Etiquetes Entrades etiquetades amb "carn"

carn

3689

En una acció internacional activistes per l’alliberament animal van bloquejar l’entrada de camions que transportaven animals no humans vius als escorxadors.

En l’organització de l’acció es van coordinar activistes independents locals i el col·lectiu Pirañas Veganas amb grups per l’alliberament animal de Canadà, Anglaterra i Estats Units. A l’estat espanyol es va dur a terme en escorxadors de Barcelona i Madrid, on es va aconseguir rescatar un pollastre i un porc respectivament.

A Barcelona es van organitzar tres grups que van actuar a Rubí, Castellbisbal i l’Hospitalet de Llobregat.

En totes les poblacions es va seguir la mateixa estratègia. Davant l’arribada dels camions, les activistes van bloquejar de manera pacífica el pas dels camions plens de nadons de vaques, ovelles i gallines. Algunes activistes es van encadenar als camions, d’altres portaven pancartes, d’altres donaven de beure mentre intentaven consolar els petits condemnats a mort, i algunes negociaven l’alliberament d’algun dels nadons, aconseguint només el rescat d’un pollastre a l’Hospitalet.

A Getafe, després de rebre amenaces i insults per part dels camioners, el propietari de l’escorxador va accedir a lliurar un porquet que els activistes van haver d’anar a buscar a una granja.

Amb aquestes accions es pretén mostrar la realitat dels animals considerats de granja i a la vegada intentar concienciar a la societat de la crueltat i la violència que comporten determinats hàbits de consum.

Els i les participants esperen que es aquestes accions estimulin la formació de grups independents i la creació d’una xarxa internacional per augmentar l’activitat per l’alliberament animal.

Ara els dos nadons rescatats tindran una vida plena en diferents santuaris.

3081

En una acció inèdita a Catalunya i la resta del territori peninsular, activistes independents i membres de Pirañas veganas van aturar un camió que transportava vaques a l’escorxador de Mercabarna a Barcelona.

Diverses activistes van bloquejar el pas del camió amb flors posant de manifest que era una acció pacífica, mentre dos més s’encadenaven a la part de darrere del camió i la resta donava aigua als animals, amb l’objectiu d’intentar reconfortar-los en els darrers moments de la seva vida.

El col·lectiu Pirañas veganas, se sent animat a dur a terme altres accions semblants en els pròxims mesos donat el suport popular rebut després de l’acció tot i no haver aconseguit l’objectiu inicial.

696
Foto: Pirañas Veganas

En vigílies de les celebracions de Nadal, durant les quals el consums d’animals es dispara, un grup d’activistes antiespecistes juntament amb membres del col·lectiu Pirañas Veganas van dur a terme tres accions, el mateix dia, en espais simbòlics del consum nadalenc a Barcelona.

La primera acció es va desenvolupar en el supermercat de El Corte Inglés, la segona en el mercat de la Boqueria i la tercera al Bar-Restaurant i Museu Jamón Experience.

En totes elles el grup d’activistes van recórrer els locals amb pancartes i cartells i amb consignes com “Basta ya de explotación animal” per a informar a la clientela sobre el patiment dels animals i la seva voluntat de viure, ser lliures i no patir amb l’objectiu comú de reflectir que el Nadal, si es creu en ell, ha de ser igual per a tothom.

En els punts més concorreguts de cada centre es va llegir un manifest que explicava el testimoni d’un porquet per conscienciar i promoure el veganisme.

Entre les persones que realitzaven les seves compres de productes animals es van veure reaccions de tota mena incloent el suport.

El col·lectiu Pirañas Veganas assegura que duran a terme més accions -sempre de forma pacífica- per assolir la fi de l’esclavitud.

 

Acció a El Corte Inglés:

 

Acció a la Boqueria:

 

Acció al restaurant:

 

1908

L’associació VGT Verein gegen Tierfabriken ha presentat 3.000 hores de vídeo preses en escorxadors austríacs. Les imatges van ser obtingudes en els 20 escorxadors més importants del país per denunciants anònims entre gener i octubre del 2015. Les denúncies ja estan en marxa.

Un escorxador és una cadena de muntatge i com a tal està dissenyada. L’única diferència és que la peça a processar és viva, i vol seguir viva. La majoria dels animals vénen de granges industrials, en les que amb prou feines es poden moure, i han estat transportats a plena nit, el que els posa ja en un estat d’alerta i estrès.

En arribar a l’escorxador són obligats a passar ràpidament per passadissos i estretes rescloses. El normal és que entrin en pànic i facin per fugir, o bé es quedin paralitzats per la por. Crits, forts cops i descàrregues elèctriques en zones prohibides com el cap, els genitals o l’anus són els mètodes que utilitzen els operaris per aconseguir doblegar la voluntat dels animals. Els xiscles de dolor i terror són perfectament audibles en els vídeos.

A continuació arriba el moment de l’atordiment, una pràctica que hauria d’evitar el sofriment animal, ja que la idea és que perdi ràpidament la consciència. Aquesta és la teoria. Els vídeos mostren amb terrorífica claredat com els mètodes utilitzats no garanteixen en cap cas una mort sense dolor. La càmera de gas i l’electroschock són els procediments més habituals.

En el primer cas, s’introdueix als animals en una gòndola, en la qual s’augmenta el diòxid de carboni de manera que obtenen cada vegada menys oxigen. Abans de caure inconscients en aquesta estreta cambra de vegades a les fosques, de vegades amb una llum encegadora, senten que no poden respirar, que s’ofeguen. Molts pateixen atacs de pànic i s’autolesionen tractant d’escapar. Les imatges de les gòndoles plenes de sang són testimonis de la darrera lluita desesperada d’aquests animals.

El segon mètode, l’electroschok, no és molt millor. És important aplicar-lo en el punt exacte per garantir que l’animal queda inconscient el temps necessari per a degollar. Animals en grup, tractant de protegir-se els uns als altres, o bé sols en un tub en què a penes hi caben, aterrits. Sota les condicions en què tot aquest procés passa, és bastant evident que la precisió no és una prioritat dels operaris. Així que, en molts casos, els animals queden paralitzats, però segueixen plenament conscients quan se’ls penja d’una pota i se’ls obre en canal.

Una agonia que queda patent en tots els vídeos i que no podem seguir ignorant. L’escorxador “humà” no existeix, i cap d’aquestes pràctiques és una excepció, sinó la regla.

Les empreses ja han estat denunciades per 19 violacions de la llei de protecció animal i del reglament específic per a escorxadors. També se’ls denunciarà per la violació del codi penal en matèria de tortura animal.

Aquí teniu un resum dels vídeos:

Es poden veure escorxador per escorxador en aquests enllaços .

I aquí teniu una petició per si voleu signar (en alemany).

Informa: Lucia Arana

911

El dia 28 d’octubre de 2015, el món es va escandalitzar amb la publicació d’un informe preparat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), on s’indicava que salsitxes, hamburgueses i altres productes càrnis processats són carcinògens per als humans, mentre que les carns vermelles són “probablement carcinògenes”. L’estudi va ser dut a terme pels científics de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC, per les seves sigles en anglès), i va consistir en una revisió de la literatura científica publicada en revistes d’alt impacte durant els darrers anys, on diferents estudis relacionen el consum de carns vermelles i processades amb el desenvolupament de diversos tipus de càncer. La publicació d’aquest estudi va encendre les crítiques, els dubtes i per descomptat, el debat entre omnívors i vegetarians/vegans a les xarxes socials, els noticiaris i els periòdics. Moltes organitzacions defensores dels animals, a nivell global, van difondre la notícia per aprofitar i enviar el missatge que és bo deixar de menjar animals perquè la carn produeix malalties. Personalment crec que és positiu difondre aquesta informació perquè és important conèixer què es menja i les conseqüències d’això. El mateix principi és aplicable als aliments d’origen vegetal que consumim: sempre és bó saber què mengem i què ens pot succeir a llarg termini si escollim aliments de major o menor qualitat, seguretat, etcètera.

El punt negatiu, no obstant això, que les organitzacions de promoció dels drets animals difonguin aquesta informació, és que es torna a instrumentalitzar als animals per afavorir als humans, i aquest exercici pot redundar en el sacrifici, sofriment i mort de molts més animals. Considerem detingudament la qüestió: si es difon el missatge que les persones poden emmalaltir pel consum (en aquest cas) d’embotits i carns vermelles, llavors està ben demanar que es deixi de menjar aquest tipus de carns. Però, què passarà amb altres animals, aquells el consum dels quals no produeix malalties en els humans? Pensem per exemple en els pollastres, peixos o fins i tot la carn d’animals silvestres que són caçats. Si menjar aquest tipus d’animals no és perjudicial per als humans, per què els consumidors no haurien de considerar el menjar-los, ja que no produeixen malalties? En el cas dels pollastres i peixos, concretament, això suposaria un considerable augment en la quantitat d’individus que serien torturats i morts per satisfer un augment per la demanda de la seva carn.*

Considerem, fins i tot, un altre escenari: si la tecnologia alimentària i la ciència que manipula animals (de consum, en aquest cas) avança i aconseguís que les carns que resulten carcinogèniques avui ja no ho siguin en el futur: què podríem dir nosaltres? De fet, em pregunto què diem davant manipulacions ja existents d’animals, com per exemple de les vaques modificades genèticament la llet de les quals conté insulina per a les persones que sofreixen el seu dèficit, o en la modificació de porcs o cabres per a la producció d’òrgans compatibles amb els humans. Recomanaríem la producció en massa d’aquests animals, perquè són beneficiosos per a la salut humana? Recomanaríem el consum de carn de zebra o de rata si es descobrís que aquesta és beneficiosa per als humans? Crec que moltes organitzacions no ho farien, perquè repercuteixen negativament en el benestar, la salut i els interessos dels animals. Llavors, per què insistim a usar arguments com la salut humana per demanar la fi del consum de productes d’origen animal?

No tinc respostes per a això. Potser per la urgència d’aquesta causa tendim a pensar que qualsevol argument és útil per ajudar als animals. Però l’especisme antropocèntric està tan arrelat en les tradicions, la cultura i les idees de la nostra societat, que crec que arguments com el de la salut són més aviat febles i perden enfocament quan es tracta del sofriment i mort dels animals. Crec que difondre el cessament del consum de productes animals per motius de salut, resta tot valor a l’únic argument igualitarista i de justícia per als animals: que hem de deixar de criar, tancar, torturar i massacrar animals perquè aquests són éssers sentents que sofreixen, i que resulten perjudicats per les nostres decisions de consum. Disminuir el consum d’animals i els seus subproductes per motius de salut només desplaça el centre del debat cap a les persones, i no posa en dubte la moralitat de menjar animals, ni qüestiona el seu patiment i mort per les nostres opcions alimentàries, que és el que ens importa quan entenem aquest com un apressant problema moral de la nostra societat.

Com a persones que promovem l’antiespecisme, crec que hem d’examinar detingudament el nostre ideari, doncs pot succeir que no tots els arguments que utilitzem per defensar als animals siguin, al cap i a la fi, els més efectius per aconseguir canvis a llarg termini, sostinguts en el temps i que vagin a l’arrel del problema.

* Seria interessant, en tot cas, que es pogués mesurar l’impacte que aquestes notícies tenen en el comportament del consumidor, per poder tenir més eines amb les quals manegar de manera efectiva el missatge de promoció dels drets dels animals.

—————–

Sóc vegana i des de la meva infantesa m’ha preocupat la relació especista antropocèntrica que la humanitat manté amb la resta dels animals. Encara busco respostes a moltes preguntes d’aleshores. Sóc Treballadora social, màster en Filosofia Política i màster en Bioètica i Dret. Doctora en Filosofia, tractant sobre els límits de la filosofia moral, la bioètica i els drets dels animals. He estat activa en el món de l’animalisme des de fa més d’una dècada, sempre amb un peu en la teoria i un altre a la pràctica. Comparteixo la meva vida amb el meu marit, tres gates i un nombre sempre canviant de gats rescatats del carrer als quals donem en adopció.

1419

Aquest estiu els veggie runners Alberto y Pedro han fet realitat un nou repte, l’any passat van aconseguir fer El Camino de Santiago Non-Stop i aquest han posat el llistó mes alt, una ruta de costa a costa transpirinaica, de Perpinyà a Cantàbria, 653 Km amb la voluntat de demostrar com d’òptim és el rendiment fisic dels esportites vegans.

1537

Vianants de la Gran Via de Barcelona s’han trobat aquest matí amb un llenç molt especial. El cos pintat d’una activista mostrava les propietats d’una dieta vegetal en el dia Mundial Sense Carn. D’aquesta manera AnimaNaturalis tracta de conscienciar la població sobre els beneficis d’una dieta lliure de carn.

El Dia Mundial Sense Carn és un esdeveniment internacional que se celebra des de fa 30 anys per promoure una dieta lliure de crueltat i violència cap als animals basada en els vegetals.
Cada any, la indústria càrnia espanyola mata més de 800 milions d’animals, sense comptar els peixos, per servir com a menjar.

837

El passat mes de Desembre es va estrenar el documental: “Febrero, el miedo de los galgos”, una producció de Waggintale Films, que ha comptat amb col·laboració del voluntariat de l’ONG SOS Galgos. Aquest llargmetratge ha comportat dos anys de treball no remunerat i s’ha fet amb la finalitat de mostrat la realitat de més de 50.000 llebrers arreu de l’estat.

 

 

A través de la Mila, una femella rescatada a Andalusia per l’ONG SOS Galgos i que troba una llar de debò a Barcelona, se’ns relata com és, en el millor dels casos, la vida de milers de llebrers. El documental molt complet, compta amb testimonis dels mateixos “galgueros”, del voluntariat de les protectores i de treballadors de gosseres municipals d’arreu del Sud de la Península. També compta amb una banda sonora molt cuidada composta per Ricard Latorre. Conversem amb la seva directora, l’Irene Blánquez.

703

La ramaderia intensiva no és una alternativa alimentària viable.  Està molt lluny, a més, de ser sostenible.  La relació entre allò que es gasta i allò que s’obté de l’esclavatge i mort als escorxadors de centenars de milions d’animals mostra l’enorme ineficiència de la indústria de la carn.  És un malbaratament constant de la terra i els recursos naturals.

Aquesta maquinària consumeix anualment més del 40% de la producció de cereals i la quasi totalitat de la de soja, farratges a banda; més del 25% dels peixos que es pesquen, convertits en farina(1), i més del 50% de l’aigua que es consumeix a tot el món(2).  Engoleix enormes extensions de selves verges i d’ecosistemes salvatges, mata i contamina amb tones d’herbicides, fungicides, insecticides, medicaments i altres tractaments químics i crema una quantitat ingent de combustibles fòssils.

Genera residus que obliguen a tractaments molt costosos i a càrrec dels pressupostos públics.  Un exemple és el dels purins, la barreja de defecacions i orina dels porcs esclaus amb residus químics que, fins fa poc, s’amagaven sota la catifa de la terra en forma d’adob, i que han contaminat els aqüífers.  Representen un greu problema: com que les normatives d’Alemanya o Holanda són molt estrictes, fins i tot es creà una “indústria d’engreixament” que consisteix en rebre garrins d’aquells estats i enviar porcs engreixats, que es maten allà.  Els purins es queden ací(3).

I presenten la ramaderia ecològica com a “solució”, com a alternativa per a la supervivència del món rural amb una producció integrada amb l’agricultura, explotació extensiva, rebuig dels transgènics i la química, sostenibilitat, benestar animal…  I amb tota l’aprovació de determinats sectors i grups ecologistes(4).  S’arriba a presentar com a instrument per a la “supervivència d’espècies en perill d’extinció” i amb aquest argument li ha tocat el rebre, fins i tot, a l’emblemàtic ruc català(5).  Supervivència fins a l’escorxador d’espècies que es crearen pel seu ús i explotació.

La Ramaderia del Mas Freixes és una petita explotació de vaques llemosines que ven carn de vedella sense intermediació, a través de la seua web(6).  Expliquen com funciona la “protecció” ramadera per a uns individus que viuen “lliures les 24 hores del dia”: els encàrrecs [de carn] s’han de fer amb antelació, perquè nosaltres no treballem amb estocs per garantir que la carn sigui fresca.  És a dir, un cop tenim els encàrrecs suficients, sacrifiquem l’animal.  És la relació més directa que es pot veure de la conseqüència de consumir explotació: la compra de carn mou el ganivet del matancer.

L’esforç de promoció d’aquestes “produccions” donen veu a persones que s’expliquen sense embuts.  El programa De Vacances de TV3 va emetre, el 20 de juliol de 2007, un reportatge titulat L’ovella ripollesa.   El ramader Manel Mercè explicava que l’explotació d’aquesta raça està destinada a la producció de recuit, un formatge fresc típic de l’Empordà.  Aquest negoci va vinculat a la comercialització de carn de xais, que han de nàixer per a que l’ovella “done” la llet amb la què fan el formatge.  La promoció de la gastronomia turística permet vendre aquests xais amb 2 o 3 setmanes de vida i un pes de 5 kg en canal.  Segons Pep Nogué, del restaurant Siurana de l’Empordà, és una cuina molt semblant a la del lechazo castellà.

Aquest mateix grau de protecció afecta a molts altres individus com, per exemple, els de vaca bruna del Pirineu(7) o els de pollastre de pota blava del Prat(8).  La “preocupació” per aquests animals també es manifesta des d’organitzacions de consum com Slowfood, una associació ecogastronòmica sense ànim de lucre amb més de 100.000 persones membres (amb diners) a tot el món, i  que vol cridar l’atenció sobre el perill de desaparició de la vaca menorquina, l’ovella roja mallorquina i valenciana, la gallina valenciana de Xulilla(9)…

La carn ecològica no és, ni molt menys, sostenible.  Si es compara el seu preu amb el de la producció intensiva, és molt cara.  És un luxe perquè requereix molt d’espai, temps i diners.  La carn que no és “ecològica” també és un luxe inaccessible per a la major part d’humans del planeta.  Senzillament, no es poden produir aliments animals per tothom.  No hi ha prou selva per a produir els pinsos que farien falta, ni prou aigua per a regar els conreus.  Per això, una i altra opció només estan a l’abast de qui pot pagar un elevat preu.

La producció intensiva va associada a allò que s’ha anomenat la “democratització de la carn”.  Quina habilitat: associar l’infern amb la paraula “democràcia”.  És un fet històric invers a l’actual.  La producció extensiva feia que el preu de la carn fora prohibitiu a l’Europa de la primera meitat del segle XX.  Però amb aquesta forma de produir més per menys en poc temps, els preus s’abaratiren i la “classe obrera” començà a menjar bistec.  A casa nostra, la democràcia dels camps d’extermini en forma de granges i escorxadors arribà a les dècades dels 1950 i 1960.

Ja fa molt de temps i, fins i tot, els que visqueren aquell fenomen han perdut la memòria de com menjaven abans.  Però només han de fer un xicotet esforç per recordar, i nosaltres els podem ajudar.   La majoria de la gent, que no tenia un bon poder adquisitiu (prou bo) ens contarà que la seua ingesta de carn es reduïa a bacallà salat, sardines i cansalada de porc.  El major nombre de persones que diran això seran homes, que eren els que “treballaven”. També tastaven alguna botifarra els dies de festa i, a casa de la gent més afortunada, hi havia paella el diumenge (o escudella, o allò propi de cada lloc). Tot plegat, alguna coseta que trobar-se entre l’arròs, els cigrons, les creïlles, etc.

Fins i tot podem concloure que estàvem a la vora de l’autèntic progrés, el d’optar per una alimentació vegana, diversa, completa i saludable, renunciant a eixa poca carn que es menjava.  Però, el mercat és el mercat i, per a major glòria de la indústria càrnica, començàrem a menjar tot allò que ens tiraven fins que l’àcid úric i el colesterol ens eixí a doll per les orelles, per a major glòria de la indústria farmacèutica.

La “democràcia” no està en la safata de porexpan que trobem als supermercats, amb un tros de cadàver embolicat en plàstic.  Torturar animals no pot ser democràtic, perquè no és ètic ni és just.  Tornar a les velles formes de criar i matar animals, ara que hi ha butxaca per a pagar-les, ho és encara menys.  L’aura d’ecologia i sostenibilitat no pot amagar que la ramaderia sostenible és tan insostenible com qualsevol altra i que, a més, és una opció que es fonamenta en els prejudicis especistes per a frustrar alternatives reals per a la supervivència del món rural.

(1) El percentatge es calcula per pes, no per nombre d’individus.

(2) Per consum directe dels individus esclaus i pel reg de les plantacions destinades a l’obtenció de pinsos.

(3) Grup de defensa del Ter (GDT). Purins: http://gdter.pangea.org/Purins.htmhttp://gdter.pangea.org/Estudi.htm

Diari Osona.com, 28/08/2007: El gdt denuncia a europa un excedent de purins a osona «que ompliria la plaça major de Vic» http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/4055/vota/1

Ecologistes en acció, juny-2005: granjas de cerdos y purines.  http://www.ecologistasenaccion.org/article17382.html

(4) Com a exemple, Ecologistes en acció, octubre de 2010: En marcha un curso de ganadería ecológica en Minglanilla.  http://www.ecologistasenaccion.org/article18847.html.  Juny de 2010: Curso semipresencial itinerante de agricultura y ganadería ecológicas. http://www.ecologistasenaccion.org/article17161.html

(5) Aquesta vegada, Ecologistes en acció en contra.  Febrer de 2007, Catalunya es menja el seu símbol, el ruc catalàhttps://www.ecologistasenaccion.org/article771.html

(6) http://www.ramaderiajorditorres.net/producte.htm

(7) Un exemple és el de l’empresa Carns de Confiança SL, que comercialitza la marca PIRINAT amb el sistema de venda directa a través de la web.  http://www.pirinat.cat/inici/inici.php

Diari El Ripollés.info, 29/04/2008: Entrevista a Enric Camprubí: “Jo vull ser pagès, no jardiner!”.  Impulsor del projecte Pirinat. http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/6204/entrevista/enric/camprubi/vull/ser/pages/jardiner

Diari El Ripollés.info, 29/04/2008: La fira de Sant Isidre d’enguany tindrà un concurs morfològic de vaca bruna. http://www.naciodigital.cat/elripolles/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=6188

(8) http://www.pollastredelprat.org/

(9) Slowfood – Productos y productores – Baluartes y Arca del Gusto. http://slowfood.es/

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista

620

Igualdad Animal denuncia 70 granges de conills espanyoles per violència especista, fruit d’una feina de documentació en el qual investigadors i investigadores de l’organització s’han infiltrat durant dos anys en granges de 14 comunitats.
Han documentat 70 granges, algunes d’elles premiades per la indústria, i 4 escorxadors, i han estat testimonis de greus irregularitats en matèries de benestar animal i higienicosanitàries:

– Grangers que maten els conills estampant-los contra el terra.
– Conills llançats vius als contenidors.
– Animals amb ferides obertes i infeccions sense rebre cap tipus d’atenció veterinària.
– Animals morts en estat de putrefacció dins de les gàbies.
– Agressions entre els conills a causa de les condicions d’amuntegament.
– Una veterinària estampant un conill contra el terra reconeixent que és maltractament animal.

 

 

El gabinet jurídic d’Igualtat Animal ha interposat un total de 72 denúncies per maltractament animal , irregularitats en les condicions de bioseguretat i incompliment de la normativa higiènic sanitària contra 70 granges de conills i 2 escorxadors .

Les sancions a què poden enfrontar els responsables de les explotacions oscil·len entre 60.000 i 1.200.000 euros de multa, de 3 mesos a 1 any de presó i inhabilitació especial per treballar amb animals durant un període d’1 a 3 anys per a les infraccions molt greus. També podria procedir com a mesura accessòria, el tancament o clausura de les instal·lacions.

Igualdad Animal va informar que començava la seva campanya de sensibilització social, considerant que la ciutadania té dret a conèixer les condicions en què es troben els animals, que aquesta informació és d’interès públic i que per això avui a través de les seves plataformes, han presentat un vídeo reportatge en el qual compten amb la col·laboració de l’actor Pablo Puyol.

LA PLOMA

159
… Ella havia cercat la dida i l’havia vestit, li havia posat més galons que a un fèretre, collars vermells i tot allò que...

V DE GUST

1169
Tercer programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...