Etiquetes Entrades etiquetades amb "activistes"

activistes

La Pedrera de Barcelona ha estat el marc de presentació del projecte ZOO XXI, una proposta innovadora d’abast internacional per a una progressiva i plena reconversió dels zoològics tal como els coneixem avui dia.

El projecte ZOOXXI, dissenyat per l’Associació Animalista LIBERA! i la Fundació Franz Weber, es basa en la idea de la necessitat i l’obligació de reconvertir els zoològics tenint en compte els Drets Animals.

La proposta del nou model de zoo es basa en cinc punts fonamentals on la ciutadania participi activament, la conservació de les espècies es desenvolupi en els propis habitats, la incorporació de tecnologies virtuals, l’educació i el coneixement promoguin l’empatia tant envers les espècies com cap a l’individu i les instal·lacions actuals esdevinguin gradualment centre de recuperació de fauna autòctona.

NOTÍCIA

ACTE ÍNTEGRE

La reconversió dels zoològics a canvi del tancament d’aquestes centres es justifica per la impossibilitat d’alliberar tots els animals que ara per ara viuen als zoos entre altre raons.

El projecte compte amb dos programes per al possibilitar el trasllat dels animals que estiguin en condicions de fer-ho a santuaris o reserves.

Durant l’acte s’ha presentat la Plataforma impulsora de la campanya ZOOXXI a nivell local, integrada por 21 personalitats de Barcelona que han sol·licitat que la capital catalana sigui la primera en aplicar el programa ZOOXXI, la qual cosa la mantindria com a referent mundial en matèria de protecció animal, drets i innovació.

Entre les personalitats de la Plataforma que han participat en la presentació han estat el músic Gerard Quintana, l’actriu Mònica Pérez, l’advocada Magda Oranich, i una desena de representants del món acadèmic que han treballat en el desenvolupament del programa. A més, la proposta compta amb el suport i assessorament de Carme Maté, exdirectora del zoològic de Barcelona, i Jordi Portabella, que va ser-ne president.

Entre els assistents a l’esdeveniment, dirigit pel portaveu de la campanya ZOOXXI, Leonardo Anselmi, i el periodista Daniel Domenjó, destaca la presència de consulats i delegacions de diversos països, medis de comunicació internacionals (d’Argentina, Colòmbia, Suïssa…), càrrecs electes de l’Ajuntament de Barcelona, diputats catalans, i diputats i senadors pertanyents a catalanes a l’APDDA (Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals), entre centenars de persones que han completat l’aforament de l’auditori de la Pedrera.

En el llançament del projecte s’ha proposat un full de ruta de caràcter tècnic perquè tots els zoos del món que desitgin avançar-se al seu tempsen puguin disposar, ja que els facilitarà la superació dels canvis que comporta la reconversió dels seus centres en zoos del segle XXI.

252

Tornen els correbous al Principat, una temporada més a pesar nostre. Aquest any ho fan després que l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) anés a plorar a la porta dels partits que tenen representació al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) una modificació d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal de recuperar alguns dels privilegis que aquesta els va prendre. En concret un retoc del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei de protecció dels animals, amb la finalitat de permetre els temptejos en una ramaderia de les Terres de l’Ebre (TE), un retorn encobert de les abolides curses de braus a Catalunya.

A la penombra, així van ser les negociacions entre la màfia tauròfila de les APCTTE i CiU i PSC per tal de modificar la primera ILP que va prosperar, la mateixa que va abolir la tauromàquia major a la CAC. I ho van pretendre fer en la foscor més absoluta, a esquenes del poble treballador i de les defensores del drets dels animals no humans, enfotent-se’n a la cara de les membres de la ILP PROU, ambicionant fer colar aquesta rectificació a través de la llei d’acompanyament a la Llei de Pressupostos.

Pràctica habitual de la socialdretocràcia sí, és per això no ens vam alarmar, ni pels partits ni per les seves formes, però pel que si que ho férem va ser pel que més ens va preocupar en focalitzar les víctimes d’aquesta malvestat: corria greu perill la integritat física de les nadons de bòvid, que podia haver tornat a estar més malmesa encara fora de les explotacions on són cosificades fins al límit del turment.

Tot això lluny de la claror i el clam popular d’haver fet una de les majors investigacions mai documentades sobre la tortura taurina, reunions i assemblees obertes, preparar l’estratègia, dur-la a terme, sofrir les amenaces de la màfia i els torturadors-assassins d’adolescents no humans, de perdre llocs remunerats de feina (lo de perdre és un eufemisme quan et donen a escollir entre els ideals i unes fitxes de casino d’aquesta societat de consum), hores de son, nervis i ansietats, recollir centenars de milers de signatures per tota la CAC, tràmits, esmenes a la totalitat, debat parlamentari, compareixences públiques, esmenes a l’articulat, debat en comissió, dictamen del Consell de Garanties i debat de votació final en ple parlamentari… Si hi arriba a entrar més llum en aquell procés se’ns cremen les còrnies!

La tortura (la pública, no la que succeeix dins els laboratoris, comissaries, granges o casernes) és aquella pràctica amb la que la Catalunya que es preveu independent va estar a punt de mostrar-se davant del món. A esquenes de la societat, el «País lliure, net i nou» que venen els partits del règim burgès significa un pacte de «no agressió» amb els mafiosos tauròfils del Principat. Es van atrevir a voler vulnerar la seva pròpia llei tot modificant-la per retornar privilegis a 3 taurofòbics. L’associació entre la política i la màfia és una vella xacra internacional, si… i la Catalunya capitalista independent no serà gaire diferent en aquest sentit.

En tot aquest procés, una estratagema inesperada ens va donar el temps necessari per poder fer entrar en raó a CiU i fer que reconeguessin la seva errada, retirant de forma immediata el seu suport a l’esmena impulsada pel PSC, quedant-se sols en la seva defensa. Ens va anar de poc al Parlament, però als jutjats vam tornar a guanyar. Els i les parlamentaries van tornar a saber que les animalistes defensarem el baluard de l’ètica i el progrés moral d’una batalla que crèiem superada; els vam recordar que han de fer complir la seva pròpia llei perquè no recularem, saben que també som portaveus d’una societat catalana sensibilitzada amb la taurofòbia i que no acceptarà cap retrocés en matèria de drets pels animals no humans.

Aquesta va ser la darrera maniobra de la gent de les APCTTE, i en fracassar, van tirar de manifestació. Veuen perillar els seus privilegis, temen una okupació puntual com la d’Algemesí que va accelerar la prohibició de la mort publica dels nadons de bou durant les jonegades. Temen el silenci de les activistes organitzades, temen el temps que no tornarà mai. I així d’espantats farà pocs dies que la màfia taurina de les TE van demostrar poder donar un cop de forca simbòlica aconseguint arreplegar uns quants milers de garlaires vinguts del PV i l’Aragó. Menys d’un 2,5% de la població d’aquell territori la va secundar. Masclisme, espanyolisme, racisme, sexisme, especisme i adoctrinament infantil d’aquestes discriminacions fou tot el que s’hi va poder veure. Res nou, perquè no són d’aquest segle.

Si fos tan nostre, tot el país els hagués acompanyat com amb el tema del riu. Però no es nostre, no és de la gastada majoria que els bouers es posen a la boca; és per això que van haver de pidolar difusió a personatges il·lustres (deixem-ho en personatges insulsos) com un parell de futbolistes i un pilot de moto professionals. La societat no esta amb ells, ni la catalana en general ni l’ebrenca en particular.

La Coordinadora per l’Abolició dels Correbous continua activa i a l’espera d’integrar-se en un front més ampli, perquè després de més d’un any, les activistes ebrenques que lliure i assembleariament van donar un pas endavant per participar en la primera fase estratègica, es van fer petites i van sentir por. I per no expressar una altra cosa, diré que és complicada la consciencia, l’empatia i la solidaritat organitzada en aquell territori. Amb raó diuen els tauròfils que han de venir de fora a plantar-los cara, tota la raó.

Aquesta pretemporada ha anat de temptejos: tauromàfies temptejant la manera de saltar-se la llei i fer diners, utilitzant el negoci privat d’una família com a penyora davant la classe política per poder torturar vedells, de mesurar les nostres forces, les seves pors… però que ningú s’equivoqui, del que realment va tot això és de l’abolició dels correbous al Principat, i nosaltres ho tornem a tenir tot a punt per afrontar el que la acció ens presenti.


Toni Teixidó. Collita tarragonina del 80 i mestre vocacional. Comunista, perquè només podrà ser la classe explotada la que acabi alliberant els seus esclaus no humans. Persisteixo amb la idea de combatre totes les opressions en paral·lel i fer-les convergir en el marc de la reunificació i la independència dels Països Catalans; és per això que actualment i, per tal de poder compaginar aquestes lluites, milito a d’ARREL, al MCAN-EI, col·laboro amb Libera! i sóc coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya.

Sempre hem tingut la imatge que els animals en semillibertat, que pasturen als camps, prenen el sol i caminen amb els seus companys, gaudeixen d’un grau de llibertat i benestar acceptable, ens hem acostumat a la imatge idíl·lica del pastor amb les seves ovelles o cabres. Fa unes setmanes vaig poder comprovar el lluny de la realitat que estan aquestes creences, com gairebé totes les relacions d’explotació, tenen una part de realitat no tan amable, sempre es valora a algú pel que dóna i no pel que és.

Fa unes setmanes mentre corria per les muntanyes de Lanzarote juntament amb el meu amic Fran, ens trobarem, gairebé de front, amb una cabra al fons d’un barranc, semblava asseguda tranquil·lament, però en aproximar-nos ens adonarem de la gravetat del seu estat, estava coberta de mosques, larves i sang. Ens vam acostar una mica més i sorprenentment vam trobar dues cabretes sota d’ella, havia donat a llum fa uns dies, potser i estava greument malalta, a la vora de la mort i els seus fills gairebé defallits de fam en no poder mamar. Després de buscar alternatives viables, ja que estàvem molt lluny de qualsevol carretera, vam decidir seguir corrent i buscar el cotxe d’en Fran, un tot terreny i així poder portar-nos a les cabres.

La mare, tristament no va poder salvar la seva vida, el veterinari ens va dir que es trobava molt greu i van haver de sacrificar-la. No sabem si l’havien abandonat en estar malalta o s’havia perdut del ramat, el cròtal, la seva identificació, havia estat arrencada. El veterinari ens va dir que segurament havia mort per una mala “manipulació” les intenten encebar abans perquè produeixin més llet i això al final és contraproduent en al part pel que va haver problemes durant aquest i va ser abandonada.

Les cabretes tot i portar uns dies sense menjar volien viure, vam haver de péixer-les amb biberó de llet de cabra i per sort ja van començar a tirar endavant, ens sentirem malament comprant llet procedent de la mateixa explotació que les havia posat en aquesta situació, però no hi havia una altra opció si buscàvem la seva supervivència.

El problema va venir quan vam intentar trobar una llar en una llar on poguessin dur una vida feliç, com un santuari d’animals. Enviar o viatjar amb un animal no domèstic, ja sigui per vaixell o avió a la península és un malson burocràtic, a més necessiten estar donades d’alta en una explotació ramadera, de manera que la situació es complicava cada vegada més, és total la indefensió d’aquests animals, el tractament que se’ls dóna és el mateix que a un objecte, només amb que fossin considerats animal domèstic s’haurien pogut enviar sense cap tipus de tràmit.

Era tanta la desesperació que fins vam escoltar altres opcions que no fossin santuaris, ens deien, aquí les cuiden molt bé, en aquest altre lloc estaran molt felices… però quan els dèiem que preferíem que no fossin utilitzades per prendre la seva llet i que ens estimàvem més esterilitzar-les ja no hi havia interès.

Les cabres com altres animals explotats per la seva llet, són prenyades durant tota la seva vida, unes dues vegades l’any i al sisè part són “rebutjades” o assassinades, com vulgueu anomenar-lo, en no produir ja la quantitat de llet necessària per a resultar rendible mantenir-les, els fruits d’aquests parts seran cabrits, que si són mascles seran venuts per a carn, assassinats amb menys d’un mes de vida (encara que molts cabrers si no planegen la seva venda prefereixen matar-los abans i aprofitar la llet que haurien de mamar), si són femelles es quedaran amb la seva mare fins a ser deslletats i que arribin a l’edat per ser prenyades i tornar al cicle d’explotació.

Canela i Pimienta, eren les nostres filles, Sahar la seva mare i jo el seu pare adoptiu, les volíem amb tota la nostre ànima, ens seguien a tot arreu, només volien jugar i menjar i cadascuna té la seva personalitat, Pimienta és més tímida i Canela més esbojarrada, però cada vegada que les trèiem de passeig començaven a saltar com per fer-nos riure ¿anàvem a lliurar-les a algú perquè les explotés, amb continus parts assassinant als seus fills per després matar-los amb menys de 5 anys d’edat? Faria algú això amb membres de la seva família? Faria algú això amb els seus gossos i gats? La felicitat dels animal en semillibertat és una mentida.

Però la sort somrigué la Cani i la Pimi, vam conèixer a Borja, una persona de les que et fan no perdre la fe en l’ésser humà, té un projecte de construcció d’un nou santuari d’animals a Las Palmas de Gran Canària, es dirà OHANA , que significa família, Canela i Pimienta seran els dos primers membres d’aquesta futura família d’animals que tindran la sort d’haver escapat de la la cruel i assassina indústria que els explota. Per fi han trobat un lloc on les volen per ho són, no pel que donen.

 

Alberto Peláez és corredor de muntanya, especialitzat en ultrafons, amb un gran nombre de victòries a l’esquena, vegà i activista pels drets dels animals, tracta de transmetre un missatge de compatibilitat entre una vida de respecte a tots els éssers vius i l’esport d’alt rendiment.
Tècnic superior en Activitats Físiques, entrenador personal i bomber de professió, reparteix el seu temps entre l’esport i l’ajuda dels animals col·laborant amb diverses societats protectores, donant xerrades i transmetent les seves experiències portant una vida vegana i activa.

115

El passat 23 de gener, el grup de música animalista Major Arcana va interpretar els temes del seu album “Revolution” a la sala de concerts de la coneguda cadena d’establiments FNAC, en la seva botiga de la Diagonal de Barcelona. La sala es va omplir de persones vinculades amb els Drets Animals i també d’altres persones que es van interessar pel missatge i la música de Major Arcana.

TVAnimalista va estar present per enregistrar la cançó “Balada para Regina” i una petita entrevista a Sharon Townsend i Antonio Calero, membres del grup musical.

 

 

74

El passat 13 de gener es va desenvolupar el judici a l’activista pels drets dels animals, Aida Cortecero. Se l’acusa de presumpta desobediència a l’autoritat durant una manifestació antitaurina.

Aida, activista en AnimaNaturalis, V de Vegana, Mallorca Sense Sang i ICA Animalista, afirma que aquest judici és un muntatge per criminalitzar el moviment: “Busquen un cap que sigui un tant visible i a qui se la pugui condemnar. Perquè així la gent tingui por i digui ‘potser no em convé manifestar’ “. La sentència es dictarà el proper 26 de gener. Una sentència que, si no guanya el judici, serà de sanció econòmica. “Ja abans havíem rebut multes i no han aconseguit aturar-nos. 200 euros no són res“. La fiscalia demana 200 euros a raó de 5 durant 40 dies. La fiscalia, segons paraules de l’advocat defensor Carlos Peleteiro, creu que el vídeo no és suficient ja que els incidents podrien haver-se donat fora dels 15 minuts de gravació.

Cortecero diu que no té por, “més por té el toro. Més por tenen els animals “. I sense por va anar dimarts al Jutjat número 1 d’Inca, Mallorca, acompanyada de desenes de companyes que van ser per mostrar el seu suport. El judici va durar tres hores durant les quals Aida va poder mostrar la seva versió a través de material audiovisual: “Vam haver de aconseguir un portàtil corrent, sinó aquesta prova no s’hagués pogut presentar. Ells no tenien els mitjans per veure-ho, increïble però cert ” afirma.

Aquí a Mallorca els taurins cada any convoquen una manifestació que fa que la nostra sigui contramanifestació. Després ells mai assisteixen, fan una falsa convocatòria” afirma. Aida va demanar els permisos per a la manifestació antitaurina, però en darrer moment “Delegació ens canvia el lloc a posta i ens posen on pitjor ens podien posar: davant de la porta on treuen el toro mort. Això és un càstig, això es nota perquè havien moltes opcions on posar-nos“. Llavors és quan decideix denegar la convocatòria de manifestació.

Al final, a nivell individual, anem a exercir el nostre dret a exercir la nostra expressió. Tot seguit ens comuniquen que no podem ser-hi igualment, llavors jo li proposo al policia fer grups de menys de vint persones, cosa legal que no suposa reunió i no ens poden fer fora. Hi va haver un acord per part dels caps de la Guàrdia Civil i pel nostre col·lectiu per poder dur a terme tot amb normalitat“. És més, diu, que ella mateixa els va mostrar la identificació sense que la policia li demanés.

La Guàrdia Civil va estar dient mentides, que després en el vídeo vam poder veure, tenien contradiccions entre ells“. Segons Aida, van mentir en dir que ella mateixa havia ordenat que les activistes copegessin al cos de policia. “Jo no acostumo a insultar, tampoc advoco per ser la policia de les activistes, no m’agrada dir-li a la gent el que ha de fer. Que cadascuna faci el que senti i la veritat és que la gent que em coneix sap que a la vida atacaria a la policia. Parlo amb ells com qui parla amb un company més“.

Aida no pensava que rebria tant suport per part del Moviment pels Drets Animals, però des Igualdad Animal a diferents santuaris i col·lectius antirepressius així ho han fet.

TVAnimalista Madrid

Ángeles Pérez és una activista de Lleida que ens relata en primera persona l’experiència de participar com a voluntària en el “Sin Piel” que organitza cada any l’associació AnimaNaturalis.

Durant més de mitja hora, els i les activistes van estar totalment nues mostrant els seus cossos, passant fred i sent roixades amb sang artificial per representar el que pateixen els animals que són usats per fer abrics de pell, o bé per fer guarniments de pell en abrics sintètics. Ángeles, en acabar l’acte de protesta, demana a tothom que s’impliqui en la lluita pels Drets Animals i no dubta en expressar el seu desitg de participar en la pròxima edició de 2015.

 

 

87

El passat 6 de desembre, Madrid va acollir la campanya No regalis abandonament. Una iniciativa del grup animalista Alba Kids for Animals en col·laboració amb la FAPAM (Federació d’Associacions Protectores i de Defensa Animal de la Comunitat de Madrid). Una campanya que pretén conscienciar la població i evitar la compra i abandonament d’animals no humans.

L’acte es va realitzar a la Plaça Vázquez de Mella i va comptar amb la presència de més de 50 persones, entre elles el model italià Valerio Pino i la periodista Ruth Toledano. “ Crec que hauríem d’actuar perquè canviï la forma de veure els animals ” va afirmar Valerio. Més de 250.000 gossos i gats són abandonats a l’any a tot el país, segons Norma Fierro, Coordinadora de la Campanya No regalis abandonament. Pitjor encara, s’estima que un alt percentatge d’aquests abandonaments són causa de les compres compulsives de Nadal: “ el més bonic que té la nostra campanya és que són les pròpies nenes les que els diuen a altres que reflexionin, que no regalin animals com joguines sinó que els animals són éssers vius “.

La FAPAM ha tingut el suport d’un vídeo que s’ha fet viral a les xarxes socials: No compris, adopta. Un curtmetratge dirigit i escrit pel nominat al Goya, Miguel Romero. “ Equiparem l’abandonament d’un gos amb l’abandonament d’una nena i el posterior atropellament d’ambdós per comparar i posar al mateix nivell els dos dolors, la mateixa desesperació, la mateixa desesperança a la carretera i la mateixa innocència que tots dos éssers no sabrien què fer per salvar la vida en aquesta situació i probablement acabarien mortes en el fred asfalt de la carretera ” exposa Romero. Malgrat ser tot un èxit en visualitzacions, afirma, encara queda molt per fer.

A Itàlia, com a Catalunya, no hi ha el sacrifici d’animals en gosseres. Allà estem una mica més avançats i tenim més lleis que a Espanya. Catalunya, per sort, està un pas per davant ” va declarar Valerio Pino. Això és una cosa que es demana des de diferents protectores d’animals, que busquen una legislació en contra del maltractament animal a nivell estatal i no regional. Segons Norma Fierro “ a Espanya s’abandona tant perquè tenim molt poca consciència que l’animal no és un objecte. El problema rau aquí, que els consumim com si fossin joguines. Som el país d’Europa amb la xifra d’abandonament més alta “.

Malgrat que la campanya no farà més actes, la FAPAM pretén seguir recordant que no es regali abandonament aquest Nadal. “ Sempre es pot adoptar o apadrinar a un animal. Fins que els refugis de protecció animal no estiguin buits, això una vergonya nacional “.

Aquesta campanya nadalenca se suma a les realitzades per més organitzacions, com la d’AnimaNaturalis que proposa una protesta dissabte que ve a les 12 davant del Corte Inglés del carrer Preciados, Madrid.

TVAnimalista Madrid

 
Corto No compres, adopta

 

 
Rap de ALBA Kids for Animals

 

 

100

Desafiant el fred hivern, centenars d’activistes es despullaran a Barcelona per protestar per l’ús de pells d’animals.

AnimaNaturalis organitza, per desè any consecutiu, l’acció reivindicativa més important al nostre país contra l’ús de pells. Diumenge que ve, més d’un centenar d’activistes donaran veu als milions d’animals que pateixen l’intens calvari de les granges pelleteres i no poden defensar-se per si mateixos.

L’acció consistirà en un nu col·lectiu en ple centre de la ciutat, en què un gran nombre de persones participants, completament nues i ruixades amb sang artificial, simbolitzaran amb un paral·lelisme, la quantitat d’animals que es maten per confeccionar un sol abric de pells.

 
VIDEO DE TVANIMALISTA DE SIN PIEL 2013

 

“S’ha associat erròniament l’ús de peces de pell amb el luxe i la moda i aquest és el pensament que s’ha de canviar, perquè si aconseguim que no hi hagi demanda, no hi haurà oferta. Actualment hi ha moltes alternatives per vestir sense haver de prendre la pell i la vida a un animal “, declara Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis a l’estat.

Visons, fures, guineus, conills, foques, llúdries, vaques, xinxilles, i fins i tot gossos i gats, formen part de l’ampli grup d’animals que són torturats fins a la mort per convertir les seves pells en peces de vestir o accessoris de moda. Anualment més de 60 milions d’animals són sacrificats a tot el món per comerciar amb la seva pell. Els animals utilitzats per la indústria pelletera viuen tota la seva miserable vida tancats en petites gàbies fins que són gasejats o electrocutats via bucal o anal, per després passar a ser escorxats. La majoria d’ells encara estan conscients en el moment en què se’ls arrenca la pell, i moren lentament dessagnats.

A través de la campanya Sin Piel, AnimaNaturalis pretén conscienciar la població del sofriment dels animals utilitzats en la indústria pelletera per a l’ús final o gaudi de les persones mitjançant articles de moda.

Dia: Diumenge dia 7 de desembre.
Hora: 11 hrs.
Lloc: Plaça del Rei (Barcelona)
Organitza: AnimaNaturalis

Nota de premsa d’AnimaNaturalis

60

La CIPAC denunciarà als Ajuntaments del Baix Segre que van matar a gossos assilvestrats sense sospesar cap altra solució.

La CIPAC en representació de les 120 entitats adherides ha sol·licitat els serveis de Iuris Animal advocats els qui presentaran una denúncia davant la justícia per incompliment de la llei de protecció animal i la matança indiscriminada dels gossos.
LA CIPAC entén que els Ajuntaments del Baix Segre (Aitona i Seròs) són els responsables de la matança de les ovelles que va tenir lloc fa unes setmanes en el municipi de Seròs suposadament, per una manada de gossos, per deixadesa de les seves funcions i de la seva responsabilitat en la recollida dels animals abandonats dels seus municipis durant anys.

L’alcaldessa d’Aitona i portaveu de CIU a la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, va arribar a afirmar rotundament que no tenia l’obligació de comptar amb un servei de recollida i acolliment d’animals abandonats, admetent que incomplia la llei i denotant un menyspreu absolut cap a l’esforç que realitzen la majoria d’ajuntaments que sí compten amb aquest servei.
També argumenta la comissió d’entitats que la decisió de matar els gossos va ser una mesura innecessària i precipitada, que els animals podien haver estat capturats i portats a un refugi on poguessin ser adoptats per famílies adequades.
Des de Generalitat, Ajuntaments i el Cap dels Agents Rurals a Lleida, han volgut vendre davant els mitjans que els gossos eren molt perillosos i agressius, quan la realitat és que aquests animals fugien dels humans i no havien atacat a cap persona. Com es pot observar en les imatges que corresponen a l’únic gos adult capturat viu, en el moment en que va passar a les mans d’una entitat de protecció animal, es va mostrar dòcil amb els voluntaris i sense manifestar agressivitat en cap moment, tot el contrari. I això tenint en compte que va ser utilitzat d’esquer dins d’una gàbia per intentar capturar als altres gossos durant una setmana, la qual cosa li podria haver-hi traumatitzat enormement.

Són legals les batudes?

La CIPAC dubte de la legalitat d’aquestes batudes autoritzades als caçadors per la Generalitat perque, segons l’Article 19 de la Llei de Protecció Animal de Catalunya “correspon als ajuntaments la captura en viu de gossos, gats i fures assilvestrades per mitjà de la immobilització a distància”. I només “en cas que la captura per immobilització no sigui possible, el departament competent en matèria de medi ambient ha d’autoritzar excepcionalment l’ús d’armes de foc”.
La CIPAC i el bufet d’advocats Iuris Animal estudia denunciar a Medi Natural per emetre una ordre de matar gossos amb armes de foc, en considerar que aquestes resolucions van ser emeses sense la justificació necessària que imposa la llei davant aquests casos excepcionals i amb absoluta falta de rigor i control.

I no deixa de ser sorprenent que s’autoritzi una acció com aquesta en ajuntaments que no disposen de servei de recollida d’animals, ni senten que tinguin la més mínima obligació de tenir-ho.
Les declaracions públiques del coordinador de l’operatiu de les batudes, el cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, tampoc mostren que hi hagi hagut molta voluntat de buscar una solució alternativa, ni tan sol de consultar o demanar assessorament a les entitats protectores
És més, en la batuda van participar, segons la Generalitat: pagesos, caçadors, Mossos d’Esquadra, però cap membre de les entitats de protecció animal encara que havíem ofert la nostra col·laboració.

Nota de premsa de la CIPAC

LA PLOMA

236
Aquesta vegada vull retre un senzill homenatge a la persona que dirigeix ​​un petit gran refugi pensat per a gossos vells rescatats de gosseres,...

CUINA VEGANA

64
ingredients per 4 persones: 1 pot de cigrons pasta de tahina o sèsam torrat 1 llimona 400g de pastanagues cibulet formatge de soja tipus "burgos" olivada i olives negres per decorar tomàquet...

102
Tercer programa de receptes veganes a la TVAnimalista i a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández. A través dels seus consells aprendrem de forma fàcil...