Etiquetes Entrades etiquetades amb "colonies"

colonies

3354

El titular d’aquest escrit respon a l’afirmació que va realitzar una informant(1), Aitana, quan vaig iniciar un treball de recerca etnogràfica(2) fa un temps. La contundència d’aquesta frase, vinculada amb la tinença de 36 gates i gats repartits en dos pisos d’uns 20 metres quadrats cadascun, va ser l’espurna que em va dur a interessar-me per desenvolupar una indagació fonamentada en el que es coneix com “Animal hoarding” o acumulació d’animals.

Durant 2013 i 2014 vaig tenir ocasió de conèixer algunes investigacions publicades sobre aquesta qüestió, realitzades en el context europeu i nord-americà però, en lloc de qualificar de malaltes a les persones que acumulen animals, com apuntaven els documents que vaig consultar, vaig voler entendre aspectes del fenomen i per això em vaig centrar en etnografiar diferents casos, seguint el sistema de “bola de neu”. Això és, una informant em va facilitar conèixer a una altra i així successivament fins que vaig aconseguir un total de 9 casos repartits entre la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

La idea d’exposar aquí algunes dades de la meva recerca és per aportar informació sobre una manera de estimar els animals que condueix a recollir del carrer, o de l’espai públic en general, que és quan aquests animals presenten una situació força deplorable (malalts, ferits, maltractats, desnodrits, etc.) i tancar-los en l’àmbit domèstic, esgrimint arguments que se centren en la protecció, cura, atenció, esterilització, adopció, empatia o qualssevol altre terme que signifiqui ajudar a l’Altre(3). En cap cas pretenc jutjar a les meves generoses informants, encara que sí pugui plantejar una sèrie d’interrogants que no han estat plenament respostes per la investigació encara inconclusa.

Començo, doncs, parlant de l’amor perquè és la paraula que utilitzen totes les informants per referir-se a la seva vinculació amb els altres animals i es converteix, així, en l’eix del discurs que presentaré. L’amor és un sentiment que mostra un ésser cap a un altre i que s’expressa en sentir-se complaguda amb allò que és bo per a aquest ésser i amb la pena i el disgust quan el que esdevé és dolent. També, s’experimenta i manifesta amor cap altre ésser en desitjar la seva companyia, conèixer-lo, comprendre’l i, sobretot, respectar-lo. El terme amor es transforma en altres que podrien ser sinònims com estimar o afecte, que s’apliquen en escenaris quotidians i familiars com el sentir afecte per aquest animal convivent o de família que ens acompanya o estimar un familiar. Aquí estimar o afecte són paraules intercanviables, podent aplicar-les indistintament a un animal humà o als altres animals. Lola, que té 23 gats al seu pis de 55 metres quadrats, ho explica dient que:

“... Jo els estimo tant però, tant, tant, als meus gatets que amb ells em sento que ja no sóc en aquest món … sóc en un altre món millor, que hi ha pau, amor, felicitat i ¿sap el que m’agradaria? No haver de sortir al carrer mai més! I quedar-me amb els meus gats en un espai que tingués jo ample i a gust i s ‘acabat la història! … no vull res  més del món, tot és mentida … no hi ha més veritat que ells, ells són autèntics, els estimo, són veritables i em donen el seu afecte, la resta tot és una mentida … està comprobat …

L’amor és un afecte que sempre es troba en formació, ja que s’acostuma a estimar a algú en diferents moments de la vida. Amor és també cultura perquè és capaç de reconèixer i apreciar l’Altre com igual i diferent alhora. Sense amor, la vida dels animals, humans o no, no es desenvoluparia com a vida plena sinó com la que correspon a éssers marginals que estimen malament. La diferència especista entre ésser humà-animals, que és excusa per al desamor, esdevé per això mateix en paradigma dels sentiments humans en general. Des d’aquest model especista es podria afirmar que no permet l’amor en plenitud perquè estableix un posicionament asimètric, de desigualtat entre l’ésser humà i els altres animals i situa l’amor, si n’hi ha, com vergonyós, sense prestigi, tímid i feble. Sobre aquest menyspreu cap a l’amor que manifesten algunes persones, Lurdes comenta:

… M’amago, no dic que tinc als meus gats [28 gats al seu pis de 40 metres quadrats] perquè ja m’han insultat bastant. Fa uns anys el parlava amb les meves veïnes perquè m’ajudessin a mantenir-los, i no ho feien, però sí llançaven als quatre vents que els tenia … bé, llavors tenia 33 que algun se’m va morir de vell, i em volien denunciar i em deien que els maltractava, que els drogava i coses molt molt dures però això jo mai ho vaig fer perquè els meus gats són la meva vida … els animals són els meus iguals sense diferències i això la gent no ho entén …

Hi ha persones que poden no estimar als seus congèneres, sinó simplement suportar-los, perquè estan condemnades a viure en la mateixa societat, sigui aquesta quina sigui, i, no obstant això, poden tenir profundes relacions amb els altres animals l’afecte dels quals valoren en extrem. Un amor que els nodreix i encoratja a cada instant que comparteixen amb aquests altres animals, sigui personalment (al seu domicili, convivint amb un nombre significatiu de gats, per exemple) o virtualment (amb l’enorme quantitat de fotos i vídeos que tenen als seus telèfons mòbils i els seus ordinadors). Idea que s’expressa clara i contundentment en la narració de diverses informants que insisteixen que estimen els altres animals, per sobre, fins i tot, de l’amor que els inspiren els seus propis descendents. D’aquesta manera ho expressa Rubi (4), que té 31 gats en el seu habitatge de 45 metres quadrats:

… És com si la seva ànima [dels gats] i la meva es fonguessin i ja per l’eternitat. És una mica més gran … fixa’t jo he tingut 3 fills, tinc néts, tinc besnéts i jo no he sentit mai aquesta unió tan gran … és una cosa … home jo estimo molt als meus fills i als meus néts i a tots … però és que com ells [els gats] són tan innocents, tan purs, tan especials …

Hi ha també persones que es guanyen l’amor dels altres animals a través d’un esforç continuat per acollir-los, cuidar-los, observar-los, defensar-los, en definitiva, per conèixer i interessar-se per aquests altres que són socialment convertits en inferiors. La seva preocupació és conèixer en temps gairebé real què li passa als animals, a través de les xarxes socials, i intentar pal·liar les desgràcies a través d’acollir-los, atendre’ls i proporcionar-los una llar. El qüestionament sorgeix quan es tracta d’animals que viuen en condicions d’amuntegament perquè l’espai i les possibilitats de qui els acull no respon a les necessitats d’aquests animals. En aquest cas, expliquen les informants, el concepte és salvar els animals de mals majors que els amenacen en l’àmbit públic. Això manifesta Montse:

“... no paro de mirar al Facebook per saber què passa amb gossos de les protectores i d’on sigui, perquè això és un no viure ¡és que veus cada cas que no pots suportar! Jo als meus [té 15 gossos gairebé tots mestissos, tots adoptats, en una planta baixa de 60 metres quadrats on viu] els voldria tenir en un lloc gran de 100 i escaig metres amb terrassa, o a la muntanya, en una casa amb habitacions grans on els pugui tenir en condicions bé … però sense diners no puc fer res. Em deixo la pensió amb ells i ja no arribo a més però els salvo de que els matin … i clar com cada dia apareixen tants en el “face” doncs també tinc 3 [gossos] en acollida …

A partir de la meva recerca, l’amor al qual em refereixo pren bàsicament una direcció que transcorre entre les dones(5) i els altres animals, de manera que dos tipus d’éssers considerats inferiors(6) es troben en un sentiment que els vincula extraordinàriament. De forma conscient o no, el percebin les dones o no, les van ensenyar a estimar d’una determinada manera. Van ser enculturadas perquè desenvolupessin amb èxit la seva tasca: socialitzar la seva prole. I aquest tipus d’amor, socialment repetit com amor maternal, és el que atorguen als altres animals les informants conegudes. Antropomorfitzen a gats i gossos(7), com si fossin les seves filles i fills, i ho fan perquè els resulta necessari per poder descriure el que li passa als animals, de manera que sigui comprensible tant per a elles mateixes com perquè, els animals humans, entenguin per què acumulen animals en els seus domicilis. Pel que fa a antropomorfitzar, Pepi, que té 22 gats al seu pis de 40 metres quadrats, el vincula a la seva experiència de maternitat:

… Quan vaig parir al meu fill era un miracle, no? Estàs esperant 9 mesos i quan en surt una criatureta i veus que tens unes manetes, uns didets, uns peus que no li falti un dit, a veure, ai déu meu que estigui sa de la ment! llavors te’l donen petit, aixines i és semblant a quan et donen un gatet, saps? Que li mires i ¡ai déu meu, a veure si està bé, a veure si no li han
fet mal! doncs és igual, saps? … quan em van donar el Nino [un gat] dient-me pren-t’ho, emporta-te’l, em va recordar de quan m’havien donat als meus fills… això és el més diví que hi ha… sobretot que sàpiga el món sencer que adoro als gats perquè són com fills meus, els tracto millor que els meus fills perquè com no em poden dir el que els passa i com jo tampoc entenc quan miolen doncs els miro com mirava els meus fills … però sí els entenc sí perquè els miro i veig les seves carones, les seves cuetes, com em demanen, com m’estimen! …

En el treballar amb i per amor que desenvolupen les informants, apareix la idea de què és la salut animal. Les narracions recopilades refereixen que salut és quan l’animal està bé: sa, alimentat, fora de perill dels humans i dels gossos -en el cas de gats- i quan el seu comportament és normal. Derivat dels relats de les informants resulta que la feina que realitzen, aquest treballar amb i per amor, equival al plaer amb el qual s’executa una obra que es considera indispensable per evitar el sofriment i la mort violenta d’éssers la veu social dels quals és només perceptible a través de la representació exercida per persones, en aquesta investigació bàsicament dones, que com mares corregeixen amb amor una part de la barbàrie que té lloc a la societat contra els altres animals. Roser assegura que les seves gates i gats, 47 en total, estan ben sans i contents:

… Ja els veus, així de xulos i sans són i mira què pèl tenen … la Moni [una gata] no està molt fina perquè té 15 anys i és velleta però es conserva molt bé, encara juga amb les seves filles que són gairebé tan majors com ella i aquí estan totes al sol ¡els agrada tant el sol! …

moltes vegades ho he parlat i ho he pensat, què hagués estat de les meves gates i gats si no els hagués portat a casa? Morts, estarien tots morts segur … sí, sé que són molts en aquest pis que té 75 metres quadrats, “m’eslomo” cada dia netejant, amb el veterinari que me’ls porta i les despeses que m’ocasionen però, quan penso en la seva sort de no estar amb mi, doncs penso que el que faig és d’allò més normal perquè ja t’he dit que estimo als animals …

Respecte a la salut dels animals, Pep assegura que si té 30 gats, en el seu habitatge de 50 metres quadrats, és perquè se’ls ha anat trobant en diferents situacions i no ha pogut evitar emportar-se’ls a casa abans que deixar-los al carrer en condicions infrahumanes:

… És terrible cuidar tants gats, un esforç dur de suportar cada dia, cada dia, però d’altra banda em fa alegria veure com estan, que podrien estar molt millor? però és que jo no tinc més casa que aquesta i faig el que puc. Quan algun emmalalteix vaig a la veterinària que em fa un preu i em cobra 90 euros per esterilitzar les gates i trec els diners d’on sigui, però tu els has vist, tots sans, tots vius! No creus que estan millor aquí tal com estan que al carrer? Aquí els cuido, els estimo, els tinc. Per a mi això és el millor tot i l’esforç …

Contrastant el discurs de les informants amb la convenció social, respecte a què és la salut animal, sabem que la comunitat científica ha tractat la qüestió durant temps, sobretot perquè no hi ha una definició universal i ajustada del que és aquesta salut. S’acorda, segons la World Organization of Animal Health, 2010, que un animal està en bon estat de salut si, com demostra l’evidència científica està sa, còmode, ben alimentat, fora de perill, pot expressar el seu comportament innat i no pateix situacions desagradables com por, dolor, angoixa, etc. Des d’aquesta perspectiva, comencem a observar aspectes rellevants que aparentment xoquen amb la idea d’amor que hem estat retratant.

Si les informants es refereixen a aquest “amor tan gran que no es pot explicar”, perquè manifesten que neix, precisament, a partir de l’existència del propi animal, crec que és imprescindible plantejar algunes qüestions de gran calat, per exemple: L’espai d’habitatges que oscil·len entre els 20 i els 75 metres quadrats, és possible atendre les necessitats dels animals que he anat especificant en cada cas? Malgrat que els testimonis es basen en l’amor pels altres animals, no és aquest sentiment en si mateix contradictori, atès que els animals s’han de veure sotmesos a unes condicions d’enclaustrament i amuntegament difícils de suportar? És suficient estimar als animals, tal com ho expliquen les informants, per justificar l’acumulació d’aquests? O basar-se en el concepte de salvar-los de mals majors, de morir, de ser torturats, etc., per mantenir-los concentrats en habitatges, en alguna cosa similars a presons, on els animals han de transitar les seves vides?

Maru, que comparteix la seva vida amb 36 gats en un pis de 55 metres quadrats, afirma que sempre és millor compartir poc espai(8) però segur, que estar al carrer a mercè del pitjor, que són, segons ella, els animals humans:

“... per al meu enteniment el millor és tenir-los aquí, encara que visquin com viuen, que a mi m’agradaria tenir un pis gran i que poguessin córrer però això és petit i és tot el que tinc … ells [els seus gats] estan molt bé perquè mengen, tenen la seva aigua i la seva terra. Si es posen malalts ve una noia que és veterinària i em cobra poc. Si embruten, netejo i apa! … Si el que jo he vist al carrer amb els pobres gats, bé amb els animals perquè tots reben, però els gats més, és que com aquí no estaran al carrer, no, perquè jo els estimo molt, són els meus gats i si pogués tenir més, més que tindria, però és que ja no hi caben ... “

En el cas dels gats, els domicilis que vaig visitar presentaven diferents nivells de neteja: des de pisos en condicions de salubritat lamentables a causa de l’edat de la persona que acumula animals i a les seves dificultats per mantenir el lloc en condicions higièniques saludables (olor característica dels gats i acumulació de pèl que “inundaven” l’escala de l’edifici, en l’habitatge: habitacions, cuines, lavabos, etc., presentaven un desordre i un grau de brutícia evidents, etc.) fins habitatges on la neteja i el mirament eren la norma, malgrat els molts gats o gossos que les habitaven.

A través de l’etnografia observo que, pel que fa als gats, la convivència forçosa d’aquests animals en espais reduïts, provoca situacions d’enfrontament (esgarrapades, mossegades, persecucions i xocs amb i contra els altres gats i contra els objectes que estan disposats en aquest mateix espai); situacions d’estrès evident (“pelat” de panxes i ventres per la constant i compulsiva neteja de la zona que acaba eliminant el pèl i provocant èczemes i ferides; llepat repetit de ferides amb la qual cosa aquestes no acaben de cicatritzar i s’infecten de nou); situacions de por (aconseguir l’espai més alt i més allunyat dels altres gats que amenacen amb atacar per qüestió de territorialitat minsa; transcurs d’hores en la mateixa posició per por als altres gats), situacions de mal comportament innat (impossibilitat de córrer en espais tan reduïts amb la qual cosa els gats no poden més que circular o donar voltes en espais molt reduïts i “obligatòriament” dormisquejar tot el temps), situacions d’indefensió (no poden escapar del gat que els amenaça i reben les urpades sense poder escapar-se perquè l’espai no permet la retirada o fugida).

El mateix, en condicions similars de compartir espai territorial en l’àmbit d’un habitatge reduït, esdevé en el cas dels gossos, amb una convivència bastant disciplinada donat el nombre d’animals però amb un deambular nerviós i repetitiu en aquest espai reduït en el qual habiten i amb una demanda constant d’atenció. Petició que aconsegueix alterar el ritme de les entrevistes perquè diversos gossos emeten lladrucs, en to esmorteït però constant, o s’abalancen repetidament sobre mi volent jugar o ser acariciats. Gossos que, a més, presenten la particularitat que cal portar-los a l’espai públic quotidianament i Montse, la informant, en tenir 15 gossos al seu domicili i un nombre variable en acollida, explica:

… No puc treure’ls a tots cada dia així que surten un dia sí i un altre no… però han après que quan no surten fan les seves coses al balcó… de vegades li demano al fill d’una veïna que me’ls tregui i li dono uns euros per la feina però, és clar, això és pagar més i, si és a final de mes, doncs imagina’t que estic a dues veles…

Com he dit a l’inici, publicant dades de la meva investigació no pretenc qüestionar la tasca de les persones que acumulen animals sinó, en tot cas, posar de manifest la dificultat per decidir el que és millor per als altres animals davant d’aquest tipus de situacions i, d’altra banda, m’agradaria provocar un debat que serveixi per desembullar la qüestió i trobar una manera de que els que amunteguen animals i els que ens sorprenem i disgustem pel fet, puguem arribar a comprendre’ns i a estudiar la millor manera de defensar als altres animals que són el cordó umbilical que ens uneix en aquest escenari.

 

———————–

(1) Un o una informant és la persona que facilita informació sobre un tema que és objecte d’estudi, mitjançant la narració de successos a través d’entrevistes pautades.

(2) L’etnografia és una forma d’investigació social que es realitza, fonamentalment, a través d’observar a les persones i el que fan, de manera propera i personal, a fi de descobrir la perspectiva o punt de vista del o de la informant. L’etnògrafa participa de la vida quotidiana de la gent durant un període de temps, observant, escoltant, preguntant, estudiant documents vinculats amb l’objectiu de la seva recerca, elaborant hipòtesis i actuant d’acord amb elles. En definitiva, recopilant dades que aportin coneixement sobre el tema que afecta a la investigació.

(3) L’Alteritat és alternar o modificar la perspectiva pròpia per la de l’Altre, respectant i considerant el seu punt de vista. El que en Antropologia s’anomena “Un altre divers”. És des d’aquesta posició a la qual faig referència, quan explico que les informants volen ajudar els altres animals.

(4) Tots els noms i dades identificatives han estat modificats a fi de preservar l’anonimat de les informants.

(5) Dels 9 casos coneguts, 8 corresponen a dones i un a un home. Totes eren d’edats i condicions socioeconòmiques diferents que transcorrien des de la pobresa quasi absoluta (demanar almoina al carrer) a tenir un nivell de vida de persona jubilada “acomodada”.

(6) Podem convenir que, tot i els canvis socioeconòmics registrats, les dones continuen tenint una categoria social d’inferioritat que es fa visible en qüestions de divers calat com: desigual salari per igual treball; acomiadaments o problemes laborals per maternitat; violència de gènere; discriminació positiva, etc.

(7) En la investigació que explico, els casos coneguts consisteixen en l’acumulació de gats i/o gossos, possiblement pel fet que aquests són els animals més freqüents en l’àmbit urbà. La majoria de les informants amunteguen gats en espais molt reduïts juntament amb algun gos i, en un cas, es tracta d’una informant que només té gossos.

(8) Totes les informants esmenten l’escassetat d’espai dels seus habitatges com a obstacle per oferir més gran confort als animals que acumulen.

 

Antropòloga, activista pels drets dels animals, feminista, vegana, heterodisident. Acompanyo i comparteixen la meva vida 3 gates meravelloses. Fundadora d’Antropologia de la vida animal. Grup d’estudis de etnozoologia. Professora universitària: explico a generacions de joves qui són els altres animals amb l’esperança que un dia canviï la consideració cap als animals no humans.

LA PLOMA

1604
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

4130
Ingredients: - 2 iogurts de soja de sabors (en aquesta cas hem utilitzat iogurt de mango i fruita de la passió) - 6 gots de iogurt...