Etiquetes Entrades etiquetades amb "libertat"

libertat

3109

Encara està calenta la sang en la redacció del setmanari satíric Charlie Hedbo: una dotzena d’humans assassinats i altres tants ferits de bala. Els assassins, que eren musulmans i classificats com a terroristes islàmics, es van prendre la justícia per la seva mà: van considerar que aquesta matança era el càstig just que les seves víctimes havien de pagar per haver ofès amb uns dibuixos. Ni cal que digui que condemno tan horrible succés, tant com condemno altres actes de violència que es produeixen diàriament i als quals no se’ls dóna la importància que caldria.

Alguns sempre estan a l’espera de successos com el de Charlie Hedbo, els veuen com a oportunitats per promoure la islamofòbia, la qual cosa d’entrada els cataloga com absurds, ja que la majoria de les víctimes del terrorisme islàmic són de religió musulmana. És normal, la irracionalitat i la discriminació arbitrària van sempre agafades de la mà. Però en aquesta ocasió no vaig a reflexionar sobre discriminacions arbitràries, sinó sobre l’anomenat “dret a la llibertat d’expressió”.

El dret a la salut/vida és el dret més important que tenen les persones, siguin humanes o no humanes, ja que estar viu és condició necessària per satisfer qualsevol interès; a més, la salut física i psíquica és necessària per gaudir plenament quan s’està satisfent un interès. La violència és una interacció entre subjectes on un vol o sembla que vol que sigui violat el dret a la salut/vida de l’altre.

Hem d’acceptar la premissa que la violència, es digui aquesta “terrorista” o “no-terrorista”, sempre és èticament incorrecta perquè causa patiment i impedeix gaudir a qui la pateix: viola el seu dret a la salut/vida. Fins i tot la violència en defensa pròpia és èticament incorrecte, però solem considerar que permetre que un violent cometi la seva agressió és una opció encara pitjor. Mentre que els sensocentristas practiquem el veganisme [1] per intentar minimitzar les conseqüències que produeix la violència sobre altres persones, molts altres encara sembla que no aconsegueixen comprendre aquesta idea ètica tan bàsica.

Mentre que les conseqüències de la violència física són agressions (cops, talls, mort, etc.), les conseqüències de la violència no física (verbal, gesticular i simbòlica) són menys evidents a simple vista, ens ofenen. Quan diem que “algú ens ha ofès” volem dir que “algú ens va produir un malestar psíquic” que en alguns casos pot convertir-se en sofriment. L’ofensa no sempre és per violència no física, també pot ser una ofensa no violenta, com quan no són satisfets els interessos que esperàvem que ens satisfés una altra persona. En canvi, l’ofensa violenta es “llança” cap a una persona o cap a un grup de persones amb la intenció de produir sofriment, i se sap que com més pública es fa aquesta ofensa més possibilitats d’èxit tindrà d’aconseguir el seu objectiu.

La dificultat per detectar una ofensa és que és un estat subjectiu i allò subjectiu és irracional perquè pot ser qualsevol cosa. Algú pot ofendre perquè portes un determinat tipus de roba, perquè li vas mirar als ulls, perquè vas dibuixar a Al·là o al mag Gandalf, o per qualsevol cosa! Si no sabem què ofèn una persona llavors no la podem evitar ofendre, però qui intenta ofendre és sol saber-ho. Quan algú et diu que li ofèn X això vol dir que, segons aquesta persona, no has de fer X, és a dir, l’ofensa és una reacció davant una cosa que el subjecte no considera ètic. Deixar les normes ètiques en mans de la subjectivitat té com a conseqüència que es creïn ètiques arbitràries que sempre generaran tota mena d’ofenses i conflictes; aquest és el problema que tenen les religions i el problema de la societat no practicant en general. Si, per contra, basem l’Ètica en l’objectivitat, com ho són la matèria i la Lògica, llavors podrem separar les ofenses que tenen una base racional, és a dir, que realment són ofensives, d’aquelles que són problemes personals que han de ser tinguts en compte, però no convertir-los en normes. Per exemple, raonant de manera ètica, l’homosexualitat és èticament acceptable perquè els interessos d’una persona són satisfets per una altra i viceversa, per tant no té sentit que algú s’ofengui perquè dos homes es besen o perquè li diguin homosexual o marieta: va ser una ètica irracional la qual prèviament va convertir l’homosexualitat en alguna cosa ofensiva. En aquest cas podem intentar evitar ofendre a aquesta persona, però el problema a solucionar està dins del seu cap, no en els homosexuals.

Com ja vaig explicar en el meu article “Sobre la llibertat” [2], les persones sempre tenim llibertat, des que existim fins que morim. L’Ètica, mitjançant l’ús de la raó, marca unes normes que posen límits a la llibertat, per exemple, qualificant com èticament incorrecte l’assassinat i altres actes violents. Posteriorment el Dret reflectirà aquesta ètica en lleis.

De la mateixa manera que no s’ha de permetre la “llibertat d’acció”, sinó només un actuar ètic, tampoc s’ha de permetre la “llibertat d’expressió”, sinó només una expressió ètica. El dret a la salut/vida de les persones no només ha d’estar protegit d’aquelles accions que intenten violar-ho, sinó també d’expressions que promoguin la violació d’aquest dret essencial. Les expressions que fan apologia al maltractament i l’assassinat de persones vives són realment ofensives i han de ser censurades i castigades legalment, excepte quan hi hagi el consentiment de la persona afectada. Tenim exemples d’apologia a la violència en pàgines de Facebook que promouen el maltractament i matança dels que no són humans, en pel·lícules que maten caps d’Estat en vigència (The Interview), etc.

També haurien censurar i castigar legalment, encara que en menor mesura, l’humor sobre violència consumada. Un exemple d’intentar fer humor sobre violència consumada és la portada nº 1099 de Charlie Hebdo [3] en la qual, després de la matança de mil egipcis a mans del govern d’Egipte, recolzat per França i els EUA, podia llegir-se: “Matança a Egipte. L’Alcorà és una merda: no atura les bales “, acompanyant aquestes paraules al costat del dibuix d’un egipci cosit a trets que intenta aturar les bales amb l’Alcorà. Seria igual de repugnant que algú pretengués fer un “acudit” similar amb els assassinats comesos a la seu de Charlie Hebdo[4]. Hem de començar a condemnar la violència en TOTS els casos perquè la conseqüència de la violència és el sofriment i la mort de persones, humanes i no humanes, cosa que no és ni èticament correcte, ni graciós.

La llibertat d’expressió no és un dret, és un fet: podem expressar de moltes maneres i expressar infinitat d’idees, però no tot s’hi val. La trampa que ens colen contínuament consisteix a cridar “llibertat d’expressió” a “expressa’t respectant les meves normes ètiques”, que moltes vegades ni tan sols són normes, sinó arbitrarietat que afavoreix interessos particulars. Aquesta trampa permet que a qui proposa unes normes ètiques diferents se l’acusi d’atemptar contra la llibertat d’expressió, o directament de dictador. Per tant, la qüestió no és ¿hi ha llibertat d’expressió? doncs d’una o altra manera sempre n’hi ha, sinó ¿quines normes han de censurar la llibertat d’expressió? El debat sobre aquestes normes ens porta a debatre sobre Ètica, un debat que a alguns no els interessa que formi part de l’opinió pública, ja que els interessa que tot segueixi tal com està, sota les seves normes.

—————————
[1]http://www.tvanimalista.com/es/2014/09/29/el-sensocentrisme-es-la-rao-que-ens-porta-a-practicar-el-veganisme/
[2] http://www.tvanimalista.com/es/2014/06/02/sobre-la-llibertat/
[3] Portada nº 1099 de Charlie Hebdo: http://media.biobiochile.cl/wp-content/uploads/2015/01/portada_charlie_hebdo.jpg
[4] http://www.pulzo.com/mundo/277556-doble-estandar-por-parodiar-charlie-hebdo-arrestan-estudiante-en-francia

 

David Díaz és Tècnic Superior en el desenvolupament de productes electrònics, però va començar a estudiar programació informàtica als 12 anys fins que a la universitat va ser perdent la motivació segons l’anava guanyant cap a la Filosofia. A l’estiu de 2007 va decidir fer-se vegà i començar a fer activisme en defensa dels animals. El 10 d’agost de 2008 va crear el bloc www.RespuestasVeganas.Org en el qual dóna respostes als arguments que se solen presentar contra el veganisme. És soci de diverses organitzacions veganes i afiliat al Partit Animalista PACMA.

LA PLOMA

2140
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

4869
Recepta de panellets vegans (sense productes o derivats animals). Ingredients: 250g d'ametlla mòlta 150g de patata vermella 150g de pinyons 250g de sucre 150g ametlla a dauets per decorar: coco, cireres...