Etiquetes Entrades etiquetades amb "animanaturalis"

animanaturalis

1888

Una de les vaques que van obligar a participar en les festes dels bous a la mar a Dènia (Alacant) va morir d’un infart desprès de saltar a l’aigua mentre intentava escapar del seus fustigadors.

Els ‘bous a la mar’ són una variant de correbous que consisteix en acotar un espai al moll en el qual grups de persones assetgen les vaques fins que aquestes es llencen al mar, amb greus resultats per a la integritat dels animals arribant a morir ofegats o d’infart degut a l’estrès.

 

 

Les associacions de Drets Animals són contràries a qualsevol festa o tradició que utilitzi animals i ja han iniciat accions per a demanar el fi d’aquestes pràctiques.

2120

Tres activistes d’AnimaNaturalis han estat durant una hora atrapats en un recinte per a denunciar el patiment i problemes psicològics, com les zoocosis, que pateixen els animals als zoològics i en altres tipus de captivitat

Per a la portaveu de AnimaNaturalis, els animals tenen interessos diferents als que tenen els humans per a l’exhibir-los en zoos .

 

 

Després de reconèixer que no podien mantenir adequadament als elefants i les seves complexes necessitats, diversos parcs zoològics han pres la decisió de no exhibir més a aquests animals. El zoològic de Detroit va enviar a dos elefants a un santuari, ja que, i segons paraules del seu director: “Així com els óssos polars no prosperen en climes càlids, els elefants asiàtics no han de viure en grups petits i espais reduïts”.

Als santuaris rescaten i cuiden als animals que han estat utilitzats en diferents usos i no són venuts ni es reprodueixen ja que la seva finalitat és cuidar als animals que han estat utilitzats, no crear-ne més que mai podran tenir una vida lliure.

AnimaNaturalis reclama al Zoo de Barcelona que no només deixi de portar animals, sinó que comenci a buscar-los una nova llar apropiada als que ja té.

3210

Diferents organitzacions de Drets Animals han sortit al carrer per reclamar la fi de la investigació científica que impliqui l’ús d’altres animals.
AnimaNaturalis ha realitzat accions a diferents ciutats de l’estat espanyol, on han denunciat que la experimentació amb animals no humans és una de les pràctiques d’explotació més discutides, ja que no només les ciències mediques, físiques i biològiques utilitzen animals als seus laboratoris, sinó també la indústria militar, cosmètica, la del tabac i la química en general.

Als laboratoris, els animals poden ser privats d’aigua o menjar, de son, enverinats, emmalaltits, mutilats, sotmesos a processos invasius com aplicar productes irritants a la pell o als ulls, sotmesos a estrés psicològic o físic, irradiats, cremats o gasejats. Tot això sense anestèsics o analgèsics que puguin interferir en els resultats.

 

 

L’acte de Barcelona ha comptat amb Gerard Quintana com a espectador conscienciat que ja ha mostrat, altres cops, ser una persona amb capacitat d’entendre les interaccions entre individus sense prejudicis d’espècie.

Defensa Animal ha realitzat una protesta amb el lema “por una ciencia sin víctimas” on vint activistes han mostrat cartells, repartit centenars de díptics informatius i denunciat la ciència especista, és a dir, la ciencia que discrimina els animals que no pertanyen a l’espècie humana i són usats en tot tipus de practiques. Segons el seu portaveu, Luís Pérez, “l’actitud dels científics especistes és tan injusta com la dels científics racistes en la que, per exemple, els científics nazis experimentaren en jueus o gitanos”. En tot moment van informar al públic que els humans també som animals i que per justícia hem de ser vegans, respectant en el dia a dia els interessos de tota la resta d’individus amb els que compartim el planeta.

Igualdad Animal i Equanimal han realitzat un acte on activistes han representat les proves a les que són sotmesos milions d’animals víctimes de l’experimentació, altres han mostrat cartells amb imatges reals d’animals sotmesos a cruels proves i han desplegat una gran pancarta des del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona on es demanaven drets per a tots els animals.
Aquestes entitats tenen previst realitzar accions durant tot el mes per cridar l’atenció sobre la realitat que s’amaga darrera dels murs dels centres d’experimentació i per crear un debat en la societat que qüestioni aquesta pràctica que pren la vida de milions d’animals al món.
Cap entitat s’oposa a l’avanç científic, ni al progrés i descobriment de formes efectives de combatre malalties, però sí que reclamen que aquest avanç es produeixi a través de mètodes que no utilitzin a altres animals.

Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, durant el 2010 van morir a l’estat español prop d’un milió i mig d’animals, xifra que no inclou els animals invertebrats que també són usats i que també són capaços de sentir i tenir interessos propis.

Nacions Unides va declarar el 24 d’abril com a Dia Internacional de l’Animal de Laboratori en commemoració de la data de naixement de Lord Lodwing, president d’un comitè anglès que des del 1875 lluita contra l’experimentació amb animals no humans.

1794

La Plataforma Badalona sense Correbous presenta “La Última Faena, Vida y Mort  de “El Pilarico”, el proper dissabte 24 de març a les 20h. al Círcol Catòlic.

Presentada per Fake Club Productions, la Última Faena parla d’Alvaro Munera i la seva transformació motivada per una envestida a la plaça de toros de Munera. Després de reflexionar sobre les circumstàncies que van rodejar la seva fatídica caiguda, que el va deixar paralític, Munera se n’adona de la mentida que envolta el seu passat com a torero. Una historia de superació personal on la cara i la creu del destí transporten l’espectador a paisatges interns, el trajecte des de la fama fins a la sang i el dolor.

Creada al novembre de 2011, la Plataforma involucra a més de 25 entitats i pretén conscienciar a la ciutadania de Badalona sobre el maltractament que suposa el correbou i pressionar als polítics de l’ajuntament per a prohibir aquestes pràctiques.

La representació teatral de La Última Faena tindrà lloc a les 20h. al Círcol Catòlic de Badalona, amb un preu de 10 euros i es podrà aconseguir l’entrada el mateix dia de la representació, on també es podrà signar el manifest contra els correbous a Badalona.

1802

Gairebé un centenar d’activistes de AnimaNaturalis es van convertir aquest diumenge a València en els toros que seran assassinats a la Fira de Falles 2012.

Vestits de dol i portant caretes de toro, els voluntaris sostenien un cartell que deia: “A mi m’han matat aquestes Fallas”. Durant l’esdeveniment, els activistes han proclamat consignes com ‘Per unes Falles sense tortura’, ‘Per unes Falles sense crueltat’, ‘Tauromaquia abolició’ a l’ajuntament de València, moments abans de la tradicional ‘mascletà’, davant milers de persones.

 

 

‘En una societat moderna i civilitzada no han de tenir cabuda aquest tipus d’exhibicions de violència, en les quals el dolor i el patiment d’un animal són festejats com un divertiment per a gaudi d’un públic que, per cert, cada vegada és menys nombrós’, va indicar Natalia Rizzo, sotsdirectora de AnimaNaturalis Espanya.
‘Els ciutadans tenim davant nostre la gran oportunitat històrica de rebutjar aquest tipus d’espectacles i donar un pas cap a endavant per a aconseguir unes festes lliures de crueltat amb els animals’.

Convé recordar que, segons estudis sobre l’afició als toros a l’estat espanyol, com el realitzat a l’agost de 2008 per l’empresa IG-Investiga, més del 67% de la població manifesta tenir un interès nul en les corridas de toros. ‘No és només que no compta amb el suport de la immensa majoria de la població, sinó que resulta vergonyós que la Comunitat Valenciana es gasti ingents quantitats de diners públics en aquest cruel i atroç espectacle, mentre és la comunitat més endeutada d’Espanya’, assegura Rizzo.
Des de AnimaNaturalis es considera que no té sentit que, mentre a Espanya s’estan retallant milers de milions d’euros en educació i en sanitat pública, governs com el valencià inverteixin tants diners públic en el manteniment de la plaça de toros i en aquesta fira.

A pesar de les constants rèpliques dels vianants, la performance es va desenvolupar amb total tranquil·litat durant més de mitja hora, temps en el qual es van corejar lemes antitaurins, es va llegir un manifest i es va produir un minut de silenci, en memòria de totes les víctimes de la tauromàquia.

Imatges: Animanaturalis

2999

Videoclip antitaurí de Major Arcana “La tortura no es cultura”. El grup va ser format per Sharon Townsend (ANGLATERRA) i Antonio Calero (Fuerteventura, CANÀRIES). Actualment compta amb dos treballs discogràfics al mercat.
El segon disc del qual s’extreu aquest single va ser gravat a Londres i Barcelona, i està dedicat a tots els animals que han mort durant la seva estada en aquest planeta, (laboratoris, granges, tauromàquia i un llarg etc).
 


 
Compta amb la participació de Leonardo Anselmi (Libera!), Alejandra Garcia (Fundació Franz Weber), Francisco Vasquez (Animanaturalis), Aïda Gascón (Pacma), Sergio Torres (Animanaturalis), Debborah Parris (Pacma), Maria José Gomez (Igualdad Animal) i Terry Parris (escriptora Catalonia Today).

4182

Per segon any consecutiu Gopal va organitzar el concurs benèfic de truites de patates veganes, com en la primera edició, van estar presents diferents organitzacions animalistes i cadascuna d’elles va fer una presentació de les principals campanyes que portaran a terme durant aquest any 2012.

Els assistents van col·laborar amb un donatiu i la recaptació va anar a parar a l’associació que el guanyador del jurat va triar i que aquest any va ser Animanaturalis.

 

Premis del públic:

1 º Maria de Mans veganes, truita número 5
2 º Empat entre Marta i David, truites 7 i 2

Premis del jurat

1 º Aïda Gascón que va donar la recaptació a Animanaturalis, truita número 3
2 º Pau amb la truita número 8

Enllaç d’interès:
CUINA VEGANA: Recepta de truita de patates vegana

Música: cetic

2079

AnimaNaturalis ha mostrat avui, en una zona comercial de Barcelona, un vídeo amb imatges de la vida que pateixen els animals destinats a l’ús de la indústria pelletera.

Prop de 30 activistes han mostrat, a més, cartells amb fotos i lemes contra l’explotació dels animals per la seva pell, i han pogut informar, a la gent que s’ha interessat, sobre el funcionament d’aquest tipus d’indústria.

 

 
Per a l’organització, el gran públic no té accés a aquestes imatges que permeten conèixer la crueltat que amaga la indústria pelletera i el maltractament físic i psicològic al que els animals explotats són sotmesos durant tota la seva vida.

La majoria de la gent desconeix que, sovint, aquests animals poden ser fins i tot espellats de viu en viu per a aprofitar millor la seva pell. El vídeo, gravat en una granja, pretén que la gent entengui que és imprescindible rebutjar qualsevol article que s’hagi fet amb pells d’animals.

2056

Com és habitual, quan periodistes o activistes volen documentar o denunciar les activitats de les festes populars on s’usa a altres animals, la protagonista acaba sent la mateixa, la violència, però no solament contra els animals, sinó també contra les persones.

Sacedón, Tordesillas i ara El Puig. Aquest últim un poble valencià que ha saltat recentment a la fama per les seves tradicionals festes en honor a San Pere Nolasc, on històricament s’utilitzaven rates, conills o coloms, ficades en olles que eren colpejades per quintos que després es dedicaven a patejar, colpejar, trepitjar, llençar i rebentar als animals o menjar-se’ls en una paella, depenent de l’espècie a la qual pertanyés l’animal.

 

 

Fins a mitjans dels noranta, la tradició ordenava ficar rosegadors i conills vius als perols, i una vegada trencada l’olla de fang, i amb l’animal a terra, atrapar-lo i llançar-lo contra el públic o els balcons i vivendes de la plaça. El 1996, la Generalitat ordenà a l’ajuntament prohibir l’acte per contravenir la llei de protecció dels animals, així la festa consistiria ara a matar als animals abans de ficar-los a les olles. Els rosegadors es busquen als voltants del poble o fins i tot es compren en botigues d’animals, es maten i els mantenen congelats fins que arriba el dia de la celebració en honor al sant.

Les declaracions dels habitants del poble mostren que l’especisme no resisteix la informació científica ni al pensament racional, ja que només la tradició o l’això “s’ha fet tota la vida” són els arguments que transmeten per a defensar la seva festa, igual que els taurins fan amb la seva. Segons aquestes persones, els pollastres i els conills no pateixen perquè serveixen per a fer la paella i les rates són éssers que es poden matar perquè són nocives per als nostres interessos, o fins i tot afirmen que són les rates les que donen morbo a la festa, ja que sense la seva participació, vives o mortes, la gent no es reuniria per a festejar.

Sorprèn també que els perols estiguin plens de llaminadures, ja que les persones que els colpegen amb un pal semblen ja massa grans per a barallar-se per uns caramels.

La ‘trencà dels perols’ d’aquesta edició es va iniciar al crit de: «Volem rates! Volem rates!», per part dels veïns i, de cop i volta, va començar el llançament d’un rosegador, mort, entre la gent que participava en aquesta celebració. En aquest moment, quan les periodistes del periòdic Levante van voler cobrir-ho gràficament, va començar la batussa.

La fotògrafa va aconseguir fer diverses fotos, però aviat es va trobar que diversos assistents s’interposaven i la increpaven. Poc a poc la multitud va començar a envoltar a ambdues treballadores, entre crits i insults com: «Marxeu a la vostra puta casa» o «veniu aquí a fotre’ns». Poc després, algú entre l’aldarull va arrencar violentament de les mans la càmera de la reportera. L’instrument de treball, valorat en uns 6.000 euros, va desaparèixer per més de mitja hora i va ser recuperat instants abans que un grup de xavals la destrossessin, segons la persona que la va rescatar, però amb les imatges esborrades.

Aquesta tibant situació es va perllongar fins que dos festers van treure de la plaça a ambdues reporteres. Els fets van ser emesos pels informatius de Canal 9, que va difondre l’agressió en el seu telediari de la nit. En les imatges s’observa com la torba de desenes de persones ataquen i envolten a les treballadores, les quals, després d’aquestes agressions, van ser dutes a un carreró.

Una vegada allà, la fotògrafa va demanar auxili al 112. Als voltants havia efectius de la Policia Local, però no van intervenir fins que no va arribar la Guàrdia Civil. A més de robar-li la càmera, la fotògrafa havia rebut un cop de puny a l’esquena, estirades del cabell, empentes i tocaments.

La fotògrafa va relatar: «Vaig sentir ràbia i impotència. Estava incrèdula per tot el que ens estaven fent. Estaven com bojos». A més, a la redactora del mateix periòdic li van prendre la llibreta i la hi van trencar a trossos: «Com si trencant-me la llibreta anés a oblidar el que ha passat allà», va assenyalar.

Al final, van haver de sortir amb furgó policial perquè l’hostilitat cap a elles no va cessar en cap moment. Després d’abandonar el poble, van acudir a la caserna de la Benemèrita a Puçol, on van interposar la denúncia. Mentre, l’alcalde d’El Puig, José Miguel Tolosa, va declarar al diari Levante que no havia vist els fets, malgrat que es trobava en un balcó de la plaça, com corroboren les imatges emeses Canal 9 .

Aquesta tradició ha indignat a associacions com al Partit Animalista o AnimaNaturalis, que durant els dies previs a aquesta celebració es van dedicar a denunciar aquesta pràctica. Natalia Rizzo, sotsdirectora d’AnimaNaturalis, va estar al Puig gravant imatges d’aquest festeig per a documentar la denúncia que pretenen realitzar.

Aquesta serà una de les denúncies que interposaran, ja que l’Associació de periodistes gràfics de la Comunitat Valenciana ha assegurat que demanaran responsabilitats a l’Ajuntament del Puig i a la Policia Local per haver “permès aquesta actuació i no haver actuat”.

Des del Partit Animalista estan treballant en la denúncia de la qual ja van advertir al consistori, fent-lo responsable de tot el succeït, ja que no es van posar mitjans per a impedir les agressions a les periodistes ni es va evitar que es cometessin actes il·legals com llançar rates ja que, segons el Partit Animalista “És hora de comprendre que, tant si es van matar abans com durant el festeig, els altres animals no mereixen morir perquè uns pocs celebrin una tarda de festa”.

1944

Convergència i Unió ha lliurat als grups polítics del Parlament de Catalunya la proposta del nou reglament que desplegarà la llei dels correbous.

El text, que sortirà a exposició pública en breu, no fixa cap límit de temps per a acreditar la tradicionalitat d’un correbou en un municipi. Així, una localitat podrà recuperar un correbou o ampliar el seu calendari d’actes taurins si demostra que al llarg de la història ha organitzat algun, sigui fa 50 anys o 500.

Aquest aspecte xoca frontalment amb les pautes que estaven establertes: fins a ara el màxim per a acreditar la tradicionalitat d’un correbou era de 60 anys.

La proposta de reglament de CIU també inclou poder autoritzar encierros “quan, encara que no estiguin en el llistat, es pugui demostrar que aquesta festa s’ha celebrat tradicionalment en aquest municipi”. En l’actualitat, en l’annex de la llei s’inclou el llistat de municipis actualitzats: 26 localitats de les comarques de l’Ebre, dos de la Catalunya central (Cardona i Santpedor) i quatre municipis de Girona, a més de Badalona i Vilanova i la Geltrú.

La supressió del límit de 60 anys per a demostrar la tradicionalitat del festeig ja ha estat anunciada pel delegat de la Generalitat en les comarques de l’Ebre, Xavier Pallarès. Els organitzadors de l’acte i l’Ajuntament hauran de presentar a les delegacions de la Generalitat proves que acreditin algun correbou en el passat. En última instància, cada delegat de la Generalitat haurà de donar llum verda o no als festejos. Segons Pallarès aquest criteri de tradicionalitat “serà el punt més calent” del reglament i el que més “debat” suscitarà.

La posició de CIU en aquest aspecte ja ve sent molt més permissiva que en temps del tripartit: Pallarès va autoritzar un encierro a Campredó (Tortosa) per Sant Joan de l’any passat quan la localitat va demostrar que l’últim correbou s’havia celebrat en la dècada de 1950. També al juny de 2011, i després de 25 anys, la Generalitat va permetre actes taurins a l’Aldea (Baix Ebre).

A més, el delegat de la Generalitat a les comarques de l’Ebre va autoritzar quatre encierros a Camarles durant les festes de la independència del municipi respecte a Tortosa.

En el projecte de reglament de CIU se segueix mantenint el criteri de excepcionalitat per a ampliar encara més les dates de correbous. Segons el document, podran sol·licitar-lo una vegada a l’any els municipis on ja se celebren actes taurins i els encierros duraran dos dies.

La proposta de la Generalitat també inclou restriccions per a frenar futures denúncies per maltractament de l’animal. És el cas del bou embolat, modalitat en la qual s’adhereixen teies en flames a les astes del toro i que, segons els veterinaris, és una de les pràctiques més nocives per a la salut de l’animal per l’estrès greu que li causa.

Tanmateix, ningú podrà presentar cap querella si les boles de foc tornen a cremar després dels 15 minuts de l’inici de l’espectacle, sempre que el veterinari acrediti que el foc ha rebrotat per causes naturals o alienes als organitzadors.
“Era una de les nostres peticions; la Generalitat ens ha escoltat en tot moment, el reglament està molt ben interpretat i recull els nostres sentiments, nosaltres defensem les tradicions i les persones”, diu Miquel Ferré, president de les Penyes Taurines de les comarques de l’Ebre i regidor de CIU a Sant Carles de la Ràpita (Montsià).

Entre el mes de maig i desembre de 2011 es van autoritzar 208 jornades d’actes taurins en 28 nuclis de població de l’Ebre. Els defensors dels animals van presentar set denúncies, i AnimaNaturalis en prepara altres tres. Algunes demandes inclouen infraccions qualificades com molt greus, amb multes que sumen fins a 600.000 euros. És el cas d’un encierro a Amposta en el qual AnimaNaturalis va gravar deficiències en la seguretat de la plaça i maltractament als animals.

La Generalitat vol implantar el reglament aquesta primavera, amb la nova temporada de correbous. Els taurins demanen, a més, que es rebaixin els costos de veterinaris i altres exigències establertes per a celebrar un correbou.

Font: El País
Foto: bou embolat a Campredó (Josep Lluís Sellart)

LA PLOMA

2855
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

5546
Recepta de panellets vegans (sense productes o derivats animals). Ingredients: 250g d'ametlla mòlta 150g de patata vermella 150g de pinyons 250g de sucre 150g ametlla a dauets per decorar: coco, cireres...