Etiquetes Entrades etiquetades amb "braus"

braus

33674

I l’amo del Restaurant Les Delícies del Port d’Alacant, li podem anomenar pel que és i descriure pel que ha fet, o també hem d’anar amb draps calents en aquest país on l’Administració recull les multes per maltractament animal en forma de xavalla i les subvencions taurines les lliura a cabassos de bitllets morats?, en aquest país on els eufemismes estudien dret i tanatopràxia perquè els criminals semblin innocents i els morts vius?

Aquest canalla, aquest miserable, aquest delinqüent, aquest psicòpata, aquest malparit, va decidir ruixar amb àcid a una cadellada de gatets -presumptament, vaig a afegir, que cínics podem ser tots-, així que va omplir una galleda amb un producte corrosiu i s’ho va llençar per damunt a aquestes criatures, hi ha testimonis. On eres, karma, perquè abans d’arribar a elles no hagués donat una ensopegada i ficat el cap de ple dins d’aquest poal?

Àcid, ens podem imaginar (o no) el dolor que han sentit aquests desgraciats animals i que segueixen sentint gairebé tots ells. Sí, dic gairebé perquè almenys que jo sàpiga ja ha mort un. I és clar, a això tampoc ho podrem anomenar tortura amb intent d’assassinat en el cas dels que sobreviuen i tortura més assassinat consumat en el del qual no va superar les ferides, oi? L’executor és humà i per tant podria ser acusat d’aquestes figures delictives però com les seves víctimes no ho són, ja que ens hem de conformar amb el terme “maltractament” i amb l’afegitó d’ “animal”, o sigui, una simple falta en el Codi Penal, i si se’m passés pel cap de dir-li a aquest ésser menyspreable torturador o assassí igual fins i tot em denunciava, com va fer Juan Lado amb el grup musical Lyvon per considerar danyada la seva imatge quan, després de matar a cops al seu pastor alemany li van dedicar la cançó de “Juan Lado Cagón”.

I com aquest, en la mateixa línia de abjecció, l’amo de les Delícies del Port. Ara m’imagino bona part dels espanyols horroritzats davant seu acte, fastiguejats per la seva maldat i commoguts en veure la imatge d’aquests gatets escorxats. Amb aquest roí no hi ha tant problema com amb altres, aquesta vegada no sortirà una Fundació del Gat d’Abrasar per, com ha passat amb la Fundació del Toro de Lidia, denunciar els qui tinguen la gosadia de faltar-li el respecte a aquest individu, només el seu advocat farà el que pugui però sense lobby mediàtic al darrere, i em pregunto quina és la diferència més enllà de la legalitat i de la compassió selectiva d’alguns ciutadans davant les atrocitats amb animals.

Quina és la diferència del dolor provocat per àcid o puntes de pica, banderilles, estocs, descabellos i puntetes, quina entre el dolor i la por d’un o altre animal, quina en la sang que raja de les seves ferides, més atroços encara per dins que per fora en el cas del brau, quina entre la covardia, el sadisme i la violència de qui comet l’acte en els voltants d’un restaurant o en una plaça? Cap, collons, no n’hi ha cap que no passi per una hipocresia llardosa i per la pèrdua de l’ètica per deixar espai al propi interès encara que costi vides. Suposo que aquest hostaler sense escrúpols ho va fer “pel bé” del seu negoci, com ramaders i empresaris taurins o toreros i quadrilles sense escrúpols també ho fan “pel bé” del seu.

No hi ha diferència, per a mi i per a molts no n’hi ha, i qui fa de la mort el seu benefici no està eximit de la criminalitat de la seva acció, legal o moral però criminalitat a la fi, tot i que no es pot negar que la seva vilesa és almenys coherent amb el seu menyspreu absolut a altres vides en nom del seu profit, què passa però amb molts dels que brolla la llagrimeta o giren el cap davant la imatge d’unes cries en carn viva?, que potser no hi ha interès no hi ha tampoc ràbia, ni crits, ni repulsió davant de la d’un toro, ni tan sols a la d’un jòneguet, amb nervis i músculs seccionats, amb hemorràgies, amb el pulmó travessat, la llengua penjant, les potes doblegades, la mirada aterrida i al seu costat un que no és amo del Restaurant les Delícies del Port sinó torero, que no porta una galleda amb àcid a les mans però sí un punyal clavant-li la ganivetada final, llançant-li la ruixada final. Què maleïda diferència hi ha?

Mentre en un país com Espanya no es pugui dir a les mateixes coses per un mateix nom en funció d’una indecent excepcionalitat legal, mentre actes molt similars siguin en un cas tradició a preservar i en un altre delicte, perdó, ni això, falta, mentre seguim consentint, encoratjant i subvencionant formes de tortura i d’assassinat animal seguiran passant aquestes coses que tant torben la nostra sensibilitat ad hoc. Només referint-nos a gats i entre molts altres casos en uns pocs mesos vam parlar d’un gatet atrapat al cep d’un caçador i que finalment va morir després de ser rescatat, d’un altre que tampoc va sobreviure i que havia estat utilitzat per uns xavals a manera de pilota, i d’aquests abrasats amb un producte industrial. Entremig d’uns i altres dotzenes d’ells tirotejats, ofegats, cremats, enverinats, morts a pals o llançats a un contenidor, dic dotzenes per dir alguna cosa, són impossibles de quantificar, aquests casos no és que quedin normalment impunes per al seu autor, és que ni s’arriben a conèixer. Moltes, massa fosses sense localitzar ni obrir a Espanya, de totes les espècies.

Però el que més esgarrifa, repeteixo, no és el que carrega àcid en una galleda i l’hi tira per sobre a uns gatets, no és el que penja a un llebrer, escorxa a un visó, li fica un tret a un cabirol o rebenta les entranyes d’una vedelleta o d’un toro en un plaça o fora d’ella, sinó els milions d’espanyols que diuen filldeputa al propietari d’aquest restaurant i heroi a Enrique Ponce, o sense dir-li heroi, no cal, expliquen que no els agrada la tauromàquia però no sé què que pel mateix no van i de la llibertat. Et serviria llavors, espanyola o espanyol amb la pell tan fina per certes víctimes i amb semblant cuirassa per a altres, en aquest laissez faire, laissez passer teu, que això dels gats abrasats se saldés amb un “no va estar bé però cal respectar la seva llibertat?”.

En aquest cas no, oi?, per què, ¿perquè és il·legal, potser?, perquè els teus fills tenen un gatet? El desig de viure, el dret de fer-ho, l’horror del sofriment físic i emocional i la violència, estimada i estimat amic de la selecció ètica per al benestar de la teva consciència que amb un % d’indignació ja es fabrica un analgèsic, no depenen de un codi penal, perquè si així fos fins els judicis sumaríssims amb condemna de mort en el franquisme caldria donar-los per dignes, en aquell moment, recorda, eren legals. Com avui ho és, depenent on, la lapidació, l’ablació o la tauromàquia.

Sí, tot això al fil d’aquests pobres gatets abrasats. És el que té la violència, que connectada a la realitat en qualsevol de les seves formes -qui no ha dit alguna vegada allò de que la violència engendra violència-, per què no podria estar-ho en un text? Que no s’escandalitzi en frases el que sembla no pertorbar en el dia a dia.

 


Julio Ortega Fraile, activista pels Dres dels Animals, escriptor, coordinador de la Plataforma “Manos Rojas”, col·laborador a El Caballo de Nietzsche i presentador del Programa PUNT DE LECTURA a la TVAnimalista. Vaig ser Delegat per a Pontevedra de l’Associació Animalista LIBERA! i Secretari d’Organizació i Delegat per a Galicia del PACMA. El meu llibre: De la Servitud Humana, la meva pel·lícula: Los Lunes al Sol, la meva cançó (de vegades canvia, però no el cantant): Una Noche de Verano d’Andrés Suárez. No m’agraden les banderes pero em quedo amb la republicana i m’encanta veure rastes al Congrés dels Diputats. I sí, em fa molt de fàstic el rei, el d’abans i el d’ara.

2835

Les associacions AnimaNaturalis i PETA han convocat a la plaça de l’Ajuntament de Pamplona aquest dissabte a més de 100 activistes per escenificar un ‘encierro fúnebre’ amb el qual han volgut rebutjar la violència que s’exercirà mentre durin els sanfernimes dins i fora de la plaça de toros.

La majoria de les i els participants s’han transformat en corredores, vestides de blanc i vermell, però amb la cara pintada de blanc i negre i les mans de pintura vermella, simbolitzant la sang. Davant d’aquest grup altres activistes s’han posat en la pell del toro, amb banyes en el cap i pantalons negres. Totes subjectaven el cartell ‘Si tu corres, els toros moren’, escrit en diversos idiomes.

A més, han portat la pancarta ‘Tauromàquia: abolició’ i han corejat crits com ‘La tortura no és cultura’ o ‘Tauromàquia abolició’.

La portaveu de AnimaNaturalis, Aída Gascón, ha explicat que aquest any han volgut protestar pels tancaments de Sant Fermí, que “també són cruels amb els animals, no només les corrides de toros“. “Estem aquí per dir que si tu corres, els toros moren. El fet de córrer els tancaments significa ser la causa directa que després seran portats a la plaça de toros i seran torturats i assassinats“, ha destacat.

En aquest sentit, ha assenyalat que “moltes persones això no ho saben i pensen que els toros corren pels carrers i després els retornen al camp“. “Sobretot molts turistes vénen enganyats, els expliquen que els toros corren i ja està, i no saben que al final acaben a la plaça de braus, on seran torturats, burlats i assassinats“, ha afegit Gascón, que ha insistit que amb aquest acte, han volgut dir “no al maltractament animal“.

Així, l’activista ha advocat per que “segueixi la festa, els sanfermines, les tradicions, però sense maltractament animal, sense tortura dels toros, que han de viure en pau i sense haver de sofrir les tradicions o els espectacles“.

Gascón, que ha valorat que “moltes tradicions han anat evolucionant“, s’ha dirigit a “els navarresos que van a les curses de braus a passar-ho bé, a beure, a menjar, a estar amb els amics, però li donen l’esquena al toro“. En concret, els ha demanat que “no vagin a la plaça de toros“.

Segons Gascón, “a les festes de Sant Fermí es van a assassinar gairebé mig centenar de braus“. A més, ha explicat que aquestes organitzacions van “de ciutat en ciutat proposant que segueixi la festa i les tradicions, però sense maltractament animal“.

Cada any es torturen centenars d’animals i això a costa també de l’erari públic. Es finança amb 560 milions d’euros cada any una tradició en la qual la majoria dels espanyols no té cap interès“, ha afirmat.

2108

A continuació publiquem el comunicat íntegre de la Plataforma Prou!

INFORMACIÓ MOLT IMPORTANT
Sobre les curses de braus a Catalunya

La plataforma antitaurina PROU torna a l’acció.

La Plataforma ciutadana que l’any 2010 va aconseguir l’abolició de les curses de braus a Catalunya, i que es va dissoldre tan bon punt va assolir l’objectiu proposat, torna a reconvocar-se i aixecar-se davant del perill del retorn de les curses de braus a Catalunya.

* L’amenaça interna a Catalunya és molt més perillosa i complicada que els atacs que es reben des de fora.

* La Plataforma PROU proposa una bateria d’accions en el camp polític, jurídic i social per evitar que a Catalunya es tornin a realitzar curses de braus.

* També s’explica, al final d’aquest article i a títol informatiu, al situació davant la ILP taurina que es tramita a l’Estat espanyol.

L’enemic intern.
A primer cop d’ull podria semblar que tenim la imposició d’aquests espectacles des dels parlaments de l’Estat espanyol, res més il·lògic donada la vergonyosa desinformació i sensacionalisme mediàtic al respecte, conseqüència d’una iniciativa legislativa popular protauròmaca que s’està tramitant en aquest moment; però el cert és que no tenim cap dubte jurídic ni competencial al respecte, doncs l’únic Parlament que pot decidir el retorn de les curses de braus a Catalunya és el Parlament català. Molt més preocupant que els atacs que vénen des de fora són els que vénen des de Catalunya, doncs la major part dels enemics a dia d’avui no són externs sinó interns i del propi Govern, és conseller i es diu Josep Maria Pelegrí. Ja a l’any 2010, aquest conseller –en aquell moment diputat del Parlament de Catalunya- va prometre el lobby taurí els vots necessaris de la seva formació per aconseguir frenar la voluntat catalana a favor de l’abolició i del progrés moral. Això vaticinava una marcada tendència en contra de la causa, la que varem poder confirmar després de pocs dies de la seva assumpció com a conseller, quan va afirmar en una entrevista de La Vanguardia que no li agraden els animals, en el moment en que assumia una cartera que té com a funció pública protegir-los. La nova sorpresa que ens prepara aquest conseller (a qui podem veure posant amb armes de caça) és retornar les curses de braus a Catalunya avalant espectacles taurins il·lícits organitzats per un torero català i amb toros portats des de Salamanca i altres llocs d’Espanya, activitat que va quedar taxativament prohibida pel Parlament de Catalunya el 28 de juliol de 2010. Els toros podrien tornar a Catalunya, i Catalunya quedaria molt malament de cara a l’opinió pública internacional.

Bateria d’accions.
Des de la Plataforma PROU proposem una bateria d’accions en àmbits diferents com el social, polític i per suposat jurídic.

Social:
* Demanem la dimissió o destitució de Josep Maria Pelegrí, o be la transferència de les competències en matèria de protecció d’animals a un altre departament de la Generalitat de Catalunya.

Firma la petició: Petició a Change.org

En aquesta Petició online estem sol·licitant que l’actual conseller sigui llevat del seu càrrec i si no que se li retirin les competències sobre protecció dels animals. En el link següent pots veure amb tot detall la nefasta gestió que estem denunciant aquí.

Document: http://www.prou.cat/documents/proteccio_animals_govern.pdf

Jurídic:
El dijous 25 d’abril, la Plataforma PROU interposarà recurs contenciós-administratiu contra la resolució del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de 20/02/2013, mitjançant la qual “Es desestima el recurs d’alçada contra la resolució de 10/12/12 del director dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre, per la qual es va acordar no incoar expedient sancionador i ordenar l’arxiu de les actuacions realitzades en relació amb la denúncia presentada per la celebració d’espectacles taurins, amb toros de lídia, en una finca de Tarragona al terme municipal d’Alfara de Carles”.

Els espectacles taurins consisteixen en torejar els toros de lídia per permetre decidir el destí de l’animal (bé a la plaça de toros o bé a l’escorxador) en un espectacle públic destinat a turistes. És el que s’anomena “la tienta” i es una activitat implícita a les curses de braus. Aquesta activitat prohibida, que té una durada de 20-25 minuts per toro, consisteix en comprovar “la bravura” de l’animal mitjançant la utilització de “capa i muleta”. Durant aquests minuts també s’utilitzen banderilles de fusta, que s’han dissenyat expressament, que es deixen caure sobre l’animal i es realitzant acrobàcies; tot això, dut a terme públicament per toreros professionals i en una plaça de toros. Aquests espectacles taurins il·legals, que van dirigits a turistes majoritàriament russos, es realitzen des del juliol de 2012 de forma ininterrompuda i tenen vocació de seguiment mentre no siguin clausurades per un jutge, atès que el Govern es nega a fer-ho. Així s’ha pronunciat el Departament d’Agricultura, així com el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, garantint la seva continuació per la font d’ingressos que suposen pel territori.

Es tracta d’un espectacle taurí clandestí (sense autorització ni presència d’ambulància ni de servei mèdic ni d’assistència de veterinari -segons acta dels mossos d’esquadra-), però amb el vistiplau del Departament d’Agricultura, promogut i realitzat pels ramaders i toreros, en un intent de mantenir el negoci taurí a Catalunya d’unes quantes persones, burlant-se de les institucions democràtiques de Catalunya que van prohibir les corrides de toros “convencionals” i qualsevol modalitat d’espectacle taurí mitjançant la Llei 28/2010, de 3 d’agost, que va entrar en vigor l’ 1/1/2012.

“Tindrem que guanyar als jutjats allò que ja hem guanyat al Parlament”, Anna Mulà, advocada de Plataforma PROU.

Sobre la ILP tauro€conòmica.
Quant això, existeixen dos documents que creiem que poden aportar llum respecte la tramitació d’aquesta ILP que pretén que retornin les curses de braus a Catalunya per decisió dels parlaments estatals.

Per un costat, oferim un informe complet redactat per la Fundació Franz Weber, on resumeix, en 10 punts, les claus per comprendre l’abastament d’aquesta ILP, tan promocionada –per cert- per un gran sector dels medis de comunicació espanyols.

* Català: http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/02/normal.html
* Castellà: https://www.facebook.com/notes/fundaci%C3%B3n-franz-weber/la-ilp-tauroecon%C3%B3mica/539591052729084

En segon lloc, una entrevista realitzada per la TVanimalista a Leonardo Anselmi, que va ser portaveu i enllaç polític de la Plataforma PROU i on, en menys de 5 minuts, es refereix a la ILP tauro€conòmica com “una bomba de fum que tendeix a ocultar el seu propi i veritable objectiu: rebre més diner públic”, explicant les probabilitats de sanció i aplicació de la iniciativa tauroeconòmica.

* Video: http://www.tvanimalista.com/2013/02/16/ilp-taurina-preguntes-i-respostes

Gràcies pel teu interès i per difondre aquesta informació de totes les maneres que et siguin possibles.

LA PLOMA

2474
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

5551
Tercer programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...