Pedro Menacho

Aquesta sèrie de dos articles pretén mostrar l’error que suposa tractar d’aplicar la mateixa estratègia a totes les lluites sense considerar les diferències que hi ha entre elles.

En la primera part expliquem per què el boicot que implica el veganisme dins de la lluita antiespecista, no ha de generalitzar-se en la lluita per l’alliberament de la classe treballadora, excepte en alguns casos molt concrets. Però si això és així, pot sorgir-nos una pregunta en el sentit contrari: té sentit el boicot contra els productes d’origen animal, és a dir el veganisme, com a eina de la lluita antiespecista?

La lluita dels animals no humans:
Si el boicot no serveix, no és el veganisme un tipus de boicot i per tant tampoc serveix com a estratègia?

Abans de començar caldria aclarir que el veganisme és una eina que es basa en boicotejar (i difondre el seu boicot) a productes, serveis i espectacles que impliquen tancament, explotació, patiment i/o mort d’algun animal. Una eina elemental per a l’antiespecisme, un moviment que va més enllà de la renúncia a participar en l’opressió (veganisme) i busca, a més, acabar amb la mateixa. En aquest tema cal tenir en compte diversos aspectes que fan imprescindible el boicot.

Començant per allò bàsic, el consum de carn o peix implica, EN SI MATEIX, es faça el que es faça, s’estiga en el sistema que s’estiga, l’assassinat d’un animal. Algú que s’hi opose (assumisc que el debat ha arribat a un moment en què això és assumit per tots i totes, encara que siga a nivell teòric, en cas contrari no té sentit argumentar sobre quina és la millor estratègia) ha d’evitar menjar carn pel mateix motiu que algú que s’opose al racisme ha d’evitar tindre comportaments racistes, no perquè això, en si mateix, vaja a acabar amb el racisme i l’explotació cap a races oprimides, si no per coherència.

Si inicialment dèiem que el problema de l’explotació laboral era el sistema capitalista en si mateix i que aquest havia de ser l’objectiu, i no el d’un o altre producte, ara ens trobem que no és el sistema capitalista el culpable (tot i que el potencie), sinó l’especisme, i avançar cap a una societat socialista o comunista (o anarquista, si tal cosa fóra possible) no solucionarà el problema, només el modificarà, però sense una consciència social que aquest problema és injust, cap socialisme acabarà amb això.

I viceversa, des del socialisme podria ser més senzill acabar amb l’especisme si s’arriba a una massa crítica de gent que vol aconseguir aquest objectiu, ja que en aquest sistema no existeix la “llibertat” d’utilitzar el capital per saltar-se la voluntat de les majories, i si es decideix acabar amb l’explotació cap als animals, s’acabarà per a tota la societat, i no només per a la majoria de persones conscienciades, com passaria en el capitalisme adduint la “llibertat” per utilitzar els diners en el que es vulga (fins i tot encara que siga per a una cosa que la societat considera que no hauria d’existir). Per tant, la antiespecista, ha de ser una lluita paral·lela a la anticapitalista i no deixar-la “per a després”.

D’acord, la carn i el peix està clar, sempre impliquen assassinat en qualsevol circumstància i sota qualsevol sistema, i ha d’haver una majoria social que repudie el seu ús, si volem que es puga prohibir, fins i tot sota el socialisme. Però, els ous, la llet i la resta de productes que impliquen explotació animal si es podrien aconseguir èticament en un sistema ètic que tingués prioritats diferents a les del sistema capitalista, no? Doncs… no.

En realitat l’explicació podria ser tan senzilla com que si, com vam dir anteriorment, el que necessitem abolir és el especisme com a sistema d’explotació, no el podem seguir fomentant en alguns productes. D’aquesta manera mai arribaríem a aquesta massa crítica, ja que s’està acceptant part del sistema d’explotació que assumeix que els animals són mercaderia i no éssers sensibles amb drets inherents que no han de ser vulnerats.

Però es pot anar més enllà. No podem oblidar que el consum de productes d’origen animal implica (entre d’altres):

-En els lactis.
-En els ous.
-En els materials d’origen animal.

Concretant més, podem veure que realment cap sistema pot garantir que la llet o els ous, produïts massivament, estiguen lliures de sofriment i mort. Sí, es pot donar el cas que vages per la muntanya i et trobes un ou abandonat d’algun animal, t’ho menges i això no implicaria necessàriament patiment (si ets capaç de discernir si aquest ou està incubat, o no) per a ningú (excepte, potser, per a tu en cas que estigués ja podrit). Com aquest, pot haver-hi altres exemples extrems. Però òbviament això no és del que estem parlant, així no s’alimenta a una població.

¿Llet de vaques felices? ¿Ous de gallines en llibertat? Aquestes fal·làcies (de vegades defensades, per desconeixement, per defensors d’animals) ja es donen dins el capitalisme, no cal imaginar-se un món per venir per a conèixer la realitat.

Fins i tot suposant que hi haja una reducció gran de la producció que permeta fer assumible el consum d’aquests productes, amb un espai acceptable pels animals (Si tot el consum actual de lactis vinguera de ramaderia “ecològica” no hi hauria prou superfície a tot el planeta), i assumint també que no es donaran els habituals casos que s’han anat descobrint [exemple], de maltractament dins de granges de “vaques felices i ecològiques”, seguirien havent-hi problemes intrínsecs a l’explotació d’animals que la faria incompatible amb aquesta recerca d’acabar amb la crueltat contra animals. Fins i tot en aquests casos, hi ha clars motius per rebutjar-ne el seu ús.

Com l’objectiu d’aquest article no és detallar això, pose un parell d’enllaços a manera d’exemple: Els “ous ecològics” són cruels / La “carn feliç”, els “ous de corral” i la “llet orgànica” són contes de fades.

Concloent: La interseccionalitat en les lluites és molt interessant, però mai ens ha de fer cometre l’error d’utilitzar una mateixa estratègia per a tot. Cal analitzar cada situació i aplicar les respostes més adequades a cada tipus d’opressió.

—————–

En procés de deconstrucció des de fa més d’una dècada, disposat a replantejar-me les meves privilegis i adquirint consciència dels meus drets. Vaig evolucionar d’adquirir consciència dels meus drets individuals als meus drets col·lectius, d’aquí vaig reconèixer els de la resta de persones i finalment vaig ser conscient dels drets de la resta d’animals i de la necessitat de protegir el medi ambient. militant comunista, antiespecista, ecologista i aprenent a ser aliat feminista.

1560

Habitualment, en debats en què sorgeixen simultàniament la qüestió dels drets dels animals i la de treballadors i treballadores explotades pera produir articles de consum, s’arriba gairebé sempre al mateix punt malgrat que expressat de maneres oposades depenent, de si són animalistes o comunistes els i les que participen en el debat: “s’haurien de boicotejar tots els béns de consum que impliquen, també, explotació d’humans/el boicot als productes d’origen animal és inútil, cal canviar el sistema, això ho solucionarà”.

Les dues afirmacions (òbviament simplificades, només volia mostrar la idea) són totalment errònies i parteixen de la base d’aplicar l’estratègia d’una lluita a una altra. La interseccionalitat de les diferents lluites és molt útil, però això no ha de portar-nos mai a barrejar les estratègies de cada lluita.

La lluita humana:
Per què el boicot no serveix per acabar amb l’explotació laboral?

Tampoc serveix contra les guerres, els genocidis, els danys mediambientals produïts per empreses, etcètera.

El motiu és perquè l’explotació laboral és quelcom intrínsec al sistema, que no desapareix eliminant una pràctica concreta d’una empresa concreta, existirà SEMPRE mentre existisca el capitalisme. I en el capitalisme, per desgràcia, es fabrica tot, ja que és el sistema hegemònic a nivell mundial. D’altra banda, Les guerres per recursos, i tot el que això comporta, són provocades per la seua fase superior, l’imperialisme i la seua conseqüència actual, el neocolonialisme.

Així doncs, de res serveix fer boicot a Inditex o a Mercadona per a acabar amb l’explotació laboral, ja que no es pot fugir d’aquesta. Els esforços, en canvi, s’han de centrar en destruir el sistema capitalista i
construir alternatives. No és senzill, i ningú ha dit que ho siga, però és l’únic mètode que pot funcionar realment.

Llavors, boicotejar no serveix de res? No, boicotejar no és la solució, però pot ser una estratègia interessant en determinades circumstàncies, com és en suport a una vaga (si així ho demanen els i les vaguistes) o en campanyes molt concretes limitades a productes concrets amb objectius concrets i mesurables, portat a terme (o recolzat) per organitzacions fortes i amb un àmbit d’actuació que puga
impactar de forma real l’objectiu (local davant productes locals; regional, estatal o internacional davant productes d’aquests àmbits). Un exemple d’aquest cas pot ser la campanya BDS contra els productes d’Israel per tractar d’equilibrar les forces en el conflicte amb Palestina.

Però mai s’a de pensar que el boicot, que és una eina més com, per exemple, el parlamentarisme o les vagues (unes amb més poder que d’altres, i unes més eficients en uns casos, i altres en altres) podrà acabar amb el sistema. És tan erroni pensar que el boicot solucionarà els problemes, com pensar que votar és la solució. Tenim moltes eines i cal saber usar-les totes. Centrar tots els nostres esforços en una de sola només pot portar a un irremeiable fracàs.

Per exemple, és tan inviable acabar amb la guerra a Síria deixant de consumir gas, com ho és acabar amb la guerra i la violència a la República Democràtica del Congo deixant de comprar telèfons mòbils. Fins i tot fent-ho a tot el món durant un any sencer (alguna cosa, d’altra banda, impossible fins a l’absurd), els conflictes seguirien, ja que no són provocats per la demanda de productes, si no per una lluita pel poder. Potser els conflictes es van desencadenar per l’interès d’algun grup per controlar el producte en qüestió, però un cop iniciats, encara que el producte perda interès, el conflicte armat es mantindrà. I culpar les persones consumidores dels productes, de les guerres que hi ha als països d’origen, no només és ineficient (per impossible), sinó que és desviar l’objecte de les culpes i la possible acció que realment es puga fer. Us imagineu que els suports a la II República en compte de ser en forma de Brigadistes Internacionals i armament, hagueren estat en forma de boicot a productes provinents d’Espanya? És mil vegades més efectiva una campanya a favor de l’eixida d’Espanya de l’OTAN (tot i saber com de limitat que és això), organització que és causa, directament o indirecta (per la desestabilització de zones) de la major part de les guerres del món des de la seua creació, que una campanya a favor del boicot d’un producte que, al capdavall, en situació d’estabilitat, pot ser font de riquesa pel país en qüestió.

Si el boicot no serveix, no és el veganisme un tipus de boicot i per tant tampoc serveix com a estratègia?
Aquesta pregunta, d’una importància fonamental per al moviment antiespecista, tractaré de respondre-la en la segona part d’aquest article.

——————-

En procés de deconstrucció des de fa més d’una dècada, disposat a replantejar-me les meves privilegis i adquirint consciència dels meus drets. Vaig evolucionar d’adquirir consciència dels meus drets individuals als meus drets col·lectius, d’aquí vaig reconèixer els de la resta de persones i finalment vaig ser conscient dels drets de la resta d’animals i de la necessitat de protegir el medi ambient. militant comunista, antiespecista, ecologista i aprenent a ser aliat feminista.

LA PLOMA

213
Angry Bird ja és a la seua nova llar. Allà estarà envoltat dels seus, veurà totes les matinades i respirarà l’aire pur de...

NUTRICIÓ

2369
El programa Cuina Vegana ens explica com fer una Coca de Sant Joan sense cap producte animal.