Etiquetes Entrades etiquetades amb "animals"

animals

Montse Marcet, llibretera i artífex de Lectors al tren! (lectorsaltren.cat), ens presenta la sèrie “La maleta de la Montse”, en què ella mateixa ens descobreix i recomana llibres i àlbums il·lustrats que ens parlen dels animals, sempre des d’una perspectiva ètica.

Aquest quart capítol, “Viure en harmonia amb els animals”, reuneix cinc títols. A dins la maleta hi trobarem els llibres:

DIAZ REGUERA, Raquel. Azulin azulado. Thule, 2012.
ISBN 978-84-15357-11-7

LIAO, Jimmy. El pez que sonreia. Barbara Fiore , 2010.
ISBN 978-84-937506-7-1

MARTÍ, Pere. La tortuga d’en Hans. Il·l Carme Queralt.
Barcanova: Barcelona, 2005. ISBN 978-84-489-1784-5

MOLIST, Pep. Els tres animals. Il·l Kim Amate. Takatuka,
2016. ISBN 978-84-16003-71-6

SMALLMAN, Steve. L’ovelleta que va venir a sopar. Il·l.
Joelle Dreidemy. Beascoa, 2012. ISBN 978-84-488-2455-6

Montse Marcet, llibretera i artífex de Lectors al tren! (lectorsaltren.cat), ens presenta la sèrie “La maleta de la Montse”, en què ella mateixa ens descobreix i recomana llibres i àlbums il·lustrats que ens parlen dels animals, sempre des d’una perspectiva ètica.

Aquest tercer capítol, “El que els hi fem”, reuneix vuit títols. A dins la maleta hi trobarem els llibres:

Beer, Hans De. El petit os polar. On vas Lars?. Pagès
editors: Lleida, 2014. ISBN 978-84-9975-527-4.

BERNARD, Fred. La reina des fourmis ha disparu. Il·l
François Roca. Albin Michel Jeunesse, 1996. ISBN 978-2-226-08234-3

BOUGAEVA, Sonja. En Barnie. Takatuka: Barcelona,
2012. ISBN 978-84-92696-78-9

ESCALA, Jaume. Magenta i la balena blava. Il·l Carme
Solé Vendrell. Lumen: Barcelona, 2003. ISBN 978-84-264-1369-7

JEFFERS, Oliver. L’ant és meu. Andana: Algemesí, 2012.
ISBN 978-84-939445-8-2

LEAF; Munro. La història del toro Ferdinando. Il·l Robert
Lawson. Kalandraka: Pontevedra, 2016. ISBN 978-84-8464-983-0

MARTIN, Monique. Habia una vez un perro. Parramón:
Barcelona, 2012. ISBN 978-84-342-0482-9

OLMOS, Roger. Sin palabras. Logosedizioni: Italia, 2014. ISBN 9788857606958

3567

La 1a Jornada “Interrelacions animals: els altres i els animals” organitzades des del Grup AVA (Antropologia de la Vida Animal) es va celebrar el passat 28 de novembre de 2015 a Can Batlló de Barcelona amb les ponències de Mercedes Cano, Jesús Frare i Eva Benet.

 

La presentació de les jornades va córrer a càrrec de l’antropòloga Mara Martínez:

 

Ponència de Mercedes Cano: “Relaciones entre animales humanos y animales no humanos vistas desde la antropología”

3289

El passat 8 d’agost l’organització internacional Igualdaa Animal va fer públiques les troballes de la seva nova recerca en granges de porcs a Alemanya. Les granges investigades tenen el segell de qualitat “Gutfleisch”, de la coneguda cadena de supermercats alemanya Edeka. Aquest segell ha guanyat diversos premis i anuncia el seu programa de carn de marca amb paraules com a transparència, origen local, alts nivells de benestar, qualitat i higiene que se suposa han de vetllar per la salut dels animals.

Els i les investigadores d’Igualdad Animal han documentat 5 granges situades a l’estat de Schleswig Holstein, al nord d’Alemanya. Algunes de les principals troballes de la recerca són: Animals amb ferides obertes sense cap tipus de tractament veterinari, intestins sobresortint a través de les ferides, prolapses rectals extrems, hematomes, ferides en orelles i extremitats… Actes de canibalisme i les seves conseqüències. Estereotípies. Animals amb enormes dificultats respiratòries amuntegats en espais reduïts amb una ventilació inadequada. Truges en gàbies de gestació més temps del permès per llei i en una grandària més petita que el permès.. Importants deficiències higiènic-sanitàries: Extrema brutícia en les naus, sense aigua potable per als animals.

Els veterinaris consultats per Igualdad Animal indiquen que “les condicions generals són desastroses i contràries a la legislació sobre benestar animal“.

El material addicional de càmeres ocultes registrat per l’organització alemanya “Animal Rights Watch” mostra la pràctica sistemàtica d’estampar els garrins contra les parets en dues de les majors explotacions que subministren la marca “Gutfleisch”. Una d’elles compta amb espai per a un màxim de 62.000 porcs.

Les granges investigades han estat triats a l’atzar per Igualdad Animal. Les condicions en les quals es troben els animals són inacceptables i no són casos aïllats. Els animals són sotmesos a un sofriment indescriptible. Estem fent una crida a la cadena de supermercats Edeka perquè deixi d’usar la marca “Gutfleisch” i augmenti la seva oferta de productes vegetals per oferir als consumidors opcions realment respectuoses amb els animals“, va afirmar Hendrik Hassel, portaveu de l’organització a Alemanya.

Per a Amanda Romero, coordinadora d’Igualdad Animal a Espanya, “quan els animals són vistos com a mercaderia de la qual obtenir el màxim benefici econòmic és usual que el maltractament sigui la norma, fins i tot en països amb majors estàndards de protecció animal com Alemanya”.

 

 

2916

Un equip de científics de les universitats de Guelph, Alberta i McGill, als Estats Units i Canadà, ha comprovat que els esquirols vermells (Sciurus vulgaris) adopten a les cries que han perdut les seves mares.

“Els animals socials, com els lleons o els ximpanzés, estan sempre envoltats dels seus parents, i no és estrany que una femella adopti a un membre de la família orfe, perquè han passat molt de temps junts” explica Andrew McAdam, biòleg evolutiu i coautor del treball. “Però els esquirols vermells viuen gairebé completament aïllats i són molt territorials. L’únic moment en què deixen que un altre esquirol entri en el seu territori és quan les femelles estan preparades per aparellar-se”, afegeix. No obstant això, l’estudi, publicat a Nature Communications, revela que aquests animals tenen un costat altruista i que són capaços d’adoptar cries òrfenes sempre que estiguin emparentades.

Aprofundint en el fenomen, els científics han comprovat que l’adopció entre esquirols passa només quan la mare mor i hi ha algun esquirol prop criant. “Des del punt de vista evolutiu cal preguntar per què un animal adoptaria a un altre en lloc de donar prioritat a la seva pròpia descendència, que és la que li permet propagar còpies dels seus gens”, reflexiona McAdam. En el cas concret dels esquirols, “veiem que només acullen orfes si duen almenys un percentatge dels seus mateixos gens (nebots, cosins, néts …)”. Encara que també resulta sorprenent que els esquirols siguin capaços de distingir els seus parents, admet McAdam, ja que normalment no interactuen entre ells. “Sospitem que aprenen a distingir als familiars per les crides, pels sons específics que emeten”, afegeix l’investigador.

Font: Muy Interesante

1943

Fama no és sinònim de benestar, una premissa que coneixen molt bé diverses celebritats animals que no ho van passar gens bé en els set de gravació.

Una de les fatalitats del cinema més conegudes és la del petit i valent porquet Babe de la pel·lícula homònima dirigida per Cris Noonan el 1995. El personatge, en veritat, va ser representat per 48 animals que van haver de ser sacrificats per realitzar el llargmetratge perquè els engreixaven tan ràpidament que molt aviat ja no quedaven en condicions de satisfer les exigències del seu paper.

Chatrán, el gat de la famosa pel·lícula Les aventures de Chatrán, en realitat va ser el resultat d’haver emprat 65 gats diferents que van anar morint durant el rodatge.

Flipper, el famós dofí de la sèrie televisiva, era en realitat una femella, que va morir d’esgotament en els braços del seu entrenador, Richard O’Barry, qui des d’aquest dia es va dedicar a defensar la causa d’aquests animals i va revelar que l’única manera de treballar amb un dofí és fer-li passar gana. Només així l’animal es torna dòcil i compleix les ordres que se li demanen.

Un altre cas cèlebre és el de Leo, el lleó de la Metro Goldwyn Mayer, que havia après a rugir comandat pel primer instructor d’animals de Hollywood, Volney Phifer. Quan es va fer vell, va acabar en un miserable hospici per animals.

La supervisió del treball amb animals en el cinema als Estats Units està a càrrec de l’American Humane Association (AHA) que atorga un certificat a aquelles pel·lícules que els respecten.

La institució existeix des de 1940, després que en el rodatge de Jesse James se li embenessin els ulls a un cavall, caigués per un precipici i es trenqués la columna, obligant el propietari a sacrificar.

Les pel·lícules avalades per la institució porten en els seus crèdits la inscripció “supervisada per l’AHA”, però, hi ha una llarga llista de pel·lícules recents que van ser rebutjades per ignorar les regles de seguretat bàsiques. Algunes de les últimes van ser: Ràpid i Furiós (2009) i la guanyadora de l’Oscar El discurs del Rei (2011).

Font: elobservador.com/uy

LA PLOMA

2048
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

5265
Tercer programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...