Etiquetes Entrades etiquetades amb "carn"

carn

258

Vianants de la Gran Via de Barcelona s’han trobat aquest matí amb un llenç molt especial. El cos pintat d’una activista mostrava les propietats d’una dieta vegetal en el dia Mundial Sense Carn. D’aquesta manera AnimaNaturalis tracta de conscienciar la població sobre els beneficis d’una dieta lliure de carn.

El Dia Mundial Sense Carn és un esdeveniment internacional que se celebra des de fa 30 anys per promoure una dieta lliure de crueltat i violència cap als animals basada en els vegetals.
Cada any, la indústria càrnia espanyola mata més de 800 milions d’animals, sense comptar els peixos, per servir com a menjar.

111

El passat mes de Desembre es va estrenar el documental: “Febrero, el miedo de los galgos”, una producció de Waggintale Films, que ha comptat amb col·laboració del voluntariat de l’ONG SOS Galgos. Aquest llargmetratge ha comportat dos anys de treball no remunerat i s’ha fet amb la finalitat de mostrat la realitat de més de 50.000 llebrers arreu de l’estat.

 

 

A través de la Mila, una femella rescatada a Andalusia per l’ONG SOS Galgos i que troba una llar de debò a Barcelona, se’ns relata com és, en el millor dels casos, la vida de milers de llebrers. El documental molt complet, compta amb testimonis dels mateixos “galgueros”, del voluntariat de les protectores i de treballadors de gosseres municipals d’arreu del Sud de la Península. També compta amb una banda sonora molt cuidada composta per Ricard Latorre. Conversem amb la seva directora, l’Irene Blánquez.

94

La ramaderia intensiva no és una alternativa alimentària viable.  Està molt lluny, a més, de ser sostenible.  La relació entre allò que es gasta i allò que s’obté de l’esclavatge i mort als escorxadors de centenars de milions d’animals mostra l’enorme ineficiència de la indústria de la carn.  És un malbaratament constant de la terra i els recursos naturals.

Aquesta maquinària consumeix anualment més del 40% de la producció de cereals i la quasi totalitat de la de soja, farratges a banda; més del 25% dels peixos que es pesquen, convertits en farina(1), i més del 50% de l’aigua que es consumeix a tot el món(2).  Engoleix enormes extensions de selves verges i d’ecosistemes salvatges, mata i contamina amb tones d’herbicides, fungicides, insecticides, medicaments i altres tractaments químics i crema una quantitat ingent de combustibles fòssils.

Genera residus que obliguen a tractaments molt costosos i a càrrec dels pressupostos públics.  Un exemple és el dels purins, la barreja de defecacions i orina dels porcs esclaus amb residus químics que, fins fa poc, s’amagaven sota la catifa de la terra en forma d’adob, i que han contaminat els aqüífers.  Representen un greu problema: com que les normatives d’Alemanya o Holanda són molt estrictes, fins i tot es creà una “indústria d’engreixament” que consisteix en rebre garrins d’aquells estats i enviar porcs engreixats, que es maten allà.  Els purins es queden ací(3).

I presenten la ramaderia ecològica com a “solució”, com a alternativa per a la supervivència del món rural amb una producció integrada amb l’agricultura, explotació extensiva, rebuig dels transgènics i la química, sostenibilitat, benestar animal…  I amb tota l’aprovació de determinats sectors i grups ecologistes(4).  S’arriba a presentar com a instrument per a la “supervivència d’espècies en perill d’extinció” i amb aquest argument li ha tocat el rebre, fins i tot, a l’emblemàtic ruc català(5).  Supervivència fins a l’escorxador d’espècies que es crearen pel seu ús i explotació.

La Ramaderia del Mas Freixes és una petita explotació de vaques llemosines que ven carn de vedella sense intermediació, a través de la seua web(6).  Expliquen com funciona la “protecció” ramadera per a uns individus que viuen “lliures les 24 hores del dia”: els encàrrecs [de carn] s’han de fer amb antelació, perquè nosaltres no treballem amb estocs per garantir que la carn sigui fresca.  És a dir, un cop tenim els encàrrecs suficients, sacrifiquem l’animal.  És la relació més directa que es pot veure de la conseqüència de consumir explotació: la compra de carn mou el ganivet del matancer.

L’esforç de promoció d’aquestes “produccions” donen veu a persones que s’expliquen sense embuts.  El programa De Vacances de TV3 va emetre, el 20 de juliol de 2007, un reportatge titulat L’ovella ripollesa.   El ramader Manel Mercè explicava que l’explotació d’aquesta raça està destinada a la producció de recuit, un formatge fresc típic de l’Empordà.  Aquest negoci va vinculat a la comercialització de carn de xais, que han de nàixer per a que l’ovella “done” la llet amb la què fan el formatge.  La promoció de la gastronomia turística permet vendre aquests xais amb 2 o 3 setmanes de vida i un pes de 5 kg en canal.  Segons Pep Nogué, del restaurant Siurana de l’Empordà, és una cuina molt semblant a la del lechazo castellà.

Aquest mateix grau de protecció afecta a molts altres individus com, per exemple, els de vaca bruna del Pirineu(7) o els de pollastre de pota blava del Prat(8).  La “preocupació” per aquests animals també es manifesta des d’organitzacions de consum com Slowfood, una associació ecogastronòmica sense ànim de lucre amb més de 100.000 persones membres (amb diners) a tot el món, i  que vol cridar l’atenció sobre el perill de desaparició de la vaca menorquina, l’ovella roja mallorquina i valenciana, la gallina valenciana de Xulilla(9)…

La carn ecològica no és, ni molt menys, sostenible.  Si es compara el seu preu amb el de la producció intensiva, és molt cara.  És un luxe perquè requereix molt d’espai, temps i diners.  La carn que no és “ecològica” també és un luxe inaccessible per a la major part d’humans del planeta.  Senzillament, no es poden produir aliments animals per tothom.  No hi ha prou selva per a produir els pinsos que farien falta, ni prou aigua per a regar els conreus.  Per això, una i altra opció només estan a l’abast de qui pot pagar un elevat preu.

La producció intensiva va associada a allò que s’ha anomenat la “democratització de la carn”.  Quina habilitat: associar l’infern amb la paraula “democràcia”.  És un fet històric invers a l’actual.  La producció extensiva feia que el preu de la carn fora prohibitiu a l’Europa de la primera meitat del segle XX.  Però amb aquesta forma de produir més per menys en poc temps, els preus s’abaratiren i la “classe obrera” començà a menjar bistec.  A casa nostra, la democràcia dels camps d’extermini en forma de granges i escorxadors arribà a les dècades dels 1950 i 1960.

Ja fa molt de temps i, fins i tot, els que visqueren aquell fenomen han perdut la memòria de com menjaven abans.  Però només han de fer un xicotet esforç per recordar, i nosaltres els podem ajudar.   La majoria de la gent, que no tenia un bon poder adquisitiu (prou bo) ens contarà que la seua ingesta de carn es reduïa a bacallà salat, sardines i cansalada de porc.  El major nombre de persones que diran això seran homes, que eren els que “treballaven”. També tastaven alguna botifarra els dies de festa i, a casa de la gent més afortunada, hi havia paella el diumenge (o escudella, o allò propi de cada lloc). Tot plegat, alguna coseta que trobar-se entre l’arròs, els cigrons, les creïlles, etc.

Fins i tot podem concloure que estàvem a la vora de l’autèntic progrés, el d’optar per una alimentació vegana, diversa, completa i saludable, renunciant a eixa poca carn que es menjava.  Però, el mercat és el mercat i, per a major glòria de la indústria càrnica, començàrem a menjar tot allò que ens tiraven fins que l’àcid úric i el colesterol ens eixí a doll per les orelles, per a major glòria de la indústria farmacèutica.

La “democràcia” no està en la safata de porexpan que trobem als supermercats, amb un tros de cadàver embolicat en plàstic.  Torturar animals no pot ser democràtic, perquè no és ètic ni és just.  Tornar a les velles formes de criar i matar animals, ara que hi ha butxaca per a pagar-les, ho és encara menys.  L’aura d’ecologia i sostenibilitat no pot amagar que la ramaderia sostenible és tan insostenible com qualsevol altra i que, a més, és una opció que es fonamenta en els prejudicis especistes per a frustrar alternatives reals per a la supervivència del món rural.

(1) El percentatge es calcula per pes, no per nombre d’individus.

(2) Per consum directe dels individus esclaus i pel reg de les plantacions destinades a l’obtenció de pinsos.

(3) Grup de defensa del Ter (GDT). Purins: http://gdter.pangea.org/Purins.htmhttp://gdter.pangea.org/Estudi.htm

Diari Osona.com, 28/08/2007: El gdt denuncia a europa un excedent de purins a osona «que ompliria la plaça major de Vic» http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/4055/vota/1

Ecologistes en acció, juny-2005: granjas de cerdos y purines.  http://www.ecologistasenaccion.org/article17382.html

(4) Com a exemple, Ecologistes en acció, octubre de 2010: En marcha un curso de ganadería ecológica en Minglanilla.  http://www.ecologistasenaccion.org/article18847.html.  Juny de 2010: Curso semipresencial itinerante de agricultura y ganadería ecológicas. http://www.ecologistasenaccion.org/article17161.html

(5) Aquesta vegada, Ecologistes en acció en contra.  Febrer de 2007, Catalunya es menja el seu símbol, el ruc catalàhttps://www.ecologistasenaccion.org/article771.html

(6) http://www.ramaderiajorditorres.net/producte.htm

(7) Un exemple és el de l’empresa Carns de Confiança SL, que comercialitza la marca PIRINAT amb el sistema de venda directa a través de la web.  http://www.pirinat.cat/inici/inici.php

Diari El Ripollés.info, 29/04/2008: Entrevista a Enric Camprubí: “Jo vull ser pagès, no jardiner!”.  Impulsor del projecte Pirinat. http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/6204/entrevista/enric/camprubi/vull/ser/pages/jardiner

Diari El Ripollés.info, 29/04/2008: La fira de Sant Isidre d’enguany tindrà un concurs morfològic de vaca bruna. http://www.naciodigital.cat/elripolles/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=6188

(8) http://www.pollastredelprat.org/

(9) Slowfood – Productos y productores – Baluartes y Arca del Gusto. http://slowfood.es/

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista

89

Igualdad Animal denuncia 70 granges de conills espanyoles per violència especista, fruit d’una feina de documentació en el qual investigadors i investigadores de l’organització s’han infiltrat durant dos anys en granges de 14 comunitats.
Han documentat 70 granges, algunes d’elles premiades per la indústria, i 4 escorxadors, i han estat testimonis de greus irregularitats en matèries de benestar animal i higienicosanitàries:

– Grangers que maten els conills estampant-los contra el terra.
– Conills llançats vius als contenidors.
– Animals amb ferides obertes i infeccions sense rebre cap tipus d’atenció veterinària.
– Animals morts en estat de putrefacció dins de les gàbies.
– Agressions entre els conills a causa de les condicions d’amuntegament.
– Una veterinària estampant un conill contra el terra reconeixent que és maltractament animal.

 

 

El gabinet jurídic d’Igualtat Animal ha interposat un total de 72 denúncies per maltractament animal , irregularitats en les condicions de bioseguretat i incompliment de la normativa higiènic sanitària contra 70 granges de conills i 2 escorxadors .

Les sancions a què poden enfrontar els responsables de les explotacions oscil·len entre 60.000 i 1.200.000 euros de multa, de 3 mesos a 1 any de presó i inhabilitació especial per treballar amb animals durant un període d’1 a 3 anys per a les infraccions molt greus. També podria procedir com a mesura accessòria, el tancament o clausura de les instal·lacions.

Igualdad Animal va informar que començava la seva campanya de sensibilització social, considerant que la ciutadania té dret a conèixer les condicions en què es troben els animals, que aquesta informació és d’interès públic i que per això avui a través de les seves plataformes, han presentat un vídeo reportatge en el qual compten amb la col·laboració de l’actor Pablo Puyol.

102

Nova recerca d’Igualtat Animal revela impactants imatges de granges i escorxadors de xais a Itàlia. La presentació d’aquesta investigació coincideix amb l’època de la Pasqua, on és tradicional el consum d’aquests animals.

Els i les investigadores han documentat dues granges de xais a Lazio i dos escorxadors de Lombardia, Brescia . Han enregistrat imatges en què es veuen bens sent degollats sense atordiment previ i les condicions en què es troben en les granges. El vídeo també inclou imatges del moment en què els xais són pesats per portar-los a l’escorxador, en el qual pateixen terriblement causa de l’estrès i la brusquedat amb què es realitza aquest procés, arribant fins i tot a fracturar-se algunes extremitats.

El vídeo de la investigació compta amb la narració i suport de l’actriu italiana Claudia Zanella i forma part de la campanya “Salva un Anyell ” que l’organització va iniciar l’any passat aconseguint que durant la Pasqua es reduís el consum de xai un 40%, el que va suposar un descens en la venda d’aproximadament 320.000 bens segons apunta Igualtat Animal . Durant la Pasqua es calcula que són matats 800.000 xais i 3.000.000 durant tot l’any.

 

 

36

Un any més les organitzacions de Drets Animals han sortit als carrers de Barcelona per commemorar a el Dia Internacional Sense Carn, amb l’objectiu de mostrar a la ciutadania el que comporta el consum de carn.

A la Plaça Catalunya, Igualdad Animal ha instal·lat un comptador humà en el que s’ha mostrat la quantitat d’animals que són morts cada dia als escorxadors de l’estat, una xifra que volta els 2.200.000 animals.

 

 

La ciutadania que passejava pel Portal de l’Àngel ha pogut tastar diferents aperitius elaborats amb vegetals pels i les activistes d’AnimaNaturalis alhora que s’informava dels efectes del consum de carn pel medi ambient.

A Europa, cada cop hi ha més població que decideix optar per una alimentació vegana o vegetariana com en el cas d’Alemanya.

 

73

La Fira Vegana de Barcelona acaba de complir un any proposant mensualment productes vegans casolans directament dels i les productores a les persones consumidores. Durant aquest primer any i amb una freqüència d’un dissabte al mes, un número creixent de participants han pogut oferir tot tipus de productes vegans en un únic espai, com ara menjar cuinat, embotits, bijuteria, roba, sabons i productes cosmètics o fanzines entre d’altres.

 

 

L’objectiu de la Fira Vegana va més enllà de promocionar els productes vegans evitant intermediaris i poder ajustar els preus. També pretén acostar el veganisme a la ciutadania amb la programació d’activitats educatives i culturals com a complement de les parades i de mostrar que viure vegà està a l’abast de totes les economies.

L’organització de la Fira Vegana ha volgut celebrar el primer aniversari amb una festa i ha comptat amb el cantautor Mateòlica i el grup Major Arcana que han ofert concerts. Degut a la gran acceptació de la fira tant de públic com de paradistes fa uns mesos es va haver de canviar d’espai traslladant-se a l’Ecocentre aconseguint tancar aquest primer any amb una valoració molt positiva i bones perspectives de futur.

74

Centenars d’activistes d’Igualtat Animal van exposar animals morts i fotografies d’animals el passat dissabte 14 de desembre a La Puerta del Sol de Madrid per commemorar el Dia Internacional pels Drets Animals , que se celebra cada 10 de desembre. Aquesta commemoració coincideix amb el Dia pels drets humans , per reivindicar que el mateix principi igualtat que ens porta a respectar altres éssers humans i ha de ser estès per protegir als altres animals .

Mentre que alguns i algunes activistes van exposar cadàvers víctimes de la violència especista : gats , conills , pollastres , porcs o gallines , la resta de persones van portar imatges reals d’animals explotats per recordar els milions que són maltractats cada dia a tot el món.

En acabar l’acte , l’escriptora nord-americana Melanie Joy va llegir un manifest en què va remarcar la situació de maltractament i opressió que estan patint els animals en la nostra societat i va fer èmfasi en la necessitat de superar tota la violència exercida contra ells . Per Sharon Núñez , directora internacional d’Iguadad Animal , “aquest acte convida a la societat a posar-se al lloc dels animals i a pensar en ells. Són víctimes invisibles , a les que estem posant cara avui i aquí . La indústria càrnia o pelletera no desitja que els ciutadans coneguin la situació dels animals . Nosaltres creiem que els ciutadans i ciutadanes tenen dret a conèixer el que passa en aquests llocs i poder triar lliurement si volen continuar donant suport a aquestes indústries o no . ”

82

Sota el títol “Tracte animal, Tracte just?”, el grup ecologista de la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Skamot Verd, ha organitzat una jornada de reflexió sobre l’especisme i l’ús dels animals no humans, amb un cinefòrum que ha comptat amb la projecció d’un resum d’Earthlings, ponències d’experts en matèria de Drets Animals i Medi Ambient i la participació del públic assistent.

 


 
Posteriorment han realitzat un debat amb la participació de Salvador Pueyo, ecòleg i membre del grup “Entesa pel decreixement” i Núria Querol, doctora i fundadora del Grup d’Estudis de la violència envers Humans i Animals.

La Núria Querol ha parlat de la violència en general i de la relació de la violència domèstica amb els altres animals, i el Salvador Pueyo ha explicat les raons ecològiques per adoptar una dieta vegana, sense judicis ètics cap el consum d’animals no humans, mostrant dades i estadístiques sobre com els països més rics són els més grans consumidors de carn i com és necessari canviar aquest sistema si volem afavorir l’ecologia.

En el debat posterior s’ha tractat el tema de com resoldre les interaccions entre individus d’espècies autòctones i al·lòctones quan aquests interactuen al medi, i s’han pogut resoldre molts dubtes fonamentats en l’especisme.

Aquestes jornades demostren que és de vital importància que les idees antiespecistes entrin a les facultats per a solucionar qüestions de forma ètica i igualitària, ja que tots els professionals que sortiran formats des d’aquests centres són els que transmetran les seves valoracions d’experts en materies concretes a la societat. Així, és fonamental que tot tipus de professionals que poden haver de resoldre qüestions relacionades en la interacció entre humans i altres animals, des de pediatres fins a biòlegs, tinguin la informació necessària per emetre judicis argumentats i ètics.
  
Enllaços d’interés:

Xerrada del Salvador Pueyo “Conseqüències socioecològiques del consum (o no) d’aliments d’origen animal”

Earthlings (VOSC)

LA PLOMA

293
De l'aiguafort de Goya em permeto canviar-ne el títol perquè poc es pot somiar quan la teva vida està guiada segons unes pautes polítiques,...

CUINA VEGANA

122
Recepta de llenties estofades asturianes.     Ingredients: 1 carbassó amb pell 1 ceba 1 porro 1 tomaquet 4 grans d'all 7-8 mongetes verdes 1/2 paquet de llentia seca 1 culleradeta de pebre vermell...

229
Quart programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma...