Etiquetes Entrades etiquetades amb "llop"

llop

3411

Va marxar la superstició però es van romandre l’estupidesa, la crueltat i la cobdícia, assentades amb especial èmfasi a Espanya, un país on tant es maten llops “perquè hi ha molts” com torturen bous fins a la mort “perquè no s’extingeixin”.

Mentre a l’Amèrica precolombina ja practicaven la convivència amb el llop i en certa mesura, amb les seves excepcions, aquesta actitud de respecte la conserven avui (i allà segueix havent persones i altres espècies, no se’ls han menjat a tots) aquí hem passat per diverses etapes d’una mateixa travessia per la ignorància i la maldat: convertir-lo en el dolent dels contes, espantar amb ell als nens i als que no ho eren, dotar-lo de poders sobrenaturals i nocius, associar-lo amb el diable i fins amb l’anunci avançat de la mort humana. Els llums no van servir per transformar la seva sort només ho van fer per buscar noves justificacions per a la seva persecució i assassinat. Així, censos sovint falsejades es van posar al servei de l’estadística de l’extermini, ramaders al de les indemnitzacions abandonant no poques vegades a animals malalts o ferits en les muntanyes per després cridar: “Que me’l va matar el llop!”, I cobrar, és clar, i caçadors, com sempre, de la seva inesgotable set de violència, en aquesta tirada malaltissa seva per esclatar entranyes on les de qualsevol peça els valen, des de perdius fins lleopards però un llop, per ser l’animal que és, satisfà millor la “trofeitis” del seu hipogonadisme moral que un vulgar ocell, i els surt més assequible matar exemplars aquí que anar a caçar grans felins a Botswana, que també és una cosa que els posa molt.

En les llegendes dels natius americans existia igualment la creença que de vegades el llop es transformava en home però en aquest cas asseguraven que ho feia per ajudar a humans en problemes, a Europa la seva mutació es deia que era per assassinar i, a dia d’avui, lliures ja d’aquest tipus de mites, a l’altre costat de l’oceà perviu certa protecció i a aquest l’afany del seu extermini. El coneixement només ha servit en el nostre cas per fer-nos sanguinaris més modernitzats i a Espanya, per no variar, les masmorres de la mediocritat ètica tenen portes que pesen molt més.

Potser això expliqui en part que cada vegada que en una pàgina de caça es penja la fotografia d’una ovella suposadament atacada per llops per demostrar el necessari que és acabar amb ells amb expressions del tipus “Gestió i sostenibilitat”, els comentaris dels escopeters acaben indefectiblement en frases com: “Visca la caça”, “Caço perquè és legal i perquè em surt dels coll…”, “No teniu ni put… idea ecolojetas” i així, en aquesta línia. La seva línia habitual.

Després sí, en descàrrec de pinxos covards i per diversió (des de lluny, amb una arma i principalment per treure la foto, a allò que Joan Carles I o César Cadaval), argumenten que també els animals maten per menjar. Per descomptat però llavors en què quedem: ¿matar per alimentar-se és lícit per a un caçador i no per a un llop? ¿al segon l’assassinem legalment i al primer l’anomenem assassí legal?

Els llops no fan campionats de mort on guanya el que més cadàvers acumula, no transformen en punts les cornamentes de les seves preses i escullen la que sumi més, els llops cacen nus el just per menjar, no es preparen en armeries ni dissequen o decapiten les seves víctimes per exhibir-les. I els llops no maten humans. Els caçadors maten llops, conills, gossos, porcs senglars, elefants, gats, cabirols… I a dones i homes amb els seus “errors”. Els llops són molt menys mortífers, sense aquesta malaptesa letal i sense aquesta cobdícia per atresorar cossos. Els dos últims conceptes van units: el que té pressa per matar acabarà portant-se la vida de qui no pretenia. Sort que després posant-li un adjectiu i un substantiu: “Desgraciat accident” i afegint un parell d’afirmacions a l’estil: “Estem desolats” i “No entenem com va poder passar”, queda resolt de forma política, legal i sembla que fins socialment correcta l’assumpte de dues dotzenes de morts i dos milers de ferits humans a l’any.

No és una qüestió de seguretat ni tampoc ecològica sinó geogràfica, cognitiva, moral i econòmica. Per això néixer llop a Espanya és com néixer bou aquí: fer-ho amb una sentència de mort anticipada signada. Han desaparegut els toros a Anglaterra o les ovelles a Costa Rica? No. Els humans?, tampoc, però en aquest país hi ha massa poderós i diners pel mig en els dos afers. No resulta estrany que en casos de corrupció s’escolti la paraula caceres en relació amb els condemnats o veure’ls presenciant corrides. Això és Espanya, més profunda que elevada encara.

Aquí som molt més moderns per a la gestió d’indemnitzacions o per a la fabricació de rifles que per dominar la nostra part més violenta. I quan no hi ha motius reals som únics per inventar i creure’ls. O no, però això ja és igual, el que no posa la raó l’aporta la roïndat i sobre tots els interessos. Llegeixo la següent notícia: “La Plataforma Sierra Norte de Guadalajara de Ramaders denuncia que les grans bandades de voltors que habiten en aquestes zones han atacat a vaques recentment parides i les han devorades”, i afegeixen “exigim compensacions ràpides pels danys produïts”. A veure el que triga l’Oficina Nacional de la Caça a demanar que el voltor es catalogui com a espècie cinegètica. El que s’ha de xarlar tenint un amb les ales obertes i momificat a la sala.

I no estic negant que hi hagi atacs de llops, el que dic és que no són tants com asseguren ni tots dels que l’acusen provenen d’ell, que hi ha un bon nombre de denúncies falses, que hi ha ramaders que compren animals barats i en males condicions per deixar-los a la seva sort i estafar l’Administració, com aquell dels poltres a 30 €, que perquè els resulta més rendible eviten a propòsit prendre mesures de protecció i, en tot cas els que sí siguin reals i no hi hagi voluntarietat o negligència de l’home no poden justificar que s’autoritzi la matança d’aquest animal. Les indemnitzacions cobreixen l’actuació natural d’una criatura no racional de la mateixa manera que les assegurances ho fan amb els ferits i morts humans de la caça en successos on sí intervé la decisió conscient (de disparar) d’un ésser racional. I que jo sàpiga ningú demana una quota de caçadors caçats al sud del Duero o a les muntanyes asturianes per això o pels gossos, espècies o cries protegides que maten, per les seves pràctiques furtives, pels incendis o contaminació que provoquen o per l’exemple de normalització de la violència que transmeten.

Per cert, que aquesta connivència caçador-ramader a l’hora de voler fer-nos veure que la mort del llop és una necessitat es trenca en els seus debats. He vist diversos textos de escopeters explicant que el que ells fan no porta la càrrega de crueltat a la qual es veuen sotmesos els animals en granges i escorxadors. La resposta més calmada que els donen els ramaders és que no els criminalitzin, que ells respecten i cuiden molt als seus animals i que el que fan és legal. Insults també n’hi ha. O sigui, els mateixos arguments i actitud que utilitzen els caçadors contra nosaltres.

Tot el que maltracta o mata animals assenyala a altres semblants quan se l’acusa de fer-ho: “Allò és pitjor”, “D’això no dieu res?”. I quan sí que diem, de tot i de tots, perquè l’animalisme veritable ni és covard ni és excloent, llavors fan front comú, tot i que una estona abans i una mica després es treguin els ulls entre ells.

Són humans amb no poc de pocavergonyes en alguns aspectes i amb una llei a vegades taülla també de la seva part. Per això, el llop sempre mor en les rondalles i en la vida real tot i que el mentider, el cobdiciós, el sàdic, el destructiu i aterridor és l’home. Però és ell qui redacta les normes i en cap terra envaïda ni camp d’extermini són les víctimes les que posseeixen els drets per escrit. No cal anar-se’n a la muntanya, no cal parlar d’animals, mirem a la UE, a Turquia i als refugiats. En la nostra espècie som, sovint, un 50% caçadors i un 50% ramaders. O sigui, el 100% de nosaltres al servei de la mort dels més vulnerables.

No, no sembla compatible aquí la coexistència del llop ibèric amb l’homo ibericus i en aquesta pugna surt guanyant sempre el segon. A l’Espanya d’acudits masclistes i homòfobs, on es trenquen la cara per un resultat de futbol, ​​on llancejar a un brau o matar cavalls d’esgotament i set per anar a veure una Verge és tradició i un exercici de llibertat, no és de esperar que pugui tenir moltes oportunitats el primer, i menys amb un Govern digne d’un remake de la Escopeta Nacional.

 


Julio Ortega Fraile, activista pels Dres dels Animals, escriptor, coordinador de la Plataforma “Manos Rojas”, col·laborador a El Caballo de Nietzsche i presentador del Programa PUNT DE LECTURA a la TVAnimalista. Vaig ser Delegat per a Pontevedra de l’Associació Animalista LIBERA! i Secretari d’Organizació i Delegat per a Galicia del PACMA. El meu llibre: De la Servitud Humana, la meva pel·lícula: Los Lunes al Sol, la meva cançó (de vegades canvia, però no el cantant): Una Noche de Verano d’Andrés Suárez. No m’agraden les banderes pero em quedo amb la republicana i m’encanta veure rastes al Congrés dels Diputats. I sí, em fa molt de fàstic el rei, el d’abans i el d’ara.

3853

Representants de l’Observatorio Justícia y Defensa Animal, Associació per a la Conservación y Estudio del Lobo Ibérico (ASCEL) , Associació per a la Defensa Jurídica del Medi Ambient ULEX i la Coordinadora Ecologista d’Astúries han estat rebuts aquesta setmana per l’equip del Comissari Europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, a qui han informat detalladament sobre la delicada situació per la qual travessa la supervivència del llop a Astúries .

A la reunió, mantinguda aquesta setmana a la seu de la Comissió Europea a Brussel·les, s’ha fet especial èmfasi en les reiterades vulneracions del dret comunitari que s’estan duent a terme en la gestió del llop a Astúries, especialment en espais protegits com és el cas del Parc Nacional de Picos d’Europa, únic Parc Nacional espanyol en què hi ha presència estable de llops .

Durant la trobada, la delegació de defensa del llop va lliurar un informe amb les principals qüestions que afecten l’incert futur d’aquesta emblemàtica espècie a Astúries com a conseqüència de la preocupant fustigació, assetjament i persecució que pateix al Principat i té com a conseqüència el programa aprovat per l’administració asturiana per a executar només enguany 90 llops, als quals cal afegir les morts per altres causes com verí, caça furtiva, trampes, ceps i atropellaments.

Així mateix , l’informe també anava acompanyat pels gairebé 100.000 suports que l’Observatorio Justicia y Defensa Animal ha aconseguit reunir al llarg de l’últim any en defensa del llop a Astúries .

Les organitzacions representades en la reunió s’han mostrat satisfetes pel gran interès i preocupació que la situació ha causat en el si de la Comissió de Medi Ambient, i esperen que el seguiment que des d’Europa es va a realitzar de la gestió del cànid en aquesta regió redundi en una major protecció de llop en particular, i de la riquesa natural que posseeix Astúries en general, la qual cosa repercutirà en benefici de la regió en conjunt.

2076

Membres de l’Observatori Justícia i Defensa Animal i de l’Associació per a la Defensa Jurídica del Medi Ambient ULEX han lliurat aquest dimarts al Govern del Principat d’Astúries els més de 53.300 suports recollits en defensa del llop asturià a través de la plataforma change.org.

Amb aquesta recollida de signatures, gestada al llarg dels quatre últims mesos, les associacions pretenen posar de manifest “el total rebuig social a l’assetjament a què s’està sotmetent al llop a Astúries, posant en marxa polítiques de persecució d’aquesta emblemàtica espècie que han culminat amb l’aprovació d’un pla que suposarà la mort de fins a 90 exemplars (alguns d’ells cadells) el 2013 “.

Segons aquestes organitzacions la mort de fins a 90 exemplars suposarà acabar amb un terç de la població total estimada a Astúries, segons les pròpies dades ofertes per l’Administració del Principat. “Si a aquests 90 llops que seran abatuts per l’Administració, es sumen els llops morts per enverinament, caça furtiva, atropellaments i altres causes, la supervivència d’aquesta espècie a Astúries està en perill”, asseguren.

D’altra banda, l’Observatori Justícia i Defensa Animal i ULEX declaren que l’autorització de batudes al Parc Nacional de Picos de Europa, únic Parc Nacional que manté una població de llops a Espanya i l’únic d’Europa Occidental on habita aquesta espècie, fa que la situació de llop a Astúries sigui, a dia d’avui, realment crítica, “el que ha generat una preocupació ciutadana que s’ha plasmat en la campanya de recollida de signatures”.

Per això, amb les més de 53.300 signatures que s’han lliurat al Principat afirmen que “la societat està requerint als poders públics que actuïn per protegir l’interès públic dimanant de l’article 45 de la Constitució Espanyola”.

Des de l’Observatori Justícia i Defensa Animal es fa una crida a la conciliació dels interessos en conflicte sense que siguin els llops els que hagin de desaparèixer d’Astúries i amb ells es faci un mal irreparable al patrimoni natural asturià en concret i al medi ambient en general.

2077

Ecologistes celebren la suspensió de les batudes de caça de llops a Picos de Europa després de les seves sol•licituds al Parc Nacional.

Així ho indiquen en un comunicat en què recorden que tot i que el 23 de setembre passat les resolucions que autoritzaven la mort de sis llops ibèrics al Parc Nacional estaven suspeses, guardes del mateix van ser vistos a la matinada l’1 d’octubre armats al paratge Vega de Redimuña i el 28 de setembre va ser abatut un exemplar.

Els grups ecologistes afegeixen que per això van demanar a la consellera de Agroramaderia d’Astúries i actual presidenta del Consorci del Parc Nacional, Maria Jesús Álvarez, que ordenés el director conservador del mateix, Rodrigo Suárez Robledano, que acatés la suspensió de l’execució de les batudes.

Expliquen que “en resposta a aquesta exigència, el director s’ha vist obligat a esmenar i ha dictat una resolució dimarts passat per la qual declara formalment la suspensió de les batudes de llops al Parc Nacional”.

Els grups que subscriuen aquest comunicat són les associacions per a la defensa jurídica del Medi Ambient “ULEX”, per a la Conservació i Estudi del Llop “ASCEL”, Verds Asturians i Nacional d’Animals amb Drets i Llibertat “ANADEL”, les coordinadores Ecologista i Ornitològica d’Astúries, la Plataforma per la Defensa de la Serralada Cantàbrica.

A més, el Grup d’Ornitologia Mavea, l’Institut per a la Qualitat i l’Educació Ambiental “INSCEAM”, l’Observatori Justícia i Defensa Animal, SOS Cuideiru i el Col•lectiu Ecologista de Avilés.

Font: rtpa.es
Foto: Coordinadora Ecologista Asturias

LA PLOMA

3436
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

6010
Recepta de panellets vegans (sense productes o derivats animals). Ingredients: 250g d'ametlla mòlta 150g de patata vermella 150g de pinyons 250g de sucre 150g ametlla a dauets per decorar: coco, cireres...