Etiquetes Entrades etiquetades amb "arte"

arte

6781

Entrevistem al Roger Olmos, un il·lustrador que té publicats més de 50 llibres il·lustrats i té entre d’altres premis tres White Ravens. Ha treballat també en publicitat i televisió. Recentment ha tret el seu llibre més personal “Sin palabras”, amb el suport de FAADA i l’editorial Logos. Roger ens explica com va sorgir la idea de fer aquest llibre i la seva experiència com a il·lustrador i ARTivista pels Drets Animals.

 

 

3862

El dissabte 21 de Juny, el poeta llibertari Ángel Padilla va presentar a Barcelona la seva nova obra Camino. L’acte va tenir lloc a l’Ecocentre i va comptar amb l’acompanyament de l’activista Leonardo Anselmi. El poeta valencià, guanyador i impulsor de diversos certàmens literaris, s’ha consolidat com a referent en poesia animalista.

 

 

Camino (The Path) és un llibre de poesia llibertaria, editat de manera bilingüe castellà-anglès, gràcies a la traducció de Margarita López Moreno, publicat per Alicia Rosell Ediciones. Com tot el corpus artític creat per Padilla, l’obra tracte la temàtica animalista. Camino ofereix una esperança al nostre món actual, a través de la visió d’un altre món possible, en el qual metafòricament tots els animals aconsegueixen alliberar-se i recórrer les ciutats del Vell Món, es rebutgen les solucions jeràrquiques i les tiranies que esclavitzen els animals humans i els animals no humans. El poeta alça un càntic llibertari d’amor que convida a l’acció per a l’alliberament de tots els animals.

Actualment, la crítica literària inclou a Padilla en el gènere poètic de la consciència crítica, no obstant, com a poeta revolucionari en lluita, Padilla ha fet un pas més enllà, incloent els animals no humans.

Altrament, és autor de diverses obres de referència en la literatura animalista, com el poemari antitaurí adaptat al gènere teatral La Guadaña entre las Flores, la novel·la de ficció Mundo al Revés, en la qual planteja un món fictici on és l’ésser humà l’explotat pels altres animals, Poetas contra Toreros, Canción de hierba para el caballo ante el abismo, guanyador del I Certamen de Lecturas Poéticas en Abastos o Funerales del Caballo, guanyadora del II Certamen de Poesía Joven La Garúa. Conjuntament amb Julio Ortega Fraile de la Plataforma Manos Rojas, constituïda per celebritats del món de l’art i la cultura amb la finalitat de rebutjar tradicions com el toro de la vega, va publicar l’antologia Palabras para un toro sin voz, homenatge al toro víctima de la tradició de la vila castellana de Tordesillas.

Durant l’acte es van llegir diferents poemes del llibre i es va cloure amb la tradicional signatura de llibres.

1887

Jan Fabre, dibuixant, escultor, coreògraf i director teatral és més conegut com a mestre de la provocació, sobretot per dues peces presentades al Festival d’Avinyó el 2005 en què s’evoca la sang i l’orina.

L’artista flamenc ha confirmat la seva reputació mitjançant l’organització, fa uns dies, d’una performance en la que hi havia un llançament de gats a l’aire.

Tot va començar amb l’enregistrament d’una seqüència d’una pel·lícula dedicada a la seva trajectòria professional. En aquest context, la ciutat d’Anvers, al nord de Bèlgica, havia acceptat rodar una escena al seu Ajuntament.

 

 

Fabre ballava sobre de l’escalinata com Fred Astaire, mentre que diversos gats eren llançats a l’aire perquè es prosternaran als seus peus sobre estores col·locades en els graons. Però els cops i miols dels gats vanalertar el regidor de Benestar Animal de la ciutat, Luc Bungeneer, qui va detenir la filmació, explicant que no havia autorització per maltractar els animals.

El vídeo del llançament dels gats va ser difós per Internet estenent-se de forma viral indignant la ciutadania.

Segons el diari belga La Libre Belgique, l’artista ja ha rebut 20.000 missatges de correu electrònic sobre la performance i ha estat atacat per un grup d’homes armats amb porres quan corria pel parc.

Després d’això, Jan Fabre no para d’explicar, de disculpar i de recordar que “tota la seva obra és un homenatge als animals i la metamorfosi entre l’home i l’animal”.

En declaracions a la VRT, televisió pública en llengua flamenca, Fabre va dir: “Lamento profundament que aquests gats hagin caigut malament. Vull demanar disculpes als amants dels gats. No la intenció fe-los mal o de ferir-los. Els gats estan bé”, va dir Fabre Però també va treure importància a l’incident. “Em sento com que volíem fer sensacionalisme i això és exagerat”, va dir en una entrevista difosa per la RTBF, l’equivalent francès de la VRT.

Aquest episodi és una repetició d’un escenari conegut. Són diversos els artistes que pretenen crear art utilitzant animals i tots troben la mateixa resposta de rebuig i indignació de la societat.

Cada vegada que un artista toca un animal viu suposa un gran risc. Rodrigo García va patir una campanya d’odi a Polònia quan va presentar un espectacle on coïa una llagosta viva. Wim Delvoye va viure la mateixa experiència quan va començar a tatuar porcs per “incrementar el seu valor obligant-lo a traslladar el seu” taller de granja “a la Xina.

Jan Fabre no compta encara amb una protecció policial després d’anunciar en diversos mitjans de comunicació de les amenaces i de patir un assalt. La policia local va anunciar que es manté alerta per als pròxims dies de rodatge de la pel · lícula “però, el senyor Fabre no ha presentat cap denúncia”.

Així mateix, la policia, ha dit que Jan Fabre encara no s’ha presentat a les seves dependències per explicar la seva història. “Per tant, no es pot prendre cap acció específica fins i tot fora de la filmació.”

Font: lalibre.be

LA PLOMA

2522
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

4611
T'agraden les tradicions? i la cuina? Ara ja pots gaudir d'ambdues sense fer mal a ningú. La TVA ha el·laborat els plats tradicionals del...