Etiquetes Entrades etiquetades amb "alimentación"

alimentación

3056

El passat 8 d’agost l’organització internacional Igualdaa Animal va fer públiques les troballes de la seva nova recerca en granges de porcs a Alemanya. Les granges investigades tenen el segell de qualitat “Gutfleisch”, de la coneguda cadena de supermercats alemanya Edeka. Aquest segell ha guanyat diversos premis i anuncia el seu programa de carn de marca amb paraules com a transparència, origen local, alts nivells de benestar, qualitat i higiene que se suposa han de vetllar per la salut dels animals.

Els i les investigadores d’Igualdad Animal han documentat 5 granges situades a l’estat de Schleswig Holstein, al nord d’Alemanya. Algunes de les principals troballes de la recerca són: Animals amb ferides obertes sense cap tipus de tractament veterinari, intestins sobresortint a través de les ferides, prolapses rectals extrems, hematomes, ferides en orelles i extremitats… Actes de canibalisme i les seves conseqüències. Estereotípies. Animals amb enormes dificultats respiratòries amuntegats en espais reduïts amb una ventilació inadequada. Truges en gàbies de gestació més temps del permès per llei i en una grandària més petita que el permès.. Importants deficiències higiènic-sanitàries: Extrema brutícia en les naus, sense aigua potable per als animals.

Els veterinaris consultats per Igualdad Animal indiquen que “les condicions generals són desastroses i contràries a la legislació sobre benestar animal“.

El material addicional de càmeres ocultes registrat per l’organització alemanya “Animal Rights Watch” mostra la pràctica sistemàtica d’estampar els garrins contra les parets en dues de les majors explotacions que subministren la marca “Gutfleisch”. Una d’elles compta amb espai per a un màxim de 62.000 porcs.

Les granges investigades han estat triats a l’atzar per Igualdad Animal. Les condicions en les quals es troben els animals són inacceptables i no són casos aïllats. Els animals són sotmesos a un sofriment indescriptible. Estem fent una crida a la cadena de supermercats Edeka perquè deixi d’usar la marca “Gutfleisch” i augmenti la seva oferta de productes vegetals per oferir als consumidors opcions realment respectuoses amb els animals“, va afirmar Hendrik Hassel, portaveu de l’organització a Alemanya.

Per a Amanda Romero, coordinadora d’Igualdad Animal a Espanya, “quan els animals són vistos com a mercaderia de la qual obtenir el màxim benefici econòmic és usual que el maltractament sigui la norma, fins i tot en països amb majors estàndards de protecció animal com Alemanya”.

 

 

2961

La ramaderia intensiva no és una alternativa alimentària viable.  Està molt lluny, a més, de ser sostenible.  La relació entre allò que es gasta i allò que s’obté de l’esclavatge i mort als escorxadors de centenars de milions d’animals mostra l’enorme ineficiència de la indústria de la carn.  És un malbaratament constant de la terra i els recursos naturals.

Aquesta maquinària consumeix anualment més del 40% de la producció de cereals i la quasi totalitat de la de soja, farratges a banda; més del 25% dels peixos que es pesquen, convertits en farina(1), i més del 50% de l’aigua que es consumeix a tot el món(2).  Engoleix enormes extensions de selves verges i d’ecosistemes salvatges, mata i contamina amb tones d’herbicides, fungicides, insecticides, medicaments i altres tractaments químics i crema una quantitat ingent de combustibles fòssils.

Genera residus que obliguen a tractaments molt costosos i a càrrec dels pressupostos públics.  Un exemple és el dels purins, la barreja de defecacions i orina dels porcs esclaus amb residus químics que, fins fa poc, s’amagaven sota la catifa de la terra en forma d’adob, i que han contaminat els aqüífers.  Representen un greu problema: com que les normatives d’Alemanya o Holanda són molt estrictes, fins i tot es creà una “indústria d’engreixament” que consisteix en rebre garrins d’aquells estats i enviar porcs engreixats, que es maten allà.  Els purins es queden ací(3).

I presenten la ramaderia ecològica com a “solució”, com a alternativa per a la supervivència del món rural amb una producció integrada amb l’agricultura, explotació extensiva, rebuig dels transgènics i la química, sostenibilitat, benestar animal…  I amb tota l’aprovació de determinats sectors i grups ecologistes(4).  S’arriba a presentar com a instrument per a la “supervivència d’espècies en perill d’extinció” i amb aquest argument li ha tocat el rebre, fins i tot, a l’emblemàtic ruc català(5).  Supervivència fins a l’escorxador d’espècies que es crearen pel seu ús i explotació.

La Ramaderia del Mas Freixes és una petita explotació de vaques llemosines que ven carn de vedella sense intermediació, a través de la seua web(6).  Expliquen com funciona la “protecció” ramadera per a uns individus que viuen “lliures les 24 hores del dia”: els encàrrecs [de carn] s’han de fer amb antelació, perquè nosaltres no treballem amb estocs per garantir que la carn sigui fresca.  És a dir, un cop tenim els encàrrecs suficients, sacrifiquem l’animal.  És la relació més directa que es pot veure de la conseqüència de consumir explotació: la compra de carn mou el ganivet del matancer.

L’esforç de promoció d’aquestes “produccions” donen veu a persones que s’expliquen sense embuts.  El programa De Vacances de TV3 va emetre, el 20 de juliol de 2007, un reportatge titulat L’ovella ripollesa.   El ramader Manel Mercè explicava que l’explotació d’aquesta raça està destinada a la producció de recuit, un formatge fresc típic de l’Empordà.  Aquest negoci va vinculat a la comercialització de carn de xais, que han de nàixer per a que l’ovella “done” la llet amb la què fan el formatge.  La promoció de la gastronomia turística permet vendre aquests xais amb 2 o 3 setmanes de vida i un pes de 5 kg en canal.  Segons Pep Nogué, del restaurant Siurana de l’Empordà, és una cuina molt semblant a la del lechazo castellà.

Aquest mateix grau de protecció afecta a molts altres individus com, per exemple, els de vaca bruna del Pirineu(7) o els de pollastre de pota blava del Prat(8).  La “preocupació” per aquests animals també es manifesta des d’organitzacions de consum com Slowfood, una associació ecogastronòmica sense ànim de lucre amb més de 100.000 persones membres (amb diners) a tot el món, i  que vol cridar l’atenció sobre el perill de desaparició de la vaca menorquina, l’ovella roja mallorquina i valenciana, la gallina valenciana de Xulilla(9)…

La carn ecològica no és, ni molt menys, sostenible.  Si es compara el seu preu amb el de la producció intensiva, és molt cara.  És un luxe perquè requereix molt d’espai, temps i diners.  La carn que no és “ecològica” també és un luxe inaccessible per a la major part d’humans del planeta.  Senzillament, no es poden produir aliments animals per tothom.  No hi ha prou selva per a produir els pinsos que farien falta, ni prou aigua per a regar els conreus.  Per això, una i altra opció només estan a l’abast de qui pot pagar un elevat preu.

La producció intensiva va associada a allò que s’ha anomenat la “democratització de la carn”.  Quina habilitat: associar l’infern amb la paraula “democràcia”.  És un fet històric invers a l’actual.  La producció extensiva feia que el preu de la carn fora prohibitiu a l’Europa de la primera meitat del segle XX.  Però amb aquesta forma de produir més per menys en poc temps, els preus s’abaratiren i la “classe obrera” començà a menjar bistec.  A casa nostra, la democràcia dels camps d’extermini en forma de granges i escorxadors arribà a les dècades dels 1950 i 1960.

Ja fa molt de temps i, fins i tot, els que visqueren aquell fenomen han perdut la memòria de com menjaven abans.  Però només han de fer un xicotet esforç per recordar, i nosaltres els podem ajudar.   La majoria de la gent, que no tenia un bon poder adquisitiu (prou bo) ens contarà que la seua ingesta de carn es reduïa a bacallà salat, sardines i cansalada de porc.  El major nombre de persones que diran això seran homes, que eren els que “treballaven”. També tastaven alguna botifarra els dies de festa i, a casa de la gent més afortunada, hi havia paella el diumenge (o escudella, o allò propi de cada lloc). Tot plegat, alguna coseta que trobar-se entre l’arròs, els cigrons, les creïlles, etc.

Fins i tot podem concloure que estàvem a la vora de l’autèntic progrés, el d’optar per una alimentació vegana, diversa, completa i saludable, renunciant a eixa poca carn que es menjava.  Però, el mercat és el mercat i, per a major glòria de la indústria càrnica, començàrem a menjar tot allò que ens tiraven fins que l’àcid úric i el colesterol ens eixí a doll per les orelles, per a major glòria de la indústria farmacèutica.

La “democràcia” no està en la safata de porexpan que trobem als supermercats, amb un tros de cadàver embolicat en plàstic.  Torturar animals no pot ser democràtic, perquè no és ètic ni és just.  Tornar a les velles formes de criar i matar animals, ara que hi ha butxaca per a pagar-les, ho és encara menys.  L’aura d’ecologia i sostenibilitat no pot amagar que la ramaderia sostenible és tan insostenible com qualsevol altra i que, a més, és una opció que es fonamenta en els prejudicis especistes per a frustrar alternatives reals per a la supervivència del món rural.

(1) El percentatge es calcula per pes, no per nombre d’individus.

(2) Per consum directe dels individus esclaus i pel reg de les plantacions destinades a l’obtenció de pinsos.

(3) Grup de defensa del Ter (GDT). Purins: http://gdter.pangea.org/Purins.htmhttp://gdter.pangea.org/Estudi.htm

Diari Osona.com, 28/08/2007: El gdt denuncia a europa un excedent de purins a osona «que ompliria la plaça major de Vic» http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/4055/vota/1

Ecologistes en acció, juny-2005: granjas de cerdos y purines.  http://www.ecologistasenaccion.org/article17382.html

(4) Com a exemple, Ecologistes en acció, octubre de 2010: En marcha un curso de ganadería ecológica en Minglanilla.  http://www.ecologistasenaccion.org/article18847.html.  Juny de 2010: Curso semipresencial itinerante de agricultura y ganadería ecológicas. http://www.ecologistasenaccion.org/article17161.html

(5) Aquesta vegada, Ecologistes en acció en contra.  Febrer de 2007, Catalunya es menja el seu símbol, el ruc catalàhttps://www.ecologistasenaccion.org/article771.html

(6) http://www.ramaderiajorditorres.net/producte.htm

(7) Un exemple és el de l’empresa Carns de Confiança SL, que comercialitza la marca PIRINAT amb el sistema de venda directa a través de la web.  http://www.pirinat.cat/inici/inici.php

Diari El Ripollés.info, 29/04/2008: Entrevista a Enric Camprubí: “Jo vull ser pagès, no jardiner!”.  Impulsor del projecte Pirinat. http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/6204/entrevista/enric/camprubi/vull/ser/pages/jardiner

Diari El Ripollés.info, 29/04/2008: La fira de Sant Isidre d’enguany tindrà un concurs morfològic de vaca bruna. http://www.naciodigital.cat/elripolles/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=6188

(8) http://www.pollastredelprat.org/

(9) Slowfood – Productos y productores – Baluartes y Arca del Gusto. http://slowfood.es/

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista

LA PLOMA

1040
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

2941
Per segon any consecutiu Gopal va organitzar el concurs benèfic de truites de patates veganes, com en la primera edició, van estar presents diferents...