Etiquetes Entrades etiquetades amb "abolición"

abolición

3138

Al setembre de 2005 un autocar a mig omplir va partir des de Barcelona en direcció a Tordesillas, en una nit en què gairebé no vam poder dormir de l’emoció. Allà ens havíem de trobar amb activistes principalment de Valladolid i Madrid arribats en cotxe, però entre tots no arribàvem ni a 200 …

Va ser en unes jornades animalistes a Tavertet (Barcelona). Una de les ponències anava a càrrec d’Alfonso Lafora que acabava de publicar el llibre “El tracte als animals a Espanya”, en el qual donava dades molt concrets de penjament de gossos i altres especialitats de maltractament patri, i que li havien valgut l’exili lluny de la seva llar a cop d’amenaces per part de caçadors. Vam llançar la bomba que alguns teníem ganes que explotés, amb un “ja no volem seguir ciber-protestant des de casa, qui s’apunta a anar a Tordesillas? ….” Enmig d’un “esteu bojos, us mataran” altres mans es van alçar per donar suport a la proposta. Van començar a fluir idees per donar a conèixer el projecte i aconseguir adhesions. Ja no hi havia marxa enrere.

Aquest primer any va ser l’únic en què ens van deixar manifestar a la plaça major, on les marxes militars sonaven estridentment des del balcó de l’ajuntament intentant apagar les nostres consignes. Els tordesillans ens insultaven i alçaven els seus bastons, però la Junta de Seguretat de la zona va enviar una quantitat ingent de guàrdia civil i anti-disturbis en un escenari que semblava un poble en estat de setge. A ells vam haver agrair-los que no ens linxessin.

Objectiu aconseguit: tots els mitjans van emetre la notícia i el país sencer ja sabia el que passava a Tordesillas, on un toro era travessat amb llances fins a la mort en una festa, de la qual es mostren orgullosos, però que impedeixen enregistrar. Tordesillas era oficiament declarat monument al maltractament animal. No obstant això, un dels regals més preciosos d’aquella primera vegada va ser emportar-nos l’alè d’uns pocs tordesillans i la senyora que rere la finestra ens va agrair la nostra presència mentre intentava no ser vista.

En els anys successius ens és vetat el permís per manifestar-nos al centre del poble, en un intent de la llavors alcaldessa de Tordesillas d’evitar la imatge en la qual els seus súbdits es mostren a tot el país com el que són. Malgrat les agressions del segon any en què som atacats amb projectils i vam acabar amb una activista ferida (gran advocada animalista), si no hi havia enfrontaments més acarnissats la premsa ja no tenia interès. Així doncs, en els anys successius es van idear tot tipus d’actes i performances per resistir el boicot: avionetes sobrevolant el cel de Tordesillas amb pancartes al·lusives, famosos com Jesús Cifuentes (Celtas Cortos) emulant el toro travessat per les llances, concentracions al centre de Valladolid amb gegantines pancartes, passant amb enregistraments amb càmera oculta de l’agonia del bou i denúncia a la Unió Europea, fins arribar a les multitudinàries manifestacions que en aquests últims anys estan tenint lloc a Madrid, que ha arribat a reunir gairebé 50.000 persones .

Cap altre capítol de maltractament animal a Espanya ha tingut una repercussió ni ha unit tant al moviment animalista. L’èxit de Tordesillas ens va portar més tard a iniciar una croada per altres “festes” de l’Espanya més negra i casposa, com Algemesí, Medinaceli i Coria.

Sabíem que no seria fàcil eradicar aquestes festes tot que teníem de costat a gran part de l’opinió pública, taurins i toreros avergonyits contra tot pronòstic i fins i tot certs polítics que es van manifestar públicament en contra, amb certa tebior, això sí.

Quan s’ignoren les protestes pacífiques, els arguments i la raó, el poble es rebel·la i passa a l’acció directa, naixent moviments com el de “Okupa Tordesillas”. El primer any que vam saber d’ell a través de les xarxes socials, alguns vam dir … “ho has vist? No pot ser veritat!”, I més tard “no ho aconseguiran, els mataran ….” . La seva proposta era plantar cara en el mateix epicentre del maltractament, el que comportava un enorme risc.

Es repeteix l’escena del 2005 a Tavertet, amb molta més força i al crit de “anem a per totes”. Herois en majúscules.

Per salvar la vida del toro s’han deixat amenaçar, agredir, insultar i fins escopir pels assistents a aquesta vergonya, a més de patir detencions, humiliacions i vexacions, sense comptar amb els diners invertits de les seves butxaques o jugar-se el lloc de treball (la massacre amb llances té lloc sempre en dia laboral). Però quan es tenen les coses tan clares, res d’això et paralitza. Cal tenir un parell per barrejar-se entre els habitants d’un poble, borratxos d’orgull per una tradició que traspua sang i alcohol. S’ha de tenir molt clar que la defensa de la justícia i la protecció dels més febles pot arribar a estar per sobre de la teva pròpia integritat, com la dels companys que cada any resulten ferits, aquest últim any una de gravetat.

Després del “Okupa Tordesillas” han vingut els d’Algemesí i Medinaceli, toca okupar tot allò que s’hagi teixit amb els fils de la violència i indecència.

Quan es pretén jugar amb els drets dels animals, i de rebot ens donen a la cara a tots aquells querespectem i defensem, la resposta acaba per arribar. Margaret Mead va dir: “mai dubtis que un petit grup de ciutadans conscienciats pugui canviar el món. Veritablement, això és l’únic que ho ha aconseguit”.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

2252

Dimecres 8 d’octubre va tenir lloc al Parlament de Catalunya la primera sessió de compareixences com a part del procés de la tramitació de la llei que busca prohibir l’ús d’animals en circs. La proposta, iniciada per CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP per modificar l’article 6 de la llei de protecció animal i la prohibició de l’ús d’animals salvatges en els circs, va rebre el 7 de maig 101 vots a favor i només 27 en contra. Per tal que tots els grups tant a favor o en contra disposin d’un coneixement específic sobre el tema, s’han organitzat dues sessions de compareixences.

En la primera jornada de compareixences li tocava el torn als professionals convidats relacionats amb el món del circ i en contra de la modificació de llei. Durant aquesta sessió, l’argument més repetit pels quals s’oposen a la prohibició és “que la presència dels animals en els circs és mil·lenària i part de la nostra cultura”.

Les entitats de protecció animal i els partits favorables argumenten, tal com ha destacat el diputat Oriol Amorós que “aquí el que es ve a legislar és si els animals pateixen o no per la captivitat i el caràcter itinerant dels circs”. “Els animals en un circ es veuen forçats a viure en entorns antinaturals i a realitzar comportaments impropis de la seva espècie i això no pot garantir ni un mínim benestar ni amb les millors intencions”, assegura Jennifer Berengueras, d’Infocircos.

La indústria del circ ha tractat de rebatre aquests arguments, al·legant que se sentien un col·lectiu feble i discriminat per aquest intent de prohibició, “quan hi ha altres llocs com zoos i altres espectacles amb animals per regular”, han assegurat. Per a això s’han emparat en falses directives europees de benestar animal i de protecció als circs com entitats culturals.

“No criminalitzem al món circense. No acusem ningú de maltractar els animals intencionadament, però és inherent al circ, per les seves característiques, el fet que els animals pateixin maltractament malgrat no sigui conscient o intencionat “, apunta Aïda Gascón d’Infocircos.

A més, en repetides ocasions, els representants del sector han utilitzat eufemismes com “animals artistes” o “animals actors”, al·legant que no “fan servir” ni “exhibeixen” animals sinó que “treballen i col·laboren” amb ells.

Països com Àustria, Bolívia, Grècia, Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Hongria, Portugal, Suecia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, Noruega, Costa Rica, Perú, Índia, Israel, Paraguay, Eslovènia, Singapur, Bèlgica, Polònia, Malta i Eslovàquia han prohibit ja totalment o parcialment l’ús d’animals en els circs.

Font: INFOCIRCOS (Comunicat de premsa)

2727

La manifestació contra el Toro de la Vega del passat dissabte 13 de setembre va reunir al voltant de 45.000 persones a Madrid, resultant la manifestació més multitudinària en defensa dels Drets Animals.

La marxa, convocada pel Partit Animalista PACMA, amb el suport de les organitzacions internacionals Humane Society (HSI) i CAS International, va partir del carrer Gènova a les 17:00 h amb un acte simbòlic en el qual mig miler de persones van trencar una llança demanant la fi del Toro de la Vega.

Seguidament, es va dirigir a la seu del Partit Popular i a la del Partit Socialista per assenyalar als dos partits com a responsables polítics d’autoritzar un any més el torneig que se celebrarà dimarts vinent a Tordesillas.

Durant la marxa es va llegir un manifest en el qual es destaca la necessitat d’exigir als responsables polítics la fi d’aquest festeig escoltant la immensa majoria de la societat que ha fet palesa la seva postura en les accions de la campanya “Rompe una lanza” .

Aquesta campanya, que enguany ha estat recolzada per diferents personalitats de la cultura com Gabino Diego, Enma Ozores, Pablo Puyol o Beatriz Rico, entre altres, va recollir més de 70.000 signatures de la ciutadania en el termini d’un mes, i van ser lliurades a la presidenta de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu el passat dia 10 de setembre.

Segons Silvia Barquero, presidenta del Partit Animalista PACMA “La immensa majoria de la societat espanyola rebutja el maltractament animal implícit en aquesta polèmica celebració, que no ens representa com a ciutadans europeus, ni forma part de les nostres tradicions, sinó que ens avergonyeix profundament“.

 

 

6694

Entrevistem al Roger Olmos, un il·lustrador que té publicats més de 50 llibres il·lustrats i té entre d’altres premis tres White Ravens. Ha treballat també en publicitat i televisió. Recentment ha tret el seu llibre més personal “Sin palabras”, amb el suport de FAADA i l’editorial Logos. Roger ens explica com va sorgir la idea de fer aquest llibre i la seva experiència com a il·lustrador i ARTivista pels Drets Animals.

 

 

3184

No fa gaire, l’aparició a Xile d’una rasa amb els cadàvers d’uns 1.500 vedells va omplir els diaris en aquest país. La troballa va tenir lloc als terrenys de l’empresa neozelandesa Manuka, líder en producció de llet a Xile.

En un fet gairebé sense precedents, un polític, el diputat Fidel Espinoza del partit PS, denuncia aquests fets com a maltractament animal i psicològic per als treballadors, obligats pels encarregats a aniquilar milers d’animals a l’any (uns 5.000). La fi és que no consumeixin la llet de les seves mares. El diputat assegura que si aquests fets haguessin tingut lloc al país d’origen, molts dels responsables ja estarien a la presó.

Fins ara sabíem de la destinació de les vaques destinades a la indústria lletera, condemnades a viure connectades a unes màquines que els van extraient la llet fins a l’extenuació, provocant ferides sagnants i severes infeccions a les mamelles. Serà per això que la llet comercial, carregada de pus, sang i patiment, ha d’anar liofilitzada, pasteuritzada i mil coses més. En el llibre “Gomorra”, Roberto Saviano ens explica el mètode que utilitza la màfia italiana en les seves explotacions ramaderes: “les mamelles de les vaques es netegen constantment, dos, tres, quatre vegades al dia; cada vegada que cal posar-los les ventoses dels munyidors automàtics, els mossos de quadra han de netejar-les. Sovint les vaques emmalalteixen de mastitis i altres patologies similars, i comencen a segregar pus i sang; però en cap moment se’ls prescriu repòs: simplement cal netejar cada mitja hora, ja que, en cas contrari, el pus i la sang acaben a la llet, fent malbé barrils sencers”

Al fil d’uns mètodes que bé podríem definir com mafiosos, -però que són legals-, les vaques són inseminades periòdicament per garantir cries de vedells que seran separats de les seves mares a les hores de néixer amb la finalitat que no “robin” la llet que ha de ser comercialitzada. Les mares pateixen frustració en ser separades dels seus petits, la destinació serà l’aïllament en diminuts habitacles per evitar moviments que alenteixin el seu engreix, i seran alimentats amb una porqueria artificial. En poques setmanes són enviats a l’escorxador. Els nadons femella es queden en l’explotació i tindran la mateixa destinació que les seves mares, a les que prenen el relleu quan aquestes són enviades a l’escorxador més mortes que vives després d’una vida d’explotació.

Hi ha granges en les quals els mascles nounats “destorben” i es desfan d’ells en no ser rendible l’engreix o no tenir les instal·lacions apropiades per a això, com era el cas de l’empresa Maluka, en què els vedells són matats a cops i després sepultats, encara que molts continuen vius quan són enterrats o llançats a l’aigua segons testimoni de les mateixes persones treballadores.

No és aquest l’únic cas conegut de crueltat cap els tendres vedells nounats. En diverses investigacions hi ha testimonis gràfics en què veiem com aquests petits, encara insegurs per poder caminar, són arrossegats i carregats violentament en camions, o descarregats amb brusquedat, caient uns sobre d’altres ferint o trencant-se els ossos. Treballadors sacsejant-los, colpejant-los i trepitjant-los al cap no se sap amb quina finalitat, perquè alguns d’ells són enviats a les seves petites cel·les d’engreix on abans moriran a causa de les ferides. També els hem vist abandonats en sacs d’on només sobresurten els seus caparrons, deixats per morir. Si les escenes en què són colpejats cruelment causen indignació, les del seu abandonament enmig del no-res perquè morin de fam provoquen una immensa tristesa.

Al sud d’Itàlia s’han trobat camps amb milers de cadàvers de petits búfals que en el seu moment van ser abandonats a la seva sort. La llet de búfala s’utilitza principalment per a la mozzarella.

Són només nadons, encara no han après ni a mantenir-se dempeus, i tampoc a plantar cara als seus assassins, que algunes protestes internacionals han aconseguit portar davant els tribunals. Mentrestant, la indústria es justifica i fa rentats d’imatge amb publicitat en la qual veiem a vedells amb les seves mares pasturant idíl·lics camps. La realitat és que algunes d’aquestes pràctiques són legals, com la de posar artefactes de ferro a manera de morrió a la boca del vedellet, amb el qual es desespera en no poder mamar la llet de la seva mare. En què estaran pensant els enginyers d’aquests instruments de tortura quan se’ls sol·licita el disseny?

Sovint es creu que deixar de consumir la carn dels animals és suficient per evitar el seu patiment, però la indústria de la llet provoca igual o major sofriment que la primera.

Hi ha multitud de raons per no consumir llet de vaca, per motius ètics i perquè és altament desaconsellada per a la salut humana, per l’alta quantitat d’antibiòtics, hormones i bacteris que conté (recordem les restes de pus i sang de l’animal), perquè provoquen mucositat (està contraindicada pels metges quan estem refredats) i perquè està associada a diverses malalties, com la diabetis, colesterol, esclerosi múltiple, Chron, intestí irritable, càncer de pròstata en els homes i d’ovaris en les dones.

En infinitat de països no consumeixen llet i aconsegueixen calci d’altres aliments com: ametlles, bròquil, figues, avellanes, espinacs, sèsam, julivert, cigrons, escaroles, porro, melassa, coliflor, col verda o cacauets, entre d’altres.

Les raons per deixar de consumir productes lactis són determinants tant per a la nostra salut com per evitar el patiment d’aquests animals.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).

2701

Entitats de defensa dels animals i els regidors animalistes de Monzón van participar a la xerrada sobre “Voluntariat i maltractament animal” que es va presentar a la Fira del Voluntariat de Monzón.

La xerrada va ser organitzada per l’associació “L’Arca de Santi” amb motiu dels espectacles amb “vaquillas” previstos per a les pròximes festes patronals aprovats recentment pel Patronat de festejos després de més de 20 anys sense celebrar-se i amb l’oposició de CHA, IU, PSOE i associacions animalistes i ecologistes.

 

 

El veterinari José Enrique Zaldívar, de l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal (AVATMA), va basar la seva ponència en estudis científics per explicar detalladament els efectes sobre la salut de les vaques que són utilitzades en aquests espectacles, quedant demostrat científicament que existeix maltractament.

Julio Ortega Fraile, representant de la Plataforma Mans Vermelles i delegat de Libera!, va dividir la seva exposició en dues parts. A la primera va tractar el tema del voluntariat animalista i les dificultats econòmiques i socials a què està sotmès el col·lectiu per ser un àmbit de treball sense cap tipus de reconeixement sociocultural. La segona part la va dedicar a demanar explicacions al regidor de festes i medi ambient, Javier Vilarrubí, responsable directe del retorn de les “vaquillas” a Montsó, que no va assistir a l’esdeveniment.

El regidor de la CHA, Álvaro Abadias, ha recordat que Montsó és un municipi pioner a Aragó en protecció dels animals i que no es pot tornar enrere.

Segons el parer d’Abadias la ciutadania de Monzón està dividida amb el polèmic retorn de les “vaquillas” perquè desconeixen els costos reals d’aquest tipus d’espectacles.

A l’acte va assistir el diputat a les Corts, Chesús Yuste, que ha assenyalat l’obligatorietat de complir la legislació i la necessitat d’exigir-ho políticament si cal.

2511

L’Associació animalista Libera! ha iniciat una nova estratégia per plantejar la reconversió del zoològic de Barcelona.

Durant uns mesos es duran a terme unes entrevistes a la sortida del zoo adreçades bàsicament a la ciutadania barcelonina per a conèixar un seguit de qüestions, fent èmfasi en aspectes com l’educació, uns dels principals eixos amb els que es justifica aquesta mena de centres d’explotació.

 

 

En, aproximadament, quatre mesos esperen tenir els resultats de l’enquesta que faran públics i continuar endavant fins aconseguir la reconversió.

3356

El passat mes de Desembre es va estrenar el documental: “Febrero, el miedo de los galgos”, una producció de Waggintale Films, que ha comptat amb col·laboració del voluntariat de l’ONG SOS Galgos. Aquest llargmetratge ha comportat dos anys de treball no remunerat i s’ha fet amb la finalitat de mostrat la realitat de més de 50.000 llebrers arreu de l’estat.

 

 

A través de la Mila, una femella rescatada a Andalusia per l’ONG SOS Galgos i que troba una llar de debò a Barcelona, se’ns relata com és, en el millor dels casos, la vida de milers de llebrers. El documental molt complet, compta amb testimonis dels mateixos “galgueros”, del voluntariat de les protectores i de treballadors de gosseres municipals d’arreu del Sud de la Península. També compta amb una banda sonora molt cuidada composta per Ricard Latorre. Conversem amb la seva directora, l’Irene Blánquez.

4389

Amb motiu de les eleccions europees del pròxim 25 de maig, entrevistem la candidata pel Partit Animalista PACMA, Laura Duarte, que ens parla de la censura que ha patit el seu espot electoral i de la utilitat per als animals de votar el seu partit.

L’entrevista va ser enregistrada el dia 17 de maig en el marc del BCNAnimalParty al passeig Lluís Companys de Barcelona.

 

 

2642

El passat dimecres 7 de maig, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar continuar la tramitació de la proposició de llei presentada conjuntament per CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP per abolir els circs amb animals, després de rebutjar les esmenes de retorn presentades pel PPC i C’s.

La petició ha estat impulsada per l’associació animalista Libera! i la Fundació Franz Weber mitjançant la campanya Catalunya Lliure d’Animals en Circs. Aquesta proposició de llei va ser registrada el passat 29 d’octubre com a resposta al compromís pre-electoral adquirit pels partits que l’han presentada a través de la firma del manifest de la campanya CLAC el 21 de novembre de 2012.

 

 

El text afegeix un apartat a la llei per prohibir la instal·lació a Catalunya dels espectacles de circ que usin animals. L’exposició de motius es justifica amb raons ètiques, d’aplicació de la legalitat vigent obligatòria per nuclis zoològics i de responsabilitat educativa. També s’hi destaca que la naturalesa transitòria dels circs i la vida constant de confinament porta els animals a estats neuròtics i estereotípies.

Ara aquesta proposició de llei es continuarà tramitant en comissió i en ponència, i haurà de tornar al ple per a l’aprovació final. Des de la tribuna, també han seguit el debat representants de la coalició internacional InfoZoos, integrada per FAADA, Animanaturalis, ANDA i Born Free Foundation que des de 2009 han aconseguit l’adhesió de municipis a favor dels circs sense animals.
 
DEBAT ÍNTEGRE

 

Les intervencions dels grups parlamentaris han començat amb el torn dels partits que han realitzat esmenes a la totalitat: Ciutadans i Partit Popular. El diputat Matias Alonso de Ciutadans ha negat el suport de la societat civil catalana als circs sense animals no reconeixent el valor dels 99 municipis que ja s’han declarat lliures de circs amb animals. Per a Ciutadans els animals als circs no pateixen cap maltractament i sense els animals els circs desapareixeran

D’altra banda Rafael Luna ha defensat la postura del Partit Popular assegurant que els espectacles de circ que usen animals són de caràcter col·laboratiu entre humà i animal, que no es violenta la natura pròpia de cap espècie animal i ha afirmat que els animals als circs realitzen les mateixes activitats que els seus companys que viuen en llibertat i que els animals són peça clau per a la pervivència del circ.

El diputat d’ERC, Oriol Amorós ha apel·lat al progrés de la conciència moral i a la capacitat de compassió de la majoria de la societat catalana que reconeix el patiment en els altres incloent els animals i que el rebutja. Amorós ha afegit que amb la llei de protecció actual hi hauria molts elements per qüestionar la vigència i la legalitat dels animals en circ i ha posat com ha exemple d’incompliment de la llei pel que fa a les instal·lacions dels animals o l’exhibició d’animals com a reclam. També ha qüestionat la vessant educativa que es desprèn dels espectacles amb animals pel que fa als drets de la infància.

Jordi Terrades diputat del Grup Parlamentari Socialista ha dit que no estan en posició d’una prohibició genèrica però si recolzen, les postures d’altres països, com ara Canadà o Dinamarca, i en un primer moment per prohibir els espectacles amb animals salvatges i espècies en perill d’extinció.

En el torn d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa s’ha sentit la diputada Hortènsia Grau responent a C’s i PPc que el debat que avui tenen és per l’acció popular i la tasca municipal que s’està duent a tot el país des de fa anys. Seguidament ha desenvolupant arguments de caràcter ètic, legal, científic i econòmics per justificar la necessitat d’acabar amb l’ús d’animals als circs. A tingut en compte àmbit del circ a Catalunya que es caracteritza per nous formats que no inclouen animals i que assegurar són una part de la cultural amb força necessitats instant als interessats a aprofitar el debat obert sobre el circ per a exposar les seves demandes i necessitats. També va recordar la conveniència d’abordar el tema dels correbous

Quim Arrufat en representació del Grup Mixt (CUP) ha recordat que el debat és sobre protecció dels animals i no sobre el circ. Des del seu grup comparteixen els arguments de les altres formacions que han presentat la proposta de modificació de llei. Ha defensat que la prohibició de circs amb animals és un pas més conseqüència de la consciència social envers la protecció dels animals que és molt àmplia i s’ha referit a la legislació internacional que avala aquesta prohibició.

Josep Rull diputat de CiU ha declarat al debat que la postura de CIU es ferma pel que fa als animals salvatges, pero que caldrà esperar les compareixences per conèixer l’opinió d’experts en un i altre sentit sobre gossos, cavalls i altres animals domesticats

LA PLOMA

2140
A la xarrada de les II Jornades Veganes de Benissa, haguí de passar massa ràpidament per damunt d’eixa patètica masculinitat que s’amaga darrere de...

NUTRICIÓ

4843
A la TVAnimalista estem d'estrena, nou programa de receptes veganes a càrrec de la cuinera Zaraida Fernández i des de la seva cuina. A través...