Etiquetes Entrades etiquetades amb "HD"

HD

Alta definició

107

Barcelona.

Activistes d’Igualdad Animal s’engabien davant del Zoo de Barcelona per demanar el tancament definitiu del zoo.

Aquest acte forma part de la campanya que va iniciar Igualdad Animal amb la publicació del seu estudi sobre 8 zoològics de l’estat espanyol, treball que es va realitzar durant un any i que documenta el maltractament i desatenció dels animals que viuen als zoològics i algunes practiques totalment irregulars en el seu funcionament.

La portaveu d’Igualdad Animal a Catalunya, Xoxe Gómez, explica com al zoo de Barcelona han observat comportaments compulsius provocats per l’estrès del captiveri, desatenció veterinària d’animals ferits i el propòsit de l’organització de denunciar socialment la situació d’injustícia que suposa viure engabiat sense poder desenvolupar les activitats pròpies de tots els individus que allà viuen.

 

Entre les situacions denunciades per via administrativa, que són susceptibles de ser sancionades, hi ha les autolesions i violència entre animals derivades del captiveri i de les condicions de confinament, comportaments inadequats per part dels visitants que sovint llencen tot tipus d’objectes o menjar als recintes si aquests no estan aïllats, i el maltractament per part d’alguns dels treballadors als animals per desatenció o per obligar-los a actuar de forma contraria a la seva pròpia natura.

Malgrat les denúncies administratives, la filosofia d’Igualdad Animal pretén que la principal denuncia sigui la que exerceixi la societat civil, per aquest motiu, els activistes es concentraran puntualment davant de la porta del zoo per demanar a la ciutadania que no visiti aquestes instal·lacions, per no perpetuar el captiveri i patiment d’aquests i d’altres animals que es crien expressament amb aquesta finalitat, i per demanar que s’eduqui a les noves generacions en el respecte cap a la resta d’animals.

Igualdad Animal considera que els zoos no tenen funció educativa ja que no permeten entendre el seu comportament natural i esdevenen meres exposicions d’animals vius, de la mateixa manera que no tenia cap funció educativa el fet que, els primers zoos, exposessin humans de diferents tribus engabiats, per a distracció dels visitants.

141

Sant Carles de la Ràpita (Montsià)

Membres de les organitzacions de defensa dels drets dels animals d’AnimaNaturalis i del Partit Animalista PACMA han protestat a Sant Carles de la Ràpita amb una performance en la que es va exigir la fi de l’ús dels braus en les festes que se celebren a les Terres de l’Ebre. Els correbous son espectacles on els animals són utilitzats com a mer vehicle d’entreteniment i on sovint són maltractats, assetjats, capllaçats o embolats per a la diversió de qui hi participa.

Durant la protesta, una persona lligada a unes cordes simulant ser el toro va ser salvatgement sacsejada, fuetejada i perseguida per altres activistes, per a posar de manifest el maltractament al que són sotmesos els braus en aquest tipus de practiques.

La protesta va durar mitja hora menys del previst degut a les amenaces i insults que van rebre els activistes i que van obligar als Mossos d’Esquadra a escortar-los fins als seus cotxes per a poder sortir del poble amb seguretat.

En finalitzar l’acte, activistes d’AnimaNaturalis i del Partit Animalista PACMA van advertir que han estat gravant diversos correbous infiltrats entre els assistents durant diferents dies en els pobles de la zona, amb l’objectiu de detectar i denunciar qualsevol tipus d’irregularitat o maltractament que s’infligeixi als animals.

143

Barcelona.

En el marc de les festes d’estiu de Barcelona i durant 4 dies ha tingut lloc la tercera edició de la Festa dels Animals de Gràcia, que pretén ser un referent a la ciutat dels temes relacionats amb els animals anomenats de companyia i també amb els animals lliures i els utilitzats per a consum d’alguns humans.

Durant aquests quatre dies hi ha hagut diverses activitats per acostar a les persones que conviuen, o que no conviuen amb altres animals, algunes informacions bàsiques sobre el seu benestar i necessitats i també sobre els seus drets essencials.

Entre aquestes activitats destaquen les xerrades sobre comportament i educació en positiu de gats i gossos d’en Jordi Ferrés i en Carles Gomà, la xerrada sobre l’especisme antropocèntric que va fer la Laia García i el sopar vegà organitzat pel Jardinet dels Gats, que intenta acostar als veïns i veïnes de gràcia i a les persones voluntàries o gestores de centres d’acollida d’animals domesticats, els conceptes de respecte i protecció a tots els animals, per tal de trencar etiquetes i hàbits que ens permeten diferenciar els drets d’uns i altres, atribuint-los a uns el dret de seguir amb vida i que en tinguem cura individual i socialment i a d’altres negant-los els drets bàsics, fins i tot el de seguir amb vida.

En aquesta edició ha quedat palès l’augment dels abandonaments d’animals utilitzats per a companyia degut a la crisi, i la situació insostenible que això suposa per les entitats protectores, que tenen saturades les seves instal·lacions i compten amb pocs recursos econòmics i humans per gestionar correctament tot l’allau d’abandonaments.

Una de les organitzadores del grup de voluntaris de Festes a favor dels Animals, la Rosi Perea, ha explicat a TVAnimalista les principals línies que mouen a les entitats protectores a continuar treballant pels drets dels animals dins de les festes de Gràcia.

261

Barcelona.

Activistes d’Animanaturalis sota la Campanya “Quants animals mata la teva crema solar?” han improvisat una platja a la Rambla de Catalunya de Barcelona on una noia i un noi es protegien dels raig uva amb una crema solar ensangonada per a mostrar la ciutadania que un acte tan habitual durant l’estiu, com és utilitzar un fotoprotector, provoca cada any la mort de milions d’animals usats en experimentació, només a la Unió Europea.

La recerca cosmètica aplica cruels experiments en centenar de milers d’animals cada any, tals com conills, rates, ratolins i conills d’indies. Les proves consisteixen en provocar enverinaments, mutacions genètiques, malformacions, tumors malignes i altres danys fisiològics per a estudiar l’absorció, meteorització, distribució y excreció de les substàncies químiques.

Les proves més comunes són el Test Draize, consistent en l’aplicació de dosis exagerades del producte en un dels ulls d’un conill immobilitzat, fins a produir-les úlceres, nafres, hemorràgies i ceguesa, mentre que l’ull sa serveix com a referència. I el Test de Toxicitat Aguda o DL50, que es basa en obligar els animals a ingerir , inhalar o a absorbir una substància qualificada com a perillosa fins que mor la meitat d’ells desprès d’una agonia lenta i dolorosa. Per a cada prova són necessaris uns 200 animals.

Durant l’acció els i les activistes han explicat als ciutadans que existeixen alternatives viables a aquests procediments com són el cultiu de cèl·lules i teixits humans o els simuladors electrònics entre d’altres proves. I els han instat a fer una comprar ètica comprovant que el producte triat no ha estat testat amb animals.

141

El Pla de l’Estany.

El passat dilluns 13 de juny, Tom, un ximpanzé que formava part d’una “col·lecció” d’animals salvatges que viuen en captivitat a casa d’un particular, va ser traslladat a la Fundació Mona de Riudellots de la Selva.
Tom és un mascle d’uns 20 anys d’edat que ha conviscut, des de els anys 90, amb la Koko i la Bea, dues femelles que també havien estat adquirides pel mateix propietari de la “col·lecció”. La Bea provenia, igual que en Tom, d’un circ.
Les lleis permeten tenir animals en perill d’extinció, potencialment perillosos per als humans i socials i intel·ligents com els ximpanzés tant a persones privades com a circs i ensinistradors que els lloguen per a fer diferents feines, com ara espots publicitaris o programes de televisió.
El “propietari” d’aquests animals, tot i posseir els permisos legals per a continuar amb aquesta possessió, ha preferit cedir els ximpanzés a Mona. Això ha estat gràcies a les reunions que ha mantingut amb l’experta en fauna salvatge de Faada, la Laura Riera, que li ha mostrat que, el benestar dels animals un cop és impossible que tornin a l’hàbitat on pertanyen ha de ser incrementat tant com es pugui, permetent que els ximpanzés desenvolupin totes les conductes naturals que sigui possible, vivint en un espai adequat a les seves necessitats de comportament i en companyia d’altres individus.
Aquesta persona ha accedit a cedir els tres ximpanzés i s’ha compromès a ajudar econòmicament a la Fundació Mona, per tal que puguin tenir cura de per vida dels tres individus nous que hi viuran.
Per a poder fer el trasllat d’en Tom en condicions òptimes, diverses persones de Mona i Faada es van desplaçar a casa del propietari dels ximpanzés i, després de sedar-lo i realitzar-li una revisió veterinària, va ser alliberat a la captivitat d’un santuari en les instal·lacions de la Fundació.
Tom haurà de passar un període d’aclimatament i rehabilitació per poder ser integrat amb els altres ximpanzés que allà viuen. Un cop en Tom estigui totalment adaptat a la seva nova llar i al seu grup social, es realitzarà el trasllat de les seves companyes Koko i Bea a Mona i, si tot va com s’espera, les dues femelles seran introduïdes pel seu company al nou grup i al nou espai.

177

Cunit.

Bhutan i Nepal, els dos últims tigres que malvivien en un remolc, han pogut ser traslladats finalment per la Fundación FAADA a unes instal·lacions més dignes.

Ells són els darrers del total de sis tigres que vivien en estat de semi-abandonament al remolc d’un camió a la localitat de Cunit, a Tarragona, on han estat immobilitzats durant més de sis anys per l’administració autonòmica.
Tot i que fa més d’un any FAADA va trobar un lloc per a ells en santuaris dels Estats Units, Índia i Regne Unit, especialitzats en grans felins, les administracions no van donar la seva autorització per aquests traslladats i quatre d’ells van ser enviats a un safari de Madrid l’agost de 2010.
En aquell trasllat, la fundació va sol·licitar que s’assessoressin de cóm calia fer la socialització dels tigres al nou espai del safari, però la proposta no va ser considerada i els animals encara, vuit mesos després, tenen problemes de comportament i han de sortir a l’exterior per torns.
Després de contactar amb nombrosos centres de l’estat, a l’estiu de 2010 FAADA va trobar una alternativa nacional al Safari Aitana per a Bhutan i Nepal, que són els més ancians, ja que es calcula que tenen entre 13 i 15 anys i que, en no haver rebut mai atenció veterinària, no es troben en bones condicions físiques.
Tot i que el Safari ja estava disposat a assumir els tigres durant l’estiu de l’any passat, no va ser fins a finals del 2010 que l’administració autonòmica va autoritzar el trasllat.
L’única condició que posava el Safari Aitana per acceptar-los era que necessitaven ajuda per a la construcció d’uns dormitoris per a la instal·lació. Tot i no respondre a les peticions de FAADA, el Ministeri de Comerç Exterior, responsable d’aquest tipus de fauna, es va oferir el passat mes de gener a cobrir aquestes despeses.
D’altra banda, la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya s’ha compromès a ajudar en les despeses de trasllat i altres gestions necessàries per a la reubicació d’aquests animals però, fins a dia d’avui, totes les despeses han estat cobertes per la fundació, i el procés de reubicació ha resultat extremadament difícil pel poc interès i la pèssima coordinació i comunicació entre les diferents administracions i entre els diferents departaments de les mateixes.
De la mateixa manera, no resulta gens fàcil trobar llocs per a grans felins ja que a l’estat no existeixen centres de rescat i recuperació per a aquest tipus de fauna salvatge. Alhora que falten centres, es permet la seva tinença i cria indiscriminada per part de circs, zoològics i fins i tot particulars, i com que els grans felins crien amb facilitat i tant zoològics com circs no solen controlar la seva reproducció, els pocs centres que existeixen estan saturats. Així mateix, pocs centres estan disposats a acollir animals grans i amb problemes físics, com és el cas de Nepal i Bhutan.
El cas d’aquests dos tigres torna a posar de manifest la manca de sortides viables i de centres de rescat per a animals comissats o abandonats i la incoherència de permetre la seva cria lucrativa o per motius especistes sense tenir, alhora, la possibilitat real de reubicar-los al seu hàbitat i ni tan sols d’oferir-los unes condicions de vida digna en santuaris.

182

Aquest dijous s’ha presentat a la Galeria Kavel de l’Eixample de Barcelona un curtmetratge sobre l’elefanta Susi del Zoo d’aquesta ciutat. El treball, el·laborat durant mesos per Eva Vázquez i alguns col·laboradors, ha estat exhibit davant d’una dotzena d’assistents. L’artista pretén mostrar de forma artística la tortuosa vida que ha patit l’elefanta abans i després d’ingressar al Zoo.

Notcia i entrevista a l’autora Eva Vazquez:

 

 

Curmetratge:

 

 

135

Un total de 57 ciutats d’arreu de l’estat espanyol s’han manifestat en contra del maltractament animal i per demanar l’enduriment del Codi Penal pel que respecta als animals de companyia, així com per aconseguir l’adhesió d’Espanya al conveni europeu de protecció d’animals domèstics.

Algunes entitats de defensa dels drets dels animals no han signat el manifest ja que, el conveni europeu contempla, entre altres coses, la possibilitat que les administracions estatals decideixin reduir el número d’animals assilvestrats mitjançant la captura i mort d’aquests.

 

 

El conveni permetria aquestes accions quan l’administració ho consideri inevitable dins del marc de programes de control de malalties i també quan el número d’animals abandonats representi un problema per a l’administració. També deixa clar que ha de ser de forma que no els causi dolor, patiment o angoixa, però no especifica quin és el mètode que permet acabar amb la vida de cap individu per motivacions administratives sense que al individu al qui se li pren la vida li causi angoixa.

A Barcelona, la manifestació ha concentrat prop d’un miler de persones i en el comunicat que s’ha llegit al final de l’acte, les organitzadores han assegurat que cap ciutadà espanyol ha ingressat a presó per un delicte de maltractament animal, destacant que les conductes contra els animals sovint no són denunciades, controlades ni jutjades amb la gravetat que mereixen.

A Madrid, Ruth Toledano ha llegit el manifest final de l’acte destacant el cas d’Schnauzi, el gos que va ser torturat fins la mort pel seu maltractador i que ha estat el detonant de les concentracions i el símbol de repulsa de la societat contra la crueltat cap als animals. La periodista ha definit l’origen del maltractament en la cosificació dels individus d’altres espècies, en la falta d’empatía i compassió i en la manca de respecte al diferent, trets que són comuns a la violència sexista, a la xenofòbia i a l’especisme.

302

Algemesí (València).

Una de les barbàries més violentes de la península on es maltracta un bebé de vedella fins a la mort. El maltractament animal més extrem es produeix davant de la mirada de menors i majors d’edat sense cap tipus d’escrúpols. Les imatges van ser enregistrades per la TVAnimalista durant les festes d’Algemesí de 2010.

 

 

Més informació a becerradesalgemesi.blogspot.com/​
Si voleu les imatges netes contacteu amb la TVA: tvanimalista@gmail.com

LA PLOMA

392
"als q aurien de matar serien als xinesos no als animals" (Comentari a YouTube) Treballar perquè la societat deixi enrere l'especisme requereix estar atents als...

V DE GUST

757
V de Gust de la mà de la cuinera Zaraida Fernández, ens explica en aquesta ocasió com fer un bon gaspatxo amb figues. Ingredients: 2...