Etiquetes Entrades etiquetades amb "educació"

educació

6364

Dana Ellyn és pintora i té el seu estudi al centre de Washington DC. Ellyn va decidir deixar la seva feina en una empresa i dedicar-se plenament a la pintura. El seu treball s’exemplifica amb una visió d’assumpció de riscos, contingut fort, i crítiques a les normes socials. L’estil de l’Ellyn el localitzem entre el realisme social i l’expressionisme que s’esforça per infondre emoció i significat a cada nova pintura que crea.

L’entrevistem a l’exposició que va efectuar a Barcelona a la sala Flash Gallery del barri de Sants, on va exhibir obres de contingut sobre els Drets Animals.

 

 

2678

En aquest curs acadèmic neix la primera Associació Universitària Contra l´Especisme (AUCE). El seu objectiu: consolidar les seves arrels en l’ensenyament superior per a informar i sensibilitzar sobre el patiment animal. Pionera davant d’altres que només contemplen la tauromàquia, AUCE es germina a la Complutense de Madrid, busca el diàleg i el debat per despertar consciències. Si el que no s’anomena no existeix, aquesta associació fa visible conceptes com veganisme i especisme que encara no apareixen a la RAE.

“En l’àmbit universitari les idees han de fluir més i se suposa que hi ha una ment més oberta: són joves, la majoria, i és l’edat propícia per canviar de mentalitat” argumenta Elisabeth Menor Natal. És ben sabut que l’àmbit universitari és lloc d’intercanvi d’idees i coneixements, per això, les persones que conformen AUCE van decidir organitzar-se com associació: han tret diners de les seves butxaques, organitzat ja una manifestació a Ciutat Universitària i maquinen plans a llarg termini. “Molta gent no sap tot el patiment que hi ha darrere de les indústries. Anem a exposar, tenim una associació i tenim la possibilitat d’ampliar aquest missatge i portar-lo al públic: ho farem. Si 1 de cada 10 persones es fa vegana o simplement crea empatia, salva animals. I això és el que ens mou: salvar animals”són les paraules d’Elisabeth, una de les fundadores.

La idea va sorgir a través de Víctor, company que va reparar en la inexistència del moviment animalista en l’àmbit universitari. S’adrecen a totes les persones que freqüentin la universitat, encara que afirmen que encara no hi ha professorat entre els seus components. De les 5 que van començar al setembre, avui s’han expandit fins a les 25. Totes elles veganes llevat d’alguna excepció, estan obertes a tot tipus d’audiència: no només volen atreure les conscients, sinó als que encara no s’han tret la bena. “No volem obligar ningú, amb això aconseguim el contrari” argumenta Rocío García Escribano, una altra de les fundadores.

Només fa un mes que han començat a caminar, però ja ideen les properes activitats: busquen facilitar a l’alumnat l’objecció de consciència durant l’experimentació amb animals, opcions veganes en cafeteries de la Complutense, taules informatives i col·loquis, cinefòrums i fins i tot deixar propaganda antiespecista dins dels llibres de la biblioteca, també ser lloc on anar a la recerca d’informació i suport durant el veganisme.

La forma del missatge és important, així que AUCE aposta per la positivitat. Les xarxes socials són un bon lloc on publicitar-se i compartir informacions, mostrant el dolent i el bo de la realitat. Per als qui no vulguin veure vídeos de morts animals, argumenten, també hi ha de les vides que els santuaris salven. L’associació aposta per la visibilitat, demà es presenten a la Universitat Complutense de Madrid i divendres es traslladen a la Dragona Vegana per recaptar fons, ja que diuen tenir molts projectes i pocs recursos per dur-los a terme.

TVAnimalista Madrid

2995

En el segon aniversari de la creació del Santuari Gaia, els seus fundadors han volgut homenatjar el municipi que els acull com a reconeixement per la consideració i estima que els està demostrant.

La celebració s’ha dut a terme al Centre Cívic El Palmàs de Sant Joan de Les Abadesses amb la projecció del reportatge produït per TVAnimalista “Gaia: Històries d’un santuari” seguit d’un aperitiu en una sala d’actes plena a vessar amb l’assistència d’un centenar de persones, majoritàriament veïnes i veïns del poble.

 

 

Durant l’acte Ismael López Doberganes ha agraït el grau d’implicació del veïnat per a tirar endavant el projecte del Santuari i les facilitats que estan oferint els comerços amb productes vegans. Tanmateix els fundadors del Santuari han reconegut la tasca del voluntariat sense la qual seria impossible dur a terme el projecte.

L’Ajuntament considera molt positiva l’existència del Santuari al seu territori, per la projecció exterior que se’n deriva i també a nivell econòmic donat l’increment de visites a la comarca del Ripollès. Igualment part dels comerciants i del veïnat estant incorporant nous productes als seus negocis i adoptant canvis personals en la seva consideració cap als animals.

Durant aquests dos primers anys, el Santuari Gaia ha aconseguit salvar prop de dues-centes vides i esperen poder continuar rescatant animals de la indústria alimentària per la qual cosa necessiten un nou espai on acollir altres refugiats i més voluntariat per atendre’ls.

L’àrdua tasca que es desenvolupa al santuari comença a donar els seus fruits tangibles, més enllà de salvar la vida a individus concrets, aconseguint que moltes persones canviïn la seva consideració moral envers els animals i donant esperança en la lluita per l’alliberament animal.

L’esdeveniment es va tancar amb un pastis sorpresa i l’agraïment del voluntariat per la tasca que es fa des de Gaia pels animals no humans i humans.

3356

L’any 1998 a Catalunya es va implantar l’obligació d’identificar mitjançant un microxip homologat a tots els gossos i gats. Fins fa poc les dades dels animals i dels i les seves responsables eren en una base de dades privada propietat del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya coneguda con AIAC. Actualment la Generalitat de Catalunya ja disposa del seu propi registre, l’ANICOM, que és obligatori per llei, gratuït i públic.

 

 

6804

Entrevistem al Roger Olmos, un il·lustrador que té publicats més de 50 llibres il·lustrats i té entre d’altres premis tres White Ravens. Ha treballat també en publicitat i televisió. Recentment ha tret el seu llibre més personal “Sin palabras”, amb el suport de FAADA i l’editorial Logos. Roger ens explica com va sorgir la idea de fer aquest llibre i la seva experiència com a il·lustrador i ARTivista pels Drets Animals.

 

 

3239

No fa gaire, l’aparició a Xile d’una rasa amb els cadàvers d’uns 1.500 vedells va omplir els diaris en aquest país. La troballa va tenir lloc als terrenys de l’empresa neozelandesa Manuka, líder en producció de llet a Xile.

En un fet gairebé sense precedents, un polític, el diputat Fidel Espinoza del partit PS, denuncia aquests fets com a maltractament animal i psicològic per als treballadors, obligats pels encarregats a aniquilar milers d’animals a l’any (uns 5.000). La fi és que no consumeixin la llet de les seves mares. El diputat assegura que si aquests fets haguessin tingut lloc al país d’origen, molts dels responsables ja estarien a la presó.

Fins ara sabíem de la destinació de les vaques destinades a la indústria lletera, condemnades a viure connectades a unes màquines que els van extraient la llet fins a l’extenuació, provocant ferides sagnants i severes infeccions a les mamelles. Serà per això que la llet comercial, carregada de pus, sang i patiment, ha d’anar liofilitzada, pasteuritzada i mil coses més. En el llibre “Gomorra”, Roberto Saviano ens explica el mètode que utilitza la màfia italiana en les seves explotacions ramaderes: “les mamelles de les vaques es netegen constantment, dos, tres, quatre vegades al dia; cada vegada que cal posar-los les ventoses dels munyidors automàtics, els mossos de quadra han de netejar-les. Sovint les vaques emmalalteixen de mastitis i altres patologies similars, i comencen a segregar pus i sang; però en cap moment se’ls prescriu repòs: simplement cal netejar cada mitja hora, ja que, en cas contrari, el pus i la sang acaben a la llet, fent malbé barrils sencers”

Al fil d’uns mètodes que bé podríem definir com mafiosos, -però que són legals-, les vaques són inseminades periòdicament per garantir cries de vedells que seran separats de les seves mares a les hores de néixer amb la finalitat que no “robin” la llet que ha de ser comercialitzada. Les mares pateixen frustració en ser separades dels seus petits, la destinació serà l’aïllament en diminuts habitacles per evitar moviments que alenteixin el seu engreix, i seran alimentats amb una porqueria artificial. En poques setmanes són enviats a l’escorxador. Els nadons femella es queden en l’explotació i tindran la mateixa destinació que les seves mares, a les que prenen el relleu quan aquestes són enviades a l’escorxador més mortes que vives després d’una vida d’explotació.

Hi ha granges en les quals els mascles nounats “destorben” i es desfan d’ells en no ser rendible l’engreix o no tenir les instal·lacions apropiades per a això, com era el cas de l’empresa Maluka, en què els vedells són matats a cops i després sepultats, encara que molts continuen vius quan són enterrats o llançats a l’aigua segons testimoni de les mateixes persones treballadores.

No és aquest l’únic cas conegut de crueltat cap els tendres vedells nounats. En diverses investigacions hi ha testimonis gràfics en què veiem com aquests petits, encara insegurs per poder caminar, són arrossegats i carregats violentament en camions, o descarregats amb brusquedat, caient uns sobre d’altres ferint o trencant-se els ossos. Treballadors sacsejant-los, colpejant-los i trepitjant-los al cap no se sap amb quina finalitat, perquè alguns d’ells són enviats a les seves petites cel·les d’engreix on abans moriran a causa de les ferides. També els hem vist abandonats en sacs d’on només sobresurten els seus caparrons, deixats per morir. Si les escenes en què són colpejats cruelment causen indignació, les del seu abandonament enmig del no-res perquè morin de fam provoquen una immensa tristesa.

Al sud d’Itàlia s’han trobat camps amb milers de cadàvers de petits búfals que en el seu moment van ser abandonats a la seva sort. La llet de búfala s’utilitza principalment per a la mozzarella.

Són només nadons, encara no han après ni a mantenir-se dempeus, i tampoc a plantar cara als seus assassins, que algunes protestes internacionals han aconseguit portar davant els tribunals. Mentrestant, la indústria es justifica i fa rentats d’imatge amb publicitat en la qual veiem a vedells amb les seves mares pasturant idíl·lics camps. La realitat és que algunes d’aquestes pràctiques són legals, com la de posar artefactes de ferro a manera de morrió a la boca del vedellet, amb el qual es desespera en no poder mamar la llet de la seva mare. En què estaran pensant els enginyers d’aquests instruments de tortura quan se’ls sol·licita el disseny?

Sovint es creu que deixar de consumir la carn dels animals és suficient per evitar el seu patiment, però la indústria de la llet provoca igual o major sofriment que la primera.

Hi ha multitud de raons per no consumir llet de vaca, per motius ètics i perquè és altament desaconsellada per a la salut humana, per l’alta quantitat d’antibiòtics, hormones i bacteris que conté (recordem les restes de pus i sang de l’animal), perquè provoquen mucositat (està contraindicada pels metges quan estem refredats) i perquè està associada a diverses malalties, com la diabetis, colesterol, esclerosi múltiple, Chron, intestí irritable, càncer de pròstata en els homes i d’ovaris en les dones.

En infinitat de països no consumeixen llet i aconsegueixen calci d’altres aliments com: ametlles, bròquil, figues, avellanes, espinacs, sèsam, julivert, cigrons, escaroles, porro, melassa, coliflor, col verda o cacauets, entre d’altres.

Les raons per deixar de consumir productes lactis són determinants tant per a la nostra salut com per evitar el patiment d’aquests animals.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

2756

Entitats de defensa dels animals i els regidors animalistes de Monzón van participar a la xerrada sobre “Voluntariat i maltractament animal” que es va presentar a la Fira del Voluntariat de Monzón.

La xerrada va ser organitzada per l’associació “L’Arca de Santi” amb motiu dels espectacles amb “vaquillas” previstos per a les pròximes festes patronals aprovats recentment pel Patronat de festejos després de més de 20 anys sense celebrar-se i amb l’oposició de CHA, IU, PSOE i associacions animalistes i ecologistes.

 

 

El veterinari José Enrique Zaldívar, de l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal (AVATMA), va basar la seva ponència en estudis científics per explicar detalladament els efectes sobre la salut de les vaques que són utilitzades en aquests espectacles, quedant demostrat científicament que existeix maltractament.

Julio Ortega Fraile, representant de la Plataforma Mans Vermelles i delegat de Libera!, va dividir la seva exposició en dues parts. A la primera va tractar el tema del voluntariat animalista i les dificultats econòmiques i socials a què està sotmès el col·lectiu per ser un àmbit de treball sense cap tipus de reconeixement sociocultural. La segona part la va dedicar a demanar explicacions al regidor de festes i medi ambient, Javier Vilarrubí, responsable directe del retorn de les “vaquillas” a Montsó, que no va assistir a l’esdeveniment.

El regidor de la CHA, Álvaro Abadias, ha recordat que Montsó és un municipi pioner a Aragó en protecció dels animals i que no es pot tornar enrere.

Segons el parer d’Abadias la ciutadania de Monzón està dividida amb el polèmic retorn de les “vaquillas” perquè desconeixen els costos reals d’aquest tipus d’espectacles.

A l’acte va assistir el diputat a les Corts, Chesús Yuste, que ha assenyalat l’obligatorietat de complir la legislació i la necessitat d’exigir-ho políticament si cal.

4822

Conferència íntegra de la psicòloga social Melanie Joy a Barcelona. Melanie Joy és psicòloga graduada a Harvard, professora de psicologia i sociologia de la universitat de Boston, reconeguda oradora i escriptora. La Doctora Joy és a més la fundadora i presidenta de Caan – Carnism Awareness & Action Network , una organització caritativa dedicada a fomentar la consciència i la transformació sobre el carnismo, el sistema de creences invisible que condiciona la gent a menjar certs animals.

 

VERSIÓ EN ESPANYOL: (original en anglès més avall)

 

Per què mengem uns animals i no els altres? Aquesta i altres preguntes respon Melanie Joy en aquesta xerrada en la qual s’explica què és el carnisme, l’invisible sistema de creences que compon les nostres percepcions sobre la carn que mengem fent que estimem a alguns animals i ens mengem a altres sense saber per què. Donant llum a aquests mecanismes invisibles del carnisme, Joy fa que les persones oients i lectores puguin estar ben informades com a consumidores i que la ciutadania s’empoderi per prendre les seves pròpies decisions.

 

VERSIÓN ORIGINAL EN INGLÉS:

 

Melanie Joy ha rebut el Premi de l’Institut d’Ahimsa Jainology (alguns dels guanyadors anteriors han estat el Dalai Lama i Nelson Mandela), que li va atorgar la Cambra dels Comuns de Londres. També ha rebut el Premi Empty Cages, concedit pel govern de la ciutat de Milà.

La Doctora Joy és autora del premiat llibre “Per què estimem els gossos, ens mengem als porcs i ens vestim amb les vaques” publicat en castellà per Plaza i Valdés Editors, Espanya i Igualtat Animal després d’haver estat ja publicat en nou idiomes .

3082

En aquesta primera reflexió parlaré sobre la llibertat. La propaganda liberal ha aconseguit que l’opinió pública estigui associant la idea de «llibertat» amb la idea de «bé» o de «correcte», però en fer-ho es comet un greu error des d’un punt de vista ètic.

A què ens referim quan diem «llibertat»? El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) defineix «llibertat» (del llatí libertas, -atis) com la «facultat natural que té l’home d’obrar d’una manera o d’una altra, i de no obrar, pel que és responsable dels seus actes». Aquesta definició, que és la primera accepció, és la més important de totes perquè ens ajuda a diferenciar els fets físicament determinats i els fets aleatoris d’aquells que algú va decidir que havien de succeir. Per exemple, quan inesperadament el vent desprèn un objecte i aquest arriba al cap d’una persona no jutgem èticament el vent ni l’objecte, sinó que solem pensar que el que ha passat ha estat resultat de la «mala sort». En canvi, si aquest objecte va ser llançat expressament per una altra persona llavors no pensem en «mala sort», sinó que pensem que aquest algú va decidir fer-li mal i l’hi en va fer, és a dir, jutgem èticament les intencions i conseqüències produïdes per aquesta persona.

La relació entre llibertat i ètica és molt important, ja que jutgem èticament les persones perquè assumim que actuen lliurement, és a dir, perquè assumim que la llibertat existeix. La definició que la RAE fa de la paraula «llibertat», la qual té reminiscències masclistes, limita la seva possessió als animals de l’espècie humana (Homo Sapiens), però com es va comprovar que tots els humans i només aquests tenen llibertat? La resposta és que no es pot comprovar de cap manera que el que estem pensant o fent l’estiguem decidint ho estem decidint per nosaltres mateixos, però tampoc podem verificar el contrari perquè el coneixement del futur permetria negar aquest futur ad infinitum.

Assumim l’existència de llibertat perquè tingui sentit intentar corregir èticament a les persones, per exemple perquè no vagin escalabrant els altres, i podem assumir això sense necessitat d’inventar un déu que ens dotés a «els elegits» amb aquesta capacitat. Si assumim que els humans tenen llibertat, llavors no hi ha cap raó per no assumir que éssers que senten d’altres espècies també la tenen .

Assumida l’existència de llibertat com una capacitat que intrínsecament posseeix tot ésser que sent, observem com absurdament algunes persones es manifesten per demanar llibertat perquè diuen que no n’hi ha, però això deixa de resultar graciós quan s’envaeixen països per «repartir-la». El que passa és que aquestes persones demanen llibertat, però no especifiquen per a què. Això és similar al que passa amb els que diuen defensar la vida, però no especifiquen que només defensen la vida humana.

El que pretenc aconseguir dient tot això és que ens adonem que ningú pot treure’ns la llibertat, el que ens poden fer és limitar la llibertat perquè no fem determinades coses, però precisament en això consisteix l’ètica. L’ètica ens diu quines accions, a priori, no s’han de fer perquè al fer-les es produeixen conseqüències dolentes per d’altres persones. Seguint amb l’exemple anterior, l’ètica ens diu que no s’han de llançar objectes contra els caps aliens perquè això els produeix un mal, és a dir, encara que puguem fer-ho hem de limitar la nostra llibertat no fent-ho. Els límits que l’ètica posa a la llibertat es diuen drets, els més importants són el dret a la salut i a la vida, i és el respecte als drets i la seva materialització legal el que hauríem d’exigir, independentment de quina sigui la nostra raça, sexe, espècie, classe social, que visquem en ciutats o en «la naturalesa».

Quan ens adonem del parany que «els defensors de la llibertat» ens han tendit perquè no parlem dels límits que ens imposen els drets aliens, ens adonem que la llibertat de cadascú no ha d’acabar on comença la llibertat dels altres, sinó on comencen els drets dels altres.

 

David Díaz és Tècnic Superior en el desenvolupament de productes electrònics, però va començar a estudiar programació informàtica als 12 anys fins que a la universitat va ser perdent la motivació segons l’anava guanyant cap a la Filosofia. A l’estiu de 2007 va decidir fer-se vegà i començar a fer activisme en defensa dels animals. El 10 d’agost de 2008 va crear el bloc www.RespuestasVeganas.Org en el qual dóna respostes als arguments que se solen presentar contra el veganisme. És soci de diverses organitzacions veganes i afiliat al Partit Animalista PACMA.

2684

El passat dimecres 7 de maig, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar continuar la tramitació de la proposició de llei presentada conjuntament per CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP per abolir els circs amb animals, després de rebutjar les esmenes de retorn presentades pel PPC i C’s.

La petició ha estat impulsada per l’associació animalista Libera! i la Fundació Franz Weber mitjançant la campanya Catalunya Lliure d’Animals en Circs. Aquesta proposició de llei va ser registrada el passat 29 d’octubre com a resposta al compromís pre-electoral adquirit pels partits que l’han presentada a través de la firma del manifest de la campanya CLAC el 21 de novembre de 2012.

 

 

El text afegeix un apartat a la llei per prohibir la instal·lació a Catalunya dels espectacles de circ que usin animals. L’exposició de motius es justifica amb raons ètiques, d’aplicació de la legalitat vigent obligatòria per nuclis zoològics i de responsabilitat educativa. També s’hi destaca que la naturalesa transitòria dels circs i la vida constant de confinament porta els animals a estats neuròtics i estereotípies.

Ara aquesta proposició de llei es continuarà tramitant en comissió i en ponència, i haurà de tornar al ple per a l’aprovació final. Des de la tribuna, també han seguit el debat representants de la coalició internacional InfoZoos, integrada per FAADA, Animanaturalis, ANDA i Born Free Foundation que des de 2009 han aconseguit l’adhesió de municipis a favor dels circs sense animals.
 
DEBAT ÍNTEGRE

 

Les intervencions dels grups parlamentaris han començat amb el torn dels partits que han realitzat esmenes a la totalitat: Ciutadans i Partit Popular. El diputat Matias Alonso de Ciutadans ha negat el suport de la societat civil catalana als circs sense animals no reconeixent el valor dels 99 municipis que ja s’han declarat lliures de circs amb animals. Per a Ciutadans els animals als circs no pateixen cap maltractament i sense els animals els circs desapareixeran

D’altra banda Rafael Luna ha defensat la postura del Partit Popular assegurant que els espectacles de circ que usen animals són de caràcter col·laboratiu entre humà i animal, que no es violenta la natura pròpia de cap espècie animal i ha afirmat que els animals als circs realitzen les mateixes activitats que els seus companys que viuen en llibertat i que els animals són peça clau per a la pervivència del circ.

El diputat d’ERC, Oriol Amorós ha apel·lat al progrés de la conciència moral i a la capacitat de compassió de la majoria de la societat catalana que reconeix el patiment en els altres incloent els animals i que el rebutja. Amorós ha afegit que amb la llei de protecció actual hi hauria molts elements per qüestionar la vigència i la legalitat dels animals en circ i ha posat com ha exemple d’incompliment de la llei pel que fa a les instal·lacions dels animals o l’exhibició d’animals com a reclam. També ha qüestionat la vessant educativa que es desprèn dels espectacles amb animals pel que fa als drets de la infància.

Jordi Terrades diputat del Grup Parlamentari Socialista ha dit que no estan en posició d’una prohibició genèrica però si recolzen, les postures d’altres països, com ara Canadà o Dinamarca, i en un primer moment per prohibir els espectacles amb animals salvatges i espècies en perill d’extinció.

En el torn d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa s’ha sentit la diputada Hortènsia Grau responent a C’s i PPc que el debat que avui tenen és per l’acció popular i la tasca municipal que s’està duent a tot el país des de fa anys. Seguidament ha desenvolupant arguments de caràcter ètic, legal, científic i econòmics per justificar la necessitat d’acabar amb l’ús d’animals als circs. A tingut en compte àmbit del circ a Catalunya que es caracteritza per nous formats que no inclouen animals i que assegurar són una part de la cultural amb força necessitats instant als interessats a aprofitar el debat obert sobre el circ per a exposar les seves demandes i necessitats. També va recordar la conveniència d’abordar el tema dels correbous

Quim Arrufat en representació del Grup Mixt (CUP) ha recordat que el debat és sobre protecció dels animals i no sobre el circ. Des del seu grup comparteixen els arguments de les altres formacions que han presentat la proposta de modificació de llei. Ha defensat que la prohibició de circs amb animals és un pas més conseqüència de la consciència social envers la protecció dels animals que és molt àmplia i s’ha referit a la legislació internacional que avala aquesta prohibició.

Josep Rull diputat de CiU ha declarat al debat que la postura de CIU es ferma pel que fa als animals salvatges, pero que caldrà esperar les compareixences per conèixer l’opinió d’experts en un i altre sentit sobre gossos, cavalls i altres animals domesticats

LA PLOMA

2577
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

5313
Recepta de panellets vegans (sense productes o derivats animals). Ingredients: 250g d'ametlla mòlta 150g de patata vermella 150g de pinyons 250g de sucre 150g ametlla a dauets per decorar: coco, cireres...