Etiquetes Entrades etiquetades amb "correbous"

correbous

786

El dilluns, 9 de novembre, el Ple de l’Ajuntament votà i aprovà la moció que declarava Tavernes de la Valldigna municipi contrari al maltractament animal. Al costat de la regidoria d’Esquerra Unida – Acord Ciutadà, què presentà i defensà la moció, votaren les 11 de Compromís, sense que cap membre del grup municipal explicara el sentit de aquest vot. A més de la declaració, la moció establia els següents acords:

Que no es done suport per part de l’Ajuntament a festes o activitats que impliquen l’ús d’animals sobre els que es produïsquen formes de vexació, sofriment o mort.

Que siguen controlades i sancionades per la Policia Local totes les situacions de maltractament, abandonament i tinença d’animals domèstics en condicions indignes.

Que no es formalitze cap contractació amb empreses que utilitzen animals amb finalitats lúdiques com, per exemple, circs amb exposició d’animals salvatges.

Que es dediquen activitats, campanyes i espais municipals de difusió a l’àmbit de la defensa, la cura i la protecció dels animals i del seu medi.

Que es formalitze un protocol per a l’adequat tractament i recollida dels animals abandonats al municipi, mitjançant la creació d’una entitat protectora, que no execute en cap cas la mort de l’animal si no és per motius humanitaris i que contemple la cura i la recuperació.

Que es done suport i es fomente especialment tota iniciativa associada al voltant de la cura, la protecció i el control dels animals a Tavernes.

No hi hagué cap vot en contra: el PP es negà a votar com a protesta per una situació prèvia i el PSPV s’abstingué. Segons paraules de la seua portaveu:

La moció presentada per Esquerra Unida planteja 7 punts, dels quals compartim la majoria ja que estem en contra de qualsevol tipus de maltractament animal. Però, no estem al 100% d’acord amb el punt que no es puga realitzar cap tipus d’espectacle amb animals, si compleixen els drets dels animals i la normativa vigent.

Immediatament després del Ple, portaveus de Compromís declararen que els bous al carrer no estaven en qüestió a partir d’aquesta moció què, en tot cas, pecava per “falta de concreció”. Afirmaren que es tracta d’una pràctica legal, que es vetlla pel benestar de l’animal i que tot depèn del promès i mai celebrat referèndum sobre els bous al carrer. Segons el grup al govern municipal, si el resultat d’aquesta consulta fóra favorable als linxaments de bous, “no anaven a fer el contrari del que demana la ciutadania”.

Per tant, i a causa d’aquestes estranyes maniobres, el que hauria d’haver estat una moció històrica ha estat reduïda a un episodi més del procés començat fa 4 anys, quan el govern municipal d’aleshores decidí, per la via d’urgència, sufragar i organitzar directament els bous al carrer, després que l’empresa privada que muntava una plaça portàtil i organitzava linxaments de bous durant les festes anunciara que no ho anava a fer més, a causa de les pèrdues que li generava.

Tavernes barreres14

Està per saber el cost real d’aquesta decisió, que serví per a que l’alcalde Jordi Juan es guanyara l’adhesió del món taurí local proper a la seua corda. L’accés al detall de despeses totals, directes i indirectes, fou una tasca impossible per a la regidora independent Karina Vercher durant l’anterior legislatura, i ho continua sent ara pels membres d’Esquerra Unida. Fins i tot nosaltres, membres de la Plataforma Carles Pinazo, hem estat testimonis d’alguna cara de mal jugador de pòquer entre representants del govern municipal, quan pels nostres arguments hem fet servir les dades que s’han barallat públicament (10.000€ anuals).

El promès referèndum, per tant, es planteja des de la desinformació en el tema més rellevant, després de l’explotació i el maltractament d’animals. Pel que sembla, si s’acaba fent la consulta, la gent de Tavernes no podrà decidir sabent el que ha costat al municipi el circ del cèsar en un període de retallades, de moltes necessitats socials sense atenció pública i d’absoluta falta d’autonomia dels ajuntaments, amb pressupostos completament controlats per les mesures centralitzadores del govern estatal de Mariano Rajoy.

La nova eixida cap endavant és el refugi en la legalitat, present en l’argumentació del PSPV i, el que és més important, de Compromís. I això, a l’estat on es fan lleis de protecció animal on la tortura taurina queda explícitament exclosa des del primer moment, és un argument molt ridícul. Recordem que a Catalunya s’hagué de promoure una ILP per a que, fonamentalment, s’eliminara aquesta cínica exclusió, sense que es poguera evitar la formulació d’altra de nova i igualment cínica pels correbous.

A l’estat espanyol, l’statu quo és que existeix un maltractament animal penalitzat i altre de legalment protegit en el que destaca la tortura taurina, maltractament animal inqüestinable per evident i per documentat científicament, alimentat per milions d’euros anuals eixits dels recursos públics. Al País Valencià, Generalitat, diputacions i ajuntaments com el de Tavernes s’han gastat diners que retallaven d’altres partides (teleassistència per a persones majors, transport públic, beques menjador, ajudes per a llibres de text…) en els linxaments legals de bous al carrer.

Els circs que torturen animals són legals i n’hi ha de municipis lliures de circs amb animals, com n’hi ha de lliures de tortura i linxaments taurins. L’ajuntament de Tavernes no té cap obligació de gastar-se en tortura taurina eixa quantitat de diners anuals de la que no informa la ciutadania. No té cap obligació de ser principal responsable i únic sostenidor econòmic dels linxaments, cosa que l’implica a un nivell que és dóna en molts pocs altres municipis on es mantenen aquestes pràctiques.

La moció no és, ni molt menys, inconcreta. És un compromís, amb valentia, per a que l’ajuntament no done suport a festes o activitats que impliquen l’ús d’animals sobre els que es produïsquen formes de vexació, sofriment o mort. També és un compromís per a no formalitzar cap contractació amb empreses que utilitzen animals amb finalitats lúdiques.

Tom Regan explica que un dels principals arguments de la indústria d’explotació animal és aquest “respecte al benestar animal d’acord amb les lleis”, que legalitzen mil i una formes de maltractament. L’anomena afirmació desconnectada, i és el suposat benestar que “gaudeixen” els animals als escorxadors o als laboratoris d’experimentació, les víctimes de la pelleteria, els esclaus i esclaves al circ o els bous torturats a places i carrers.

Compromís de Tavernes de la Valldigna ens presenta una d’aquestes afirmacions desconnectades per defensar que vulnerarà una moció, minuts després d’haver-la votat amb la seua majoria absoluta. A hores d’ara, ja és dramàticament necessari que la ciutadania no siga insultada amb aquest tipus de maniobres.

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista

 

1142

Tornen els correbous al Principat, una temporada més a pesar nostre. Aquest any ho fan després que l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) anés a plorar a la porta dels partits que tenen representació al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) una modificació d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de recuperar alguns dels privilegis que aquesta els va prendre. En concret un retoc del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la finalitat de permetre els temptejos en una ramaderia de les Terres de l’Ebre (TE), un retorn encobert de les abolides curses de braus a Catalunya.

A la penombra, així van ser les negociacions entre la màfia tauròfila de les APCTTE i CiU i PSC per tal de modificar la primera ILP que va prosperar, la mateixa que va abolir la tauromàquia major a la CAC. I ho van pretendre fer en la foscor més absoluta, a esquenes del poble treballador i de les defensores del drets dels animals no humans, enfotent-se’n a la cara de les membres de la ILP PROU, ambicionant fer colar aquesta rectificació a través de la llei d’acompanyament a la Llei de Pressupostos.

Pràctica habitual de la socialdretocràcia sí, és per això no ens vam alarmar, ni pels partits ni per les seves formes, però pel que si que ho férem va ser pel que més ens va preocupar en focalitzar les víctimes d’aquesta malvestat: corria greu perill la integritat física de les nadons de bòvid, que podia haver tornat a estar més malmesa encara fora de les explotacions on són cosificades fins al límit del turment.

Tot això lluny de la claror i el clam popular d’haver fet una de les majors investigacions mai documentades sobre la tortura taurina, reunions i assemblees obertes, preparar l’estratègia, dur-la a terme, sofrir les amenaces de la màfia i els torturadors-assassins d’adolescents no humans, de perdre llocs remunerats de feina (lo de perdre és un eufemisme quan et donen a escollir entre els ideals i unes fitxes de casino d’aquesta societat de consum), hores de son, nervis i ansietats, recollir centenars de milers de signatures per tota la CAC, tràmits, esmenes a la totalitat, debat parlamentari, compareixences públiques, esmenes a l’articulat, debat en comissió, dictamen del Consell de Garanties i debat de votació final en ple parlamentari… Si hi arriba a entrar més llum en aquell procés se’ns cremen les còrnies!

La tortura (la pública, no la que succeeix dins els laboratoris, comissaries, granges o casernes) és aquella pràctica amb la que la Catalunya que es preveu independent va estar a punt de mostrar-se davant del món. A esquenes de la societat, el «País lliure, net i nou» que venen els partits del règim burgès significa un pacte de «no agressió» amb els mafiosos tauròfils del Principat. Es van atrevir a voler vulnerar la seva pròpia llei tot modificant-la per retornar privilegis a 3 taurofòbics. L’associació entre la política i la màfia és una vella xacra internacional, si… i la Catalunya capitalista independent no serà gaire diferent en aquest sentit.

En tot aquest procés, una estratagema inesperada ens va donar el temps necessari per poder fer entrar en raó a CiU i fer que reconeguessin la seva errada, retirant de forma immediata el seu suport a l’esmena impulsada pel PSC, quedant-se sols en la seva defensa. Ens va anar de poc al Parlament, però als jutjats vam tornar a guanyar. Els i les parlamentaries van tornar a saber que les animalistes defensarem el baluard de l’ètica i el progrés moral d’una batalla que crèiem superada; els vam recordar que han de fer complir la seva pròpia llei perquè no recularem, saben que també som portaveus d’una societat catalana sensibilitzada amb la taurofòbia i que no acceptarà cap retrocés en matèria de drets pels animals no humans.

Aquesta va ser la darrera maniobra de la gent de les APCTTE, i en fracassar, van tirar de manifestació. Veuen perillar els seus privilegis, temen una okupació puntual com la d’Algemesí que va accelerar la prohibició de la mort publica dels nadons de bou durant les jonegades. Temen el silenci de les activistes organitzades, temen el temps que no tornarà mai. I així d’espantats farà pocs dies que la màfia taurina de les TE van demostrar poder donar un cop de forca simbòlica aconseguint arreplegar uns quants milers de garlaires vinguts del PV i l’Aragó. Menys d’un 2,5% de la població d’aquell territori la va secundar. Masclisme, espanyolisme, racisme, sexisme, especisme i adoctrinament infantil d’aquestes discriminacions fou tot el que s’hi va poder veure. Res nou, perquè no són d’aquest segle.

Si fos tan nostre, tot el país els hagués acompanyat com amb el tema del riu. Però no es nostre, no és de la gastada majoria que els bouers es posen a la boca; és per això que van haver de pidolar difusió a personatges il·lustres (deixem-ho en personatges insulsos) com un parell de futbolistes i un pilot de moto professionals. La societat no esta amb ells, ni la catalana en general ni l’ebrenca en particular.

La Coordinadora per l’Abolició dels Correbous continua activa i a l’espera d’integrar-se en un front més ampli, perquè després de més d’un any, les activistes ebrenques que lliure i assembleariament van donar un pas endavant per participar en la primera fase estratègica, es van fer petites i van sentir por. I per no expressar una altra cosa, diré que és complicada la consciencia, l’empatia i la solidaritat organitzada en aquell territori. Amb raó diuen els tauròfils que han de venir de fora a plantar-los cara, tota la raó.

Aquesta pretemporada ha anat de temptejos: tauromàfies temptejant la manera de saltar-se la llei i fer diners, utilitzant el negoci privat d’una família com a penyora davant la classe política per poder torturar vedells, de mesurar les nostres forces, les seves pors… però que ningú s’equivoqui, del que realment va tot això és de l’abolició dels correbous al Principat, i nosaltres ho tornem a tenir tot a punt per afrontar el que la acció ens presenti.


Toni Teixidó. Collita tarragonina del 80 i mestre vocacional. Comunista, perquè només podrà ser la classe explotada la que acabi alliberant els seus esclaus no humans. Persisteixo amb la idea de combatre totes les opressions en paral·lel i fer-les convergir en el marc de la reunificació i la independència dels Països Catalans; és per això que actualment i, per tal de poder compaginar aquestes lluites, milito a d’ARREL, al MCAN-EI, col·laboro amb Libera! i sóc coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

784

Un centenar de persones van acudir a la concentració convocada per PACMA davant del Parlament de Catalunya per demanar la fi dels correbous i les anomenades “tientes” per a turistes. La intenció del Parlament és legalitzar aquests espectacles amb els vedells, consistents a seleccionar en públic aquells amb major “bravesa” per després ser torejats, la qual cosa suposaria un pas enrere en la història de Catalunya.

 

 

749

Entitats de defensa dels animals i els regidors animalistes de Monzón van participar a la xerrada sobre “Voluntariat i maltractament animal” que es va presentar a la Fira del Voluntariat de Monzón.

La xerrada va ser organitzada per l’associació “L’Arca de Santi” amb motiu dels espectacles amb “vaquillas” previstos per a les pròximes festes patronals aprovats recentment pel Patronat de festejos després de més de 20 anys sense celebrar-se i amb l’oposició de CHA, IU, PSOE i associacions animalistes i ecologistes.

 

 

El veterinari José Enrique Zaldívar, de l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal (AVATMA), va basar la seva ponència en estudis científics per explicar detalladament els efectes sobre la salut de les vaques que són utilitzades en aquests espectacles, quedant demostrat científicament que existeix maltractament.

Julio Ortega Fraile, representant de la Plataforma Mans Vermelles i delegat de Libera!, va dividir la seva exposició en dues parts. A la primera va tractar el tema del voluntariat animalista i les dificultats econòmiques i socials a què està sotmès el col·lectiu per ser un àmbit de treball sense cap tipus de reconeixement sociocultural. La segona part la va dedicar a demanar explicacions al regidor de festes i medi ambient, Javier Vilarrubí, responsable directe del retorn de les “vaquillas” a Montsó, que no va assistir a l’esdeveniment.

El regidor de la CHA, Álvaro Abadias, ha recordat que Montsó és un municipi pioner a Aragó en protecció dels animals i que no es pot tornar enrere.

Segons el parer d’Abadias la ciutadania de Monzón està dividida amb el polèmic retorn de les “vaquillas” perquè desconeixen els costos reals d’aquest tipus d’espectacles.

A l’acte va assistir el diputat a les Corts, Chesús Yuste, que ha assenyalat l’obligatorietat de complir la legislació i la necessitat d’exigir-ho políticament si cal.

721

El 15 de juny un grup d’aficionats taurins van apallissar brutalment un home en sentir-lo dir que els bous al carrer li semblaven una festa violenta. La víctima pateix greus lesions al cap i desplaçament de mandíbula que haurà de ser intervinguda per a que li recol·loquin el paladar i el maxil·lar.

L’home, de 47 anys i veí d’Alboraia, caminava pel carrer parlant amb un amic que estava de visita al País Valencià. Quan pvan passsar pel davant de les tanques que delimitaven la zona de linxament dels bous pel carrer Sant Pancraci d’Alboraia, la víctima li va explicar al seu amic del que es tractava, i va afirmar que li semblava “una festa violenta”. En aquest moment un grup de joves el van sentir i van començar la brutal agressió, que va anar acompanyada d’insults xenòfobs.

La Guàrdia Civil ja ha detingut a dos joves acusats de participar presumptament en l’agressió i ha identificat a diverses persones més, entre elles un menor. Les recerques continuen per esclarir l’ocorregut i no es descarten més detencions.

Per a la Plataforma Iniciativa Animalista (PIA) la imposició a tota la ciutadania dels bous al carrer es tradueix en l’ocupació de l’espai públic, que resta bloquejat amb les tanques, reté les persones que viuen al perímetre i expulsa les que rebutgen que el linxament d’animals esdevingut festa. Segons l’entitat s’ha d’incloure l’amenaça permanent per part dels aficionats als bous, les agressions a persones antitaurines que entren o estan aprop d’aquests espais públics i, l’atac a qui manifesta lliure però privadament la seva opinió.

Malgrat les normes de seguretat i mesures per a fer-les efectives que, segons la Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana, s’apliquen de forma estricta; la PIA afirma que: ”Aquesta és una nova evidència, com moltes altres, que el Reglament és paper mullat i que les mesures de “seguretat” estan centrades en assegurar que les vulneracions no es fan públiques fins que la gravetat dels fets ho impedeix, com és que el bou mati una persona, que el bou es mori a causa del que està patint o que s’apallissi una persona”.
Així mateix insisteixen que “això no és “cultura valenciana” i, si alguna cosa han d’aprendre els xiquets i xiquetes, és que la nostra cultura és tot el contrari a això”.

Imatge: Diario Información

783

L’escriptora i filòsofa Marta Tafalla ens parla de “La biblioteca de Noè”, la seva primera novel·la de ficció, publicada el 2006 per l’editorial Herder. Marta Tafalla (Barcelona, 1972) va estudiar filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) mentre treballava com a voluntària per a Amnistia Internacional i actualment és professora a la mateixa universitat. A través d’una xerrada amb el també l’escriptor Julio Ortega Fraile, Tafalla ens parla de Drets Animals que inclou els Humans i sobre ètica.

 

 

879

A qualsevol dona que haja acudit a protestar contra les corregudes de bous, a les portes de la plaça de tortura, li han cridat un “ves-te’n a netejar”, “puta”, “chúpamela”, o el que li digueren a una activista: “tu, el que necessites, és que el teu home et done una bona hòstia”. Pels homes, queda el genèric “maricó” i el “catalanistes”, que és unisex i atemporal. Doncs be, de tots els apel·latius que m’han cridat, el meu favorit és “eixes, eixes són les que avorten” (amb la seua variant “abortiiistes, abortiiistes”…, amb èmfasi en la “i”, la “i” d’ignorant). Tot el que ens criden és molt significatiu, és cert. I, en una prova de diversitat afectiva–sexual, el món taurí suspendria. Però, particularment, n’hi ha de bullit amb aquest últim crit.

Persones que entren a un recinte a veure com es mutila de forma regulada un animal atordit, fins que perboca sang mentre lluita per respirar i, finalment, és assassinat, es consideren garants de la vida. Vida entesa com un conjunt de cèl·lules que són a un úter aliè. És curiós.

La nostra ideologia també està definida per qui és oponent nostre i per com ens percep. I, segons açò, l’animalisme és aliat del feminisme. Sí, estic d’acord. Tenim moltes coses en comú, animalisme i feminisme són lluites molt semblants. Les dues impliquen una presa de consciència. Les dues són moviments d’alliberament. Les dues volen visibilitzar qui roman invisible. Les dues denuncien diferents processos de cosificació, de discriminació, de violència. I les dues s’enfronten a una ideologia de dominació que fa servir estratègies argumentals molt semblants, recorrent a elles quan no té més remei. Perquè, pel patriarcat i pel sistema especista, l’estat ideal és el silenci.

Hi ha tres estratègies que es repeteixen: apel·lar a la tradició (“s’ha fet sempre”), apel·lar a l’amor (“ho faig perquè l’estime”), apel·lar a la biologia (“és el que és natural”). Les tres estratègies amaguen gàbies. Quan les intentem trencar ens diran que no respectem la nostra història, que no sabem què és l’amor de veritat i, per tant, no entenem la veritable essència de qui és a la gàbia i, finalment, que no sabem quin és el nostre lloc (el lloc que tenim assignat de forma natural o divina a no sé quina piràmide evolutiva o repartiment de rols).

Tornem, però, al tema de la vida. Ara mateix, les dones estem amenaçades amb una contrareforma de la interrupció voluntària de l’embaràs que ens retrotrau a anys sinistres. Anys als que les dones érem considerades incapaces i/o menors d’edat perpètues. D’avortaments a taules de cuina, en secret, amb substàncies tòxiques, agulles de teixir, injeccions vaginals i altres mètodes on les dones es jugaven la vida. On morien, insistisc, en secret.

I aquest intent de tornada a aquells anys arriba de la mateixa mà que considera que la tortura taurina en totes les seues formes, només per citar un exemple d’explotació animal, és un bé a protegir i fomentar. Així que, vinga, parleu clar, Sr. Gallardón & cia: la vida us importa un rave. Ho sabem.

Sabem que si de veres us importara, no es justificaria disparar gent indefensa mentre està nedant, ni es privaria de recursos persones en situació de dependència (xiquetes i xiquets també), ni es negaria atenció sanitària persones migrants sense papers ni, segur, condemnaríeu a avortaments clandestins dones en situació de vulnerabilitat (pobres, joves, migrants). En el moment que estic escrivint aquest text, han mort 27 dones a l’estat espanyol només al 2014, mortes per ser dones, víctimes del terrorisme masclista. Potser m’ho he perdut, però no he vist cap reunió d’urgència de la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat amb el ministre de Justícia i el ministre d’Interior (eixe que ens diu terroristes). Defensa de la vida? Ja…

El que passa és senzill: amb el pretext de defensar la vida en abstracte, s’ignora la vida real, en un procés d’apropiació de cossos aliens. Així funciona també l’explotació animal: s’apropia d’altres cossos que, com els nostres, tenen la capacitat d’experimentar dolor físic i patiment emocional intens. Només que són d’altres espècies.

Per això, tenim tant en comú, per això l’animalisme és feminista. Perquè defensem vides de veritat i perquè identifiquem les injustícies. Haguérem arribat fins ací sense eixes dones rebels que lluitaren contra una societat que empara les injustícies tot escudant-se en la tradició, en allò natural? Jo crec que no.
“Em declare en contra de qualsevol poder cimentat en prejudicis, malgrat que siguen antics”, escrigué Mary Wollstonecraft al segle XVIII. No conec cap persona animalista que no subscriga aquesta frase. Lògic. Aquesta lluita només pot ser violeta.

 

Diplomada en Relacions Laborals. Llicenciada en Història. Militant d’esquerres. Feminista, heterodisident i vegana.

690

El passat dimecres 7 de maig, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar continuar la tramitació de la proposició de llei presentada conjuntament per CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP per abolir els circs amb animals, després de rebutjar les esmenes de retorn presentades pel PPC i C’s.

La petició ha estat impulsada per l’associació animalista Libera! i la Fundació Franz Weber mitjançant la campanya Catalunya Lliure d’Animals en Circs. Aquesta proposició de llei va ser registrada el passat 29 d’octubre com a resposta al compromís pre-electoral adquirit pels partits que l’han presentada a través de la firma del manifest de la campanya CLAC el 21 de novembre de 2012.

 

 

El text afegeix un apartat a la llei per prohibir la instal·lació a Catalunya dels espectacles de circ que usin animals. L’exposició de motius es justifica amb raons ètiques, d’aplicació de la legalitat vigent obligatòria per nuclis zoològics i de responsabilitat educativa. També s’hi destaca que la naturalesa transitòria dels circs i la vida constant de confinament porta els animals a estats neuròtics i estereotípies.

Ara aquesta proposició de llei es continuarà tramitant en comissió i en ponència, i haurà de tornar al ple per a l’aprovació final. Des de la tribuna, també han seguit el debat representants de la coalició internacional InfoZoos, integrada per FAADA, Animanaturalis, ANDA i Born Free Foundation que des de 2009 han aconseguit l’adhesió de municipis a favor dels circs sense animals.
 
DEBAT ÍNTEGRE

 

Les intervencions dels grups parlamentaris han començat amb el torn dels partits que han realitzat esmenes a la totalitat: Ciutadans i Partit Popular. El diputat Matias Alonso de Ciutadans ha negat el suport de la societat civil catalana als circs sense animals no reconeixent el valor dels 99 municipis que ja s’han declarat lliures de circs amb animals. Per a Ciutadans els animals als circs no pateixen cap maltractament i sense els animals els circs desapareixeran

D’altra banda Rafael Luna ha defensat la postura del Partit Popular assegurant que els espectacles de circ que usen animals són de caràcter col·laboratiu entre humà i animal, que no es violenta la natura pròpia de cap espècie animal i ha afirmat que els animals als circs realitzen les mateixes activitats que els seus companys que viuen en llibertat i que els animals són peça clau per a la pervivència del circ.

El diputat d’ERC, Oriol Amorós ha apel·lat al progrés de la conciència moral i a la capacitat de compassió de la majoria de la societat catalana que reconeix el patiment en els altres incloent els animals i que el rebutja. Amorós ha afegit que amb la llei de protecció actual hi hauria molts elements per qüestionar la vigència i la legalitat dels animals en circ i ha posat com ha exemple d’incompliment de la llei pel que fa a les instal·lacions dels animals o l’exhibició d’animals com a reclam. També ha qüestionat la vessant educativa que es desprèn dels espectacles amb animals pel que fa als drets de la infància.

Jordi Terrades diputat del Grup Parlamentari Socialista ha dit que no estan en posició d’una prohibició genèrica però si recolzen, les postures d’altres països, com ara Canadà o Dinamarca, i en un primer moment per prohibir els espectacles amb animals salvatges i espècies en perill d’extinció.

En el torn d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa s’ha sentit la diputada Hortènsia Grau responent a C’s i PPc que el debat que avui tenen és per l’acció popular i la tasca municipal que s’està duent a tot el país des de fa anys. Seguidament ha desenvolupant arguments de caràcter ètic, legal, científic i econòmics per justificar la necessitat d’acabar amb l’ús d’animals als circs. A tingut en compte àmbit del circ a Catalunya que es caracteritza per nous formats que no inclouen animals i que assegurar són una part de la cultural amb força necessitats instant als interessats a aprofitar el debat obert sobre el circ per a exposar les seves demandes i necessitats. També va recordar la conveniència d’abordar el tema dels correbous

Quim Arrufat en representació del Grup Mixt (CUP) ha recordat que el debat és sobre protecció dels animals i no sobre el circ. Des del seu grup comparteixen els arguments de les altres formacions que han presentat la proposta de modificació de llei. Ha defensat que la prohibició de circs amb animals és un pas més conseqüència de la consciència social envers la protecció dels animals que és molt àmplia i s’ha referit a la legislació internacional que avala aquesta prohibició.

Josep Rull diputat de CiU ha declarat al debat que la postura de CIU es ferma pel que fa als animals salvatges, pero que caldrà esperar les compareixences per conèixer l’opinió d’experts en un i altre sentit sobre gossos, cavalls i altres animals domesticats

621

Aquest cap de semana Tarragona ha acollit les Primeres Jornades per l’Alliberament Animal organitzats per la Plataforma Iniciativa Animalista i Libera!. Les jornades han inclòs xerrades, presentacions de projectes, passi de documentals, debats, col·loquis i dinars i vermutades populars. Entre d’altres propostes, la llicenciada en Història i post-graduada en Dret Animal per la UAB, Helena Escoda va presentar una mirada biocentrista on amb un sintètic recorregut des de la pre-història a la història més recent, va desmitificar idees que s’han perpetuat des del racisme, el sexisme i l’especisme. Escoda va explicar la proximitat genètica amb altres espècies com els ximpanzés o els bonobos per desmitificar algunes idees sobre la superioritat de l’ésser humà. Així mateix, va donar unes pinzellades sobre el naixement de l’esclavitud de manera quasi simultània a la domesticació dels animals i els arguments utilitzats per justificar l’abús que no disten gaire dels actuals que justifiquen l’explotació animal. Escoda va proposar un punt de vista en el qual totes les formes de vida del planeta compten, ja que totes som partícips de la rica biodiversitat i de la història de la Terra.

Jesús Frare, activista i membre de la PIA, de la Folgança d’Algemesí i de la CAC va realitzar una intervenció sobre el linxament públic de bous als Països Catalans, coneguts com a “correbous” o “bous al carrer” que se’ns presenten com un fet tradicional, socialitzador, identitari i festiu. En la seva xerrada va desmitificar les diferents justificacions que donen els partidaris de la festa i va animar als i les assistents a continuar lluitant per abolir aquesta gran injustícia.

Antoni Infante, cofundador de la PIA i impulsor de la Plataforma Carles Pinazo va relacionar el comunisme amb el seu objectiu de crear un món lliure de tota opressió i l’explotació i va afirmar que “sovint oblidem que totes les espècies animals som objecte d’explotació, i on les oprimides de classe passen a ser opressores d’espècie. Com a espècie humana ens manifestem contraries a l’explotació de classe, però mantenim alhora un estatus d’opressió, repressió i mort per sobre les altres espècies animals i el planeta en consumir productes d’origen animal”. Tanmateix va explicar que “el socialisme no pot permetre’s suportar la hipocresia d’estar fent la revolució a esquenes de la resta d’animals que conviuen amb els humans, l’alliberament ha de ser total”. Infante va voler recordar que mai l’infern al que són sotmesos els animals havia tingut les dimensions actuals on més de 50.000.000 d’èssers vius són torturats cada any.

En aquestes jornades, també han estat presents: Carlos López, que coincidint amb el desè aniversari de Libera! va explicar la trajectòria, la metodologia i els resultats obtinguts per l’associació. També va participar com a ponent Laia Galeano, responsable dels animals rescatats al refugi-santuari de “La Bassa”. La xerrada “Feminisme, LGTBI i alliberament animal” va ser exposada per Eva Benet i l’activista Anna Carbonell va presentar la Plataforma Legislativa pels Drets dels Animals Urbans de les comarques del Camp i les Terres de l’Ebre (PLDAU). Les jornades es van desenvolupar amb la col·laboració de l’Ateneu Llibertari Alomà i el Casal Popular de la Sageta de Foc.

Informa Cristina Garcia. TVA Tarragona

LA PLOMA

4259
Des de fa alguns mesos, i especialment durant les últimes dues setmanes, sento un especial malestar davant la figura dels "herois" i les "heroïnes"...

V DE GUST

1463
Quart programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma...