Etiquetes Entrades etiquetades amb "especista"

especista

841

Rememoro Àsterix i recordo la meva infantesa, el que reia amb aquesta frase i la poca gràcia que té ara aplicar-la a Itàlia. Són moltes les raons, però una em sobta entre moltes: Forza Italia presenta una proposició de llei al Parlament d’Italia per tal de prohibir que pares i mares que segueixen una dieta vegetariana o vegana puguin fer que els seus fills i filles la segueixin, donat que, diuen “és una dieta sense els elements essencials per al creixement”.

I torno a la meva infantesa, quan jo tenia uns 6 anys el meu pare va optar per la dieta vegetariana. La meva mare va optar per fer dieta vegetariana per a tota la família i cuinar una sola vegada: sàvia decissió dels dos al meu entendre. Val a dir que era una dieta lacto-ovo-vegetariana i que llavors no era tan fácil com ara accedir a alguns aliments com ara el tofu o el seitan i molt menys preparats com hamburgueses, mandonguilles o croquetes vegetals i que tot era artesanal i domèstic.

La proposició de llei diu a l’exposició de motius que es poden crear carències importants a la dieta dels infants si “s’exclou categòricament i imprudent, els aliments d’orígen animal i els seus derivats”. Som tres germanes i un germà, i mai ens ha faltat cap vitamina cosa que no es pot dir de nens i nenes que van seguir una dieta omnívora. Per posar un exemple, mentre nosaltres menjàvem entrepans de pa amb tomàquet i ametlles, la resta de forma majoritària, menjava pa “de màquina” amb Tulipán. Qui prenia més vitamines? D’altra banda, nosaltres teníem limitadíssimes les begudes carbòniques, les pastes industrials i altres pseudoaliments polisinsaturats i artificials que la gent “omnívora” tenia al seu abast amb naturalitat.

Han passat molts anys, han millorat les dietes, totes, es porten a terme campanyes per a la millora alimentària que porten a les portes de les escoles, les AMPAs, les famílies, les institucions… allò que “per salut” ja predicava el vegetarianisme: que l’excès es paga i que la manca d’aliments saludables, crus i frescos afecta greument la salut, em sembla un argument força allunyat del de Forza Itàlia. Un argument, el del vegetarianisme, que queda reforçat per la majoria d’institucions de ciència alimentària que són independents i no avalats per segons quines indústries alimentàries.

Parlem de mancances i de reforços… us heu fixat en la quantitat d’anuncis que hi ha de reforços en l’alimentació infantil, juvenil i adulta? No van dirigits a persones vegetarianes però parlen de mancances en la dieta. Així doncs qui té mancances? El que tinc clar és que vegetarianisme i veganisme són salut, però no només això; també són una manera d’entendre el món i viure. Viure de forma respectuosa, sostenible, solidària i no especista. Viure en un món que vol alternatives: agricultura ecològica i respecte animal. Un món que no es vol alimentar en base a un sistema de producció dels aliments en massa que no té en compte la salut humana ni el patiment i dolor dels animals.

Retorno als records d’infantessa i la llibertat del naturisme, també a la metonímia que em brinda l’Àsterix. El que tinc clar és que optar per un altre món, també des de l’alimentació, no vol dir optar per les mancances sinó per un món millor.

 

És tècnica en imatge fílmica. Ha treballat en diverses emissores de ràdio, televisió i publicacions escrites. També ha treballat com a gestora cultural. En el camp de la creació artística i ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics.
Va ser diputada al Parlament de Catalunya, regidora de l’ajuntament d’Esplugues i Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania a la Generalitat de Catalunya.
Ha participat en les publicacions 20 anys de feminisme, Dones i Literatura. Present i Futur, Politiche familiari europee. Convergenze e divergenze, entre d’altres.
Va ser editora i cap de comunicació i col·labora en diferents mitjans LGTB i va participar del projecte IDEMTV, amb dos professionals més.

1296

Un grup de persones investigadores han creat el el primer “Think tank” en Drets Animals.

Procedents dels àmbits de comunicació, filosofia, dret, literatura i sociologia de la Universitat Pompeu Fabra, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Girona, el Centre d’Estudis d’Ètica Animal pretén ser un laboratori d’idees per tot el relacionat amb el tractament que els éssers humans dirigim a les altres espècies del planeta.

També pretén divulgar i promulgar tot tipus recerca i coneixement que promogui l’antiespecisme. Núria Almirón ens explica en aquesta entrevista que l’objectiu final és reduir la crueltat i la violència existent a la societat a partir de l’actitud especista que domina en moltíssimes àrees.

1056

Exacte, i és que en començo a tenir un tip ja dels qui defensen els drets dels negres per damunt dels blancs… No som iguals, no són de la nostra raça superior i, per tant, no els hi hem de concedir cap dret significatiu a no ser que només es vulgui vetllar per un mínim benestar -per a què rendeixin després a la feina, per exemple-. A què ve allò d’haver abolit l’esclavitud? Els negres van nàixer per a això i, de fet, els hi agradava el fuet, així se’ls recordava qui manava. No m’agrada veure als negres cobrant per feinejar. Sort en tenim actualment que allà on hi ha seny, es fa treballar als desgraciats del tercer món com déu mana. Han nascut per triscar de franc o per quatre rals, això és així. No són intel·ligents, no estan civilitzats, fan pudor, no els podem deixar conviure més amb nosaltres.

Déu és home, i és blanc, i el seu fill, també era blanc i home, per tant, les dones i les altres races estan per a servir als homes blancs com a càstig diví pel pecat original. Ja n’hi ha prou de que si «dret al propi cos» per aquí, que si «igualtat en tot» per allà… No, no som el mateix, les dones blanques naixen per a obeir, servir-nos i donar-nos plaer i descendència, doncs en vénen al món «programades». I està clar que les dones negres naixen per donar més esclaus a l’home blanc, és així d’evident i de simple, perquè aquestes bèsties ho tenen tot i són el pitjor; llàstima que les necessitàvem per a fabricar-nos més mà d’obra esclava. El lloc de la dona és a casa cuidant de la nostra progènie; en això coincideixo amb aquella altra mala raça dels moros.

O és que ens pensem més intel·ligents que Déu i Aristòtil? Tot ha de seguir el seu curs natural, hem de tornar a allò que era norma i, per tant, normal. Perquè primer sempre seran els nostres, els de casa, això és així i ens ho volen canviar els 4 comunistes llardosos que queden. Això és la llei del més fort i llest; si ets pobre, tu t’ho has buscat, per dèbil i per imbècil. Els poderosos sempre tenen raó. L’amo diu que, qui paga, mana.

Després venen els sodomites… Els maricons i les bolleres són una plaga que ens vol envair, se’ls ha d’exterminar a trets, com un control de regulació natural. Em direu que els malalts dels invertits són quelcom normal a la nostra societat? I digueu-me agosarat, però trobo que el nazisme es va quedar curt; si ho hagués fet bé, si no s’haguessin dispersat en tants fronts, ara ja els hauríem aniquilat a tots i les actuals generacions no sortirien de l’armari tan feliçment.

I per últim els desgraciats dels discapacitats, signe innat del dimoni i les tendències criminals, anormals incapaços de tenir sentiments i conductes humanes, «closques buides» que els han reconegut el dret a viure que només ens hauria de correspondre als forts. Això és de bojos, són una despesa, una càrrega inassumible que la societat hauria d’eliminar de la cadena hereditària. El disgust que s’endurien Goering o Hess si aixequessin el cap i veiessin la derrota de l’eugenèsia…

Analogiant:

Exacte, i és que en començo a tenir un tip ja dels qui defensen els drets dels animals per damunt de les persones humanes… No som iguals, no són de la nostra espècie superior i, per tant, no els hi hem de concedir cap dret significatiu a no ser que només es vulgui vetllar per un mínim benestar -per a què no emmalalteixin tan d’hora a les explotacions, per exemple-. A què ve això de voler abolir el seu esclavatge? Els animals han nascut per a això i, de fet, els agrada el fuet, així saben qui mana. No m’agraden els animals en llibertat havent-se d’espavilar per sobreviure. Sort en tenim que allà on hi ha seny, se’ls assassina en captiveri com déu mana. Han nascut per a ser propietat dels humans, això és així. No són intel·ligents, no estan civilitzats, fan pudor, els hem de cosificar lluny d’on vivim nosaltres.

Déu és home, i és blanc, i el seu fill, també era blanc i home.; en cap cas animals. Els animals estan per a servir a la humanitat, es llegeix a les sagrades escriptures, és paraula de déu. Ja n’hi ha prou de que si «dret al benestar i la vida» per aquí, que si «principi d’igualtat» per allà… No, no som el mateix, els animals naixen per donar plaer a les papil·les gustatives, diversió, vestit i fills a la indústria càrnia, farmacèutica, tabaquera, d’armes, etc… en vénen al món «programats». I està clar que les femelles naixen per donar més esclaus a la humanitat, és així d’evident i de simple, perquè aquestes bèsties ho tenen tot i són el pitjor; llàstima que les necessitem per a fabricar-nos més mercaderia i productes. El lloc dels animals és a la granja industrial i intensiva, als laboratoris i als escorxadors, sofrint turment per a la nostra tradició cultural i econòmica; en això coincideixo amb els responsables dels departaments d’agricultura, ramaderia i pesca de torn.

O és que potser déu i Aristòtil no ens van fer amos i senyors de la Terra? Tot ha de seguir el seu curs natural, hem de prosseguir amb allò que és norma i, per tant, normal; perquè primer sempre seran els humans, la nostra espècie, això és així i ens ho volen canviar els quatre animalistes llardosos que proliferen. Això és la llei del més fort i llest; si ets un animal no humà, tu t’ho has buscat per haver adoptat una forma diferent a la nostra. Els humans sempre tenen raó. L’amo decidirà el tipus de turment de la teva existència i les mil i una inimaginables morts del suplici.

Després venen els animals salvatges… Els animals indòmits que proven de viure al bosc són una plaga que ens vol envair, per això se’ls extermina a trets i ho anomenem control de regulació natural. Em direu que els porcs senglars, les guatlles, els cérvols, els óssos, les àligues, els llops, els conills, etc, són quelcom natural al forest? I digueu-me agosarat, però trobo que els humans ens estem quedant curts, si ens hi esforcéssim una mica més i no ens disperséssim tant en cimentar el medi natural, ara ja els hauríem aniquilat a tots i no creuarien les nostres carreteres tan feliçment.

I per últim els desgraciats dels animals domesticats, signe innat de les màquines cartesianes imperfectes, incapaços de tenir sentiments i conductes humanes, «closques buides» que els animalistes s’entesten a atorgar-los drets bàsics que només ens correspondrien als humans blancs. Això és de bojos, són bèsties que sobren en aquest món, i la societat els hauria d’eliminar de la faç de la Terra menys per a la nostra cadena alimentària i econòmica. Domingo López i el capitalisme antropocèntric es moririen -l’humà del disgust, i el sistema del tot- , si l’holística biocentrista s’acabés imposant.

Feixista és qui només s’ha indignat havent llegit els primers cinc paràgrafs. Qui acusa una sensació de poder envers els animals humans i no humans més indefensos i vulnerables, projecta una absolutista autopercepció de raó discriminatòria, conductes subjectives que condueixen sempre a la violació del principi d’igualtat i el dret a la vida.
L’especisme, -de la mateixa manera que el classisme, el sexisme i el racisme-, és feixisme. Si el teu intel·lecte ètic o les teves regulacions morals no acaben de localitzar les opressions explícites dels cinc últims paràgrafs -per no saber distingir les discriminacions totalitàries que contenen-, busca ajuda i canvia-ho, les revolucions personals i sociopolítiques comencen per un/a mateix/a.


Toni Teixidó. Collita tarragonina del 80 i mestre vocacional. Comunista, perquè només podrà ser la classe explotada la que acabi alliberant els seus esclaus no humans. Persisteixo amb la idea de combatre les opressions de forma íntegra i fer-les convergir, sota la lent de l’alliberament total, dins el marc de la reunificació i la independència dels Països Catalans; és per això que actualment i, per tal de poder compaginar aquestes lluites, milito a d’ARREL, col·laboro amb Libera! i sóc coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

4014

En una acció inèdita a Catalunya i la resta del territori peninsular, activistes independents i membres de Pirañas veganas van aturar un camió que transportava vaques a l’escorxador de Mercabarna a Barcelona.

Diverses activistes van bloquejar el pas del camió amb flors posant de manifest que era una acció pacífica, mentre dos més s’encadenaven a la part de darrere del camió i la resta donava aigua als animals, amb l’objectiu d’intentar reconfortar-los en els darrers moments de la seva vida.

El col·lectiu Pirañas veganas, se sent animat a dur a terme altres accions semblants en els pròxims mesos donat el suport popular rebut després de l’acció tot i no haver aconseguit l’objectiu inicial.

1327

Els drets animals són una mena de sèrum de la veritat: serveixen per detectar si les diferents opcions polítiques defensen la justícia i la igualtat, més enllà d’una pose, d’un discurs per quedar bé amb tothom i totadona. Dins dels drets animals, l’esglaó més bàsic i més evident és la tauromàquia i les festes on es torturen animals.

Que, al s. XXI, hi haja polítiques com Manuela Carmena que s’entravessen quan els pregunten sobre la tortura taurina i, fins i tot, eviten posicionar-se (almenys, enguany) sobre el Toro de la Vega diu molt del seu projecte renovador. Això també s’aplica als partits polítics de l’esquerra transformadora que, com a Algemesí, tenen taquicàrdies si se’ls demana que es posicionen contra la setmana taurina.

I és que l’esquerra té una fe gairebé religiosa en què va a perdre vots si es posiciona en contra de la tortura taurina, és a dir, a favor dels animals. Només cal passejar-se per les penyes taurines i, oh sorpresa, no sembla que hi haja molta gent amb un discurs anticapitalista, o feminista i/o LGTBI. Més aviat al contrari. Però suposem que és així, que posicionar-se contra la tortura fes perdre vots, si aquesta és la por potser s’haurien de plantejar per què estan en política perquè, pense, estem ací per intentar canviar les coses, no? Canviar a millor. En política, a més de l’honradesa, és molt important la valentia. I, de vegades, cal dir que no: no, no està bé torturar fins a la mort a un animal tancat.

Uns 40 animals seran massacrats, a peu i a cavall, aquest any a Algemesí. Una de les estrelles de la setmana taurina és João Moura (fill), conegut per practicar el bull baiting (lluita de gossos contra un bou). Ell mateix penjà les fotos de la seua “afició”, amb el segell de la seua ramaderia, en les xarxes socials. Estava orgullós.

Uns 40 animals seran massacrats a Algemesí. Tan innocents com Rompesuelas. Amb la mateixa incomprensió en els seus ulls, amb el mateix desig d’escapar. El dia 20 de setembre, una vaca intentà fugir d’un correbous a Algemesí, veié una porta oberta i s’intentà amagar. Va pujar fins al tercer pis. I l’esquerra, transformadora o no, parla de diversitat.
Perquè, curiosament, les persones que defensen la tortura taurina s’amaguen darrere de paraules com “democràcia”, “respecte”, “llibertat” i “diversitat”. D’acord, anem a analitzar aquests conceptes seguint amb l’exemple d’Algemesí.

Democràcia: quan, a les xarxes socials, es comunicà el dia de la manifestació antitaurina d’aquest any, s’organitzà una contramanifestació taurina amb l’únic objectiu d’impedir accedir al centre d’Algemesí. Allà ens hem manifestat, malgrat tots els obstacles (i han estat molts obstacles) en anys anteriors. Durant aquest temps la nostra manifestació autoritzada i pacífica havia de fer front a contramanifestacions “espontànies”, no autoritzades i violentes, que actuaven amb total impunitat. A més dels insults, ens van ploure objectes.

Aquest any s’organitzà una contramanifestació, el mateix dia i a la mateixa hora, per obligar la nostra a desviar-se totalment del seu recorregut. Un gran exemple de democràcia. La contramanifestació estava dirigida per l’alcaldessa d’Algemesí, Sra. Marta Trenzano (PSOE) i l’ex-alcalde d’Algemesí, Sr. Vicente Ramón García Mont (PP). Aquest últim declarà televisions non grates (La Sexta) i a les persones animalistes ens diu “gentola”. Grans demòcrates, es nota.
Una altra lliçó de democràcia i de gestió responsable dels diners públics: tal com informà la Sra. Trenzano (PSOE) no hi ha diners per a llibres de text a Algemesí, però sí per torturar animals. 39.500 € directes per a la setmana de bous. 24.000 € per a Sant Onofre, on fan bous al carrer. I hauríem de revisar amb lupa partides com la de protocol (15.000 €), assegurances (7.500 €) o festes populars (30.000 €).

Respecte: la contramanifestació taurina transcorregué amb tranquil·litat. Ha de ser fantàstic manifestar-te sabent que ningú et va a agredir. A la nostra va ser una mica diferent. Al nostre voltant, un grup de persones es va dedicar a insultar-nos durant part del recorregut. En acabar, per seguretat, ens n’anaren en grups. Quan ja estàvem a prop del cotxe aparegueren dues persones agafant pedres del terra, la cosa va quedar aquí perquè fingírem que els havíem fet fotos. No era cert, ens tremolaven massa les mans.

L’any passat, gairebé mor un càmera d’Antena 3 per intentar gravar al carrer abans d’una becerrada. Li llançaren un líquid irritant a la cara, se li tancà la gola i no podia respirar.

Llibertat: clar, clar … llibertat d’informació, com acabe d’explicar. No es pot apel·lar a la llibertat per torturar fins a la mort a un animal tancat, em donen calfreds de pensar en el concepte de llibertat que tenen aquestes persones.

Diversitat: un acte criminal no pot justificar-se sota aquest concepte. No parlem que a alguna persona li agrade el jazz i a altra li agrade el rock. Què va. Parlem de divertir-se mutilant un animal que no entén què està passant. De vegades, el bou, el vedell, no pot ni reaccionar i es queda quiet amb una expressió que destrossa qualsevol ment sana.
Així que qui organitza contramanifestacions per impedir manifestacions, qui insulta i agredeix o amenaça amb agredir, qui entén com a llibertat el dret a torturar… es presenta com víctima. Però la sang sempre és dels animals i, moltes vegades, de les persones que intenten defensar els animals sense més armes que una pancarta, una càmera, els seus cossos com a escut i la raó.

En política, jugar a l’ambigüitat pot ser perillós. Pot passar que les i els votants es cansen i, si l’esquerra transformadora no pren partit pels animals, busquen altra opció. I cap persona les podria culpar.

 

Diplomada en Relacions Laborals. Llicenciada en Història. Militant d’esquerres. Feminista, heterodisident i vegana.

Pròxim acte de el dia 26 de setembre de 2015 per promocionar el veganisme gràcies el grup de 269 respect life d’una banda i la de Serás su Voz de l’altre.
Aquets dos grups s’han unit per realizar un acte conjunt que constará d’un recorregut desde la Catedral de Barcelona fins al parc de la Ciutadella on es realitzaran activitats diverses tant per a persones adultes com per a públic infantil.

2321

Aquest estiu els veggie runners Alberto y Pedro han fet realitat un nou repte, l’any passat van aconseguir fer El Camino de Santiago Non-Stop i aquest han posat el llistó mes alt, una ruta de costa a costa transpirinaica, de Perpinyà a Cantàbria, 653 Km amb la voluntat de demostrar com d’òptim és el rendiment fisic dels esportites vegans.

1294

Des del punt de vista d’optimització energètica, el colom n’inverteix molta per alçar el seu vol. Curtes ales en cos pesat, una nosa d’aerodinàmica. Però una vegada en l’aire la cosa canvia. Quan els coloms tornen a casa d’aire, aquest es torna millor respirable. Tant, que anomenem pau a un grapat de coloms en el cel.

El colom ha conquerit gairebé tots els continents, moltes espècies i la trista glòria de l’extinció del dodo (un colom de 20 quilos) per culpa del carnisme. En els coloms i les rates dipositem la infàmia de la nostra brutícia, de la mateixa manera que a les presons dissimulem la desigualtat del sistema. El colom floreix per subratllar l’insufrible evidència d’una espècie bruta que va descubrir el concepte d’escombraries inexistent a la natura, una espècie tremendament malgastadora que crida crisi a menjar carn un cop al dia en lloc de tres. Els coloms no obstant reciclen el que nosaltres tirem, i en lloc d’alimentar-se de llavors, els donem pa sense nutrients. Tot i així, amb un 80% de coloms malaltes a les ciutats, amb dits mutilats per materials sintètics en els seus nius, els accidents de sobreviure al nostre tren de vida, sofrint malalties gàstriques i respiratòries, … Encara amb tot això, el colom , heroïna anònima, floreix.

Una persona tan eminentment aèria com el colom, pateix la manca d’aire. Això ho saben les institucions i ajuntaments molestos amb la floració de columbiformes, que prenen la via expeditiva de les solucions ràpides (Hiroshima, Treblinka, gulags …), per gasejar-les quan les xifres se’ls disparen. Llavors les disparen. Xarxes d’expansió per a caçar humanitàriament i humanitàriament asfixiar. És una barbaritat. És una crueltat. És una realitat. Milers de coloms són matades pel seu èxit reproductiu perquè els seus excrements no li taquin el pudent cotxe al senyor González, fill de González, posseïdor d’un altre pudent cotxe.

Una sempre s’ha de posar del costat de la víctima. Sempre. No vol dir justificar l’extermini palestí per les sionistes a causa del precedent extermini nazi. No vol dir donar suport al hembrisme androfòbic només perquè la dona pateixi l’insofrible heteropatriarcat (com molts homes). No vol dir encongir-se d’espatlles quan el gat porta el enèsim ocellet caçat com a recompensa a la nostra fidelitat. La víctima sempre té la raó en primera instància. Però el colom … quin coi és el pecat del colom ?, el colom ha d’ofegar-se al mar abrupte dels contingents no desitjats, com migrants desesperades a la tomba de la Mediterrània ?. El colom ha de saber comptar-se per aprendre quan són masses ?. Ensenyarem per fi matemàtiques als coloms?

Arribades a aquest punt m’encantaria oferir informació reservada, dades de cassació objectivament contrastades, manipulades estadístiques de creixement exponencial, dubtosos mapes de conflicte entre interessos públics i població de coloms … Voldria sorprende-us amb tèrbols finançaments secrets sobre el corrupte del sistema de gestió de coloms en els municipis, però no disposo de res d’això, només tinc raó a les mans, ni arguments ni escàndols de portada. Només tragino empatia, justícia i igualtat, poc rendibles escuts amb els quals defensar als coloms de la llei menys escrupolosa, plenipotenciària des que el totalitarisme descobreix com fascistizar la democràcia. M’encantaria que n’hi hagués prou en escriure, protegir als coloms amb barricades de paraules, però els primers 35 exemplars de la Bíblia de Guttenberg (el primer llibre imprès), van ser fets amb les pells de sis mil xais de llet, degollats per a la glòria de l’escriptura , la religió i l’especisme. Llavors em donen ganes de deixar d’escriure.

Escrivim sobre la mort, la volem comprendre, fins i tot matem per comprendre-… L’estratègia dels coloms (i en general les altres espècies), és més senzilla i eficaç: se centren en la vida. La seva estratègia és paladejar tots els vents com si fos un, mastegar cada matinada com si fos l’última, beure de la pluja i gaudir de la felicitat que els envegem. La bellesa no és culpable de generar en unes adoració i en altres cobdícia.

Per la nostra banda, som les mamíferes més fràgils sobre la biosfera. Nues, fluixes, lentes, maldestres, és un miracle que hàgim sobreviscut, però no ho hem fet gràcies a la nostra intel·ligència, sinó a la falta d’escrúpols, aquí sí superem als altres animals. No hi ha espècie -fins i tot aquelles totalment carnivores- que sàpiga tant de la indiferència i la mesquinesa com la nostra. Construïm societats amb maons de complexos i frustracions, caguem amb sentiment de culpa, edifiquem temples al nostre por, vam inventar les modes adequades a la nostra vergonya, adaptem totes les nostres biografies a la covardia. Venem tot el vendible i explotem a canvi d’unes monedes tot el que considerem útil.
 
Construïm cultures que premien la manca d’escrúpols i gasegen a qui fa nosa. Com més pateix de manies una societat, més florent és la civilització resultant, inversament proporcional al mim, a la bondat i a l’honestedat. La veritat i la justícia no llancen beneficis, per això el desenvolupament econòmic i el carnisme són tan absoluts, ubics i inqüestionables, perquè mai la civilització havia arribat a cotes tan altes de depredació contra la naturalesa i les seves criatures. La nostra espècie inclosa. No només estic parlant de xifres, sinó de refinament i mecanització del mètode. El problema de l’especisme i de la destrucció de les condicions naturals que ens permeten la supervivència a la nostra espècie són, per tant, més que una opció: són un imponderable.

El cervell és una inflamació anormal succeïda a arrel de la pèrdua de la cresta sagital i la disminució dels maxil·lars. Una deformació especifica amb efectes secundaris nocius. S’ha destapat el pastís, es va acabar el viure de les rendes de l’antropocentrisme, n’hi ha prou d’apropiar-nos les glòries d’altres, el que és cadascuna depèn de cadascuna, no de la veïna, de la ciutat, la nació o la raça. Convençudes ser les hereves de Da Vinci, descobrim en els nostres gens potser Hitler. Som responsables de tot el que succeeix per les nostres accions i inaccions. El facin una, deu persones o un bilió d’elles. Auschwitz no ho van construir les nazis, sinó la indiferència.

Hi ha gent que es queixa que els arbres de la ciutat embruten amb les seves fulles de tardor les netes carrers, tallem-los. Hi ha gent que es queixa de la brutícia dels coloms, cap problema, gasegem-les. Hi ha gent queixant-se de la gent, que comenci la barbàrie … No cabien els gossos vagabunds durant el Mundial de Futbol a Ucraïna, el seu destí va ser el de coloms de Barcelona i tantes altres ciutats. Matar sense fer-les mal, degollar-les dolçament, destruir amb respecte, extingir-amb dignitat, i delicadesa, assassinar sense sofriment, aniquilar humanitàriament, rebentar amb dolçor, incinerar amb ritu, sacrificar amb professionalitat, liquidar amb legitimitat, eutanasiar-les amb objeccions, desapareixer-les amb assepció, … tractar-les com si no hagués mort, com si no hagués viscut, com mobiliari urbà.

Què donaria jo per saber què s’expliquen els lleons reclosos al parc zoològic de Barcelona, ​​quan a la nit es rugeixen i es diuen amb dolços ronces veus de convocatòria. A ple dia, a hores d’ara, els coloms a la mateixa ciutat segueixen sent exterminades, pagant el preu de pertànyer d’una altra espècie, tot i que s’informa a la població que aquests “mètodes de control” estan en detriment. Cada dia que passa deixa un rastre de víctimes silencioses després el xiuxiueig del gas, d’heroïnes abatudes pel feixisme, de dolços coloms agonitzant en càmeres de mort. Atureu JA la matança.

 

Xavier Bayle, artista plàstic autodidacta en les disciplines de poesia i prosa, dibuix i pintura, fotografia, escultura, instal·lació, vídeo i performance. Artivista per l’alliberament animal i al·lèrgica a qualsevol tipus de discriminació social. Avorrida del sistema pedagògic decideixo anar pel meu compte com a lectora convulsa. Ara viu a Polònia, pràctic permacultura per respecte a la terra ia la Terra, ofereixo productes vegans orgànics i pinto bosses en aquesta línia d’acció. Faig qualsevol cosa que pugui ajudar els animals. Entenc la lluita animalista com autodefensa, una extensió lògica dels drets humans, on totes les individues necessitem drets fonamentals a vida, llibertat i integritat, incloent-hi prioritàriament el medi ambient on exercir-les. El sentit de la meva vida?: Contemplar la migració de les aus, comptar tots els fulls d’herba i les ones del mar, vigilar que plogui cap avall i recollir nous i bolets.

La Pedrera de Barcelona ha estat el marc de presentació del projecte ZOO XXI, una proposta innovadora d’abast internacional per a una progressiva i plena reconversió dels zoològics tal como els coneixem avui dia.

El projecte ZOOXXI, dissenyat per l’Associació Animalista LIBERA! i la Fundació Franz Weber, es basa en la idea de la necessitat i l’obligació de reconvertir els zoològics tenint en compte els Drets Animals.

La proposta del nou model de zoo es basa en cinc punts fonamentals on la ciutadania participi activament, la conservació de les espècies es desenvolupi en els propis habitats, la incorporació de tecnologies virtuals, l’educació i el coneixement promoguin l’empatia tant envers les espècies com cap a l’individu i les instal·lacions actuals esdevinguin gradualment centre de recuperació de fauna autòctona.

NOTÍCIA

ACTE ÍNTEGRE

La reconversió dels zoològics a canvi del tancament d’aquestes centres es justifica per la impossibilitat d’alliberar tots els animals que ara per ara viuen als zoos entre altre raons.

El projecte compte amb dos programes per al possibilitar el trasllat dels animals que estiguin en condicions de fer-ho a santuaris o reserves.

Durant l’acte s’ha presentat la Plataforma impulsora de la campanya ZOOXXI a nivell local, integrada por 21 personalitats de Barcelona que han sol·licitat que la capital catalana sigui la primera en aplicar el programa ZOOXXI, la qual cosa la mantindria com a referent mundial en matèria de protecció animal, drets i innovació.

Entre les personalitats de la Plataforma que han participat en la presentació han estat el músic Gerard Quintana, l’actriu Mònica Pérez, l’advocada Magda Oranich, i una desena de representants del món acadèmic que han treballat en el desenvolupament del programa. A més, la proposta compta amb el suport i assessorament de Carme Maté, exdirectora del zoològic de Barcelona, i Jordi Portabella, que va ser-ne president.

Entre els assistents a l’esdeveniment, dirigit pel portaveu de la campanya ZOOXXI, Leonardo Anselmi, i el periodista Daniel Domenjó, destaca la presència de consulats i delegacions de diversos països, medis de comunicació internacionals (d’Argentina, Colòmbia, Suïssa…), càrrecs electes de l’Ajuntament de Barcelona, diputats catalans, i diputats i senadors pertanyents a catalanes a l’APDDA (Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals), entre centenars de persones que han completat l’aforament de l’auditori de la Pedrera.

En el llançament del projecte s’ha proposat un full de ruta de caràcter tècnic perquè tots els zoos del món que desitgin avançar-se al seu tempsen puguin disposar, ja que els facilitarà la superació dels canvis que comporta la reconversió dels seus centres en zoos del segle XXI.

LA PLOMA

104
M’agrada escoltar experiències d’uns temps que hui semblen impossibles, i encara més quan els altres animals treuen el cap. No ho puc evitar: el...

V DE GUST

2487
V de Gust de la mà de la cuinera Zaraida Fernández, ens explica en aquesta ocasió com fer un bon gaspatxo amb figues. Ingredients: 2...