Etiquetes Entrades etiquetades amb "granges"

granges

Ángeles Pérez és una activista de Lleida que ens relata en primera persona l’experiència de participar com a voluntària en el “Sin Piel” que organitza cada any l’associació AnimaNaturalis.

Durant més de mitja hora, els i les activistes van estar totalment nues mostrant els seus cossos, passant fred i sent roixades amb sang artificial per representar el que pateixen els animals que són usats per fer abrics de pell, o bé per fer guarniments de pell en abrics sintètics. Ángeles, en acabar l’acte de protesta, demana a tothom que s’impliqui en la lluita pels Drets Animals i no dubta en expressar el seu desitg de participar en la pròxima edició de 2015.

 

 

197

La CIPAC denunciarà als Ajuntaments del Baix Segre que van matar a gossos assilvestrats sense sospesar cap altra solució.

La CIPAC en representació de les 120 entitats adherides ha sol·licitat els serveis de Iuris Animal advocats els qui presentaran una denúncia davant la justícia per incompliment de la llei de protecció animal i la matança indiscriminada dels gossos.
LA CIPAC entén que els Ajuntaments del Baix Segre (Aitona i Seròs) són els responsables de la matança de les ovelles que va tenir lloc fa unes setmanes en el municipi de Seròs suposadament, per una manada de gossos, per deixadesa de les seves funcions i de la seva responsabilitat en la recollida dels animals abandonats dels seus municipis durant anys.

L’alcaldessa d’Aitona i portaveu de CIU a la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, va arribar a afirmar rotundament que no tenia l’obligació de comptar amb un servei de recollida i acolliment d’animals abandonats, admetent que incomplia la llei i denotant un menyspreu absolut cap a l’esforç que realitzen la majoria d’ajuntaments que sí compten amb aquest servei.
També argumenta la comissió d’entitats que la decisió de matar els gossos va ser una mesura innecessària i precipitada, que els animals podien haver estat capturats i portats a un refugi on poguessin ser adoptats per famílies adequades.
Des de Generalitat, Ajuntaments i el Cap dels Agents Rurals a Lleida, han volgut vendre davant els mitjans que els gossos eren molt perillosos i agressius, quan la realitat és que aquests animals fugien dels humans i no havien atacat a cap persona. Com es pot observar en les imatges que corresponen a l’únic gos adult capturat viu, en el moment en que va passar a les mans d’una entitat de protecció animal, es va mostrar dòcil amb els voluntaris i sense manifestar agressivitat en cap moment, tot el contrari. I això tenint en compte que va ser utilitzat d’esquer dins d’una gàbia per intentar capturar als altres gossos durant una setmana, la qual cosa li podria haver-hi traumatitzat enormement.

Són legals les batudes?

La CIPAC dubte de la legalitat d’aquestes batudes autoritzades als caçadors per la Generalitat perque, segons l’Article 19 de la Llei de Protecció Animal de Catalunya “correspon als ajuntaments la captura en viu de gossos, gats i fures assilvestrades per mitjà de la immobilització a distància”. I només “en cas que la captura per immobilització no sigui possible, el departament competent en matèria de medi ambient ha d’autoritzar excepcionalment l’ús d’armes de foc”.
La CIPAC i el bufet d’advocats Iuris Animal estudia denunciar a Medi Natural per emetre una ordre de matar gossos amb armes de foc, en considerar que aquestes resolucions van ser emeses sense la justificació necessària que imposa la llei davant aquests casos excepcionals i amb absoluta falta de rigor i control.

I no deixa de ser sorprenent que s’autoritzi una acció com aquesta en ajuntaments que no disposen de servei de recollida d’animals, ni senten que tinguin la més mínima obligació de tenir-ho.
Les declaracions públiques del coordinador de l’operatiu de les batudes, el cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, tampoc mostren que hi hagi hagut molta voluntat de buscar una solució alternativa, ni tan sol de consultar o demanar assessorament a les entitats protectores
És més, en la batuda van participar, segons la Generalitat: pagesos, caçadors, Mossos d’Esquadra, però cap membre de les entitats de protecció animal encara que havíem ofert la nostra col·laboració.

Nota de premsa de la CIPAC

228

En el segon aniversari de la creació del Santuari Gaia, els seus fundadors han volgut homenatjar el municipi que els acull com a reconeixement per la consideració i estima que els està demostrant.

La celebració s’ha dut a terme al Centre Cívic El Palmàs de Sant Joan de Les Abadesses amb la projecció del reportatge produït per TVAnimalista “Gaia: Històries d’un santuari” seguit d’un aperitiu en una sala d’actes plena a vessar amb l’assistència d’un centenar de persones, majoritàriament veïnes i veïns del poble.

 

 

Durant l’acte Ismael López Doberganes ha agraït el grau d’implicació del veïnat per a tirar endavant el projecte del Santuari i les facilitats que estan oferint els comerços amb productes vegans. Tanmateix els fundadors del Santuari han reconegut la tasca del voluntariat sense la qual seria impossible dur a terme el projecte.

L’Ajuntament considera molt positiva l’existència del Santuari al seu territori, per la projecció exterior que se’n deriva i també a nivell econòmic donat l’increment de visites a la comarca del Ripollès. Igualment part dels comerciants i del veïnat estant incorporant nous productes als seus negocis i adoptant canvis personals en la seva consideració cap als animals.

Durant aquests dos primers anys, el Santuari Gaia ha aconseguit salvar prop de dues-centes vides i esperen poder continuar rescatant animals de la indústria alimentària per la qual cosa necessiten un nou espai on acollir altres refugiats i més voluntariat per atendre’ls.

L’àrdua tasca que es desenvolupa al santuari comença a donar els seus fruits tangibles, més enllà de salvar la vida a individus concrets, aconseguint que moltes persones canviïn la seva consideració moral envers els animals i donant esperança en la lluita per l’alliberament animal.

L’esdeveniment es va tancar amb un pastis sorpresa i l’agraïment del voluntariat per la tasca que es fa des de Gaia pels animals no humans i humans.

212

Després de dur a terme una recerca encoberta de dos anys de durada en granges de conills de l’estat espanyol, l’organització internacional Igualdad Animal ha descobert que nombrosos dissenyadors compren pells obtingudes a base de mètodes cruels i salvatges i llança ara una campanya mundial per instar a aquestes marques a que deixin de vendre peces fabricades en pell.

La campanya es presenta amb el llançament de la pàgina web www.StopModaCruel.org acompanyada d’un vídeo amb imatges inèdites que mostren la brutalitat que s’exerceix en aquestes granges. Al vídeo es recullen declaracions de Francisco Cuberes, responsable de l’adobera Curticub, i de Lidia Nogue, de l’empresa Galaico Catalana, en què manifesten que venen pells de conill a grans marques de moda. La campanya es completa amb la publicació d’una petició per a lliurar a les companyies implicades, entre les quals hi ha Burberry, Dior, Armani, Yves Saint Laurent, Louis Vuitton, Marc Jacobs, i Diane Von Furstenberg.

Els i les investigadores han documentat un maltractament molt estès a les granges, com ara grangers colpejant conills malalts fins a la mort davant dels seus aterrits companys de gàbia. A altres conills esguerrats, malalts o amb greus ferides se’ls deixava sofrir sense proporcionar tractament mèdic.

Aquests animals que són altament sensibles són obligats a viure en petites gàbies amb terres fets a base de barrots de metall dur i no se’ls permet ni un moment de consol durant les seves curtes vides. Quan els conills arriben als dos anys d’edat, se’ls colpeja en el cap o se’ls estampa contra el terra, després se’ls penja i se’ls escorxa.

En ple segle XXI cal que aquestes grans marques de moda es replantegin el patiment que hi ha darrere les peces de pell i apostin per una moda ètica sense crueltat animal.” Va manifestar Javier Moreno, coordinador internacional d’Igualdad Animal

Per Amanda Romero, coordinadora d’Igualdad Animal a Espanya, “volem mostrar a la societat el patiment que hi ha darrere de les peces fetes amb pell i animar la ciutadania a instar aquestes grans marques a que deixin de vendre pells. Tenim al nostre abast alternatives vegetals i sintètiques per vestir-nos sense necessitat de causar dany als animals “.

Igualdad Animal afirma que ha escrit cartes a cada companyia instant-les a que deixin de vendre pells i davant la falta d’una resposta satisfactòria per part d’aquestes companyies ha llançat aquesta campanya que en tan sols tres dies més de 50.000 persones ja han signat la petició.

Més de 50.000 persones en tan sols tres dies han signat la nostra petició demanant a aquestes grans firmes que deixin de vendre pells. Això és un reflex de la sensibilització de la societat i del seu rebuig al fet que en ple segle XXI se segueixi maltractant als animals per fer peces de pell. Esperem que aquestes firmes deixin de donar suport al maltractament animal i apostin per un moda sense crueltat cap als animals. ” Afirmà Moreno.

 

 

Entrevistem al Roger Olmos, un il·lustrador que té publicats més de 50 llibres il·lustrats i té entre d’altres premis tres White Ravens. Ha treballat també en publicitat i televisió. Recentment ha tret el seu llibre més personal “Sin palabras”, amb el suport de FAADA i l’editorial Logos. Roger ens explica com va sorgir la idea de fer aquest llibre i la seva experiència com a il·lustrador i ARTivista pels Drets Animals.

 

 

189

Igualdad Animal denuncia 70 granges de conills espanyoles per violència especista, fruit d’una feina de documentació en el qual investigadors i investigadores de l’organització s’han infiltrat durant dos anys en granges de 14 comunitats.
Han documentat 70 granges, algunes d’elles premiades per la indústria, i 4 escorxadors, i han estat testimonis de greus irregularitats en matèries de benestar animal i higienicosanitàries:

– Grangers que maten els conills estampant-los contra el terra.
– Conills llançats vius als contenidors.
– Animals amb ferides obertes i infeccions sense rebre cap tipus d’atenció veterinària.
– Animals morts en estat de putrefacció dins de les gàbies.
– Agressions entre els conills a causa de les condicions d’amuntegament.
– Una veterinària estampant un conill contra el terra reconeixent que és maltractament animal.

 

 

El gabinet jurídic d’Igualtat Animal ha interposat un total de 72 denúncies per maltractament animal , irregularitats en les condicions de bioseguretat i incompliment de la normativa higiènic sanitària contra 70 granges de conills i 2 escorxadors .

Les sancions a què poden enfrontar els responsables de les explotacions oscil·len entre 60.000 i 1.200.000 euros de multa, de 3 mesos a 1 any de presó i inhabilitació especial per treballar amb animals durant un període d’1 a 3 anys per a les infraccions molt greus. També podria procedir com a mesura accessòria, el tancament o clausura de les instal·lacions.

Igualdad Animal va informar que començava la seva campanya de sensibilització social, considerant que la ciutadania té dret a conèixer les condicions en què es troben els animals, que aquesta informació és d’interès públic i que per això avui a través de les seves plataformes, han presentat un vídeo reportatge en el qual compten amb la col·laboració de l’actor Pablo Puyol.

183

La festa dels «quintos» de l’1 de maig, Los Mayos, a Guadalix de la Sierra s’ha establert com a tradició no oficial la matança d’animals cada any. Durant el mes d’abril gats, gallines i altres animals considerats de granja del poble són segrestats per donar-los mort i després llençar-los en una claveguera de la plaça al costat de l’Ajuntament.

S’ha iniciat una recollida de signatures a través de change.org en la que es sol·licita la prohibició d’aquesta celebració per a evitar la matança.

 

224

Una mica sobre mi, per començar però sense avorrir. Des de ben jove em van fascinar els llibres i els documentals sobre animals ( sí, els ” de la 2 ” ), era una d’aquelles histèriques que els veia tots i -sent passional com sóc -, literalment devorava les pàgines i els minuts de gravació, tremolosa i arrabassada per capsetes que s’obrien a civilitzacions molt moltíssim més interessants que la trista glòria humana, basada en la poesia i en les bombes nuclears, en la música clàssica i la violació de nadons o en la tecnologia automobilística i l’explotació animal. Jo era una persona enamorada de la natura, i ho segueixo sent, a falta d’un model millor dins de l’entorn humà que de moment viu.

Deixo escrit això, obertament en contra de les persones que pretenen que analitzant-ho tot es poden comprendre les coses, les quals realment s’entenen amb el cor, amb els intestins, amb el desig de la vida i de la pau, eines molt més antigues i significatives que un pervers cervell disposat a perdonar la traïdoria i la mesquinesa o institucionalitzar l’assassinat.

Després em vaig dedicar a la fotografia natural, vaig fotografiar molt arquitectures, persones humanes, successos ciutadans… però res superava la devoció amb que captava la bellesa del romaní en flor, el cant de la perdiu, la còpula aèria de l’Anax imperator, el vol del voltor comú… les hores transcorrien entre cants de cigala, vent, calor i mosquits en l’amagatall camuflat on esperava l’arribada de les eminents habitants del sotabosc , de la muntanya, dels prats i els cingles; i aquestes hores es convertien en preludis del moment en què podia caçar i empaquetar en emulsions fotosensibles. Vaig deixar de fotografiar quan vaig saber que Kodak tenia contractes de compra dels ossos de tots els bens del Regne Unit, perquè amb ells es feia la gelatina per als rodets de fotos. Llavors no hi havia tecnologia digital, o deixaves de fotografiar o financiaves la tortura i el genocidi animal. Jo vaig deixar de fotografiar .

Ja amb l’arribada d’una certa qualitat, vaig poder començar a treballar en format virtual, per això ara em dedico molt al vídeo, i segueix apasionant-me, com fa 25 anys, la flor del tusilago i el vol dels voltors. Ara ho enregistro, amb l’ànim de Gregory Colbert i Patrick Rouxel , però sense el seu talent. És important mostrar a la gent la sublim bellesa de la natura, per preservar-la millor . És important documentar els centres d’explotació de no humanes, tant com conservar els arxius visuals del genocidi nazi i stalinista, xinès, mexicà o els de qualsevol de les matances que invariablement totes les polítiques han comès contra els seus pobles, perquè les paraules es perden, es (mal)interpreten i es tergiversen, o simplement no expliquen bé la història , en canvi no hi ha res més eloqüent i fidedigne que la muda mirada d’un xai a punt de convertir-se en cosa / carn, la visió de la vagina infectada d’una gossa de raça en una miserable gàbia de cria, la tristesa criminal d’una nena lligada a una cadira en un orfenat xinès, el cruixit en mil trossos d’un arbre selvàtic talat, el terrible terrible patiment dels óssos lluna amb el fetge exposat per al munyiment de la seva bilis … i milions de casos d’imperdonable obscurantisme que cometem contra les innocents.

Cal enregistrar-ho tot, minuciosament, mostrar perquè la gent es vegi reflectida en les seves pròpies accions o omissions. La bona gent canvia, la mala confirma l’espècie. En la permissió o no de certs crims podem parlar del bé i el mal, que no ens confongui la indiferència ni l’ambigüitat.

Però en aquest text volia parlar dels documentals de la 2 també, i en especial els de National Geographic. Segueixo avui dia veient centenars de pel·lícules, curts, documentals, sobre les civilitzacions i societats no humanes, com de malament ho passen de vegades, el bé que ho passen , i aprecio en gairebé totes elles una certa disneyficació de la realitat , que ajuda indubtablement a mostrar recel ( fins i tot entre les mateixes veganes ) , sobre la vida dels animals no humans. Disneyficació al revés, on se’ns mostra el costat aspre de viure a la natura, com es mostrava la guerra fictícia a “1984” d’Orwell , a fi de que ens sentim a gust en la nostra segura i calenteta societat esclavista

Però la vida dels animals no humans és gloriosa o miserable? , Esgarrifosa o sublim? . Aquests termes sempre els fem servir comparativament a nosaltres mateixes, no només perquè siguem el millor material d’experiment que coneixem (basat en la nostra capacitat de verbalitzar) , sinó perquè som l’únic fefaent que posseïm; oblidant unilateralment que jutgem amb ell , analitzant i sotmetent l’univers al nostre punt de vista, tal com fa la religió.

La vida dels animals no humans està bàsicament protagonitzada per dues actrius: el desig de la vida i el desig de la llibertat, tots dos vinculats pel més fisiològic, el de no patir. En aquests escenaris, els animals no humans tenen molt a ensenyar -gairebé tot pel que aparenta- , ja que les humanes semblem haver oblidat aquestes dues regles universals per al viu i que sent, i que són el desig de seguir estant i de fer-ho per pròpia voluntat, espaial i temporal. Les no humanes en saben de viure i de morir, i en saben d’estar lliures, en aquests tres aspectes es defensen molt millor que nosaltres.

No obstant això aquesta disneyficació de què parlava mostra tendenciosament a les no humanes en diversos moments tràgics de les seves vides i les seves morts, instants que harmonitzen amb l’espectacle mediàtic de constant xoc, mitjançant caces, assassinats, devoraciones, crueltat i violència. Doctrines d’impacte el qual acaba convertint a l’espectadora en objectiu d’un bombardeig d’informació subreptícia i una absurda màquina de demanar MÉS i MILLOR, en una insaciable ninfomaníaca incapaç d’apreciar l’exquisida bellesa d’una simple fulla gronxant a la brisa o d’un ximpanzé dormint. Dormir i bressolar-se, simplement .

Perquè, sent objectives, què en sabem del guepard?, Per exemple, doncs que és el més veloç depredador terrestre , i que quan corre tant és perquè està caçant. Observem que aquest aspecte de la seva vida representa tot just l’u per cent d’ella- i no per plaer, sinó per sobreviure, en contra dels costums humans- , però és el centre d’atenció del seu nom i la seva sapiència entorn a ell , el seu tret distintiu , la seva identitat. La resta de la vida no obstant això ( el 99 per cent ) la dediquen a gratar la panxa al sol, jugar, refregar-se amb els arbres , expel·lir ventositats, dormir com beneïdes, i esternudar o mastegar herbes per purgar-se. Però mostrar això no ven, això no atrau, no vessa sang ni nodreix la idea de la naturalesa ferotge, que és del que s’alimenta la nostra feixista societat: la por.

La por a quelcom desconegut, la por a les altres, la por a la por (la base de la societat proposada per Orwell a 1984) … totes les modalitats de por són ben vistes en una pel·lícula o un llibre que pretengui ser popular. Alimentant les bèsties humaníssimes del capitalisme rentier , del sexisme , del racisme , la xenofòbia, el ageisme , l’homofòbia … La por aixecant maó a maó, murs i checkpoints, tanques i factories-granja , reformes al dret d’interrupció de l’embaràs i temples a qualsevol religió , decrets llei i permisos de caça, la por construint armaments i deutes externs, escorxadors i conflictes armats, fam, pobresa, curses de braus, inmisericordia, omnivorisme, egocentrisme. Por egocentrista perquè odiem a la veïna i competim per la millor porció de la carronya, com ens suggereixen els documentals a l’ús. Por a viure, por a morir, por a la llibertat .

Por a la vida i a la llibertat, aquest podria ser el resum d’aquest text i de la panestructura social, el pànic a la naturalesa és el nostre pànic a estar realment vives i a fer-ho lliurement -amb el respecte per les altres que per definició exigeix​​, si no volem ser tractades com esclaves o mortes- . Reconciliant-nos amb la natura tenim una possibilitat de viure les nostres vides i morir les nostres morts, i el més crucial de tot: de fer-ho amb total control dels nostres desitjos, emocions i decisions, sempre i quan ells no restringeixin les decisions, emocions i desitjos de les altres. Ser i estar, lliurement , fins al moment de la nostra mort .

 

Xavier Bayle, artista plàstic autodidacta en les disciplines de poesia i prosa, dibuix i pintura, fotografia, escultura, instal·lació, vídeo i performance. Artivista per l’alliberament animal i al·lèrgica a qualsevol tipus de discriminació social. Avorrida del sistema pedagògic decideixo anar pel meu compte com a lectora convulsa. Ara viu a Polònia, pràctic permacultura per respecte a la terra ia la Terra, ofereixo productes vegans orgànics i pinto bosses en aquesta línia d’acció. Faig qualsevol cosa que pugui ajudar els animals. Entenc la lluita animalista com autodefensa, una extensió lògica dels drets humans, on totes les individues necessitem drets fonamentals a vida, llibertat i integritat, incloent-hi prioritàriament el medi ambient on exercir-les. El sentit de la meva vida?: Contemplar la migració de les aus, comptar tots els fulls d’herba i les ones del mar, vigilar que plogui cap avall i recollir nous i bolets.

215

Nova recerca d’Igualtat Animal revela impactants imatges de granges i escorxadors de xais a Itàlia. La presentació d’aquesta investigació coincideix amb l’època de la Pasqua, on és tradicional el consum d’aquests animals.

Els i les investigadores han documentat dues granges de xais a Lazio i dos escorxadors de Lombardia, Brescia . Han enregistrat imatges en què es veuen bens sent degollats sense atordiment previ i les condicions en què es troben en les granges. El vídeo també inclou imatges del moment en què els xais són pesats per portar-los a l’escorxador, en el qual pateixen terriblement causa de l’estrès i la brusquedat amb què es realitza aquest procés, arribant fins i tot a fracturar-se algunes extremitats.

El vídeo de la investigació compta amb la narració i suport de l’actriu italiana Claudia Zanella i forma part de la campanya “Salva un Anyell ” que l’organització va iniciar l’any passat aconseguint que durant la Pasqua es reduís el consum de xai un 40%, el que va suposar un descens en la venda d’aproximadament 320.000 bens segons apunta Igualtat Animal . Durant la Pasqua es calcula que són matats 800.000 xais i 3.000.000 durant tot l’any.

 

 

LA PLOMA

392
"als q aurien de matar serien als xinesos no als animals" (Comentari a YouTube) Treballar perquè la societat deixi enrere l'especisme requereix estar atents als...

V DE GUST

384
Segon programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...