Etiquetes Entrades etiquetades amb "Barcelona"

Barcelona

298

La Raposa és un espai de trobada -situat al Poble Sec de Barcelona- de transfeministes, veganes i lgtbiq. El grup Bolleres Veganes van inciar aquest projecte fa poques setmanes i es van constituir com a cooperativa. A l’espai hi ha un bar, una sala per fer xerrades i tallers i una llibreria transfeminista.

Aquest video està realitzat per idemTV.com i TVAnimalista.com

1275

Nou capítol del programa “V de gust”, una nova recepta nutritiva i ideal per cuinar amb criatures: Filets arrebossats.

Ingredients:

250 g de mongetes
120 g farina de galeta amb espècies
liquat de soja sense sucre
120 g de gluten
90 ml d’aigua
1 cullerada de llevat (nutricional yest o llevat de cervesa)

652

Col·loqui organitzat per Antropologia de la Vida Animal. Grup d’estudis d’etnozoologia, enregistrat l’11 de febrer a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet de Barcelona al voltant de Santa Fiesta, de Miguel Ángel Rolland, un documental que ens submergeix en el cor de les festes populars que impliquen l’explotació dels altres animals en el territori espanyol.

Moderat per la Núria Almirón (experta en comunicació), amb la presència del director del documental, Miguel Ángel Rolland, Mara Martínez Morant (antropòloga) i amb María González Sola (veterinària).

924

Taula rodona sobre el procés d’aplicació del mètode CES, Captura-Esterilització-Solta (en anglès TNR, Trap-Neuter-Return), implica atrapar tots o la majoria dels gats d’una colònia, esterilitzar-los i tornar-los al seu territori.

En aquesta taula rodona s’exposen 4 moments diferents que viuen 4 ciutats diferents: Madrid, Vitòria, Alacant i Sant Boi.

1897

El dia 16 de juliol, el col·lectiu Abriendo Jaulas, va realitzar una acció al centre de Barcelona contra la indústria de la violació, l’orfenat i la mort prematura que segresta, roba i esprem a les femelles d’altres espècies i a la seva descendència, amb el objectiu d’aconseguir aquest producte sagnant anomenat llet, anomenat formatge, anomenat lactis.

Era una acció curiosa i diferent, però a Barcelona tot és possible. Nues i amb expressió deprimida, les activistes tenien connectats els pits per tubs a recipients on es simulava un munyiment automàtic de mamelles, com el que pateixen les prop de 900.000 vaques explotades a l’estat espanyol. Les vaques són violades i inseminades i el seu vedell o vedella, nounat, és separat violentament de la mare per a ser al seu torn explotada per a aquests làctics, assassinada per a carn de luxe o per a ser engreixat amb la mateixa finalitat. L’engreix es realitza mitjançant preparats industrials baixos en ferro i sals (per aquest motiu aquests animals llepen els barrots de les granges o les mans de les humanes, buscant les nostres sals), que garanteixin la pal·lidesa dels seus músculs. Les vaques són tractades com màquines orgàniques, circumstancialment vives. Són considerades com a mecanismes, i per tant no adquireixen ni tan sols l’estatus d’esclavitud, perquè les màquines han estat creades per servir, no per tenir anhels propis de la vida i la llibertat.

Imatge: Montse García
Imatge: Montse García

No van ser pocs els pseudoperiódics i les persones que van ridiculitzar i criticar aquesta acció. És lògic i conseqüent per al mascle acomplexat fer comentaris sobre la dona que no pot assolir, bé per la seva ideologia, bé pel seu nivell intel·lectual, per la seva estupidesa o bé per la seva malaptesa. És lògic i pronosticable que la gent que viu o dóna suport a la cultura patriarcal de la dominació i la violació, comentaran i llancessin les seves absurdes opinions a l’aire virtual. És lògic i presumible que el mascle obri la seva bocassa per continuar amb la dinàmica de estultícia invasiva i la estupidització anormal que caracteritza al masclisme. L’il·lògic, l’inesperat, seria que la tanquessin. Que les masclistes tanquessin la boca, això seria excepcional.

És previsible també que el rigor periodístic de qualsevol dotada de poca objectivitat i mínima comprensió sobre el tema dels làctics, redundi en les publicacions derivades de l’acció. Les persones addictes no pensen amb congruència.

La lactocaseína és un adhesiu present en tots els làctics, a més de ser una proteïna d’efectes similars als opiacis, ja que allibera casomorfinas i genera una addicció de baixa intensitat en les humanes, com el cafè o el tabac. Aquesta addicció i la dificultat de “desenganxar”, empeny a comportaments acèrrims en la seva defensa, com ara els de les persones resistents a acceptar la realitat química dels làctics.

Durant l’acció a Barcelona hi va haver burles, menyspreu, insults vetllats, comentaris masclistes sobre l’estètica de les activistes, sobre com haurien de ser per a ajustar-se al cànon imposat pel patriarcapitalisme, sobre el seu pèl, etc, per sumar-se al ventall de despropòsits que acompanyen a l’activisme per les persones no humanes, propi d’una societat encadellada a la rutina i a la discriminació del que és diferent. No falta qui opini que les activistes necessiten una bona cigala, oferint per suposat la seva per al propòsit.

Per alguna raó misteriosa, les activistes veganes que visualitzen la realitat que oculten les explotacions sense misericòrdia de l’especisme, són atacades, burlades amb sarcasmes, agredides físicament, verbalment o emocionalment, desprestigiades, difamades i menystenides d’una manera gairebé sistemàtica entre l’horda matxirula. Per alguna raó misteriosa la persona que passeja l’espai públic o virtual, creu tenir el seu dret a escopir la seva opinió irreflexiva per vulnerar amb ella a les voluntàries i sobretot a les víctimes no humanes. El qüestionament dels estàndards de vida actual mitjançant la visualització de les víctimes són menyspreats pel pensament antropocentrista imperant, i en el cas de la defensa animal no humana, és gairebé ineludible aquest tipus de situacions. Ningú gosaria criticar un grup de voluntàries que protestés en contra de la guerra entre humanes, però en oposició a la guerra contra les no humanes, sí, perquè pel que sembla, hi ha víctimes de primera, segona i tercera classe a l’imaginari de la ciutadana de a peu.

La lluita antiespecista és eminentment femella, però, no és proporcional al nombre de dones que porten la veu cantant en les reivindicacions de vida, llibertat i integritat física que es reclamen per a les espècies d’animals no humanes. Això és degut al fet que el monopoli mediàtic i social segueix situant als homes en categories de versemblança excloent, harmonioses amb l’heteropatriarcat. Aquest mateix motor precisament causant del capitalisme brutal que situa les vaques al lloc de les coses rendibles, usant cícliques crisi, crucifixos sagnants o altres llaminadures. Les dones i les vaques tenen un paper per acomplir davant els ulls de la societat, per això se les suggereix o imposa com han de comportar-se, amenazant-les amb els perills de dissidir, amb l’exclusió i les burles, culpabilitzant-les per la seva manera de viure i la gestió del seu propi cos.

Si els homes patissin durant una sola setmana el que les dones pateixen cada hora i cada dia de les seves vides, des de la marginació socioeconòmica fins l’assetjament, les violacions d’espai i voluntat, el paternalisme o la cosificació de les seves expectatives, simplement esclataria una revolució cruenta i sagnant amb centenars de milions de víctimes humanes, la dels testicles maculats. No obstant això, qualsevol pujada de to en la reivindicació femenina -bé sigui a favor de la femella humana o la d’una altra fauna-, és rebuda com un atac “Feminazi”, quan el feminisme és una qüestió de mínims justos, de mínims tot just… Les activistes de l’acció barcelonina van rebre la ignomínia per partida doble: per ser activistes animalistes, i per ser dones. Per la meva part només un calorós aplaudiment.

Mamelles, lluita i oprobi pel control de les mamelles, menyspreu al dolor intens i constant de les mamíferes que paguen amb les seves vides i les seves morts el preu del caprici dels paladars i l’addicció social a les “drogues de sempre”. Rialles quan la dona s’alça pels seus drets i els drets de les seves, rialles quan decideixen ser bandada… Rialles, perquè el riure del mascle en decadència és l’avantsala de la seva por ancestral, de la por a perdre privilegis, a perdre el millor tros de carn, de la por a estar sota la bota i no dins d’ella, por a que les coses canviïn com irremissiblement està succeint, por a perdre el vigor i agressivitat que en la llegenda atorga la depredació i la manca d’escrúpols.

Por a ser tractat com una dona, por de no poder beure un maleït got de llet.

—————–

 

Xavier Bayle, artista plàstic autodidacta en les disciplines de poesia i prosa, dibuix i pintura, fotografia, escultura, instal·lació, vídeo i performance. Artivista per l’alliberament animal i al·lèrgica a qualsevol tipus de discriminació social. Avorrida del sistema pedagògic decideixo anar pel meu compte com a lectora convulsa. Ara viu a Polònia, pràctic permacultura per respecte a la terra ia la Terra, ofereixo productes vegans orgànics i pinto bosses en aquesta línia d’acció. Faig qualsevol cosa que pugui ajudar els animals. Entenc la lluita animalista com autodefensa, una extensió lògica dels drets humans, on totes les individues necessitem drets fonamentals a vida, llibertat i integritat, incloent-hi prioritàriament el medi ambient on exercir-les. El sentit de la meva vida?: Contemplar la migració de les aus, comptar tots els fulls d’herba i les ones del mar, vigilar que plogui cap avall i recollir nous i bolets.

1810

El passat 7 de novembre de 2015 van tenir lloc les Jornades Felines Europees 2015 a l’Ateneu Barcelonès de Barcelona. TVAnimalista va estar present i va enregistrar les ponències d’Elena Carloni, de la Universitat de Bolonya (Itàlia), Lauren Finka (Universitat de Lincoln al Regne Unit), Valerie Jonckheer (Animalytics d’Irlanda) i el veterinari Diego Esteban (president de GEMFE).

 

“Cómo medir el estrés y proteger el bienestar emocional de los gatos en los refugios”
Elena Carloni. Universitat de Bolonya (Itàlia)

 

“La importancia de una correcta valoración del carácter y sociabilización de los gatos en centros de acogida”
Lauren Finka. Universitat de Lincoln (Regne Unit)

 

“La protección de la salud mental del gato recién adoptado”
Valerie Jonckheer. Animalytics

 

“Cómo evitar el estrés en la visita al veterinario: desde casa a la consulta”
Diego Esteban. president de GEMFE

La Pedrera de Barcelona ha estat el marc de presentació del projecte ZOO XXI, una proposta innovadora d’abast internacional per a una progressiva i plena reconversió dels zoològics tal como els coneixem avui dia.

El projecte ZOOXXI, dissenyat per l’Associació Animalista LIBERA! i la Fundació Franz Weber, es basa en la idea de la necessitat i l’obligació de reconvertir els zoològics tenint en compte els Drets Animals.

La proposta del nou model de zoo es basa en cinc punts fonamentals on la ciutadania participi activament, la conservació de les espècies es desenvolupi en els propis habitats, la incorporació de tecnologies virtuals, l’educació i el coneixement promoguin l’empatia tant envers les espècies com cap a l’individu i les instal·lacions actuals esdevinguin gradualment centre de recuperació de fauna autòctona.

NOTÍCIA

ACTE ÍNTEGRE

La reconversió dels zoològics a canvi del tancament d’aquestes centres es justifica per la impossibilitat d’alliberar tots els animals que ara per ara viuen als zoos entre altre raons.

El projecte compte amb dos programes per al possibilitar el trasllat dels animals que estiguin en condicions de fer-ho a santuaris o reserves.

Durant l’acte s’ha presentat la Plataforma impulsora de la campanya ZOOXXI a nivell local, integrada por 21 personalitats de Barcelona que han sol·licitat que la capital catalana sigui la primera en aplicar el programa ZOOXXI, la qual cosa la mantindria com a referent mundial en matèria de protecció animal, drets i innovació.

Entre les personalitats de la Plataforma que han participat en la presentació han estat el músic Gerard Quintana, l’actriu Mònica Pérez, l’advocada Magda Oranich, i una desena de representants del món acadèmic que han treballat en el desenvolupament del programa. A més, la proposta compta amb el suport i assessorament de Carme Maté, exdirectora del zoològic de Barcelona, i Jordi Portabella, que va ser-ne president.

Entre els assistents a l’esdeveniment, dirigit pel portaveu de la campanya ZOOXXI, Leonardo Anselmi, i el periodista Daniel Domenjó, destaca la presència de consulats i delegacions de diversos països, medis de comunicació internacionals (d’Argentina, Colòmbia, Suïssa…), càrrecs electes de l’Ajuntament de Barcelona, diputats catalans, i diputats i senadors pertanyents a catalanes a l’APDDA (Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals), entre centenars de persones que han completat l’aforament de l’auditori de la Pedrera.

En el llançament del projecte s’ha proposat un full de ruta de caràcter tècnic perquè tots els zoos del món que desitgin avançar-se al seu tempsen puguin disposar, ja que els facilitarà la superació dels canvis que comporta la reconversió dels seus centres en zoos del segle XXI.

3109

El passat dijous 30 d’Abril, el Saló de Degans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona va acollir un debat amb representants de diferents partits polítics que opten a l’alcaldia de Barcelona als comicis del proper 24 de Maig. L’acte va ser organitzat per la Comissió per a la Protecció dels Drets dels Animals (CPDA), la qual enguany celebra els 12 anys de la seva creació.

El debat va ser presentat per la magistrada Carmen Valenzuela, diputada de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona i responsable de la CPDA, i moderat per la reconeguda advocada Magda Oranich, presidenta de la CPDA. En representació dels diferents partits polítics l’acte va comptar amb la participació de Jordi Martí, regidor de Presidència i representant de Convergència i Unió (CiU); de Jordi Coronas, representat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Pau Guix, representant de Ciutadans (C’S); de Janet Sanz, representant de Barcelona en Comú; d’Óscar Ramírez, representant del Partit Popular (PP); de David Escudé, representant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC); i d’Eulàlia Reguant, representant de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).

Per ordre d’intervenció, les representants van destacar els següents punts:

La representant de la CUP, Eulàlia Reguant, va apuntar que cal concebre les ciutats com a ecosistemes urbanitzats, va defensar una gestió pública i transparent de CAAD i un procés gradual per al tancament del Zoo de Barcelona.

Janet Sanz, representant de Barcelona en Comú, va destacar que Barcelona és una ciutat capdavantera en les polítiques de defensa dels Drets Animals, que cal continuar en aquesta direcció i que les qüestions relatives al zoo són les que cal treballar més. Per Sanz, cal que a Barcelona tot ésser viu pugui tenir els seus drets garantits.

Per altra banda, segons Óscar Ramírez, representat del PP, cal reforçar la labor educativa del Zoo de Barcelona i millorar-ne les seves instal·lacions per tal de garantir el benestar dels animals.

Per Jordi Coronas, representant d’ERC, caldria dotar de més personal l’oficina de Protecció dels Drets dels Animals de l’Ajuntament, reconvertir el zoo en una altra activitat i potenciar les adopcions del CAAD.

Com a punt destacat, David Escudé, representant del PSC, va plantejar la possibilitat de prohibir la venta d’animals de companyia a la ciutat i va apuntar altres aspectes similars a la resta de representants.

Jordi Martí, en representació de CiU, va anunciar dues primícies, l’acord per a la construcció de les noves instal·lacions del CAAD al terme municipal de Montcada i Reixac i l’entrada en funcionament en dos punts de la ciutat de dispensadors de pinso esterilitzador per a desenvolupar un programa de control ètic de la població de coloms, cosa que suposa un canvi de paradigma molt positiu respecte els coloms, ja que fins ara es portaven a terme regularment matances utilitzant gas CO2.

Finalment, Pau Guix, en representació de C’s, va proposar traslladar el zoo fora de la ciutat per tal d’obrir el Parc de la Ciutadella als barris i abandonar aquest model zoo vuitcentista, va mostrar-se d’acord amb el canvi de paradigma respecte els coloms anunciat per Martí i va destacar la necessitat de cercar una solució ètica al problema dels senglars de la Serra de Collserola.

L’acte va comptar amb l’assistència d’una cinquantena de persones a les que es va donar la oportunitat de poder fer arribar les seves opinions i preguntes als representants. Les principals inquietuts van fer referència al futur que es preveu per als cavalls de la Guàrdia Urbana, als cavalls de carros per passeig a La Rambla, a la utilització de gossos per als agents de les empreses de seguretat al transport públic i a la possibilitat que els gossos puguin accedir també a la flota d’autobusos de TMB.

Per cloure l’acte, Magda Oranich va celebrar la nova actitud que moltes formacions polítiques han adoptat mostrant preocupació vers el respecte pels animals i va destacar el referent que la ciutat de Barcelona és en matèria de respecte als animals.

LA PLOMA

553
València. Fa molta calor. Uns homes obliguen uns cavalls a tirar de carros, sobre una pista de sorra, en un espai delimitat. Els cavalls...

NUTRICIÓ

3615
V de Gust de la mà de la cuinera Zaraida Fernández, ens explica en aquesta ocasió com fer un bon gaspatxo amb figues. Ingredients: 2...