Etiquetes Entrades etiquetades amb "algemesí"

algemesí

2398

Llegisc aquest missatge sobre el “reportatge” a una revista que es diu Bous al Carrer, i que estic segur que serà per a conservar i emmarcar. Amenacen amb que el títol és “Els menors als bous”, en castellà, perquè és la llengua dominant. Han retallat el que ha de ser la idea central d’aquest text, que ens diu que s’ha de dir la veritat als xiquets en masculí genèric, perquè és el gènere dominant.

Estaria molt bé que contaren les xiquetes i els xiquets la veritat. Que contaren la veritat de la carn que mengen, del seu jersei de llana o de la medicina que prenen quan els fa mal la gola. La veritat dels animals que veuen al circ, al zoo o a l’aquari, dels que acaronen a la granja escola, de la vaca que riu i del cavall que tira de la calessa. La veritat d’eixe preciós bou que els impressiona des de la primera vegada que el veuen. La veritat de les banyes amb les que els fan jugar a bous al carrer.

Si contaren eixes veritats no “desmuntarien el missatge animalista”, que senzillament consisteix en contar, una i altra vegada i fins a l’extenuació, eixes veritats que tant els incomoden. El missatge animalista és alçar l’estora per a ensenyar la merda de veritat que s’amaga a sota, amb crues imatges de granges i escorxadors, de bous turmentats, gossos maltractats i abandonats, ovelles degollades, llops penjants d’arbres o dofins que es suïciden. La veritat del missatge animalista és, també, la de les alternatives: protectores, rescats, refugis, veganisme… Respecte.

Clar, del que parlen és de “la seua veritat”. Eixa on es menja vedella o lluç “per a sobreviure”, on es munten els cavalls i es toregen els bous… perquè si, perquè ho ha decidit Déu o perquè som l’espècie dominant, la raça dominant, el continent dominant, la nació dominant, la classe dominant, el gènere dominant, el sexe dominant o la identitat sexual dominant. Parlen d’un vell concepte de veritat que els ve donada, que no es contesta ni discuteix perquè sempre ha estat així, perquè és tradició i ordre. Eixa veritat de sempre sense empatia, sense solidaritat, sense justícia. Eixa veritat que els és necessària per a contestar un canvi que pot acabar amb el seu domini, amb els seu privilegi.

Necessiten d’eixa veritat que no és veritat, que els justifica. És el seu port segur, des don parteixen les seues reflexions i sobre les que es construeixen els seus arguments. Si voleu veure un exemple, crec que un dels millors és el de l’al·legat final de Marta Trenzano, alcaldessa d’Algemesí, per a justificar l’abstenció del PSPV-PSOE davant una moció per a que no es tornen a autoritzar bous embolats al municipi i què, per suposat, no prosperà. Tota eixa construcció, feta sobre el dogma que la tortura taurina i els linxaments de bous al carrer són pràctiques legals, normals i inqüestionables, inclou la frase “ser progressista és tindre capacitat d’empatitzar amb els demés”.

Si, els dogmes són les seues cartes de navegació i, sense ells, naufraguen ràpidament. El dogma especista és el que permet l’alcaldessa parlar d’empatia amb altres éssers humans que no saben el que és l’empatia amb els altres animals, bous en aquest cas, i que només tenen el dogma especista per a justificar els seus linxaments. Per a nosaltres, aquests discursos sonen tan marcians com els discursos racistes, xenòfobs, supremacistes blancs, com els masclistes, misògins, com els antielecció, com els LGTBfòbics…

No puc entendre quina els ha agafat amb Disney. Es creuran de veritat que veure Bambi inhibeix la normalització de la violència amb els altres animals, i et permet veure que no són objectes amb els que fer el que siga? Es creuran de veritat que l’estat normal de consciència consisteix en anar a mirar la tortura pública d’un bou, sentir els seus crits, veure brollar la seua sang, sense patir cap rebuig? Es creuran de veritat que “la fantasia que mostra la tele”, amb animals que parlen i van a l’oficina, és la causant única del trencament de la seua “normalitat”?

Un gran problema que tenen és que pensen que els xiquets i xiquetes han de ser esponges dòcils a les seues normalitats, al seu adoctrinament i només al seu. Pensen que s’han d’engolir la seua forma d’entendre la vida sense qüestionar-la, i arriba el dia que se n’adonen que els xiquets i xiquetes tenen ulls a la cara, capacitat reflexiva i crítica, desig de justícia, compromís. Tenen una vida que va sumant anys, i troben camins i eines per a accedir a millors referents que els de la normalització del privilegi, de la injustícia, de l’abús.

Els adoctrinadors topen amb un pensament crític que no entenen ni suporten, que sempre han volgut eradicar. Topen de front amb les persones que foren infants, que no s’engoliren o que han perbocat eixe adoctrinament seu. El problema és que, de vegades, eixe pensament crític és el d’un xiquet o xiqueta sota la tutel·la d’un d’aquests adoctrinadors que, arribat el cas, estarà disposat a aplicar la terrible màxima de “la lletra, amb sang entra”.

Recorde la història d’una persona que admire molt i que, encara adolescent, hagué de fugir d’un pare falangista que l’amenaçà de mort amb la seua pistola, després d’haver trobat les publicacions clandestines comunistes que llegia d’amagat. També recorde el malson del xiquet colom, que és com el de tots els xiquets que “ixen maricons” a qualsevol d’aquests adoctrinadors. I és la història de tots eixos xiquets i, sobre tot, totes eixes xiquetes vincianes, persones que empatitzen de forma natural amb els altres animals i rebutgen des del primer moment totes les formes d’abús contra ells. Eixos xiquets i xiquetes estan entre els obligats a presenciar la tortura més salvatge, a menjar l’explotació de la que no volen participar.

Adoctrinadors, conteu els xiquets i les xiquetes totes les veritats que manipuleu i que els amagueu per conveniència. Conteu-nos la veritat, i haureu de veure que l’únic missatge desmuntat serà el vostre.

—————

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista

2933

El dissabte 24 de setembre, unes persones que intentaven impedir el linxament d’animals van ser apallissades, sota l’atenta mirada de la policia local. A Algemesí.

La sang de les persones animalistes, a les què la tauromàquia acusa de violentes, es va barrejar amb la dels erals i jònecs torturats fins a la mort en aquesta carnisseria que es diu Setmana de bous d’Algemesí.

Aquest any hi ha una novetat: a pocs metres del lloc fins on s’arrosseguen els cadàvers de les cries de bou (els cadàvers o els animals agonitzant), allà on les persones animalistes van ser colpejades, hi ha un estand i un photocall on es demana unes festes d’igualtat i respecte. El lema d’una d’aquestes campanyes és el títol d’aquest article, “no és no”, en referència a la violència sexual.

Cada vegada que la tauromàquia vol renovar la seua imatge i disfressar-la de modernitat sol utilitzar la presència de dones, com toreres a peu o a cavall, com a públic. Això és un clàssic. Per això la insistència de Mar Pintor, regidora d’igualtat d’Esquerra Unida del País Valencià i taurina declarada, en vincular la campanya feminista amb la setmana de bous.

Que Esquerra Unida del País Valencià siga un partit estatutàriament antitaurí no és un obstacle per a que una regidora faça de la tortura taurina la seua bandera. Però el feminisme lluita precisament contra allò que la Sra. Pintor vol fomentar. El feminisme identifica les lògiques de dominació que volen sotmetre altres cossos i s’enfronta a elles. La interseccionalitat és això: va néixer com un crit des dels marges, des del feminisme no blanc, no heterosexual i va posar sobre la taula que no hi ha opressions de segona, hi ha opressions que no patim. Des de la defensa animal, prenem aquest crit i ho fem nostre.

Així que la instrumentalització que fa l’ajuntament d’Algemesí de la lluita feminista és un purplewashing de manual: intenta utilitzar la lluita feminista per legitimar una injustícia. Perquè, es pot demanar igualtat i respecte, mentre s’aplaudeix com uns cossos són castigats per considerar-se “inferiors”? Castigats fins a la mort perquè es té la força per fer-ho, perquè n’hi ha persones que ho troben divertit. No cal ser psicòloga per entendre que en el moment en què es banalitza la violència contra uns cossos, és molt fàcil fer un clic mental i estendre la violència cap a altres i, sobretot, cap a les altres.

L’heteropatriarcat està dins de la plaça de bous d’Algemesí i compta amb el suport d’una regidora d’igualtat, que té la cadira en una candidatura d’un partit polític estatutàriament antitaurí. Això és una traïció. He sigut militant d’EUPV i he format part de l’àrea de feminismes: el que fa la Sra. Pintor és una traïció i està acompanyada per tot el seu grup municipal.

En aquest estand es vol denunciar la violència masclista i això, per descomptat, és una cosa molt necessària i, com a feminista compromesa, li done suport. Però pel carrer Muntanya d’Algemesí corre la sang i aquesta sang no hauria de ser invisible. Com tampoc hauríem de ser invisibles nosaltres, les dones animalistes, les que patim la violència quan els matxirulos taurins ens demanen que “els ensenyem les mamelles”, quan ens envien a fregar o es toquen els genitals. He deixat de comptar les amenaces de violació i sempre he marxat d’Algemesí mirant enrere.

L’espina dorsal de l’animalisme és el feminisme. Són les ulleres violetes les que fan que identifiquem les injustícies. Per això aquest moviment està format majoritàriament per dones i per això és castigat i és insultat. No es pot entendre la violència que patim a Algemesí sense la clau de la violència masclista.

No és no, clar que sí. Però si aneu a la zona on està aquest estand d’Algemesí i mireu cap a terra, veureu la sang d’uns cossos sotmesos de la forma més brutal. Les ulleres violetes haurien d’identificar aquesta sang i no somriure, sense mirar cap a un altre costat, quan la tauromàfia se la treu, molesta, de les sabates. Al cap i a la fi, el feminisme és incòmode, qüestiona el que ens diuen que és tradicional, normal i natural. Per això, la violència contra els animals és un assumpte feminista. I el feminisme sempre pren partit.

——————–

 

Diplomada en Relacions Laborals. Llicenciada en Història. Militant d’esquerres. Feminista, heterodisident i vegana.

3467

Els drets animals són una mena de sèrum de la veritat: serveixen per detectar si les diferents opcions polítiques defensen la justícia i la igualtat, més enllà d’una pose, d’un discurs per quedar bé amb tothom i totadona. Dins dels drets animals, l’esglaó més bàsic i més evident és la tauromàquia i les festes on es torturen animals.

Que, al s. XXI, hi haja polítiques com Manuela Carmena que s’entravessen quan els pregunten sobre la tortura taurina i, fins i tot, eviten posicionar-se (almenys, enguany) sobre el Toro de la Vega diu molt del seu projecte renovador. Això també s’aplica als partits polítics de l’esquerra transformadora que, com a Algemesí, tenen taquicàrdies si se’ls demana que es posicionen contra la setmana taurina.

I és que l’esquerra té una fe gairebé religiosa en què va a perdre vots si es posiciona en contra de la tortura taurina, és a dir, a favor dels animals. Només cal passejar-se per les penyes taurines i, oh sorpresa, no sembla que hi haja molta gent amb un discurs anticapitalista, o feminista i/o LGTBI. Més aviat al contrari. Però suposem que és així, que posicionar-se contra la tortura fes perdre vots, si aquesta és la por potser s’haurien de plantejar per què estan en política perquè, pense, estem ací per intentar canviar les coses, no? Canviar a millor. En política, a més de l’honradesa, és molt important la valentia. I, de vegades, cal dir que no: no, no està bé torturar fins a la mort a un animal tancat.

Uns 40 animals seran massacrats, a peu i a cavall, aquest any a Algemesí. Una de les estrelles de la setmana taurina és João Moura (fill), conegut per practicar el bull baiting (lluita de gossos contra un bou). Ell mateix penjà les fotos de la seua “afició”, amb el segell de la seua ramaderia, en les xarxes socials. Estava orgullós.

Uns 40 animals seran massacrats a Algemesí. Tan innocents com Rompesuelas. Amb la mateixa incomprensió en els seus ulls, amb el mateix desig d’escapar. El dia 20 de setembre, una vaca intentà fugir d’un correbous a Algemesí, veié una porta oberta i s’intentà amagar. Va pujar fins al tercer pis. I l’esquerra, transformadora o no, parla de diversitat.
Perquè, curiosament, les persones que defensen la tortura taurina s’amaguen darrere de paraules com “democràcia”, “respecte”, “llibertat” i “diversitat”. D’acord, anem a analitzar aquests conceptes seguint amb l’exemple d’Algemesí.

Democràcia: quan, a les xarxes socials, es comunicà el dia de la manifestació antitaurina d’aquest any, s’organitzà una contramanifestació taurina amb l’únic objectiu d’impedir accedir al centre d’Algemesí. Allà ens hem manifestat, malgrat tots els obstacles (i han estat molts obstacles) en anys anteriors. Durant aquest temps la nostra manifestació autoritzada i pacífica havia de fer front a contramanifestacions “espontànies”, no autoritzades i violentes, que actuaven amb total impunitat. A més dels insults, ens van ploure objectes.

Aquest any s’organitzà una contramanifestació, el mateix dia i a la mateixa hora, per obligar la nostra a desviar-se totalment del seu recorregut. Un gran exemple de democràcia. La contramanifestació estava dirigida per l’alcaldessa d’Algemesí, Sra. Marta Trenzano (PSOE) i l’ex-alcalde d’Algemesí, Sr. Vicente Ramón García Mont (PP). Aquest últim declarà televisions non grates (La Sexta) i a les persones animalistes ens diu “gentola”. Grans demòcrates, es nota.
Una altra lliçó de democràcia i de gestió responsable dels diners públics: tal com informà la Sra. Trenzano (PSOE) no hi ha diners per a llibres de text a Algemesí, però sí per torturar animals. 39.500 € directes per a la setmana de bous. 24.000 € per a Sant Onofre, on fan bous al carrer. I hauríem de revisar amb lupa partides com la de protocol (15.000 €), assegurances (7.500 €) o festes populars (30.000 €).

Respecte: la contramanifestació taurina transcorregué amb tranquil·litat. Ha de ser fantàstic manifestar-te sabent que ningú et va a agredir. A la nostra va ser una mica diferent. Al nostre voltant, un grup de persones es va dedicar a insultar-nos durant part del recorregut. En acabar, per seguretat, ens n’anaren en grups. Quan ja estàvem a prop del cotxe aparegueren dues persones agafant pedres del terra, la cosa va quedar aquí perquè fingírem que els havíem fet fotos. No era cert, ens tremolaven massa les mans.

L’any passat, gairebé mor un càmera d’Antena 3 per intentar gravar al carrer abans d’una becerrada. Li llançaren un líquid irritant a la cara, se li tancà la gola i no podia respirar.

Llibertat: clar, clar … llibertat d’informació, com acabe d’explicar. No es pot apel·lar a la llibertat per torturar fins a la mort a un animal tancat, em donen calfreds de pensar en el concepte de llibertat que tenen aquestes persones.

Diversitat: un acte criminal no pot justificar-se sota aquest concepte. No parlem que a alguna persona li agrade el jazz i a altra li agrade el rock. Què va. Parlem de divertir-se mutilant un animal que no entén què està passant. De vegades, el bou, el vedell, no pot ni reaccionar i es queda quiet amb una expressió que destrossa qualsevol ment sana.
Així que qui organitza contramanifestacions per impedir manifestacions, qui insulta i agredeix o amenaça amb agredir, qui entén com a llibertat el dret a torturar… es presenta com víctima. Però la sang sempre és dels animals i, moltes vegades, de les persones que intenten defensar els animals sense més armes que una pancarta, una càmera, els seus cossos com a escut i la raó.

En política, jugar a l’ambigüitat pot ser perillós. Pot passar que les i els votants es cansen i, si l’esquerra transformadora no pren partit pels animals, busquen altra opció. I cap persona les podria culpar.

 

Diplomada en Relacions Laborals. Llicenciada en Història. Militant d’esquerres. Feminista, heterodisident i vegana.

2144

El passat dissabte 13 de setembre la 9a Manifestació antitaurina d’Algemesí va convocar més de 400 persones, que reclamaven una festa de veritat sense tortura d’animals, es manifestaren pacíficament pel cor del ciutat fins a la plaça en construcció, lloc en el qual, la propera setmana, es torturaran i mataran quasi 40 animals.

La manifestació començà, com cada any, a la plaça de l’Estació on la presidenta de la Plataforma Iniciativa Animalista, Encarna Canet, explicà el que significa la setmana de bous i les becerrades cadafaleres, on moriran el prop de 10 vedells que torturaran les becerrades cadafaleres. Les becerrades són actes on festers sense experiència i, amb clars símptomes de borratxera, toregen a animals de menys de dos anys, molts d’ells sense haver-ne acomplit el primer any de vida. Si les seues condicions els fan incapaços de fer-ho, els animals són tornats als corrals desprès de ser torturats a la plaça per a enviar-los a l’escorxador.

La marxa transcorregué sense cap incident, amb consignes com “Algemesí antitaurí”, “Tauromàfia, abolició”, “La tortura no és art ni és cultura” o “Alcaldes bouers, dimissió”. Davant de la plaça de bous, Wladi Morales va fer una crida a trencar la barrera que ara representa eixa construcció de fusta per a anar cap a una festa de veritat i, també, a un ús dels recursos que es malbaraten per a torturar animals en necessitats com educació, sanitat, etc.

A la plaça del Mercat, Jesús Frare va fer la intervenció de cloenda de la 9a manifestació, denunciant l’immobilisme de l’Ajuntament durant aquests anys. També es denuncià el segrest de la festa de la Mare de Déu per part de la tortura taurina i l’esforç per a aprofitar-se el seu prestigi com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La Folgança anuncià que contactarà amb la UNESCO per a denunciar que els seus símbols s’utilitzen al Museu de la Festa, on existeix una exposició temàtica dedicada a la tortura taurina.

Durant l’acte es va agrair el recolzament a totes les persones signants del “Manifest d’Algemesí: que la tradició no impedisca el futur”. Persones del món de la cultura, la ciència, la universitat, les organitzacions sindicals, el moviment veïnal, etc., “han signat a favor d’una nova forma de fer on la tradició no siga el pretext de tot allò que va contra l’ètica i el progrés i siga allò que ha de ser: valors de sempre, plenament vigents, que s’han de preservar”, declaren des de la PIA en nota de premsa.

Finalment, es llegiren poemes dedicats a les víctimes de la plaça de tortures de’Algemesí, i es guardà un minut de silenci en record de totes elles.

La Folgança – Iniciativa Animalista d’Algemesí treballa per la fi d’aquest injustificable immobilisme, i més ara que la ciutadania reclama permanentment transparència i participació. Iniciativa Animalista reclamà que s’aprofiten totes les oportunitats que s’obren per a trencar les velles formes de fer, especialment a l’Ajuntament d’Algemesí.

LA PLOMA

2572
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

3986
Per segon any consecutiu Gopal va organitzar el concurs benèfic de truites de patates veganes, com en la primera edició, van estar presents diferents...