Etiquetes Entrades etiquetades amb "ecologismo"

ecologismo

2701

Existeix una organització sense ànim de lucre pel foment de la “tracció animal moderna” que es diu PROMMATA i acaba de complir 25 anys. Ens diuen que volen “posar l’home al centre d’un sistema productiu i competitiu respectuós amb el medi ambient”. També parlen d’independència energètica i, com no podria ser d’altra forma, de la recuperació dels animals de tir: “rucs, mules, vaques i cavalls”. Independència de la persona camperola a costa de la llibertat dels animals esclaus, i recuperació del nombre d’aquests esclaus.

Hui, s’acaba un curs sobre el tema al parc ecològic de l’Empordà, on han parlat de “la satisfacció de treballar amb la pau i la coherència que representa la col·laboració amb un altre esser viu”. També han fet una introducció a la relació i el comportament dels cavalls, així com a les bases per al seu “maneig” pel treball agrícola. El maneig i la col·laboració són termes gens coherents l’un amb l’altre, i la pau no es pot basar en l’explotació d’altre ésser viu.Forcat

L’especisme em sorprèn amb coses com aquesta, per la seua capacitat de reforçar-se en la seua hegemonia social i cultural per a “envair” el veganisme que, com hem dit moltes vegades, no és altra cosa que una eina d’ús personal per a lluitar contra eixe especisme.

Tenim ingredients de l’explotació animal que “s’oculten” en aliments elaborats, aparentment vegans: albúmina d’ou per tot arreu, sèrum de llet per a convertir-nos en abocadors a cost zero d’aquest residu de la indústria làctia, colorants com l’E-120 o, fins i tot, cola de peix i sang dels dels escorxadors al vi i la cervesa. També tenim els productes vegans dels grans grups empresarials directament vinculats a l’explotació animal, generant debats com el de les Pringles i Procter&Gamble o el de ViveSoy i Pascual.

Cavall i mula Aquest dels cavalls esclaus és fascinant, perquè és capaç de convertir una verdura en un producte no vegà. Ell a soletes, lluny dels grans mercats especulatius i dels interessos de les transnacionals, sense necessitat de transformacions ni manipulacions. Una creïlla, i res més que una creïlla, pot tindre com a ingredient la suor d’un cavall que no vol tirar de cap aladre. I jo, buscant productes de proximitat, ecològics i de comerç directe amb la persona productora, puc estar fomentant l’explotació animal.

En una campanya contra l’esclavitud infantil, un jove que l’havia patit a les explotacions de cacau africanes assenyalava amb el dit el consum còmplice: “quan la gent menja xocolata, està menjant la meua pròpia carn”. I això és el que sent jo respecte al cavall esclau. Sent que m’estic menjant els colps del seu ensinistrament, tots els colps que fan falta per a que faça allò que mai ha desitjat fer. Em menge la seua suor, la seua Llibertat, la seua carn. I, per suposat, no vull fer-ho.

Estic tan fart d’això que al meu cap funciona un veganisme resolutiu, pel què el llistat d’ingredients ja no és suficient. Per suposat, puc comprar Pringles i ViveSoy sense cap càrrec de consciència, perquè allò important és no comprar productes experimentats amb animals de Procter&Gamble o Llet Pascual. No passa el mateix amb productes ecològics vinculats amb una explotació animal, directa, absurda i, per tant, evitable. Com que és tan complicat saber quines produccions ecològiques la fan servir i quines no, han aconseguit la proesa que les creïlles necessiten una etiqueta de producte vegà.

Fins ara, el meu principal exemple de veganisme resolutiu era el del menú creatiu de molts bars i restaurants per a persones veganes. Si, són eixos llocs que t’ofereixen una amanida de primer i una graellada de verdures de segon, al mateix preu que paguen les persones càrnies per una ampla diversitat de plats. No menge a aquests llocs perquè, malgrat que el que haja menjat siga vegà, amb els meus diners engreixe la facturació d’un lloc que no té la més mínima intenció d’adquirir les capacitats per a oferir alternatives veganes reals, a diferència del que fa Procter&Gamble amb les seues Pringles.

La tenda i el supermercat és un espai de consum on pot funcionar el principi d’elecció que fa que el veganisme siga efectiu. Tenen oferta vegana diferenciada? Tenen un espai amb aliments vegans? Doncs es pot aplicar eixe principi d’elecció, deixant de banda tota l’explotació animal. Amb les empreses i corporacions passa el mateix: si compre Pringles, és veganisme. Si compre ViveSoy, és veganisme. Si compre el menú d’amanida i graellada, estic comprant una oferta completament limitada i accidental d’un negoci que no té la intenció de ser altra cosa que càrnic. No puc aplicar el principi d’elecció, i aleshores no és veganisme.

Bous

Si no puc saber quines produccions ecològiques exploten animals, si no puc elegir entre aquestes i les que no ho fan, no és veganisme. I, com he d’elegir, em quede amb les fruites i verdures de les tendes convencionals i les grans superfícies, que no seran de proximitat ni ecològiques, però em permetran elegir entre una opcions que, amb tota seguretat no haurà fet servir animals i altra que és més que probable que si.

—————

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista

3654

L’ecologisme és un moviment que defensa la protecció del medi ambient preservant els ecosistemes i la seva biodiversitat, en determinades ocasions es preocupa del benestar dels animals, sempre que formin part d’un hàbitat. El veganisme és un posicionament ètic que tracta de defensar els drets de tots els éssers que senten, independentment del seu sexe, raça o espècie. Encara que ambdues posicions coincideixin en alguns plantejaments, com és protegir el medi ambient perquè els animals puguin viure de la manera més natural possible sense interferències de l’home, en moltes ocasions les seves posicions difereixen completament, per exemple quan amb l’objectiu de preservar un ecosistema s’assassinen animals de les espècies que estan creant un desequilibri en aquest.

Els ecosistemes no són individus, no tenen interessos, per la qual cosa no els podem atorgar drets. No obstant això és essencial la seva conservació, per donar la possibilitat a espècies d’animals i plantes d’una vida digna, allunyada de la dominació humana. Al meu entendre l’ecologisme no hauria de tenir un enfocament especista, això és valorar més la vida d’un ésser que sent que d’una altra en funció del seu paper a la biosfera. Un gat salvatge té la mateixa capacitat de patir i el mateix dret a viure que un linx ibèric, independent del nombre d’individus que hagi de cada espècie. Que una espècie no estigui en perill d’extinció, no vol dir que no haguem de respectar la vida d’aquests animals. Extrapolant l’ésser humà, seria com defensar només la vida d’un nen de determinada raça en detriment d’un altre nen de diferent raça perquè hi ha menys població d’una d’elles, seria una cosa absurda, cada vida importa el mateix.

Els animalistes no estem en contra de la preservació dels ecosistemes, de fet, crec que la majoria ho considera com una cosa fonamental. El que no estem disposats és a “regular” a canvi de vides d’innocents, i més quan els principals i gairebé únics causants d’aquests desequilibris ha estat la intervenció de l’home. De la mateixa manera que ningú en el seu sa judici decidiria eliminar vides humanes per fer un ecosistema més sostenible, considerem el mateix delicte acabar amb unes vides animals per afavorir a unes altres.

Es tracta simplement d’aplicar el principi d’igualtat, considerant a tots els éssers amb capacitat de sentir com a iguals, respectant el seu dret a la vida. Això no vol dir que no haguem de tractar d’ajudar a crear hàbitats sostenibles per a totes les espècies, sinó que de la mateixa manera que no ens plantegem la possibilitat d’acabar amb vides humanes per a aquest fi, hauríem de fer igual amb la resta d’espècies animals, buscant alternatives, amb campanyes que no impliquin l’assassinat.

Hem robat la llar als animals, els hem forçat a desplaçar-se destruint el seu entorn, hem alterat els ecosistemes acabant amb depredadors, introduint espècies invasores, i després de destrossar-ho tot, a qui volem matar per acabar amb el problema? Als únics innocents, als animals, crec que li devem alguna cosa més.

D’altra banda, és curiós com la majoria de les organitzacions ecologistes, semblen alienes al patiment animal i només es preocupen dels animals quan estan en perill d’extinció. Un ós polar mereix tota la nostra compassió, és clar, però no obstant això quan esclavitzem a un animal d’una altra espècie, ho fem engreixar i el matem de manera cruel i sistemàtica, llavors l’ecologisme ja no apel·la a la nostra compassió.

Una altra dada curiosa és que sent la ramaderia una de les indústries més contaminants del planeta poques vegades és objectiu de les campanyes ecologistes. La ramaderia és responsable del 18% dels gasos emesos causants de l’efecte hivernacle, més del doble que tots els transports del món combinats, incloent cotxes, camions, vaixells, avions i trens. La ramaderia representa entre el 80 i 90% del nostre consum total d’aigua ja que la producció d’un quilogram de vedella necessita de 16.000 litres d’aigua. La ramaderia és una de les principals causants d’extinció d’espècies, creació de zones mortes en els oceans, contaminació de l’aigua i degradació del sòl. Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), el 2050, totes les reserves pesqueres estaran buides i haurem acabat amb tota la vida marina. Aquestes són algunes de les xifres que podem trobar consultant articles com la Llarga Ombra del Bestiar de la FAO.

Com és que no ens han explicat tot això? Perquè ningú ens aconsella reduir el nostre consum de carn i productes d’origen animal per salvar el medi ambient? Tots sabem de la importància de tancar l’aixeta mentre ens raspallem les dents, però ignorem que l’aigua necessària per produir una hamburguesa és el mateix que el gastat en dos mesos de dutxes. La petjada ecològica d’un vegà és la meitat que la d’una persona amb una alimentació omnívora. Si l’ecologisme actual fos coherent amb els seus principis, tots hauríem estat informats d’aquestes dades.

Un comportament veritablement ecologista apostaria per no seguir finançant a una de les principals indústries destructores del medi ambient i del planeta, com és la ramaderia i la pesca industrial. A més aquest moviment hauria de ser compassiu amb tots els individus, respectant els seus drets bàsics. Tots tenim dret a viure la nostra vida sense ser propietat de ningú, si només complíssim aquesta màxima, molts dels grans problemes ecològics d’aquest planeta també es solucionarien creant un món més just, sostenible i compassiu.

———————-
Fonts:
http://www.fao.org/Newsroom/es/news/2006/1000448/index.html http://waterfootprint.org/media/downloads/Mekonnen-Hoekstra-2012-WaterFootprintFarmAnimalProducts.pdf ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/011/a0701s/a0701s00.pdf http://www.cowspiracy.com/facts/

 

Alberto Peláez és corredor de muntanya, especialitzat en ultrafons, amb un gran nombre de victòries a l’esquena, vegà i activista pels drets dels animals, tracta de transmetre un missatge de compatibilitat entre una vida de respecte a tots els éssers vius i l’esport d’alt rendiment.
Tècnic superior en Activitats Físiques, entrenador personal i bomber de professió, reparteix el seu temps entre l’esport i l’ajuda dels animals col·laborant amb diverses societats protectores, donant xerrades i transmetent les seves experiències portant una vida vegana i activa.

3981

Les persones que defensem els drets dels altres animals hem de prestar molta atenció a les paraules que utilitzem, ja que podem perjudicar-les amb elles. «Natura», que s’escriu physis en grec i natura en llatí, és una d’aquestes paraules perjudicials. D’ella se’n deriva «natural», que és tot allò produït per la naturalesa, i que és una paraula que també els perjudica. Aquest és un tema més complex del que en un principi sembla, però vaig a explicar breument per què hauríem de deixar d’utilitzar aquestes dues paraules.

Com sabem, vivim en societats antropocentristas, és a dir, en societats en què es dóna prioritat als interessos dels éssers humans sobre tota la resta. Existeixen nombrosos exemples en què interessos bàsics dels que no són humans, com seguir vivint i no patir, són trepitjats per humans com a mitjà per satisfer interessos secundaris d’aquests, com són l’estètica, l’oci o un gust. Segons l’imaginari antropocentrista col·lectiu, a un costat hi ha els respectables éssers humans i enfront d’ells es troba «el sac de la natura» que conté tot tipus de coses utilitzables: plantes, minerals, animals no humans, bacteris, rius, etc. Si estàs dins d’aquest sac estàs realment fotut. L’antropocentrisme, que és una idea d’origen religiós, crea automàticament el dualisme humans-natura, que de vegades apareix en converses animalistes i ecologistes.

El dualisme humans-natura representa l’enfrontament dels humans contra tota la resta, d’aquí que hi hagi expressions com «l”home’ contra la natura», que vindria a ser la lluita de l’espècie humana per la seva supervivència, la lluita de «allò diví» contra allò terrenal, el «sobrenatural» contra el natural, el bé contra el mal. Suposo que d’aquí ve la idea taurina que el torero lluita contra el perill i la mort, ja que consideren que el bou simbolitza el mal, allò irracional, la violència i la mort; violència que paradoxalment ells inicien contra el toro i que acaba amb la seva vida. Afortunadament, aquesta idea cavernícola sobre què és la «naturalesa» ha canviat en la nostra societat gràcies a dues ideologies nascudes al segle XX, i que estan relacionades entre si.

L’«ecologisme» (1) i les variades creences de la Nova Era, New Age en anglès, van danyar l’antropocentrisme en afegir-contradiccions que va incorporar la societat en el seu argumentari. L’«ecologisme» va difondre la idea que la «naturalesa» és una cosa bona que ha de ser protegit perquè això beneficia l’espècie humana; de vegades alertant de l’apocalíptic perill que suposa no respectar-la: ​​si s’extingeixen les abelles serà la fi del món!, diuen els «ecologistes», sense tenir en compte que la vida va començar en els oceans, abans que existissin abelles i altres insectes voladors. Les abelles s’han de protegir, sí, però no perquè això beneficiï els humans, sinó pel propi bé de les abelles. D’altra banda, les creences de la Nova Era han convertit la «naturalesa» en la idea del bé, un bé que està per tot arreu i que ens uneix a tots els éssers mitjançant una divinitat o una deessa (Pachamama, Gaia, etc.), la qual no dubta a condemnar amb catàstrofes naturals al malvat ésser humà que no la respecta. Gràcies a l’«ecologisme» i a les creences de la Nova Era, avui és fàcil escoltar expressions com «respecte a la natura». Encara que aquestes ideologies han augmentat la sensibilitat cap al medi ambient, i indirectament cap als animals no humans, també tenen com a base l’antropocentrisme. L’«ecologista» segueix considerant que els individus de l’espècie humana ocupen una categoria èticament especial respecte als que són d’altres espècies; i el creient de la Nova Era sol considerar que hi ha un «equilibri en la natura» gràcies a unes «normes naturals» que els humans han de respectar per poder integrar-se en aquest equilibri: han d’actuar d’acord a la seva «naturalesa humana». Segons això, cada animal ha d’actuar d’acord amb la «naturalesa» de la seva espècie: els llops poden menjar ovelles, però no han de caçar nens, els humans poden caçar no humans però no han de caçar a altres humans, etc. «Ecologisme» i Nova Era comparteixen «el respecte a la natura». D’aquesta manera segueix el dualisme humans-natura, segueix l’antropocentrisme, només que és més subtil.

El que vull transmetre a altres defensors dels animals és la necessitat de superar definitivament l’antropocentrisme i el seu dualisme humans-natura, doncs indirectament perjudica als que no són humans. No pretenc aconseguir-ho mitjançant el convenciment, sinó mitjançant la constatació que aquesta dualitat no existeix.

Podem començar preguntant-nos existeix natura a la Lluna? ¿Quina condició hauria d’acomplir-se per respondre afirmativament a l’anterior pregunta? … Deixem de llegir i reflexionem. Ja? … Bé. La resposta pot ser sí o no. Si creiem que la condició que s’ha de complir a la Lluna perquè en ella hi hagi natura és que hi hagi éssers vius llavors la resposta serà que a la Lluna no hi ha naturalesa. En aquest cas quin sentit té usar «natura» com a sinònim de «ésser viu»? cap, i els humans també serien natura, ja que són éssers vius, per tant el dualisme humans-natura no tindria sentit. En canvi, si creiem que la condició per parlar de natura és que hi hagi matèria sobre la qual ocorren fenòmens físics llavors la resposta serà que a la Lluna si hi ha naturalesa, i en tal cas tot l’univers seria naturalesa, inclòs l’ésser humà. Dir «anem a la natura» és equivalent a dir «anem a un altre lloc». Però com hem vist, l’antropocentrisme considera que l’ésser humà no és part de la naturalesa ¿per què? perquè, com hem dit, l’antropocentrisme té un origen religiós segons el qual la consciència humana no és un fenomen natural com la resta de coses existents, sinó un fenomen «sobrenatural», creat per un déu a la seva imatge i semblança, un fenomen al qual els religiosos diuen: «ànima» o «esperit», dotat de lliure albir, de llibertat.

Jo sóc una consciència, i puc deduir que els altres humans també tenen una. La consciència no és un fenomen «no natural» o «sobrenatural» com creuen alguns, sinó que és un fenomen natural que emergeix de la matèria (2), concretament d’un cervell. El «no natural» o «sobrenatural» no existeix, ja que si existís llavors, per definició, aquesta cosa seria natural. A més, els éssers humans no són els únics éssers que tenen una consciència. La consciència en animals no humans va ser reconeguda públicament el 7 de juliol de 2012 per neurocientífics del més alt nivell mitjançant la Declaració de Cambridge sobre la Consciència, signada en presència de l’arxiconegut Stephen Hawking. La consciència humana, i la no humana, crea coses naturals a les quals es diu «artificis», és a dir, les coses artificials són un tipus de coses naturals, però fetes a consciència. Un cotxe és 100% natural, però és un artifici amb unes determinades característiques.

Tot el que existeix és natura i 100% natural, per tant no té sentit seguir utilitzant les paraules «naturalesa» i «natural», llevat que se sigui antropocentrista i/o s’afirmi l’existència del que no existent (irracionalitat). Qui som sensocentristas (3) i racionals (per coherència practiquem el veganisme) hem de deixar d’utilitzar aquestes paraules pel bé dels que no són humans.

—————————

NOTES

(1) L’ecologisme (pur) és la posada en pràctica de l’ecocentrisme, el qual és la idea que dóna prioritat a les espècies i als ecosistemes sobre els individus concrets. El que avui coneixem per «ecologisme» no és un ecologisme pur, ja que no està basat en l’ecocentrisme, sinó en l’antropocentrisme, ja que primer anteposa l’ésser humà, després les espècies i els ecosistemes i finalment els individus concrets d’espècies no humanes. Un exemple d’ecologista real és el finlandès Petti Linkola.

(2) El fet que la consciència sigui un fenomen natural no converteix als humans i altres animals en robots biològics lligats a un destí, sense lliure albir o llibertat per poder escollir. De la mateixa manera que el lliure albir és un supòsit que no es pot demostrar, tampoc es pot demostrar el determinisme, ja que en tots dos casos és necessari conèixer el futur per saber què passarà, la qual cosa és impossible. Si algú ens ve amb que el lliure albir no existeix podem ignorar i dir-li que «ignorar és el destí».

(3) “El sensocentrisme és la raó que ens porta a practicar el veganisme”, David Díaz, set 2014. Link: http://www.tvanimalista.com/es/2014/09/29/el-sensocentrisme-es-la-rao-que-ens-porta-a-practicar-el-veganisme/

———————

 

David Díaz és Tècnic Superior en el desenvolupament de productes electrònics, però va començar a estudiar programació informàtica als 12 anys fins que a la universitat va ser perdent la motivació segons l’anava guanyant cap a la Filosofia. A l’estiu de 2007 va decidir fer-se vegà i començar a fer activisme en defensa dels animals. El 10 d’agost de 2008 va crear el bloc www.RespuestasVeganas.Org en el qual dóna respostes als arguments que se solen presentar contra el veganisme. És soci de diverses organitzacions veganes i afiliat al Partit Animalista PACMA.

LA PLOMA

2084
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

4439
Ingredients: - 2 iogurts de soja de sabors (en aquesta cas hem utilitzat iogurt de mango i fruita de la passió) - 6 gots de iogurt...