Etiquetes Entrades etiquetades amb "caça"

caça

1876

L’Ajuntament de Montcada i Reixac i la Conselleria d’Agricultura han imposat tres multes per un import total de 19.000 euros a un caçador que tenia tancats, en unes condicions deplorables, a una trentena de gossos en una finca d’aquest municipi. A la parcel·la també es van trobar les restes d’altres 23 gossos, la majoria d’ells enterrats, encara que un dels cadàvers corresponia a un animal que havia mort enverinat poques hores abans.

En la seva resolució, Agricultura també inhabilita Faustino L. P. per a la tinença d’animals durant un període de cinc anys per maltractar o agredir físicament els animals, mantenir sense l’alimentació necessària i en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic i sanitari, i per no prestar l’atenció veterinària necessària.

Els fets es remunten a desembre de 2011, quan Fundació Altarriba i DAR Animal Rescue van documentar la presència de 33 gossos en molt males condicions en una finca de Montcada. Els animals van ser decomissats dies després pels Agents Rurals de la Generalitat.

“El que vam veure allà era un infern de brutícia, aigua podrida, cadenes i excrements”, explica Karin Pielanen, de DAR Animal Rescue, que va intervenir en el decomís. “Aquells animals estaven suplicant per la seva vida. En dies anteriors vaig veure un lligat amb part de les vísceres fora, i un altre que em llepava la mà a través dels barrots. El dia del decomís va trobar el cadàver d’aquest animal tirat a l’abocador, amb una ferida terrible a la pota “. Segons la necròpsia, va morir per ingesta d’un producte químic utilitzat en l’agricultura.

Yolanda Valbuena, responsable de l’àrea jurídica de la Fundació Altarriba, dedicada a la protecció dels animals, ha explicat que aquesta és la sanció econòmica més elevada que s’ha imposat a Catalunya per un cas semblant.

L’especialista jurídica denuncia que hi ha alguns caçadors que mantenen els seus gossos “en pous miserables, immunds, amb ferides infectades sense curar. Utilitzen als gossos per al seu hobby particular, però volent estalviar-se els veterinaris i alimentació. Els mantenen lligats al llarg de tota la setmana, excepte els dies de caça en què els llancen contra un senglar. La resta de dies i mesos de l’any, els animals es moren de pena i de dolor, lligats tot el dia o tancats en diminutes gàbies “, afegeix.

Valbuena afirma que les protectores d’animals s’enfronten sovint a situacions com aquesta, en què s’han de fer càrrec d’un gran nombre d’animals maltractats i intentar trobar una nova llar. “És vital que la societat ens ajudi, perquè sols no podem. Les protectores ens encarreguem de la part més dura, però necessitem suport per seguir”, afegeix

Font: elperiodico.com

1918

Ecologistes celebren la suspensió de les batudes de caça de llops a Picos de Europa després de les seves sol•licituds al Parc Nacional.

Així ho indiquen en un comunicat en què recorden que tot i que el 23 de setembre passat les resolucions que autoritzaven la mort de sis llops ibèrics al Parc Nacional estaven suspeses, guardes del mateix van ser vistos a la matinada l’1 d’octubre armats al paratge Vega de Redimuña i el 28 de setembre va ser abatut un exemplar.

Els grups ecologistes afegeixen que per això van demanar a la consellera de Agroramaderia d’Astúries i actual presidenta del Consorci del Parc Nacional, Maria Jesús Álvarez, que ordenés el director conservador del mateix, Rodrigo Suárez Robledano, que acatés la suspensió de l’execució de les batudes.

Expliquen que “en resposta a aquesta exigència, el director s’ha vist obligat a esmenar i ha dictat una resolució dimarts passat per la qual declara formalment la suspensió de les batudes de llops al Parc Nacional”.

Els grups que subscriuen aquest comunicat són les associacions per a la defensa jurídica del Medi Ambient “ULEX”, per a la Conservació i Estudi del Llop “ASCEL”, Verds Asturians i Nacional d’Animals amb Drets i Llibertat “ANADEL”, les coordinadores Ecologista i Ornitològica d’Astúries, la Plataforma per la Defensa de la Serralada Cantàbrica.

A més, el Grup d’Ornitologia Mavea, l’Institut per a la Qualitat i l’Educació Ambiental “INSCEAM”, l’Observatori Justícia i Defensa Animal, SOS Cuideiru i el Col•lectiu Ecologista de Avilés.

Font: rtpa.es
Foto: Coordinadora Ecologista Asturias

2253

La nova Llei de Vida Silvestre de Costa Rica, que prohibeix la caça esportiva, no va poder ser aprovada en segon debat al Congrés, com s’havia programat, pel fet que onze diputats van enviar el projecte a consulta a la Sala Constitucional.

La portaveu de la Sala va confirmar a Efe que es va rebre la petició i que per ara es troba en la fase de “estudi d’admissibilitat”.

Aquesta acció va ser impulsada pels diputats del Moviment Llibertari (ML, dreta), que han estat els majors opositors a la llei, que convertiria Costa Rica en el primer país americà a vetar la caça esportiva.

El projecte va ser aprovat en primer debat (de dos requerits per esdevenir llei) dimarts passat i aspira a ser la primera llei vigent tramitada sota la figura de “iniciativa popular”, és a dir, presentada al Congrés no per diputats, sinó pels mateixos ciutadans.

El text, que conté una prohibició total a la caça esportiva, al comerç d’espècies i la tinença d’animals silvestres com a mascotes, va ser presentat per l’Associació Preservacionista de Flora i Fauna (Apreflofas), amb el suport de 177.000 ciutadans.

Si la sala Constitucional, màxim òrgan jurídic de Costa Rica, acull la consulta, tindrà un mes per resoldre si el projecte té algun frec amb la Constitució. Si no es troba cap, es podrà reprogramar el segon i definitiu debat en l’Assemblea Legislativa.

Només l’any passat, segons dades oficials, les autoritats costa-riquenyes van atorgar 1.296 permisos de caça, el 81% d’ells per matar o capturar aus canoras.

A més, es van estendre 171 llicències de caça major i 77 per caçar mamífers menors

Font: elcorreo.es
Imatge: Globovisión/EFE

1970

Costa Rica va aprovar la nit de dimarts una inèdita reforma de llei que prohibeix la cacera esportiva, primer projecte que arriba al legislatiu per mitjà d’un sistema d’iniciativa popular, segons fonts parlamentàries.

La reforma a la Llei de Vida de Silvestre va obtenir el suport de 41 diputats i l’oposició de 5 -d’un total de 57 escons-, i ha de rebre un segon debat, el dijous, per després ser signada per la presidenta de Costa Rica, Laura Chinchilla, d’acord amb portaveus del parlament.

El projecte permet la cacera d’animals només quan es tracti de recerca científica, subsistència i control d’espècies.

L’Associació Preservacionista de Flora i Fauna Silvestre (Apreflofas) va afirmar que aquest projecte és transcendental perquè “Costa Rica és el primer país a la regió centreamericana a aprovar una llei d’iniciativa popular”.

La proposta va arribar a l’Assemblea Legislativa per aquest sistema pel suport de 177.000 ciutadans, impulsats per l’organització no governamental Apreflofas.

Segons l’estipulat en el projecte i els seus impulsors, la reforma no afecta la pesca esportiva ni l’artesanal, activitats que continuaran sota tutela de l’Institut Costa-riqueny de Pesca i Aqüicultura (Incopesca).

Amb una imatge de país verd, Costa Rica va prohibir des de fa una dècada la utilització d’animals silvestres en els circs i té una quarta part del seu territori sota règims de protecció ambiental, encara que enfronta problemes de contaminació i danys del medi ambient.

Font: latercera.com

1763

Fundació Franz Weber, Depana i Adda han fet arribar una queixa conjunta a la Comissió de la Unió Europea per la “violació flagrant” per part del Govern de la Generalitat de Catalunya de la normativa comunitària en matèria de protecció d’aus silvestres.

La queixa assenyala que l’executiu català “està actuant contra la protecció i la conservació” d’espècies de fauna silvestre, prenent com referència l’autorització aprovada al novembre de l’any passat per a capturar 60.000 ocells fringílids de forma excepcional i transitòria.

L’ordre del Govern, que afectava a pinsans, caderneres, verdums i altres, ocells cantaires, va ser avalada pels vots de CIU, PSC i PP, mentre que ICV-EUiA, ERC, SI i C’s van votar en contra.

Font: Europa Press
Imatge: Pau Nuñez

2982

La Junta de Castilla y León subvenciona classes de caça en col·legis públics per a nens i nenes. L’acord va ser signat a petició de la Federació de Caça d’aquesta comunitat i per al mateix ja s’estan destinant 303.000 euros.

El conveni, que contempla diferents actuacions, va ser signat per l’exconsellera de Medi Ambient, María Jesús Ruiz, del PP, partit que governa des de fa més de 30 anys a Castilla y León, i pel portaveu dels caçadors de la regió, Santiago Itumendi Mauregui, exmilitar que presideix la federació de caça. Aquest acord, que es remunta al 29 de novembre de 2010, estableix la posada en marxa d’un programa anomenat: “Cazador por un día”, dirigit a nens i nenes d’entre 7 i 12 anys d’edat, “en què al marge d’explicar el perquè la caça és necessària, se’ls mostri a través de jornades pràctiques com es caça “.

Per la seva banda, Santiago Inturmendi, per justificar la posada en marxa d’aquestes classes de caça, va arribar a assegurar que el sistema educatiu ensenya “la cultura de Bambi” -diu el president dels caçadors castellanolleonesos-, on se’ls diu als nens que els caçadors són dolents i els cérvols bons “. Tampoc se salven els mitjans de comunicació, als quals el caçador acusa també de “intoxicació informativa generalitzada contra aquesta activitat”.

“Els valors de la caça”

Segons l’exmilitar, “es perd l’afició a la caça entre els més joves per un desconeixement absolut i per normes cada vegada més restrictives, per exemple les relatives al permís d’armes per a menors, que pràcticament impedeixen el relleu generacional”.

No és aquesta l’única queixa. La majoria de les federacions de caça, moltes en bona sintonia amb els governs regionals, coincideixen amb els caçadors de Castella i Lleó i es queixen de la caiguda de llicències de caça. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, el nombre de llicències de caça el 1990 ascendia 1.443.514, xifra que ha baixat fins a menys de 800.000 llicències aquest any.

Aquesta activitat mou cada any més de 2.230 milions d’euros a l’Estat espanyol, segons un estudi de la Real Federación de Caza, encara que altres informes eleven la xifra a 3.580 milions d’euros. Catalunya és la tercera comunitat en nombre de llicències, però tot i així el nombre de caçadors disminueix. L’acord amb la polèmica exconsellera de Medi Ambient, diu que es “pretén traslladar a la societat els valors de l’aprofitament cinegètic” i aconseguir que “no es perdi l’afició per la caça”,

El portaveu dels caçadors diu que es dóna “una cultura de Bambi” i que cal rescatar el valor de la caça segons ratifiquen les dues parts. De moment, la federació de caçadors ha realitzat un vídeo sobre la caça que pretén exhibir a les escoles. A més, han anunciat que es dirigiran a les AMPA de la regió per explicar a les mares i pares els beneficis de ser “Caçador per un Dia”.

Armes en mans de menors

La campanya contempla classes teòriques a les escoles i també “jornades pràctiques”. Això implica el contacte amb les armes, segons han denunciat ja diversos grups ecologistes. La legislació que regula l’ús d’armes a nivell estatal entra en contradicció legal amb els plans de la Junta. El Reial Decret 137/1993 de 29 de gener especifica que els menors podran usar, “amb Autorització Especial per a Menors (AEM)”, que expedeix la Guardia Civil, escopetes de caça un cop complerts els 14 anys “acompanyats d’un major d’edat “. La norma permet a més que els menors, a partir de 16 anys, puguin usar rifles de caça, sota supervisió d’un major d’edat. En l’actualitat, més de 13.000 menors, entre 14 i 18 anys, tenen llicència d’armes, segons dades de la federació de caça.

Rebaixar l’edat per caçar

Però no només la Junta de Castilla y León pretén fomentar aquest negoci entre els menors. La nova Llei de Caça de Galícia que prepara la Xunta rebaixarà dels 16 als 14 anys l’edat mínima legal per aconseguir una llicència de rifle. La Xunta justifica la mesura perquè diu “cal assegurar un relleu generacional” en aquesta pràctica.

Una plataforma de 30 organitzacions socials, culturals i ecologistes de Galícia anomenada: “Matar por Matar Non” denuncia que aquestes mesures suposen “el retorn a la caverna” i la contradicció enfront de la defensa d’una educació no bèl·lica i de respecte amb l’entorn.

Per la seva banda, Ecologistes en Acció de Catalunya lamenta que mesures similars s’adoptin en la seva comunitat. En un comunicat, aquesta organització explica que aquestes classes per a escolars contribueixen a “educar els escolars a matar per diversió”. Els ecologistes qüestionen també el caràcter ambiental i educatiu del qual la Junta revesteix aquest suport econòmic als caçadors.

La Llei de Caça de Galícia que prepara la Xunta rebaixarà dels 16 a 14 anys l’edat mínima per a les llicències de rifle. A més, recorden que la Junta de Castilla y León ha eliminat recentment les subvencions de més de 250 activitats d’educació ambiental gestionades a través de convenis signats amb associacions culturals, col·lectius de ciutadans i ajuntaments de la regió. També ha acomiadat la majoria de tècnics de medi ambient contractats per a aquestes activitats. Ecologistes en Acció demana a les AMPA dels centres escolars “que es neguin a que els seus fills rebin una educació bèl·lica”.

Font: diagonalperiodico.net

3441

Amb motiu de les fotografies publicades del monarca espanyol caçant elefants a Botswana, Alejandra García de Franz Weber Fundation i Libera! ens explica les fal·làcies cinegètiques, les alternatives i com es comporten els elefants en el seu hàbitat.

 


 

Notícia relacionada: El Rei es trenca el maluc caçant elefants
 
Comunicat de Libera!

Els elefants són animals amb una organització social molt complexa; s’organitzen en famílies, clans i rajades, sota la cura atenta d’una matriarca però amb la participació de tots els seus membres en l’educació i criança de les cries i elefants joves.

Quan una matriarca mor, pren el seu lloc una altra femella que ha rebut tots els coneixement de la femella morta: les rutes migratòries, on buscar aigua, menjar, etc. La mort d’una matriarca significa que el ramat es reorganitza, després de passar pel període de dol en què fins i tot duen a terme ritus funeraris. Ritus que es repeteixen any rere any en passar pel lloc on descansen els ossos del membre mort del ramat.

Els caçadors, en el seu afany de demostrar encara no sabem què en assassinar animals indefensos, busquen matar els exemplars més grans i utilitzen això com argument que la seva caça és “ètica” o que respon a criteris “conservacionistes”. Res més lluny de la veritat: només busquen l’individu més gran, de més edat i majestuós per poder així fer-se amb les peces d’ivori més grans a manera de trofeu.

La veritat és que quan es mata un elefant adult, es condemna que els més joves no tinguin de qui aprendre a trobar les rutes per les que es desplacen a la recerca de menjar i aigua; aquest fet s’ha viscut en molts poblats i ciutats africanes, on petits grups de joves elefants assalten en una mena d’acte vandàlic des de cases i botigues fins sembres i collites. Es comporten tal com es comportarien (de fet així succeeix) un grup d’adolescents que viu sense la guia dels seus majors. I llavors, és quan els caçadors utilitzen aquests actes com a excusa per matar a aquests joves elefants també.

La caça no és un esport: la caça és un vici al qual s’ha de combatre. Cap animal hauria de morir víctima de la violència de qui s’entreté portant armes (i usant-les) com a forma de passar les seves “vacances”. En el cas dels elefants, a més, que mata aquests animals demostra una greu manca de compromís amb la sensibilitat general que desitja observar vivint en pau i d’acord a la seva naturalesa, condemnant a més a la resta dels membres de la seva rajada a un futur incert …

Ahir va saltar als mitjans la notícia que el rei d’Espanya es va trencar el maluc mentre participava en una cacera d’elefants a Botswana, les xarxes socials i els mitjans van cremar amb la notícia, en uns ressaltant l’ús de diners públics per a aquestes sagnants vacances , en altres subratllant l’estat de “Vulnerabilitat” amb què la IUCN ha catalogat en la seva Llista Vermella a l’espècie Loxodonta africana, a la qual pertany o pertanyen el / els elefants assassinats pel monarca. Per això, des de LIBERA! creiem necessari ressaltar que la caça és condemnable en totes les seves formes, independentment de si les seves víctimes estan en perill d’extinció o no, i independentment de si qui ha participat en ella ho ha fet utilitzant diners públics, privat, o si no ha desemborsat ni un cèntim.

2612

El rei Juan Carlos ha estat operat aquesta matinada d’una fractura de maluc, segons ha informat la Casa del Rei a través d’un comunicat. El Monarca, de 74 anys, es trobava en una viatge caçant elefants a Botswana quan, estant en el campament de l’expedició dels caçadors, va caure. Va ser traslladat urgentment a Madrid, on de matinada el doctor Ángel Villamor l’ha operat. En la intervenció li han col·locat una pròtesi.

Villamor és el mateix metge que l’any passat el va operar del genoll i després del peu. Segons els terminis habituals en aquest tipus d’operacions Juan Carlos estarà ingressat a l’Hospital USP San José uns 10 dies i haurà d’estar de baixa almenys 45 dies més (5 dies a la clínica i 40 de recuperació).

La reina Sofia va marxar el divendres en vol regular a Grècia per celebrar la Pasqua acompanyada dels seus germans i no està previst que torni fins d’aquí un parell de dies.

El Comunicat sobre l’ingrés hospitalari de Sa Majestat diu:

Sa Majestat el Rei ha estat intervingut quirúrgicament del seu maluc, aquesta matinada, a l’Hospital USP San José (Madrid) pel Dr Ángel Villamor.

Juan Carlos havia patit una fractura en tres fragments del maluc dret, associada a artrosi de l’articulació. S’ha realitzat una reconstrucció dels fragments de la fractura femoral, col·locant en el mateix acte quirúrgic una pròtesi de maluc.

Sa Majestat el Rei va ingressar ahir a la nit al citat hospital al seu retorn d’un viatge privat a Botswana, on es va fer mal el maluc en una caiguda accidental.

En les properes hores, es farà públic un comunicat mèdic més detallat .

Es dóna la circumstància que el nét major del Rei, Felipe Juan Froilán, es troba també ingressat en una altra clínica a conseqüència d’un accident amb una escopeta.

Gran aficionat a la vela i la caça

La vela i la caça són les dues grans aficions de Juan Carlos després d’abandonar l’esquí després patir una aparatosa caiguda. El Monarca està considerat com un excel·lent caçador i posseeix diversos rècords. Durant anys ha acudit als vedats de Alberto Alcocer, Samuel Flores, Isidoro Álvarez i Florentino Azuaya. En els últims temps ha sigut habitual que acudís a La Comanda de Mudela, a Ciudad Real, on l’especialitat és la perdiu roja.

Després de les seves últimes lesions i per poder suportar les llargues jornada de caça, s’ha fet fabricar un cadira especial ergonòmica amb respatller i braços perquè pugui descansar. El rei té una esplèndida col·lecció d’escopetes. La seva marca preferida és Kemen.

Font: El País

Més informació sobre com són els elefants: Roda de premsa de Joyce Poole (experta en elefants)

1717

L’home acusat de trencar la condemna per matar un gos, va participar en una cacera com “montero” una setmana després d’haver estat condemnat.

El fiscal delegat de Medi ambient i Urbanisme, Joaquín de la Riva, sol·licita la condemna d’un veí de Lena per un delicte de trencament de condemna després que a l’octubre de 2010 participés com “montero” en una cacera portant un gos, a pesar que una sentència de 2009, ferma, li prohibís l’exercici de professió, ofici o comerç amb animals per matar a cops a un cadell d’entre quatre i set mesos.

Segons va informar la Fiscalia, l’acusat és G. G. Á., nascut el 1987, que va ser condemnat per sentència el 19 d’octubre de 2009 a la pena d’un any de presó i inhabilitació per a l’exercici de professió, ofici o comerç amb animals durant dos anys. El compliment de la pena va començar el 30 de setembre de 2010 i aquest va ser notificat convenientment a l’acusat, al que es va advertir que, en cas d’incompliment, incorreria en un delicte de trencament de condemna.

El fiscal sosté que, malgrat això, “l’acusat va participar en una cacera el 7 d’octubre de 2010 portant un gos de nom Moro, és a dir, només una setmana després d’haver iniciat el compliment de la pena establerta en la sentència, fent cas omís de la inhabilitació acordada”.

El fiscal considera els fets constitutius de delicte i sol·licita que se’l condemni al pagament d’una multa de 16 mesos a raó de 12 euros diaris (5.760 euros en total), a més de les costes processals.

Els fets pels quals G. G. Á. va ser condemnat en 2009 van ocórrer sobre les 11.00 hores del 4 d’octubre de 2008. L’acusat, acompanyat d’altres dues persones, que van ser igualment condemnades, de comú acord, van agafar un cadell de gos d’entre quatre i set mesos d’edat, de la raça Grifón, que participava en una cacera de la Societat de Caçadors i Pescadors de Lena.

El cadell era propietat d’un dels caçadors. Una vegada en el seu poder, els tres homes el van ficar al maleter d’un turisme i el van traslladar a un habitatge a Carraluz, a Lena. Allí, els tres, i en venjança perquè els dos companys de l’acusat havien estat denunciats per la Societat de Caçadors i Pescadors de Lena, van matar a cops al cadell.

El Jutjat penal número tres d’Oviedo va acceptar la tesi plantejada per la Fiscalia d’Astúries i va considerar els fets constitutius d’un delicte de maltractament animal de l’article 337 del Codi Penal. A més de la pena de presó i inhabilitació, la sentència va condemnar als tres a indemnitzar al propietari de l’animal amb 2.500 euros, quantitat en la qual va ser taxat el cadell mort.

En la sentència, el jutge va destacar la crueltat dels acusats cap a l’animal, i la seva “covardia” i “vilesa” per “aprofitar-se d’un animal indefens per a donar sortida als baixos instints de venjança”. El forense que va realitzar la necròpsia al cadell, el testimoniatge del qual es recull igualment en el fallo, va assegurar que per a acabar amb la vida de l’animal va ser necessari colpejar-lo amb “extrema violència” i “brutalitat”.

Font: EUROPAPRESS

1820

Aquest diumenge, els salmons s’enfrontaran una temporada més a Astúries a la mort en nom d’alimentar l’entreteniment dels caçadors que s’autodenominen esportistes.
El salmó és probablement l’única espècie oficialment considerada a Espanya com “en perill d’extinció” de la qual es permet que se segueixi matant als seus individus amb total impunitat.

Malgrat estar greument amenaçats com espècie, en aquesta ocasió els caçadors seran més i tindran més possibilitats de matar-los, ja que la nova normativa ha dobat el número de dies de pesca de 55 a 118, tot a cop de butlletí i sense tenir en compte les recomanacions proteccionistes dels científics, ni tampoc els requeriments dels defensors dels animals.

Per si no fos poc, cada pescador podrà endur-se a casa fins a dos salmons a la setmana al llarg de 19 setmanes, enfront del límit de tres salmons que com a màxim es va autoritzar l’any passat.

La nova normativa suposa un absurd també en aquest sentit ja que el número de peixos assassinats no podrà ser tal degut al fet que l’espècie està en profund declivi no només per la sobrepesca al mar i als rius, sinó també per la degradació de l’hàbitat fluvial per obres, contaminació i per l’augment dels obstacles a la pujada dels peixos a les zones de posta.

Malgrat que cada vegada hi ha menys salmons a Espanya, hi ha cada vegada més pescadors tractant de matar-los, àvids de pescar el primer, denominat el Campanu, i vendre’l per 10.000 euros als amics de les exclusivitats gastronòmiques. Amb el que el rerefons econòmic segueix sent el motor de la mort dels individus. I per això, a més perill d’extinció corrin, més valor econòmic es donarà a la seva mort.

Font: La Crònica Verda -20 minutos.es
Fotografia: el-caminoreal.com

LA PLOMA

1616
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

4494
Recepta de panellets vegans (sense productes o derivats animals). Ingredients: 250g d'ametlla mòlta 150g de patata vermella 150g de pinyons 250g de sucre 150g ametlla a dauets per decorar: coco, cireres...