell econòmic donat l’increment de visites a la comarca del Ripollès. Igualment part dels comerciants i del veïnat estant incorporant nous productes als seus negocis i adoptant canvis personals en la seva consideració cap als animals.

Durant aquests dos primers anys, el Santuari Gaia ha aconseguit salvar prop de dues-centes vides i esperen poder continuar rescatant animals de la indústria alimentària per la qual cosa necessiten un nou espai on acollir altres refugiats i més voluntariat per atendre’ls.

L’àrdua tasca que es desenvolupa al santuari comença a donar els seus fruits tangibles, més enllà de salvar la vida a individus concrets, aconseguint que moltes persones canviïn la seva consideració moral envers els animals i donant esperança en la lluita per l’alliberament animal.

L’esdeveniment es va tancar amb un pastis sorpresa i l’agraïment del voluntariat per la tasca que es fa des de Gaia pels animals no humans i humans.

99

Vull mostrar la meva absoluta condemna i repulsa pel recent assassinat d’una persona a la localitat vallisoletana de Tordesillas, a Espanya; el seu nom era Elegido, que va ser mortalment agredit amb llances per una horda de salvatges en un ritual pagà, per no dir satànic, en nom d’una «verge» catòlica. El salvatge ritual tenia l’aprovació de l’alcalde i aquest al seu torn del seu partit: el PSOE. Aquest assassinat legal també va ser recolzat per l’antiètica dels que governen aquest vergonyós país: el PP. Envio el meu màxim agraïment i admiració als valents activistes que van viatjar a Tordesillas amb la intenció d’impedir aquest covard crim, molts dels quals van ser agredits amb cops i pedrades. Cada any som més les persones que ens vam manifestar per exigir la prohibició del Torneig del Toro de la Vega; la raó, la sensibilitat i el món sencer estan del nostre costat.

En aquesta ocasió vaig a parlar d’un concepte molt important sobre el qual no tots els vegans estan familiaritzats: el sensocentrisme, què és? Què té a veure amb el veganisme?

Per poder pensar racionalment hem de tenir present la diferència entre teoria i pràctica, és a dir, diferenciar les raons del que fem d’allò que fem. Com cada vegada més gent informada sap, el veganisme és la pràctica consistent a rebutjar el consum de tots els productes i serveis d’origen animal. Qui és vegà segueix una alimentació vegetariana pura (sense productes d’origen animal), rebutja els espectacles amb animals (tauromàquia, circs, zoològics, hípica, etc), rebutja els materials d’origen animal, rebutja l’experimentació amb animals, etc. La raó perquè algú rebutgi totes aquestes pràctiques en tants àmbits diferents no pot ser altra que evitar perjudicar «als animals»; i quan dic «animals» em refereixo a tots els animals, inclosos els humans, és a dir, el veganisme sempre es practica per una raó ètica. Però, la raó per practicar el veganisme és el respecte a tots els animals? Encara que sembli sorprenent, la resposta és no.

En el meu anterior article, titulat «Sobre la llibertat», vaig explicar que l’Ètica posa límits a la nostra llibertat quan ens dóna les raons per les quals hem d’actuar d’una manera i no d’una altra, d’aquí la seva gran importància com a directora de totes les activitats humanes, inclosa la política. En la seva essència, l’Ètica ens exigeix ​​que no es tracti a totes les coses de la mateixa manera: unes coses han de ser respectades, a les quals se les anomena «persones» (*) i altres coses poden ser usades, tallades, colpejades, etc. Com sabem quines coses han de ser respectades? és a dir, com sabem quines coses són persones? Com ja vaig dir, la veritable resposta a aquesta pregunta no és «els animals», encara que aquesta resposta sigui més còmoda causa de la facilitat que té per arribar a la gent.

Actualment vivim en societats en què es considera que només són persones els animals de l’espècie humana, els Homo Sapiens; a aquesta cosmovisió o visió del món és la flama antropocentrisme i la posada en pràctica ens envolta per tot arreu: festes cruels cap als animals no humans, zoològics, caçadors, pells, cuir, carnisseries, granges, escorxadors i un llarg etcètera. L’antropocentrisme té com a conseqüència que el respecte als humans sigui considerat una obligació ètica, mentre que el respecte als animals no humans sigui considerat una opció personal. En aquest article no entraré a rebatre els arguments antropocentristes, sinó a explicar breument quines coses han de ser respectades.

Algú podria dir que totes les coses han de ser respectades, però en aquest cas no hi hauria diferència entre trepitjar una pedra i trepitjar el cap a un humà que està estirat prenent el sol, ja que totes dues coses, pedra i humà, estarien sent respectades per igual. Per això quan parlem de «respecte» ens referim al respecte cap a aquelles coses que tenen interessos, per exemple, un humà que no té l’interès que li trepitgin el cap, no serà respectat si es frustra aquest interès trepitjant-li el cap, la qual cosa molt probablement li causarà patiment. Els interessos pertanyen a una consciència, a aquesta o a aquella consciència, però sempre a una consciència, i aquesta és la característica que marca la diferència entre la cosa i la persona. Si una cosa té consciència llavors els seus interessos s’han de tenir en compte en el càlcul ètic, si algú digués el contrari llavors es contradiria a si mateix (i ens estaria enganyant) en negar els seus propis interessos. En resum, vam arribar a la conclusió que les coses que han de ser respectades són aquelles coses que tenen una consciència, és igual el seu regne, la seva espècie, la seva raça, el seu sexe, etc, és a dir, una consciència és una persona; a aquesta idea se li diu sensocentrisme i a la seva posada en pràctica se li diu veganisme.

  (*) Alguns, apel·lant al diccionari, afirmen que només són persones els humans, però si llegissin els diccionaris de fa segles es portarien una sorpresa, ja que molts humans no eren considerats persones i els diccionaris reflectien aquesta realitat. A més, aquesta afirmació no és certa avui, doncs una persona és tot subjecte de dret, per això les empreses, estats, etc són considerats persones no físiques, les quals tenen drets. Els diccionaris sempre es van adaptant a la realitat i la realitat és que no hi ha cap raó per no respectar els que pertanyen a espècies no humanes, tal com fem amb els que són humans.

 

David Díaz és Tècnic Superior en el desenvolupament de productes electrònics, però va començar a estudiar programació informàtica als 12 anys fins que a la universitat va ser perdent la motivació segons l’anava guanyant cap a la Filosofia. A l’estiu de 2007 va decidir fer-se vegà i començar a fer activisme en defensa dels animals. El 10 d’agost de 2008 va crear el bloc www.RespuestasVeganas.Org en el qual dóna respostes als arguments que se solen presentar contra el veganisme. És soci de diverses organitzacions veganes i afiliat al Partit Animalista PACMA.

Entrevistem al Roger Olmos, un il·lustrador que té publicats més de 50 llibres il·lustrats i té entre d’altres premis tres White Ravens. Ha treballat també en publicitat i televisió. Recentment ha tret el seu llibre més personal “Sin palabras”, amb el suport de FAADA i l’editorial Logos. Roger ens explica com va sorgir la idea de fer aquest llibre i la seva experiència com a il·lustrador i ARTivista pels Drets Animals.

 

 

52

Un centenar de persones van acudir a la concentració convocada per PACMA davant del Parlament de Catalunya per demanar la fi dels correbous i les anomenades “tientes” per a turistes. La intenció del Parlament és legalitzar aquests espectacles amb els vedells, consistents a seleccionar en públic aquells amb major “bravesa” per després ser torejats, la qual cosa suposaria un pas enrere en la història de Catalunya.

 

 

62

No fa gaire, l’aparició a Xile d’una rasa amb els cadàvers d’uns 1.500 vedells va omplir els diaris en aquest país. La troballa va tenir lloc als terrenys de l’empresa neozelandesa Manuka, líder en producció de llet a Xile.

En un fet gairebé sense precedents, un polític, el diputat Fidel Espinoza del partit PS, denuncia aquests fets com a maltractament animal i psicològic per als treballadors, obligats pels encarregats a aniquilar milers d’animals a l’any (uns 5.000). La fi és que no consumeixin la llet de les seves mares. El diputat assegura que si aquests fets haguessin tingut lloc al país d’origen, molts dels responsables ja estarien a la presó.

Fins ara sabíem de la destinació de les vaques destinades a la indústria lletera, condemnades a viure connectades a unes màquines que els van extraient la llet fins a l’extenuació, provocant ferides sagnants i severes infeccions a les mamelles. Serà per això que la llet comercial, carregada de pus, sang i patiment, ha d’anar liofilitzada, pasteuritzada i mil coses més. En el llibre “Gomorra”, Roberto Saviano ens explica el mètode que utilitza la màfia italiana en les seves explotacions ramaderes: “les mamelles de les vaques es netegen constantment, dos, tres, quatre vegades al dia; cada vegada que cal posar-los les ventoses dels munyidors automàtics, els mossos de quadra han de netejar-les. Sovint les vaques emmalalteixen de mastitis i altres patologies similars, i comencen a segregar pus i sang; però en cap moment se’ls prescriu repòs: simplement cal netejar cada mitja hora, ja que, en cas contrari, el pus i la sang acaben a la llet, fent malbé barrils sencers”

Al fil d’uns mètodes que bé podríem definir com mafiosos, -però que són legals-, les vaques són inseminades periòdicament per garantir cries de vedells que seran separats de les seves mares a les hores de néixer amb la finalitat que no “robin” la llet que ha de ser comercialitzada. Les mares pateixen frustració en ser separades dels seus petits, la destinació serà l’aïllament en diminuts habitacles per evitar moviments que alenteixin el seu engreix, i seran alimentats amb una porqueria artificial. En poques setmanes són enviats a l’escorxador. Els nadons femella es queden en l’explotació i tindran la mateixa destinació que les seves mares, a les que prenen el relleu quan aquestes són enviades a l’escorxador més mortes que vives després d’una vida d’explotació.

Hi ha granges en les quals els mascles nounats “destorben” i es desfan d’ells en no ser rendible l’engreix o no tenir les instal·lacions apropiades per a això, com era el cas de l’empresa Maluka, en què els vedells són matats a cops i després sepultats, encara que molts continuen vius quan són enterrats o llançats a l’aigua segons testimoni de les mateixes persones treballadores.

No és aquest l’únic cas conegut de crueltat cap els tendres vedells nounats. En diverses investigacions hi ha testimonis gràfics en què veiem com aquests petits, encara insegurs per poder caminar, són arrossegats i carregats violentament en camions, o descarregats amb brusquedat, caient uns sobre d’altres ferint o trencant-se els ossos. Treballadors sacsejant-los, colpejant-los i trepitjant-los al cap no se sap amb quina finalitat, perquè alguns d’ells són enviats a les seves petites cel·les d’engreix on abans moriran a causa de les ferides. També els hem vist abandonats en sacs d’on només sobresurten els seus caparrons, deixats per morir. Si les escenes en què són colpejats cruelment causen indignació, les del seu abandonament enmig del no-res perquè morin de fam provoquen una immensa tristesa.

Al sud d’Itàlia s’han trobat camps amb milers de cadàvers de petits búfals que en el seu moment van ser abandonats a la seva sort. La llet de búfala s’utilitza principalment per a la mozzarella.

Són només nadons, encara no han après ni a mantenir-se dempeus, i tampoc a plantar cara als seus assassins, que algunes protestes internacionals han aconseguit portar davant els tribunals. Mentrestant, la indústria es justifica i fa rentats d’imatge amb publicitat en la qual veiem a vedells amb les seves mares pasturant idíl·lics camps. La realitat és que algunes d’aquestes pràctiques són legals, com la de posar artefactes de ferro a manera de morrió a la boca del vedellet, amb el qual es desespera en no poder mamar la llet de la seva mare. En què estaran pensant els enginyers d’aquests instruments de tortura quan se’ls sol·licita el disseny?

Sovint es creu que deixar de consumir la carn dels animals és suficient per evitar el seu patiment, però la indústria de la llet provoca igual o major sofriment que la primera.

Hi ha multitud de raons per no consumir llet de vaca, per motius ètics i perquè és altament desaconsellada per a la salut humana, per l’alta quantitat d’antibiòtics, hormones i bacteris que conté (recordem les restes de pus i sang de l’animal), perquè provoquen mucositat (està contraindicada pels metges quan estem refredats) i perquè està associada a diverses malalties, com la diabetis, colesterol, esclerosi múltiple, Chron, intestí irritable, càncer de pròstata en els homes i d’ovaris en les dones.

En infinitat de països no consumeixen llet i aconsegueixen calci d’altres aliments com: ametlles, bròquil, figues, avellanes, espinacs, sèsam, julivert, cigrons, escaroles, porro, melassa, coliflor, col verda o cacauets, entre d’altres.

Les raons per deixar de consumir productes lactis són determinants tant per a la nostra salut com per evitar el patiment d’aquests animals.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

59

Entitats de defensa dels animals i els regidors animalistes de Monzón van participar a la xerrada sobre “Voluntariat i maltractament animal” que es va presentar a la Fira del Voluntariat de Monzón.

La xerrada va ser organitzada per l’associació “L’Arca de Santi” amb motiu dels espectacles amb “vaquillas” previstos per a les pròximes festes patronals aprovats recentment pel Patronat de festejos després de més de 20 anys sense celebrar-se i amb l’oposició de CHA, IU, PSOE i associacions animalistes i ecologistes.

 

 

El veterinari José Enrique Zaldívar, de l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal (AVATMA), va basar la seva ponència en estudis científics per explicar detalladament els efectes sobre la salut de les vaques que són utilitzades en aquests espectacles, quedant demostrat científicament que existeix maltractament.

Julio Ortega Fraile, representant de la Plataforma Mans Vermelles i delegat de Libera!, va dividir la seva exposició en dues parts. A la primera va tractar el tema del voluntariat animalista i les dificultats econòmiques i socials a què està sotmès el col·lectiu per ser un àmbit de treball sense cap tipus de reconeixement sociocultural. La segona part la va dedicar a demanar explicacions al regidor de festes i medi ambient, Javier Vilarrubí, responsable directe del retorn de les “vaquillas” a Montsó, que no va assistir a l’esdeveniment.

El regidor de la CHA, Álvaro Abadias, ha recordat que Montsó és un municipi pioner a Aragó en protecció dels animals i que no es pot tornar enrere.

Segons el parer d’Abadias la ciutadania de Monzón està dividida amb el polèmic retorn de les “vaquillas” perquè desconeixen els costos reals d’aquest tipus d’espectacles.

A l’acte va assistir el diputat a les Corts, Chesús Yuste, que ha assenyalat l’obligatorietat de complir la legislació i la necessitat d’exigir-ho políticament si cal.

LA PLOMA

236
Aquesta vegada vull retre un senzill homenatge a la persona que dirigeix ​​un petit gran refugi pensat per a gossos vells rescatats de gosseres,...

CUINA VEGANA

69
Per segon any consecutiu Gopal va organitzar el concurs benèfic de truites de patates veganes, com en la primera edició, van estar presents diferents...

99
Segon programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...