Etiquetes Entrades etiquetades amb "cultura"

cultura

2857

L’escriptora i filòsofa Marta Tafalla ens parla de “La biblioteca de Noè”, la seva primera novel·la de ficció, publicada el 2006 per l’editorial Herder. Marta Tafalla (Barcelona, 1972) va estudiar filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) mentre treballava com a voluntària per a Amnistia Internacional i actualment és professora a la mateixa universitat. A través d’una xerrada amb el també l’escriptor Julio Ortega Fraile, Tafalla ens parla de Drets Animals que inclou els Humans i sobre ètica.

 

 

El passat dimecres 14 de maig es va presentar a Barcelona “El triunfo de la compasión”, el nou llibre del filòsof Jesús Mosterín editat per Alianza Editorial. En la presentació van participar Silvia Barquero, presidenta de PACMA, que va considerar el llibre com una eina imprescindible per poder canviar la situació actual dels animals.

Marta Tafalla, professora de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​va fer una comparació de “El triunfo de la compasión” amb el documental de propaganda nazi “El triomf de la voluntat” per recordar que Mosterín en el seu llibre defensa tot el contrari al feixisme i que en la nostra mà està afavorir el desenvolupament de l’empatia.

 

 

“El triunfo de la compassión” és la culminació de la llarga reflexió filosòfica, històrica, biològica i ètica de l’autor sobre la nostra relació amb els altres animals. L’autor analitza temes controvertits, com la companyia, la ramaderia i l’alimentació, els espectacles de la crueltat, la caça i la pesca, o els dilemes ètics en la investigació biomèdica, l’extinció d’espècies i deteriorament del medi ambient.

El llibre es centra en l’ètica de la compassió i promou la consideració moral de tots els animals, el que, per Mosterín, no implica que siguin iguals als humans però sí mereixedors de respecte.

1911

L’Associació Parlamentària de Defensa dels Animals ha organitzat un acte que, amb el títol ‘Cultura contra el maltractament animal’, es desenvoluparà al Congrés dels Diputats el dimecres, dia 28.

A l’acte assistiran, entre d’altres, l’escriptor i hipanista Ian Gibson, l’escriptora i periodista Rosa Montero, l’activista en defensa dels drets dels animals Julio Ortega i la periodista Ruth Toledano.

També han confirmat la seva assistència la diputada socialista i membre d’aquest grup de parlamentaris defensors dels animals Cristina Narbona i el parlamentari de la Chunta Aragonesista, Chesús Yuste. Moderarà el debat la periodista i escriptora Nativel Preciado.

Aquesta jornada, concebuda com un acte cultural, és un dels primers esdeveniments amb els que l’associació pretén adquirir visibilitat al Parlament.

Font: lainformacion.com

1878

Fama no és sinònim de benestar, una premissa que coneixen molt bé diverses celebritats animals que no ho van passar gens bé en els set de gravació.

Una de les fatalitats del cinema més conegudes és la del petit i valent porquet Babe de la pel·lícula homònima dirigida per Cris Noonan el 1995. El personatge, en veritat, va ser representat per 48 animals que van haver de ser sacrificats per realitzar el llargmetratge perquè els engreixaven tan ràpidament que molt aviat ja no quedaven en condicions de satisfer les exigències del seu paper.

Chatrán, el gat de la famosa pel·lícula Les aventures de Chatrán, en realitat va ser el resultat d’haver emprat 65 gats diferents que van anar morint durant el rodatge.

Flipper, el famós dofí de la sèrie televisiva, era en realitat una femella, que va morir d’esgotament en els braços del seu entrenador, Richard O’Barry, qui des d’aquest dia es va dedicar a defensar la causa d’aquests animals i va revelar que l’única manera de treballar amb un dofí és fer-li passar gana. Només així l’animal es torna dòcil i compleix les ordres que se li demanen.

Un altre cas cèlebre és el de Leo, el lleó de la Metro Goldwyn Mayer, que havia après a rugir comandat pel primer instructor d’animals de Hollywood, Volney Phifer. Quan es va fer vell, va acabar en un miserable hospici per animals.

La supervisió del treball amb animals en el cinema als Estats Units està a càrrec de l’American Humane Association (AHA) que atorga un certificat a aquelles pel·lícules que els respecten.

La institució existeix des de 1940, després que en el rodatge de Jesse James se li embenessin els ulls a un cavall, caigués per un precipici i es trenqués la columna, obligant el propietari a sacrificar.

Les pel·lícules avalades per la institució porten en els seus crèdits la inscripció “supervisada per l’AHA”, però, hi ha una llarga llista de pel·lícules recents que van ser rebutjades per ignorar les regles de seguretat bàsiques. Algunes de les últimes van ser: Ràpid i Furiós (2009) i la guanyadora de l’Oscar El discurs del Rei (2011).

Font: elobservador.com/uy

LA PLOMA

1175
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

4235
A la TVAnimalista estem d'estrena, nou programa de receptes veganes a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández i des de la seva cuina. A través...