Etiquetes Entrades etiquetades amb "activistes"

activistes

3190

Al setembre de 2005 un autocar a mig omplir va partir des de Barcelona en direcció a Tordesillas, en una nit en què gairebé no vam poder dormir de l’emoció. Allà ens havíem de trobar amb activistes principalment de Valladolid i Madrid arribats en cotxe, però entre tots no arribàvem ni a 200 …

Va ser en unes jornades animalistes a Tavertet (Barcelona). Una de les ponències anava a càrrec d’Alfonso Lafora que acabava de publicar el llibre “El tracte als animals a Espanya”, en el qual donava dades molt concrets de penjament de gossos i altres especialitats de maltractament patri, i que li havien valgut l’exili lluny de la seva llar a cop d’amenaces per part de caçadors. Vam llançar la bomba que alguns teníem ganes que explotés, amb un “ja no volem seguir ciber-protestant des de casa, qui s’apunta a anar a Tordesillas? ….” Enmig d’un “esteu bojos, us mataran” altres mans es van alçar per donar suport a la proposta. Van començar a fluir idees per donar a conèixer el projecte i aconseguir adhesions. Ja no hi havia marxa enrere.

Aquest primer any va ser l’únic en què ens van deixar manifestar a la plaça major, on les marxes militars sonaven estridentment des del balcó de l’ajuntament intentant apagar les nostres consignes. Els tordesillans ens insultaven i alçaven els seus bastons, però la Junta de Seguretat de la zona va enviar una quantitat ingent de guàrdia civil i anti-disturbis en un escenari que semblava un poble en estat de setge. A ells vam haver agrair-los que no ens linxessin.

Objectiu aconseguit: tots els mitjans van emetre la notícia i el país sencer ja sabia el que passava a Tordesillas, on un toro era travessat amb llances fins a la mort en una festa, de la qual es mostren orgullosos, però que impedeixen enregistrar. Tordesillas era oficiament declarat monument al maltractament animal. No obstant això, un dels regals més preciosos d’aquella primera vegada va ser emportar-nos l’alè d’uns pocs tordesillans i la senyora que rere la finestra ens va agrair la nostra presència mentre intentava no ser vista.

En els anys successius ens és vetat el permís per manifestar-nos al centre del poble, en un intent de la llavors alcaldessa de Tordesillas d’evitar la imatge en la qual els seus súbdits es mostren a tot el país com el que són. Malgrat les agressions del segon any en què som atacats amb projectils i vam acabar amb una activista ferida (gran advocada animalista), si no hi havia enfrontaments més acarnissats la premsa ja no tenia interès. Així doncs, en els anys successius es van idear tot tipus d’actes i performances per resistir el boicot: avionetes sobrevolant el cel de Tordesillas amb pancartes al·lusives, famosos com Jesús Cifuentes (Celtas Cortos) emulant el toro travessat per les llances, concentracions al centre de Valladolid amb gegantines pancartes, passant amb enregistraments amb càmera oculta de l’agonia del bou i denúncia a la Unió Europea, fins arribar a les multitudinàries manifestacions que en aquests últims anys estan tenint lloc a Madrid, que ha arribat a reunir gairebé 50.000 persones .

Cap altre capítol de maltractament animal a Espanya ha tingut una repercussió ni ha unit tant al moviment animalista. L’èxit de Tordesillas ens va portar més tard a iniciar una croada per altres “festes” de l’Espanya més negra i casposa, com Algemesí, Medinaceli i Coria.

Sabíem que no seria fàcil eradicar aquestes festes tot que teníem de costat a gran part de l’opinió pública, taurins i toreros avergonyits contra tot pronòstic i fins i tot certs polítics que es van manifestar públicament en contra, amb certa tebior, això sí.

Quan s’ignoren les protestes pacífiques, els arguments i la raó, el poble es rebel·la i passa a l’acció directa, naixent moviments com el de “Okupa Tordesillas”. El primer any que vam saber d’ell a través de les xarxes socials, alguns vam dir … “ho has vist? No pot ser veritat!”, I més tard “no ho aconseguiran, els mataran ….” . La seva proposta era plantar cara en el mateix epicentre del maltractament, el que comportava un enorme risc.

Es repeteix l’escena del 2005 a Tavertet, amb molta més força i al crit de “anem a per totes”. Herois en majúscules.

Per salvar la vida del toro s’han deixat amenaçar, agredir, insultar i fins escopir pels assistents a aquesta vergonya, a més de patir detencions, humiliacions i vexacions, sense comptar amb els diners invertits de les seves butxaques o jugar-se el lloc de treball (la massacre amb llances té lloc sempre en dia laboral). Però quan es tenen les coses tan clares, res d’això et paralitza. Cal tenir un parell per barrejar-se entre els habitants d’un poble, borratxos d’orgull per una tradició que traspua sang i alcohol. S’ha de tenir molt clar que la defensa de la justícia i la protecció dels més febles pot arribar a estar per sobre de la teva pròpia integritat, com la dels companys que cada any resulten ferits, aquest últim any una de gravetat.

Després del “Okupa Tordesillas” han vingut els d’Algemesí i Medinaceli, toca okupar tot allò que s’hagi teixit amb els fils de la violència i indecència.

Quan es pretén jugar amb els drets dels animals, i de rebot ens donen a la cara a tots aquells querespectem i defensem, la resposta acaba per arribar. Margaret Mead va dir: “mai dubtis que un petit grup de ciutadans conscienciats pugui canviar el món. Veritablement, això és l’únic que ho ha aconseguit”.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

2783

És habitual que cada vegada que una campanya animalista es difon amb èxit, sorgisquen veus que qüestionen la seua legitimitat. Les veus reaccionàries que fan això no m’afecten, la veritat és que és molt fàcil veure-les venir: són les mateixes veus que rebaixen la importància del terrorisme masclista, les mateixes que parlen de “lobby gai” quan es denuncia la discriminació que pateixen les persones LGTBI, les mateixes veus partidàries de posar punxes tallants en les fronteres per impedir que persones pobres que fugen d’una realitat de misèria i violència tinguen una oportunitat, les mateixes que callen davant les retallades en la sanitat i en l’escola pública.

No obstant això, quan l’atac ve de persones que defensen la igualtat i la justícia social, això sí que fa mal.

L’últim exemple és Excálibur, el gos la vida del qual no valia una anàlisi. Excálibur formava part de la família de Teresa Romero, auxiliar d’infermeria infectada per ebola. Un gos estimat, a qui la seua família va deixar a casa amb menjar i aigua pensant que estava fora de perill. No va ser així. Es va dictar l’ordre de la seua execució i, després de passar diversos dies sol, orinant i cagant a la terrassa, veié com uns desconeguts entraven a la força a sa casa. Què va pensar quan sentí que s’obria la porta? Potser acudí amb curiositat. Potser no es mogué quan li dispararen el primer dard. No ho sabem, però ho podem imaginar. Quan la vida d’algú no val res, podem sospitar el pitjor.

La campanya per a salvar la vida de Excálibur la posaren en marxa persones voluntàries, després de la petició d’auxili de Javier Limón, l’home de Teresa Romero. La difusió es feu mitjançant les xarxes socials. No hi hagué mitjans econòmics, l’únic que tenien aquestes persones era la determinació d’evitar una mort gratuïta i injustificable. La vida d’Excálibur importava i en lluitar per ell, es lluitava també per Teresa Romero, víctima de la negligència, prepotència i incompetència d’un govern, estatal i autonòmic. Recordem que mentre Teresa Romero lluitava per la seua vida era sotmesa a un procés de criminalització tan injust com repugnant.

Doncs bé, la campanya per Excálibur va inundar les xarxes i ací van arribar les crítiques. Vaig llegir com algunes companyes feministes s’indignaven per la repercussió de la campanya mentre que les morts de dones, escrivien, no tenien aquesta repercussió. Això, insistisc, fa mal. Primer perquè sembla que se’ns responsabilitze a les i els animalistes del silenci sobre el terrorisme masclista, quan les nostres veus també criden contra ell. I segon perquè no es pot lluitar contra una injustícia ignorant d’altra. Hi ha veus animalistes contra el terrorisme masclista, contra la LGTBifobia, contra el racisme, contra totes les formes de discriminació i contra totes les lògiques de dominació. Perquè aquesta és l’essència del antiespecisme.

La vida d’Excálibur importava, no només perquè era la seua vida, també perquè és l’exemple del poc que val una vida quan qui la viu pertany a una altra espècie.

Hi ha una data que té un especial significat per a mi: el 17 de desembre de 1997. Aquest dia Ana Orantes va ser cremada viva pel seu ex-marit, a les portes d’una casa que un jutge l’havia obligat a compartir amb el seu maltractador. Tretze dies abans ella explicà la seua història a Canal Sur els seus quaranta anys de tortures. Quaranta anys.

La seua mort marcà un abans i un després en la percepció de la violència masclista: no fou possible ignorar el seu assassinat ni amagar-lo després darrere d’un número més, un altre “crim passional”. La seua mort va fer emmudir fins i tot la caverna i va desencadenar una onada d’indignació i ràbia que ho canvià tot.

La tragèdia és que fou necessari que una dona fos cremada viva perquè s’entenguera que el terrorisme masclista no era un assumpte privat. Si s’hagueren adoptat uns protocols de seguretat mínims Ana Orantes estaria viva. Però el terrorisme masclista mai estava en l’agenda política, així que a les dones no se’ns veia ni mortes. Si s’haguera escoltat les organitzacions feministes moltes dones estarien vives. Només calia escoltar.

Per això, que algunes dones que han hagut de lluitar contra la indiferència, la ridiculització i la negació, utilitzen uns arguments molt semblants contra les persones animalistes, fa mal. I que quede clar, jo no rebaixe el terrorisme masclista ni un mil·límetre, per a mi la seua eradicació és una lluita vital, el que dic és que aquesta mateixa violència, amb justificacions gairebé idèntiques, s’utilitza per sotmetre, torturar i assassinar … animals, sí. En una lògica perversa, en tractar els animals com animals, es tracta persones que la lògica de dominació assenyala com a inferiors, com animals. L’heteropatriarcat i l’especisme es complementen i es confonen.

Per això, els drets dels animals no són una qüestió de gènere neutre. Els animals que no pertanyen a la nostra espècie han experimentat en carn pròpia la raó patriarcal: per exemple, ara mateix s’estan duent a terme experiments sobre la privació maternal. Aquests experiments consisteixen, bàsicament, en estudiar en primats què passa quan s’aïlla a un/a nadó de tot estímul i se li/la manté en un permanent estat de terror. En un dels experiments la mare fou sedada químicament, els seus mugrons van ser tapats perquè el seu fill no pogués mamar i ella fou col·locada en un seient de seguretat. El nadó va començar a plorar mentre intentava moure sa mare de manera frenètica. Ella no podia respondre. En almenys un cas, se sent a les persones que investiguen rient mentre ella tracta desesperadament de mantindre’s desperta per consolar el seu nadó. Això no és violència patriarcal? Per a qui pense que no, cal recordar que, en els seus orígens, l’impuls d’aquests experiments fou la incorporació massiva de les dones al món laboral. No fou casual.

Així que, des d’ací, demane empatia a les persones que lluiten per la igualtat i la justícia social. Us demane que incorporeu el discurs animalista a la transversalitat de les lluites. Això no és una competició. Es tracta de teixir xarxes, perquè l’enemic és, en essència, el mateix. Perquè, des del animalisme, el que volem és un món just, sense submissió, sense tortura, sense violència. I perquè, a més, us necessitem en aquesta lluita. Però si no voleu formar-ne part, el mínim que us demane és una mica de respecte.

 

Diplomada en Relacions Laborals. Llicenciada en Història. Militant d’esquerres. Feminista, heterodisident i vegana.

2679

En aquest curs acadèmic neix la primera Associació Universitària Contra l´Especisme (AUCE). El seu objectiu: consolidar les seves arrels en l’ensenyament superior per a informar i sensibilitzar sobre el patiment animal. Pionera davant d’altres que només contemplen la tauromàquia, AUCE es germina a la Complutense de Madrid, busca el diàleg i el debat per despertar consciències. Si el que no s’anomena no existeix, aquesta associació fa visible conceptes com veganisme i especisme que encara no apareixen a la RAE.

“En l’àmbit universitari les idees han de fluir més i se suposa que hi ha una ment més oberta: són joves, la majoria, i és l’edat propícia per canviar de mentalitat” argumenta Elisabeth Menor Natal. És ben sabut que l’àmbit universitari és lloc d’intercanvi d’idees i coneixements, per això, les persones que conformen AUCE van decidir organitzar-se com associació: han tret diners de les seves butxaques, organitzat ja una manifestació a Ciutat Universitària i maquinen plans a llarg termini. “Molta gent no sap tot el patiment que hi ha darrere de les indústries. Anem a exposar, tenim una associació i tenim la possibilitat d’ampliar aquest missatge i portar-lo al públic: ho farem. Si 1 de cada 10 persones es fa vegana o simplement crea empatia, salva animals. I això és el que ens mou: salvar animals”són les paraules d’Elisabeth, una de les fundadores.

La idea va sorgir a través de Víctor, company que va reparar en la inexistència del moviment animalista en l’àmbit universitari. S’adrecen a totes les persones que freqüentin la universitat, encara que afirmen que encara no hi ha professorat entre els seus components. De les 5 que van començar al setembre, avui s’han expandit fins a les 25. Totes elles veganes llevat d’alguna excepció, estan obertes a tot tipus d’audiència: no només volen atreure les conscients, sinó als que encara no s’han tret la bena. “No volem obligar ningú, amb això aconseguim el contrari” argumenta Rocío García Escribano, una altra de les fundadores.

Només fa un mes que han començat a caminar, però ja ideen les properes activitats: busquen facilitar a l’alumnat l’objecció de consciència durant l’experimentació amb animals, opcions veganes en cafeteries de la Complutense, taules informatives i col·loquis, cinefòrums i fins i tot deixar propaganda antiespecista dins dels llibres de la biblioteca, també ser lloc on anar a la recerca d’informació i suport durant el veganisme.

La forma del missatge és important, així que AUCE aposta per la positivitat. Les xarxes socials són un bon lloc on publicitar-se i compartir informacions, mostrant el dolent i el bo de la realitat. Per als qui no vulguin veure vídeos de morts animals, argumenten, també hi ha de les vides que els santuaris salven. L’associació aposta per la visibilitat, demà es presenten a la Universitat Complutense de Madrid i divendres es traslladen a la Dragona Vegana per recaptar fons, ja que diuen tenir molts projectes i pocs recursos per dur-los a terme.

TVAnimalista Madrid

5439

Durant les compareixences celebrades en la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya sobre la proposició de llei que s’està tramitant per prohibir els circs amb animals, el debat es va centrar en si Catalunya ha de prohibir els circs amb animals o ha de regular l’activitat.

En els últims anys, la preocupació social per l’ús d’animals en circs és primordial i s’ha avançat en prohibicions totals o parcials d’animals en circ.

En l’àmbit legislatiu, podríem afirmar que els circs amb animals ja van ser prohibits per la legislació catalana mitjançant la llei de protecció dels animals de l’any 1988, ja que aquest cos legislatiu prohibeix expressament en l’article 6 “l’ús d’animals en espectacles si els poden ocasionar sofriment o si poden ser objecte de tractaments antinaturals”, com de facto succeeix en els circs. Però els actuals coneixements científics sobre l’existència de patiment i el comportament desnaturalitzat de les actuacions dels animals en els circs, el rebuig social resultat de l’augment d’una major consciència i sensibilitat en aquesta matèria, i la tendència i trajectòria legal que ha viscut Catalunya durant tots aquests anys, motiven la inclusió expressa de la prohibició.

Seria un gran error tècnic legislatiu regular les condicions de benestar dels animals en el circ.

Una regulació podria contradir la mateixa Llei de protecció dels animals, segons les seves previsions respecte al tracte que cal donar a tots els animals a Catalunya, atès que en els circs no s’atenen les seves necessitats etològiques i biològiques, no es respecten les seves necessitats socials i de comportament i no tenen llibertat per expressar la seva naturalesa pròpia.

Hi ha exemples de prohibicions d’altres països que van passar per una regulació prèvia, com Bèlgica, que finalment ho va prohibir el 2013 i d’altres països que estan considerant, debatent o tramitant iniciatives legals encaminades a una prohibició i que ja comptaven amb una regulació, com Anglaterra o Alemanya. Per tant, la tendència no és regular, sinó prohibir.

El debat en el territori català no s’ha centrat en regular, sinó en prohibir. Una gran part de la població catalana, i en concret un 65%, ja viu en una localitat on ja no estan permeses aquestes activitats, i ara regular seria trair la voluntat d’aquesta àmplia majoria.

Hem de fer una menció expressa a la Llei estatal 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici, aplicable a Catalunya, que considera els circs, segons la definició que fa l’article 3, com “explotacions”, juntament amb els escorxadors, els establiments destinats a la utilització d’animals per experimentació i les instal·lacions en les quals es crien animals de producció per a qualsevol fi comercial o lucratiu. Seguint la indicació de la llei (art.4), a totes les explotacions, les Administracions han d’adoptar les mesures per assegurar que els animals “no pateixin dolors, sofriments o danys inútils”, sent aquest un dels principis que regeixen les normatives de benestar animal. Així, en totes aquestes activitats, la seva protecció s’encamina a evitar patiments innecessaris perquè causar un cert grau de patiment a un animal és necessari des del punt de vista legal, -absolutament reprotxable èticament-, si existeix una raó de pes major que la d’evitar tot tipus de patiment a aquell animal que ho justifiqui (i per això es fan regulacions), com per exemple la producció d’aliments o un fàrmac, i que en el nostre cas es traduiria en cobrir un aspecte lúdic, estètic o de diversió.

El termòmetre per mesurar si cal una regulació o una prohibició són els coneixements científics, l’experiència adquirida i la normativa d’aplicació. La conclusió a la qual hem d’arribar és que la presència d’animals en circs ha de desaparèixer, una vegada es coneixen les necessitats dels animals que estan en el circ, que en cap cas comporta viure en permanent captivitat, que es disposen d’amplis coneixements de caràcter científic sobre el grau de sofriment d’aquests animals que no poden expressar el seu comportament natural, aplicant el dret comunitari (que reconeix la seva naturalesa d’éssers que senten) i el dret català (que prohibeix els espectacles on els animals reben tractaments antinaturals i altres accions que suposin patiment o maltracte als animals), i que avui en dia, existeix un ampli consens social per avalar una no regulació de les condicions de benestar animal i optar per una prohibició en atenció a què infligir patiment per finalitats lúdiques ja no és acceptable per la societat.
Altres països com França, Itàlia o Anglaterra compten amb una regulació, les quals contenen els requisits d’allotjament, que bàsicament consisteixen en l’espai que cal habilitar com a mínim per cada animal mesurat en metres quadrats, tot i que s’ha comprovat que no és possible fer compatible qualsevol mesura de benestar animal en aquests termes si ho comparem amb l’espai que tindrien en llibertat. Aquestes regulacions també preveuen aspectes tan extravagants com el disseny de les cadenes dels elefants, que han de ser encoixinades, o la utilització dels ganxos metàl·lics i punxants per grans mamífers en funció de les diferents regions el cos. Tot això ens porta a concloure que és impossible qualsevol esforç per mantenir els animals en circs de forma compatible amb les seves necessitats i la mateixa incoherència ens porta al fracàs dels intents de regulació de les condicions de benestar dels animals en un context d’impossible benestar.


 

Advocada. Assessora legal de la Fundació Franz Weber, entitat suïssa amb una àmplia trajectòria de més de 35 anys en la de defensa del medi ambient i els animals, col·laboradora de la UNESCO i consultora de l’ONU.
Membre de la Junta Directiva de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d’advocats de Barcelona, responsable de normativa i integrant de la Comissió Mixta entre la Comissió i la Fiscalia de Catalunya.
Membre del Consell Municipal per a la convivència, protecció i defensa dels animals de l’Ajuntament de Barcelona.
Col·laboradora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en temes legals relacionats amb el dret animal i ajudant d’edició de www.derechoanimal.info, membre de Research Group Animals, Law and Society de la UAB i professora del Màster en “Dret animal i Societat” (UAB).
Assessora legal de l’Associació Parlamentària en Defensa dels animals (APDDA) al Congrés dels Diputats d’Espanya.
Assessora jurídica d’entitats privades i públiques, administratives i polítiques, de diversos països, de la Unió Europea i internacionals. Participa en nombrosos actes institucionals, congressos d’índole nacional i internacional, Conferències de les Parts en Convenis internacionals, revistes universitàries i tutoria d’alumnes.

2553

La Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural del Parlament de Catalunya va recollir el dia 25 d’octubre de 2014 la sessió de compareixences d’experts a favor de la proposició de llei per prohibir l’ús d’animals en circs a Catalunya.

Deu compareixents, reconeguts especialistes en diversos àmbits relacionats amb la protecció dels animals, van exposar els arguments morals, científics i jurídics que justifiquen la prohibició de l’ús d’animals als circs.

Al matí van comparèixer:

Carmen Maté García, investigadora i col·laboradora de la Facultat de Biologia de Barcelona
Ramon Garcia, auxiliar sanitari de l’Àrea d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona
Luis Flores Girón, veterinari de fauna salvatge
Jaime Vidal, etòleg de gossos
Jaume Fatjó, doctor en veterinària i director de la Càtedra Fundació Afinitty “Animals i Salut” de la Universitat Autònoma de Barcelona
Jordi Portabella i Calvete, biòleg

Marta Tafalla, doctora en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona
Anna Mulà, en representació de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de la Fundació Franz Weber
Leonardo Anselmi Rafaelli, director executiu de la Fundació Franz Weber i membre de l’Associació Animalista Libera!

VÍDEO DEL MATÍ


  

A la tarda van comparèixer:

Immanuel Birmelin, etòleg de la Universitat de Friburg
Helmut Grosscurth de l’Associació Europea del Circ
Rona Brown de l’Associació Europea de Circ

VÍDEO DE LA TARDA


 

Vídeo del primer dia de compareixences.

2378

La Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural del Parlament de Catalunya ha acollit avui la sessió de compareixences d’experts a favor de la proposició de llei per prohibir l’ús d’animals en circs a Catalunya, impulsada per l’Associació Animalista LIBERA! i la Fundació Franz Weber (FFW) a través de la campanya CLAC (Catalunya Lliure d’Animals en Circs).

Els deu compareixents, reconeguts especialistes en diversos àmbits relacionats amb la protecció dels animals, han exposat els arguments morals, científics i jurídics que justifiquen la prohibició de l’ús d’animals als circs.

Entre els experts que han participat en la sessió destaquen Anna Mulà, advocada especialitzada en dret animal i ambiental i membre de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Leonardo Anselmi, activista animalista i director de la Fundació Franz Weber per al sud d’Europa i Llatinoamèrica, Marta Tafalla, doctora en Filosofia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Fatjó, doctor en Veterinària i especialista europeu en medicina del comportament animal, Luís Flores, veterinari del Zoo Botànic de Jerez i de Veterinarios para la Fauna Silvestre (Wildvets), Carmen Maté, doctora en Ciències Biològiques especialitzada en etologia de primats, Santi Vidal, educador caní i entrenador de gossos especialistes, Jordi Casamitjana, etòleg i consultor sobre protecció i benestar animal, Jordi Portabella, biòleg, i Ramón García, escriptor amb estudis de Primatologia.

Després de que el passat 8 d’octubre i avui s’hagin celebrat també al Parlament les compareixences del sector circense contrari a la proposició de llei, la pròxima fase de la seva tramitació serà el debat i votació del text definitiu de la llei, previstos per al proper mes de desembre.

Arguments a favor d’una Catalunya lliure d’animals en circs

En resposta als plantejaments d’alguns grups parlamentaris de la Comissió que han proposat limitar la prohibició només als animals salvatges, tots els experts animalistes han defensat i argumentat que la proposició de llei ha d’aprovar-se en la seva totalitat, deixant clar que no existeix cap diferència ni científica ni moral entre el sofriment dels animals salvatges i el dels domèstics, com els gossos, gats o cavalls, animals que alguns partits polítics plantegen deixar fora de tota protecció.

A més, en la sessió s’ha abordat la proposta dels empresaris circenses que van sol·licitar la regulació i control de l’ús d’animals en els circs com a alternativa a la seva prohibició. En primer lloc, els científics compareixents han coincidit en que aquest control requeriria una estructura professional inassumible econòmicament tant per al circ com per a l’Administració. A banda, han explicat que la mesura requeriria, entre altres qüestions, la construcció d’un santuari al què poder traslladar als animals confiscats, així com als abandonats en ocasions pels circs o als que s’escapen dels recintes en els què viuen tancats.

Per últim, els experts consideren que la regulació proposada pels empresaris circenses seria inacceptable ja que no garantiria el benestar animal ni impediria les molèsties i perills provocats els ciutadans amb la instal·lació de circs amb animals (com els riscos de zoonosis o els escapaments i abandonaments d’animals que provoquen accidents i lesions d’animals i ciutadans).

En aquest sentit, Anna Mulà ha explicat el fracàs de legislacions d’altres països que van apostar només per la regulació de l’ús d’animals en circs, com França, Itàlia o Anglaterra on no s’ha pogut garantir el benestar animal ni evitar les molèsties i riscos per al veïnat. En el cas britànic, l’advocada ha informat de que el país està actualment en un procés legislatiu que finalitzarà el proper divendres amb una prohibició de l’ús d’animals en circs, una consecució que acaba de produir-se també a Malta.

A través dels precedents legislatius internacionals i dels arguments morals i científics, els experts compareixents han conclòs que l’única forma de garantir el benestar animal i la seguretat ciutadana és abolir les pràctiques cruels que mantenen als animals condemnats a una vida en captivitat en els circs.

Per últim, cal destacar també la intervenció de l’activista Leonardo Anselmi, director de la Fundació Franz Weber per al sud d’ Europa i Llatinoamèrica, que ha ressaltat en la seva compareixença la necessitat de generar aquest tipus de debats parlamentaris per seguir avançant en matèria de protecció animal.

Font: Libera! (comunicat de premsa)

2926

Per què els porcs són bruts? Qui va decidir que ho fossin?. La crisi ecològica es nodreix de milers de milions d’innocents.

Karczówka (Polònia), 17 juliol de 2014, set persones moren asfixiades en el dipòsit d’excrements d’una factoria d’engreix de porcs (granja). La primera cau per accident i mor en pocs segons, a causa del metà i altres tòxics exhalats per aquests dipòsits. Una altra persona de la seva família intenta socórrer la primera i cau també atordida, després una altra amb la mateixa intenció,… fins a set. Només es pot salvar la mare, després d’uns dies, amb risc de quedar en coma. Sí, aquest és el preu real dels embotits, quan els botxins es converteixen en víctimes.

El porc és un animal considerat brut en moltes cultures, però gairebé totes les cultures en mengen amb gaudi (paradoxa ?, hipocresia?), les extremitats dessecades de milions de persones no humanes pengen de ganxos de metall en bars i comerços, li diuen pernil per disfressar el seu veritable nom: mutilació, amputació, despulla. Els excrements porcins s’han convertit en un problema ecològic mundial de milions de tones, que acidifica la terra, enverina l’aire i intoxica les aigües freàtiques. Milers de milions de porcs, gairebé insuficients per satisfer la gola humana.

El porc a més a més enriqueix els nostres idiomes. Truja, guarra, porca, marrana, … són apel·latius designats per defenestrar als que odiem o menyspreem. Les capitalistes són truges, les masclistes són truges, les faltes d’higiene són truges, les grosses mengen com truges …, hem decidit que el porc sigui així de fastigós, per poder exterminar sense culpa, semblant potser que el pernil és una espècie de justícia social. Mata al porc i fes justícia, diu la doctrina.

          El porc és considerat un animal baix perquè l’obliguem a dormir en el seu propi excrement, però què passaria si tanquéssim durant cert temps a quinze humanes orfanades i desconegudes en un espai completament buit de vint metres quadrats, nues i sense res a fer?. Exacte: es mutilarien entre si, es rebolcarien i devorarien seva pròpia merda, es violarien de mil maneres, es copejarien, embogirien i es degradarien fins que probablement una d’elles, la més forta, potser morís per infecció de les ferides resultants de les baralles , o simplement se suïcidaria de la pura solitud. Només cal conèixer la naturalesa humana per asseverar aquest comportament, natural d’altra banda, com que som éssers sensibles, necessitades d’estímuls, espai, respecte, acceptació, independència i salut física i mental per comportar-nos mitjanament bé, fins a tal punt que no som nosaltres sense aquestes condicions. Conscients de la nostra misèria però no dubtem a cometre aquesta tortura contra altres animals idèntics a nosaltres en sociabilitat, sensibilitat, neurobiologia i en la gairebé totalitat del més important: els porcs.

Animals amb intel·ligència comparable a la d’una humana de tres anys d’edat o un gos, des del punt de vista etològic l’estudi de qualsevol espècie de no humanes empresonades no ofereix els mateixos resultats que l’estudi en llibertat, perquè cada científica sap -encara que fingeixi-, que el confinament produeix estrès, ansietat i destrucció psicològica amb patologies diverses. La cria de porcs i la seva sentència de mort és innecessària, perversa, cruel, monstruosa, criminal i una societat que es denominés justa, hauria rebutjar terminantment.

          Però no vivim en una societat justa, per això la gent immune al dolor aliè compra productes derivats de la barbàrie, des de les bananes de sagnants corporacions o el cafè que mata de fam a qui el conrea, fins els trossos de persones, les seves excrecions i menstruacions. La gent en aquesta societat injusta vota a la gent feixista que més dolçament el tortura, i alimenta economies llur valor al mercat sobrepassa al de les individus que la generen, construeix temples en honor a les seves pors i eludeix les seves responsabilitats civils, els seus obligatorietats ètiques i les regles que comporten certs drets, per escapolir -tan picarescament o vomitiva com la seva falta d’escrúpols li permeti-, de la part que individualment i col·lectiva ens correspon complir per construir societats justes. Per això ens imposen les lleis, eines feixistes contra el fascime que ens caracteritza.

          Societats sense víctimes és un ideal al qual cal dirigir-se, independentment de la veu general que crida que no es pot. El món canvia en una mateixa, però aquest canvi invariablement afecta i beneficia les altres, vivim de pactes no verbals, de regles que haurien d’estar basades en el sentit comú, no en la intel·ligència o la conjuntura econòmica. Estem subjectes a la capacitat que tinguem o adquirim de relacionar-nos entre nosaltres amb actuacions no competitives, no invasives i respectuoses. No obstant això existim enamorades del guetto voluntari de la ignorància moral, sense fer cas dels crits i udols de les altres, creient-nos bones persones, intel·ligents i lliures.

          L’ésser humà està malalt d’humanitat i les seves patologies són el racisme, el classisme, l’especisme, el sexisme, l’homofòbia, el ageisme o qualsevol de les simptomatològiques del seu estat febril, prou de donar-li sempre la culpa a “les altres” ! La diferència substancial entre el porc empresonat i la dissident política empresonada, és que el porc no és alimentat amb dissidents polítiques, i si al reves.

          Alliberament animal o barbàrie. La bogeria acovardeix la societat mentre les cordes són perseguides per alteració de l’ordre públic (del feixisme públic). Ens diuen idealistes, però idealisme és pretendre que un sistema depredador sigui sostenible, idealista és pretendre que una mecànica destrucció dels ecosistemes sigui neutre per a la nostra existència, idealista és proclamar que el creixement econòmic i encara el mantemient de les estructures de destrucció de recursos a aquesta escala -ni tan sols la de fa 50 anys- sigui científicament acceptable per a la longevitat del planeta, idealista és afirmar que sent animals inferiors des del punt de vista genètic hàgim cregut realment que som la millor obra de la vida, idealista és acceptar la deïficació de les incongruències com a mal acceptable de la naturalesa humana o la institucionalització de la incoherència i en definitiva la creació d’un sistema jeràrquic on algú mori per satisfer el caprici d’algú. Parlo de humanes i parlo de porcs. L’alternativa està servida, es diu veganisme, es diu antiespecisme, es diu humanisme.

 

Xavier Bayle, artista plàstic autodidacta en les disciplines de poesia i prosa, dibuix i pintura, fotografia, escultura, instal·lació, vídeo i performance. Artivista per l’alliberament animal i al·lèrgica a qualsevol tipus de discriminació social. Avorrida del sistema pedagògic decideixo anar pel meu compte com a lectora convulsa. Ara viu a Polònia, pràctic permacultura per respecte a la terra ia la Terra, ofereixo productes vegans orgànics i pinto bosses en aquesta línia d’acció. Faig qualsevol cosa que pugui ajudar els animals. Entenc la lluita animalista com autodefensa, una extensió lògica dels drets humans, on totes les individues necessitem drets fonamentals a vida, llibertat i integritat, incloent-hi prioritàriament el medi ambient on exercir-les. El sentit de la meva vida?: Contemplar la migració de les aus, comptar tots els fulls d’herba i les ones del mar, vigilar que plogui cap avall i recollir nous i bolets.

3000

En el segon aniversari de la creació del Santuari Gaia, els seus fundadors han volgut homenatjar el municipi que els acull com a reconeixement per la consideració i estima que els està demostrant.

La celebració s’ha dut a terme al Centre Cívic El Palmàs de Sant Joan de Les Abadesses amb la projecció del reportatge produït per TVAnimalista “Gaia: Històries d’un santuari” seguit d’un aperitiu en una sala d’actes plena a vessar amb l’assistència d’un centenar de persones, majoritàriament veïnes i veïns del poble.

 

 

Durant l’acte Ismael López Doberganes ha agraït el grau d’implicació del veïnat per a tirar endavant el projecte del Santuari i les facilitats que estan oferint els comerços amb productes vegans. Tanmateix els fundadors del Santuari han reconegut la tasca del voluntariat sense la qual seria impossible dur a terme el projecte.

L’Ajuntament considera molt positiva l’existència del Santuari al seu territori, per la projecció exterior que se’n deriva i també a nivell econòmic donat l’increment de visites a la comarca del Ripollès. Igualment part dels comerciants i del veïnat estant incorporant nous productes als seus negocis i adoptant canvis personals en la seva consideració cap als animals.

Durant aquests dos primers anys, el Santuari Gaia ha aconseguit salvar prop de dues-centes vides i esperen poder continuar rescatant animals de la indústria alimentària per la qual cosa necessiten un nou espai on acollir altres refugiats i més voluntariat per atendre’ls.

L’àrdua tasca que es desenvolupa al santuari comença a donar els seus fruits tangibles, més enllà de salvar la vida a individus concrets, aconseguint que moltes persones canviïn la seva consideració moral envers els animals i donant esperança en la lluita per l’alliberament animal.

L’esdeveniment es va tancar amb un pastis sorpresa i l’agraïment del voluntariat per la tasca que es fa des de Gaia pels animals no humans i humans.

2538

El passat dimarts 14 d’octubre, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va rebre el Premi Franz Weber, que aquest any reconeix les polítiques públiques de protecció dels animals que porta a terme la capital catalana. L’acte va comptar amb l’assistència de la presidenta de la Fundació, Vera Weber, i el regidor de Presidència i Territori, Jordi Martí, així com també representants de l’Ajuntament de Medellín (Colòmbia), ciutat que recentment també va premiar la tasca de Barcelona a favor del benestar dels animals.

La Fundació Franz Weber va ser creada el 1975 pel periodista suïs Franz Weber. La Fundació treballa en àmbits diversos, com ara la protecció dels animals, el paisatge, la natura, el patrimoni cultural, el foment de la pau o la protecció del patrimoni arquitectònic.

 

 

2294

Dimecres 8 d’octubre va tenir lloc al Parlament de Catalunya la primera sessió de compareixences com a part del procés de la tramitació de la llei que busca prohibir l’ús d’animals en circs. La proposta, iniciada per CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP per modificar l’article 6 de la llei de protecció animal i la prohibició de l’ús d’animals salvatges en els circs, va rebre el 7 de maig 101 vots a favor i només 27 en contra. Per tal que tots els grups tant a favor o en contra disposin d’un coneixement específic sobre el tema, s’han organitzat dues sessions de compareixences.

En la primera jornada de compareixences li tocava el torn als professionals convidats relacionats amb el món del circ i en contra de la modificació de llei. Durant aquesta sessió, l’argument més repetit pels quals s’oposen a la prohibició és “que la presència dels animals en els circs és mil·lenària i part de la nostra cultura”.

Les entitats de protecció animal i els partits favorables argumenten, tal com ha destacat el diputat Oriol Amorós que “aquí el que es ve a legislar és si els animals pateixen o no per la captivitat i el caràcter itinerant dels circs”. “Els animals en un circ es veuen forçats a viure en entorns antinaturals i a realitzar comportaments impropis de la seva espècie i això no pot garantir ni un mínim benestar ni amb les millors intencions”, assegura Jennifer Berengueras, d’Infocircos.

La indústria del circ ha tractat de rebatre aquests arguments, al·legant que se sentien un col·lectiu feble i discriminat per aquest intent de prohibició, “quan hi ha altres llocs com zoos i altres espectacles amb animals per regular”, han assegurat. Per a això s’han emparat en falses directives europees de benestar animal i de protecció als circs com entitats culturals.

“No criminalitzem al món circense. No acusem ningú de maltractar els animals intencionadament, però és inherent al circ, per les seves característiques, el fet que els animals pateixin maltractament malgrat no sigui conscient o intencionat “, apunta Aïda Gascón d’Infocircos.

A més, en repetides ocasions, els representants del sector han utilitzat eufemismes com “animals artistes” o “animals actors”, al·legant que no “fan servir” ni “exhibeixen” animals sinó que “treballen i col·laboren” amb ells.

Països com Àustria, Bolívia, Grècia, Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Portugal, Suecia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Noruega, Costa Rica, Perú, Índia, Israel, Paraguay, Eslovènia, Singapur, Bèlgica, Polònia, Malta i Eslovàquia han prohibit ja totalment o parcialment l’ús d’animals en els circs.

Font: INFOCIRCOS (Comunicat de premsa)

LA PLOMA

2588
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

5413
Segon programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...