Etiquetes Entrades etiquetades amb "gatos"

gatos

0 23

La Jornada tindrà lloc el proper 11 d’abril i comptarà amb diverses conferències. L’acte clourà amb una taula rodona on participaran candidates i candidats a l’alcaldia dels diferents partits polítics de la ciutat de Tarragona.

L’Associació Grup Acollides i Adopcions d’Animals (GAIA Tarragona) organitza per primera vegada a Tarragona una Jornada sobre Polítiques Públiques de Protecció Animal. L’acte, que compta amb la col·laboració de l’Associació Libera!, la Diputació de Tarragona, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona, té programada la participació de veterinaris de GEMFE (Grupo de Estudio de Medicina Felina), Plataforma GATERA (BCN) i la secció de dret animal del Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona. L’objectiu de la jornada és debatre sobre la situació actual de les polítiques que s’apliquen en matèria de protecció animal i avançar, entre d’altres temes, en el nou model de gestió de les colònies felines a Tarragona.

A més, tindrà lloc una taula rodona amb candidates, candidats i representants dels diferents partits polítics. Sota el nom “Quines polítiques públiques de protecció animal necessita Tarragona?” els diferents partits explicaran quin és el seu posicionament al respecte i què inclouen en els seus programes sobre aquesta matèria.

La Jornada, que començarà a les 10:00 hores del dissabte i s’allargarà fins a les 15:00 hores, tindrà lloc a la Sala d’Actes del Museu Nacional d’Art Modern de Tarragona.

GAIA Tarragona, juntament amb Tarraco Gats, ha impulsat un nou model de gestió de les colònies de gats de la ciutat de Tarragona que es troba en la seva primera fase. “Per continuar desenvolupant aquest model, cal un recolzament actiu i ampli de l’admininstració. La manera que s’ha demostrat més eficaç per establir-ne un control, és l’esterilització. L’objectiu és promoure la gestió de colònies d’una manera eficient, que faci possible la convivència de gats i persones, basant la seva estratègia en el control de la natalitat, i aplicant la filosofía d’esterilitzar per no sacrificar” manifesten des de l’associació.

0 44

Aquest dimarts 3 de març va començar la 4a Campanya d’identificació i esterilització d’animals considerats de companyia a preus promocionals “Sóc Responsable”. La campanya estarà en marxa fins el 30 de maig i ja inclou més de 180 centres veterinaris adherits a tot Catalunya.

 

 

La campanya, promoguda per FAADA, està oberta a totes les persones responsables de gossos, gats i fures de Catalunya. Només cal apuntar-se al seu lloc web per a beneficiar-se dels preus promocionals. “Sóc Responsable” va néixer fa 4 anys amb la voluntat de conscienciar la població sobre la necessitat d’identificar i de controlar la natalitat de gossos, gats i fures. Enguany s’està duent a terme una prova pilot a la comunitat de Madrid on participen sis centres veterinaris adherits a la campanya.

0 9

El titular d’aquest escrit respon a l’afirmació que va realitzar una informant(1), Aitana, quan vaig iniciar un treball de recerca etnogràfica(2) fa un temps. La contundència d’aquesta frase, vinculada amb la tinença de 36 gates i gats repartits en dos pisos d’uns 20 metres quadrats cadascun, va ser l’espurna que em va dur a interessar-me per desenvolupar una indagació fonamentada en el que es coneix com “Animal hoarding” o acumulació d’animals.

Durant 2013 i 2014 vaig tenir ocasió de conèixer algunes investigacions publicades sobre aquesta qüestió, realitzades en el context europeu i nord-americà però, en lloc de qualificar de malaltes a les persones que acumulen animals, com apuntaven els documents que vaig consultar, vaig voler entendre aspectes del fenomen i per això em vaig centrar en etnografiar diferents casos, seguint el sistema de “bola de neu”. Això és, una informant em va facilitar conèixer a una altra i així successivament fins que vaig aconseguir un total de 9 casos repartits entre la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

La idea d’exposar aquí algunes dades de la meva recerca és per aportar informació sobre una manera de estimar els animals que condueix a recollir del carrer, o de l’espai públic en general, que és quan aquests animals presenten una situació força deplorable (malalts, ferits, maltractats, desnodrits, etc.) i tancar-los en l’àmbit domèstic, esgrimint arguments que se centren en la protecció, cura, atenció, esterilització, adopció, empatia o qualssevol altre terme que signifiqui ajudar a l’Altre(3). En cap cas pretenc jutjar a les meves generoses informants, encara que sí pugui plantejar una sèrie d’interrogants que no han estat plenament respostes per la investigació encara inconclusa.

Començo, doncs, parlant de l’amor perquè és la paraula que utilitzen totes les informants per referir-se a la seva vinculació amb els altres animals i es converteix, així, en l’eix del discurs que presentaré. L’amor és un sentiment que mostra un ésser cap a un altre i que s’expressa en sentir-se complaguda amb allò que és bo per a aquest ésser i amb la pena i el disgust quan el que esdevé és dolent. També, s’experimenta i manifesta amor cap altre ésser en desitjar la seva companyia, conèixer-lo, comprendre’l i, sobretot, respectar-lo. El terme amor es transforma en altres que podrien ser sinònims com estimar o afecte, que s’apliquen en escenaris quotidians i familiars com el sentir afecte per aquest animal convivent o de família que ens acompanya o estimar un familiar. Aquí estimar o afecte són paraules intercanviables, podent aplicar-les indistintament a un animal humà o als altres animals. Lola, que té 23 gats al seu pis de 55 metres quadrats, ho explica dient que:

“... Jo els estimo tant però, tant, tant, als meus gatets que amb ells em sento que ja no sóc en aquest món … sóc en un altre món millor, que hi ha pau, amor, felicitat i ¿sap el que m’agradaria? No haver de sortir al carrer mai més! I quedar-me amb els meus gats en un espai que tingués jo ample i a gust i s ‘acabat la història! … no vull res  més del món, tot és mentida … no hi ha més veritat que ells, ells són autèntics, els estimo, són veritables i em donen el seu afecte, la resta tot és una mentida … està comprobat …

L’amor és un afecte que sempre es troba en formació, ja que s’acostuma a estimar a algú en diferents moments de la vida. Amor és també cultura perquè és capaç de reconèixer i apreciar l’Altre com igual i diferent alhora. Sense amor, la vida dels animals, humans o no, no es desenvoluparia com a vida plena sinó com la que correspon a éssers marginals que estimen malament. La diferència especista entre ésser humà-animals, que és excusa per al desamor, esdevé per això mateix en paradigma dels sentiments humans en general. Des d’aquest model especista es podria afirmar que no permet l’amor en plenitud perquè estableix un posicionament asimètric, de desigualtat entre l’ésser humà i els altres animals i situa l’amor, si n’hi ha, com vergonyós, sense prestigi, tímid i feble. Sobre aquest menyspreu cap a l’amor que manifesten algunes persones, Lurdes comenta:

… M’amago, no dic que tinc als meus gats [28 gats al seu pis de 40 metres quadrats] perquè ja m’han insultat bastant. Fa uns anys el parlava amb les meves veïnes perquè m’ajudessin a mantenir-los, i no ho feien, però sí llançaven als quatre vents que els tenia … bé, llavors tenia 33 que algun se’m va morir de vell, i em volien denunciar i em deien que els maltractava, que els drogava i coses molt molt dures però això jo mai ho vaig fer perquè els meus gats són la meva vida … els animals són els meus iguals sense diferències i això la gent no ho entén …

Hi ha persones que poden no estimar als seus congèneres, sinó simplement suportar-los, perquè estan condemnades a viure en la mateixa societat, sigui aquesta quina sigui, i, no obstant això, poden tenir profundes relacions amb els altres animals l’afecte dels quals valoren en extrem. Un amor que els nodreix i encoratja a cada instant que comparteixen amb aquests altres animals, sigui personalment (al seu domicili, convivint amb un nombre significatiu de gats, per exemple) o virtualment (amb l’enorme quantitat de fotos i vídeos que tenen als seus telèfons mòbils i els seus ordinadors). Idea que s’expressa clara i contundentment en la narració de diverses informants que insisteixen que estimen els altres animals, per sobre, fins i tot, de l’amor que els inspiren els seus propis descendents. D’aquesta manera ho expressa Rubi (4), que té 31 gats en el seu habitatge de 45 metres quadrats:

… És com si la seva ànima [dels gats] i la meva es fonguessin i ja per l’eternitat. És una mica més gran … fixa’t jo he tingut 3 fills, tinc néts, tinc besnéts i jo no he sentit mai aquesta unió tan gran … és una cosa … home jo estimo molt als meus fills i als meus néts i a tots … però és que com ells [els gats] són tan innocents, tan purs, tan especials …

Hi ha també persones que es guanyen l’amor dels altres animals a través d’un esforç continuat per acollir-los, cuidar-los, observar-los, defensar-los, en definitiva, per conèixer i interessar-se per aquests altres que són socialment convertits en inferiors. La seva preocupació és conèixer en temps gairebé real què li passa als animals, a través de les xarxes socials, i intentar pal·liar les desgràcies a través d’acollir-los, atendre’ls i proporcionar-los una llar. El qüestionament sorgeix quan es tracta d’animals que viuen en condicions d’amuntegament perquè l’espai i les possibilitats de qui els acull no respon a les necessitats d’aquests animals. En aquest cas, expliquen les informants, el concepte és salvar els animals de mals majors que els amenacen en l’àmbit públic. Això manifesta Montse:

“... no paro de mirar al Facebook per saber què passa amb gossos de les protectores i d’on sigui, perquè això és un no viure ¡és que veus cada cas que no pots suportar! Jo als meus [té 15 gossos gairebé tots mestissos, tots adoptats, en una planta baixa de 60 metres quadrats on viu] els voldria tenir en un lloc gran de 100 i escaig metres amb terrassa, o a la muntanya, en una casa amb habitacions grans on els pugui tenir en condicions bé … però sense diners no puc fer res. Em deixo la pensió amb ells i ja no arribo a més però els salvo de que els matin … i clar com cada dia apareixen tants en el “face” doncs també tinc 3 [gossos] en acollida …

A partir de la meva recerca, l’amor al qual em refereixo pren bàsicament una direcció que transcorre entre les dones(5) i els altres animals, de manera que dos tipus d’éssers considerats inferiors(6) es troben en un sentiment que els vincula extraordinàriament. De forma conscient o no, el percebin les dones o no, les van ensenyar a estimar d’una determinada manera. Van ser enculturadas perquè desenvolupessin amb èxit la seva tasca: socialitzar la seva prole. I aquest tipus d’amor, socialment repetit com amor maternal, és el que atorguen als altres animals les informants conegudes. Antropomorfitzen a gats i gossos(7), com si fossin les seves filles i fills, i ho fan perquè els resulta necessari per poder descriure el que li passa als animals, de manera que sigui comprensible tant per a elles mateixes com perquè, els animals humans, entenguin per què acumulen animals en els seus domicilis. Pel que fa a antropomorfitzar, Pepi, que té 22 gats al seu pis de 40 metres quadrats, el vincula a la seva experiència de maternitat:

… Quan vaig parir al meu fill era un miracle, no? Estàs esperant 9 mesos i quan en surt una criatureta i veus que tens unes manetes, uns didets, uns peus que no li falti un dit, a veure, ai déu meu que estigui sa de la ment! llavors te’l donen petit, aixines i és semblant a quan et donen un gatet, saps? Que li mires i ¡ai déu meu, a veure si està bé, a veure si no li han
fet mal! doncs és igual, saps? … quan em van donar el Nino [un gat] dient-me pren-t’ho, emporta-te’l, em va recordar de quan m’havien donat als meus fills… això és el més diví que hi ha… sobretot que sàpiga el món sencer que adoro als gats perquè són com fills meus, els tracto millor que els meus fills perquè com no em poden dir el que els passa i com jo tampoc entenc quan miolen doncs els miro com mirava els meus fills … però sí els entenc sí perquè els miro i veig les seves carones, les seves cuetes, com em demanen, com m’estimen! …

En el treballar amb i per amor que desenvolupen les informants, apareix la idea de què és la salut animal. Les narracions recopilades refereixen que salut és quan l’animal està bé: sa, alimentat, fora de perill dels humans i dels gossos -en el cas de gats- i quan el seu comportament és normal. Derivat dels relats de les informants resulta que la feina que realitzen, aquest treballar amb i per amor, equival al plaer amb el qual s’executa una obra que es considera indispensable per evitar el sofriment i la mort violenta d’éssers la veu social dels quals és només perceptible a través de la representació exercida per persones, en aquesta investigació bàsicament dones, que com mares corregeixen amb amor una part de la barbàrie que té lloc a la societat contra els altres animals. Roser assegura que les seves gates i gats, 47 en total, estan ben sans i contents:

… Ja els veus, així de xulos i sans són i mira què pèl tenen … la Moni [una gata] no està molt fina perquè té 15 anys i és velleta però es conserva molt bé, encara juga amb les seves filles que són gairebé tan majors com ella i aquí estan totes al sol ¡els agrada tant el sol! …

moltes vegades ho he parlat i ho he pensat, què hagués estat de les meves gates i gats si no els hagués portat a casa? Morts, estarien tots morts segur … sí, sé que són molts en aquest pis que té 75 metres quadrats, “m’eslomo” cada dia netejant, amb el veterinari que me’ls porta i les despeses que m’ocasionen però, quan penso en la seva sort de no estar amb mi, doncs penso que el que faig és d’allò més normal perquè ja t’he dit que estimo als animals …

Respecte a la salut dels animals, Pep assegura que si té 30 gats, en el seu habitatge de 50 metres quadrats, és perquè se’ls ha anat trobant en diferents situacions i no ha pogut evitar emportar-se’ls a casa abans que deixar-los al carrer en condicions infrahumanes:

… És terrible cuidar tants gats, un esforç dur de suportar cada dia, cada dia, però d’altra banda em fa alegria veure com estan, que podrien estar molt millor? però és que jo no tinc més casa que aquesta i faig el que puc. Quan algun emmalalteix vaig a la veterinària que em fa un preu i em cobra 90 euros per esterilitzar les gates i trec els diners d’on sigui, però tu els has vist, tots sans, tots vius! No creus que estan millor aquí tal com estan que al carrer? Aquí els cuido, els estimo, els tinc. Per a mi això és el millor tot i l’esforç …

Contrastant el discurs de les informants amb la convenció social, respecte a què és la salut animal, sabem que la comunitat científica ha tractat la qüestió durant temps, sobretot perquè no hi ha una definició universal i ajustada del que és aquesta salut. S’acorda, segons la World Organization of Animal Health, 2010, que un animal està en bon estat de salut si, com demostra l’evidència científica està sa, còmode, ben alimentat, fora de perill, pot expressar el seu comportament innat i no pateix situacions desagradables com por, dolor, angoixa, etc. Des d’aquesta perspectiva, comencem a observar aspectes rellevants que aparentment xoquen amb la idea d’amor que hem estat retratant.

Si les informants es refereixen a aquest “amor tan gran que no es pot explicar”, perquè manifesten que neix, precisament, a partir de l’existència del propi animal, crec que és imprescindible plantejar algunes qüestions de gran calat, per exemple: L’espai d’habitatges que oscil·len entre els 20 i els 75 metres quadrats, és possible atendre les necessitats dels animals que he anat especificant en cada cas? Malgrat que els testimonis es basen en l’amor pels altres animals, no és aquest sentiment en si mateix contradictori, atès que els animals s’han de veure sotmesos a unes condicions d’enclaustrament i amuntegament difícils de suportar? És suficient estimar als animals, tal com ho expliquen les informants, per justificar l’acumulació d’aquests? O basar-se en el concepte de salvar-los de mals majors, de morir, de ser torturats, etc., per mantenir-los concentrats en habitatges, en alguna cosa similars a presons, on els animals han de transitar les seves vides?

Maru, que comparteix la seva vida amb 36 gats en un pis de 55 metres quadrats, afirma que sempre és millor compartir poc espai(8) però segur, que estar al carrer a mercè del pitjor, que són, segons ella, els animals humans:

“... per al meu enteniment el millor és tenir-los aquí, encara que visquin com viuen, que a mi m’agradaria tenir un pis gran i que poguessin córrer però això és petit i és tot el que tinc … ells [els seus gats] estan molt bé perquè mengen, tenen la seva aigua i la seva terra. Si es posen malalts ve una noia que és veterinària i em cobra poc. Si embruten, netejo i apa! … Si el que jo he vist al carrer amb els pobres gats, bé amb els animals perquè tots reben, però els gats més, és que com aquí no estaran al carrer, no, perquè jo els estimo molt, són els meus gats i si pogués tenir més, més que tindria, però és que ja no hi caben ... “

En el cas dels gats, els domicilis que vaig visitar presentaven diferents nivells de neteja: des de pisos en condicions de salubritat lamentables a causa de l’edat de la persona que acumula animals i a les seves dificultats per mantenir el lloc en condicions higièniques saludables (olor característica dels gats i acumulació de pèl que “inundaven” l’escala de l’edifici, en l’habitatge: habitacions, cuines, lavabos, etc., presentaven un desordre i un grau de brutícia evidents, etc.) fins habitatges on la neteja i el mirament eren la norma, malgrat els molts gats o gossos que les habitaven.

A través de l’etnografia observo que, pel que fa als gats, la convivència forçosa d’aquests animals en espais reduïts, provoca situacions d’enfrontament (esgarrapades, mossegades, persecucions i xocs amb i contra els altres gats i contra els objectes que estan disposats en aquest mateix espai); situacions d’estrès evident (“pelat” de panxes i ventres per la constant i compulsiva neteja de la zona que acaba eliminant el pèl i provocant èczemes i ferides; llepat repetit de ferides amb la qual cosa aquestes no acaben de cicatritzar i s’infecten de nou); situacions de por (aconseguir l’espai més alt i més allunyat dels altres gats que amenacen amb atacar per qüestió de territorialitat minsa; transcurs d’hores en la mateixa posició per por als altres gats), situacions de mal comportament innat (impossibilitat de córrer en espais tan reduïts amb la qual cosa els gats no poden més que circular o donar voltes en espais molt reduïts i “obligatòriament” dormisquejar tot el temps), situacions d’indefensió (no poden escapar del gat que els amenaça i reben les urpades sense poder escapar-se perquè l’espai no permet la retirada o fugida).

El mateix, en condicions similars de compartir espai territorial en l’àmbit d’un habitatge reduït, esdevé en el cas dels gossos, amb una convivència bastant disciplinada donat el nombre d’animals però amb un deambular nerviós i repetitiu en aquest espai reduït en el qual habiten i amb una demanda constant d’atenció. Petició que aconsegueix alterar el ritme de les entrevistes perquè diversos gossos emeten lladrucs, en to esmorteït però constant, o s’abalancen repetidament sobre mi volent jugar o ser acariciats. Gossos que, a més, presenten la particularitat que cal portar-los a l’espai públic quotidianament i Montse, la informant, en tenir 15 gossos al seu domicili i un nombre variable en acollida, explica:

… No puc treure’ls a tots cada dia així que surten un dia sí i un altre no… però han après que quan no surten fan les seves coses al balcó… de vegades li demano al fill d’una veïna que me’ls tregui i li dono uns euros per la feina però, és clar, això és pagar més i, si és a final de mes, doncs imagina’t que estic a dues veles…

Com he dit a l’inici, publicant dades de la meva investigació no pretenc qüestionar la tasca de les persones que acumulen animals sinó, en tot cas, posar de manifest la dificultat per decidir el que és millor per als altres animals davant d’aquest tipus de situacions i, d’altra banda, m’agradaria provocar un debat que serveixi per desembullar la qüestió i trobar una manera de que els que amunteguen animals i els que ens sorprenem i disgustem pel fet, puguem arribar a comprendre’ns i a estudiar la millor manera de defensar als altres animals que són el cordó umbilical que ens uneix en aquest escenari.

 

———————–

(1) Un o una informant és la persona que facilita informació sobre un tema que és objecte d’estudi, mitjançant la narració de successos a través d’entrevistes pautades.

(2) L’etnografia és una forma d’investigació social que es realitza, fonamentalment, a través d’observar a les persones i el que fan, de manera propera i personal, a fi de descobrir la perspectiva o punt de vista del o de la informant. L’etnògrafa participa de la vida quotidiana de la gent durant un període de temps, observant, escoltant, preguntant, estudiant documents vinculats amb l’objectiu de la seva recerca, elaborant hipòtesis i actuant d’acord amb elles. En definitiva, recopilant dades que aportin coneixement sobre el tema que afecta a la investigació.

(3) L’Alteritat és alternar o modificar la perspectiva pròpia per la de l’Altre, respectant i considerant el seu punt de vista. El que en Antropologia s’anomena “Un altre divers”. És des d’aquesta posició a la qual faig referència, quan explico que les informants volen ajudar els altres animals.

(4) Tots els noms i dades identificatives han estat modificats a fi de preservar l’anonimat de les informants.

(5) Dels 9 casos coneguts, 8 corresponen a dones i un a un home. Totes eren d’edats i condicions socioeconòmiques diferents que transcorrien des de la pobresa quasi absoluta (demanar almoina al carrer) a tenir un nivell de vida de persona jubilada “acomodada”.

(6) Podem convenir que, tot i els canvis socioeconòmics registrats, les dones continuen tenint una categoria social d’inferioritat que es fa visible en qüestions de divers calat com: desigual salari per igual treball; acomiadaments o problemes laborals per maternitat; violència de gènere; discriminació positiva, etc.

(7) En la investigació que explico, els casos coneguts consisteixen en l’acumulació de gats i/o gossos, possiblement pel fet que aquests són els animals més freqüents en l’àmbit urbà. La majoria de les informants amunteguen gats en espais molt reduïts juntament amb algun gos i, en un cas, es tracta d’una informant que només té gossos.

(8) Totes les informants esmenten l’escassetat d’espai dels seus habitatges com a obstacle per oferir més gran confort als animals que acumulen.

 

Antropòloga, activista pels drets dels animals, feminista, vegana, heterodisident. Acompanyo i comparteixen la meva vida 3 gates meravelloses. Fundadora d’Antropologia de la vida animal. Grup d’estudis de etnozoologia. Professora universitària: explico a generacions de joves qui són els altres animals amb l’esperança que un dia canviï la consideració cap als animals no humans.

0 1

El passat 6 de desembre, Madrid va acollir la campanya No regalis abandonament. Una iniciativa del grup animalista Alba Kids for Animals en col·laboració amb la FAPAM (Federació d’Associacions Protectores i de Defensa Animal de la Comunitat de Madrid). Una campanya que pretén conscienciar la població i evitar la compra i abandonament d’animals no humans.

L’acte es va realitzar a la Plaça Vázquez de Mella i va comptar amb la presència de més de 50 persones, entre elles el model italià Valerio Pino i la periodista Ruth Toledano. “ Crec que hauríem d’actuar perquè canviï la forma de veure els animals ” va afirmar Valerio. Més de 250.000 gossos i gats són abandonats a l’any a tot el país, segons Norma Fierro, Coordinadora de la Campanya No regalis abandonament. Pitjor encara, s’estima que un alt percentatge d’aquests abandonaments són causa de les compres compulsives de Nadal: “ el més bonic que té la nostra campanya és que són les pròpies nenes les que els diuen a altres que reflexionin, que no regalin animals com joguines sinó que els animals són éssers vius “.

La FAPAM ha tingut el suport d’un vídeo que s’ha fet viral a les xarxes socials: No compris, adopta. Un curtmetratge dirigit i escrit pel nominat al Goya, Miguel Romero. “ Equiparem l’abandonament d’un gos amb l’abandonament d’una nena i el posterior atropellament d’ambdós per comparar i posar al mateix nivell els dos dolors, la mateixa desesperació, la mateixa desesperança a la carretera i la mateixa innocència que tots dos éssers no sabrien què fer per salvar la vida en aquesta situació i probablement acabarien mortes en el fred asfalt de la carretera ” exposa Romero. Malgrat ser tot un èxit en visualitzacions, afirma, encara queda molt per fer.

A Itàlia, com a Catalunya, no hi ha el sacrifici d’animals en gosseres. Allà estem una mica més avançats i tenim més lleis que a Espanya. Catalunya, per sort, està un pas per davant ” va declarar Valerio Pino. Això és una cosa que es demana des de diferents protectores d’animals, que busquen una legislació en contra del maltractament animal a nivell estatal i no regional. Segons Norma Fierro “ a Espanya s’abandona tant perquè tenim molt poca consciència que l’animal no és un objecte. El problema rau aquí, que els consumim com si fossin joguines. Som el país d’Europa amb la xifra d’abandonament més alta “.

Malgrat que la campanya no farà més actes, la FAPAM pretén seguir recordant que no es regali abandonament aquest Nadal. “ Sempre es pot adoptar o apadrinar a un animal. Fins que els refugis de protecció animal no estiguin buits, això una vergonya nacional “.

Aquesta campanya nadalenca se suma a les realitzades per més organitzacions, com la d’AnimaNaturalis que proposa una protesta dissabte que ve a les 12 davant del Corte Inglés del carrer Preciados, Madrid.

TVAnimalista Madrid

 
Corto No compres, adopta

 

 
Rap de ALBA Kids for Animals

 

 

0 3

Dimarts passat es va començar a desmantellar el CD Aviació de Madrid. La joventut i ciutadania del barri de Cuatro Vientos havia protestat en contra de la decisió de l’Ajuntament de Madrid, que vol convertir el centre esportiu en un bloc d’apartaments. Lluny de les moltes pèrdues materials, la zona derruïda alberga a més de 20 gats, alguns d’ells es creuen sepultats entre la runa.

Els gats eren a la zona de la cafeteria amb sorrals, llits i menjar“, comenta Rocío Fernández. Com ella, moltes persones voluntàries es van congregar al carrer Muntadas per salvar el major nombre de gats possibles. “Vam posar els avisos a Facebook i va començar a venir gent, particulars que no venien en nom de les protectores. Quan van arribar no hi havia absolutament res organitzat. Fins que no va arribar Arantxa -Advocada de la Societat Protectora d’Animals i Plantes (SPAP) – va ser una mica descontrol: tothom volent ajudar sense saber com ” afirma Teresa Nin, presidenta de Madrid Felina. En poques hores tot es va organitzar correctament i, tot i que en un primer moment no es permetia entrar a cap persona animalista, després els agents de seguretat van establir hores per deixar i recollir gàbies trampa.

Encara que té més de 500 gats al seu càrrec, Madrid Felina va estar present en el salvament. L’Associació ALBA també, acompanyades de la SPAP. Tot i la saturació de vides felines que acollir, “quan hi ha avisos d’aquest tipus t’intentes mobilitzar al màxim en la mesura de les teves possibilitats“, comenta Teresa. Fran Díaz, un altre voluntari, recalca el temor que hagin ferits als que no puguin socórrer: “creiem que sota aquesta runa hi ha animals amb vida, però no ho sabem amb certesa perquè no ens deixen aixecar el derruït. Hem vist alguns coixos, alguns amb cops i l’últim bebè que han agafat l’han portat al veterinari amb una contusió al musell “. Des de Madrid Felina es tem que les víctimes mortals siguin en la seva majoria cadells, ja que han aconseguit agafar menys de 5 enfront dels més de 20 adults.

Tres gossos que romanien en el recinte també s’han vist afectats. Ells, familiars del propietari del club, van ser capturats i traslladats a la gossera La Fortuna, on activistes intenten evitar els assassinats i aconseguir el seu alliberament. El Sevemur, enviat per Pryconsa, no ha recollit més animals no humans ja que el personal de seguretat ha entès que les úniques persones capaces d’acollir són les protectores allí presents. “Els van deixar entrar una vegada i no més. Els obrers són molt amables i el personal de seguretat està ara col·laborant. De fet, un treballador de seguretat va agafar un gat amb la mà i aquest li va esgarrapar, però ens estan ajudant bastant “diu Fran. Rocio afegeix que “el gat que va agafar el vigilant, que es queda Madrid Felina, ens el va donar el senyor, un noi es va oferir a transportar-lo, una altra noia es va oferir a acollir a casa seva i jo he anat al dia següent a recollir-lo. Amb 4 o 5 persones s’ha anat gestionant així cada cas. Per al que podia haver estat tot això, el resultat no ha estat malament “.

A uns quilòmetres de Cuatro Vientos, les xarxes socials cridaven l’atenció a un altre focus d’actuació: Pozuelo de Alarcón. Allí estaven Marisa Cabrelles i la seva filla, dues persones que amb l’ajuda de la SPAP i l’Associació de Protecció Felina han aconseguit mantenir 4 colònies de gats en total llibertat. Sana i lliure, una d’aquestes colònies ha hagut de traslladada a una altra zona: “de la nit al dia ens hem assabentat que l’Ajuntament de Pozuelo ha disposat la demolició de les cases antigues en què es refugien els gats. Ho hem descobert ahir a la nit i des de llavors estem intentant entrar a les cases, netejar les estances i tancar les portes de manera que cap gat quedi atrapat “. Marisa i el voluntariat van tenir la total col·laboració de la policia, a més d’un temps extra a causa del retard de la demolició per un dia a causa de la pluja: “aquí no s’ha comès massacre alguna, no hem de denunciar la mala gestió de ningú , simplement això és el resultat de gent que abandona gats al carrer i mira a una altra banda quan veu un gat ferit, gent que pensa que els gats són una plaga. Això és un tema cultural: com les persones veuen els animals, i no m’estic referint només als gats “.

TVAnimalista Madrid

 

 
 

videos: Alas para volar | YouTube

 

0 6

L’any 1998 a Catalunya es va implantar l’obligació d’identificar mitjançant un microxip homologat a tots els gossos i gats. Fins fa poc les dades dels animals i dels i les seves responsables eren en una base de dades privada propietat del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya coneguda con AIAC. Actualment la Generalitat de Catalunya ja disposa del seu propi registre, l’ANICOM, que és obligatori per llei, gratuït i públic.

 

 

0 1

La festa dels «quintos» de l’1 de maig, Los Mayos, a Guadalix de la Sierra s’ha establert com a tradició no oficial la matança d’animals cada any. Durant el mes d’abril gats, gallines i altres animals considerats de granja del poble són segrestats per donar-los mort i després llençar-los en una claveguera de la plaça al costat de l’Ajuntament.

S’ha iniciat una recollida de signatures a través de change.org en la que es sol·licita la prohibició d’aquesta celebració per a evitar la matança.

 

0 5

Xerrada de Jordi Ferrés i Carles Gomà, especialistes en gats i gossos respectivament. Ens parlen de les necessitats, dels cadells, l’agressivitat, els falsos mites, la convivència amb gossos i gats, i de multitud d’aspectes que té el fet de conviure amb aquests animals no humans.
Jordi Ferrés és educador de gats, amant dels animals i dedica part del seu temps lliure a ajudar els gats amb problemes i les seves famílies i que ha col·laborat amb entitats internacionals com The Cat Survival Trust (Anglaterra) o The Tsitsikamma Wolf Sanctuary. I el Carles Gomà és fundador de Gossos en Positiu, des d’on ofereix educació canina a domicili i col·labora amb protectores i entitats ajudant els gossos adoptats a integrar-se a la nova llar.

 

 

El programa va ser organitzat i enregistrat per la TVAnimalista a la Biblioteca del Vapor Vell de Sants (Barcelona).

0 2

El passat dissabte 16 novembre 2013 a l’Ateneu Barcelonès es va celebrar la 5a edició del Seminari Felí organitzat per l’associació “Plataforma Gatera”. Aquest any es pretenia conèixer les realitats de 5 països europeus, amb ponents que van venir d’Itàlia, Bèlgica, Portugal, Àustria i França. Les protagonistes de les Jornades van compartir estratègies i experiències. El seminari es va iniciar amb la intervenció del regidor de Presidència i Territori de l’Ajuntament de Barcelona, ​​Jordi Martí i Galbis.

 

“Explorant la vida dels gats urbans”

Eugenia Natoli, va obrir la jornada aportant arguments amb rigor científic i va destacar alguns dels punts comuns que les altres representants van confirmar: els programes de captura, esterilització i retorn (CER-TNR) són els únics ètica i econòmicament eficaces.

 

  

“La gestió de la superpoblació felina a Bèlgica”

La representant de la Feline Welfare Foundation, Wendy Kerselaers va explicar la deficient regulació belga respecte dels animals errants i va mostrar les seves iniciatives per treballar, tant amb l’administració com amb la població en general, fins a aconseguir un decreixement del
nombre de gats que arriben als refugis.

 

  

“Posicionamient de Gemfe sobre colònies felines urbanes”

El veterinari, membre de GEMFE-AVEPA, Salvador Cervantes va presentar el posicionament de GEMFE sobre la gestió de colònies. Aquest document, d’accés públic i gratuït, està sustentat tant en la medicina basada en l’evidència com en la funció social que han d’assumir les i els veterinaris.

 

  

Taula Rodona: “Com gestionar el problema de la superpoblació felina a Europa de forma ètica?”

En iniciar la taula rodona la representant portuguesa, Maria Pinto, presidenta d’Animais de Rua, va explicar quines estratègies s’han d’adoptar per aconseguir l’adhesió d’administracions i la ciutadania a l’hora de dur a terme la protecció d’aquests. A Portugal han de sortejar una llei desfavorable i treballar per transformar aquesta realitat de manera empàtica, tranquil·la, racional i flexible.

La zoòloga Nadja Ziegler treballa per l’administració municipal vienesa on la llei austríaca de 2005 passa per ser la més proteccionista de les promulgades. A Vienna es van establir estratègies d’avaluació de materials i metodologies que han derivat en millores importants en tots els àmbits. Per acabar la representant de França, Lynn Stone va explicar el seu treball en l’associació Xats du Quercy i la manca de protecció legal que els gats errants tenen al país gal.

 

 

3 5

La nostra societat reconeix el patiment d’un animal darrera dels barrots d’una protectora, però no així en la vitrina d’una botiga. I no obstant això, la gran majoria d’aquests animals passen per un terrible circuit comercial.

La denúncia contra la cadena de venda d’animals Mr Guau, per la qual l’empresa ja ha estat sancionada, forma part d’una campanya molt més àmplia de l’associació Libera! Un dels seus objectius principals és que els centres de venda acabin per reconvertir-se en centres d’adopció, cosa que ja és realitat en altres països.

Els següents testimonis són només alguns exemples del patiment dels afectats pel fosc negoci de compravenda d’animals.

 

 

LA PLOMA

0 33
El 31 de gener d'aquest any, l'Associació Gitanes Feministes per la Diversitat publicà, al seu perfil de Facebook, una foto de la primera torera...

CUINA VEGANA

0 4
-Ingredients (per a 8-10 unitats aprox.): 240 ml de llet d'arròs o soja 220 gr sucre moreno 80 ml d'oli girasol 1 cullerada de sucre de vainilla 250 gr...

2 8
Tercer programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...