Gestació subrogada. Una visió des de l’antiespecisme.

Gestació subrogada. Una visió des de l’antiespecisme.

3878

Què té a veure? És la primera pregunta quan explique que la meua postura contrària a la gestació subrogada ve de la ideologia antiespecista. Intentaré explicar molt breument la relació que veig i els motius pels quals entenc que la gestació subrogada (ventres de lloguer) va més enllà del debat feminista.

La gestació subrogada consisteix en transferir a l’úter d’una dona un embrió fecundat amb càrrega genètica d’una persona que no pot o no vol gestar, però sí vol tindre una criatura que tinga la seua mateixa càrrega genètica.

A mi em costa molt demanar la prohibició de pràctiques que s’exerceixen d’acord amb una llibertat individual i que no fan mal a altres persones (humanes o no), però és que amb la gestació subrogada es donen pràctiques d’abús que sí que poden implicar violència i sí poden implicar un dany que serà molt difícil de reparar, si succeeix, i hi ha possibilitats reals que succeïsca.

Anem per parts: hi ha tot un negoci muntat al voltant de la gestació subrogada. Tothom guanya diners (les agències, els despatxos d’advocacia, els serveis mèdics, etc.), però l’única persona a qui se li demana que actue de forma altruista és precisament la persona que més risc assumeix en tot el procés: la dona que va a gestar. De fet, no es parla d’un salari que va a rebre la dona embarassada, sinó d’una “compensació” per les molèsties. I les molèsties poden ser moltes, per exemple, pot morir.

Imagineu això: a Ucraïna la gestació subrogada és legal, una dona de Kíev posarà en risc la seua salut per amor cap a una parella, no sé, de Tavernes de la Valldigna a la qual no coneix de res?, es va a arriscar a deixar a la seua família en una situació de vulnerabilitat per amor a persones desconegudes? Ella ho fa per diners i és una cosa comprensible, no jutge això, el que és hipòcrita és demanar-li a ella, només a ella, altruisme. Aquest discurs que implica que el treball, el temps, les energies, la vida, en definitiva, de les dones es cedisquen per amor és una cosa que ens resulta molt familiar. És una de les bases del patriarcat.

Fins fa relativament poc, jo no tenia formada una opinió sobre la gestació subrogada. Va ser a un debat que va organitzar el Col·lectiu Lambda quan la meua posició es va definir i no va ser pels arguments de les persones contràries a aquesta pràctica, sinó pels arguments de les persones partidàries. En aquest debat jo només vaig fer una pregunta: què passa si la dona canvia d’opinió? Resposta: la dona no pot canviar d’opinió.

És a dir, una dona que accepta gestar s’ha de sotmetre obligatòriament a revisions mèdiques, no pot tindre relacions sexuals durant el temps que determine el contracte, pot ser que no se li permeta desplaçar-se a altres poblacions si així ho determina el contracte, no pot interrompre l’embaràs si així ho desitja i ha de lliurar el xiquet o la xiqueta vulga o no vulga, perquè per a això ha signat un contracte. No estem parlant d’una caixa de creïlles, es tracta d’una criatura que serà lliurada a algú que no ha passat cap mena de filtre psicològic que descarte que siga una persona abusadora.

Perquè això és una cosa clau: enlloc he llegit que hi haja cap tipus de mecanisme per negar la paternitat/maternitat mitjançant gestació subrogada a persones que no haurien de ser, sota cap concepte, les responsables d’una criatura. Si pagues, te l’en portes.

I què té a veure tot això amb els drets animals, amb l’antiespecisme? Més enllà de la meua postura antinatalista, des dels drets animals ens posicionem contra la compra i venda d’éssers, més enllà de l’espècie, i d’això va tot açò, de compra-venda real d’éssers: signes contracte, pagues, te l’emportes. La mare gestant podrà tindre contacte o no amb el nadó si ho permet la persona compradora, perquè no té cap obligació. No importa que aquest nadó també tinga la seua càrrega genètica, no importa que ella haja canviat d’opinió. No té cap dret.

I el xiquet o la xiqueta? Pot, espere, que siga una persona estimada, però, tot i així, ningú té dret a comprar una criatura. No importa la xifra del compte bancari, legitimar la gestació subrogada implica acceptar que un desig està per sobre dels drets humans, una cosa que des dels drets animals també coneixem bé. Malauradament.

Si totes les energies, si tot el debat se centrés en reformar les lleis d’adopció i la preocupació girés a proporcionar llars a xiquets i xiquetes reals, amb necessitats reals i que sí que tenen dret a créixer en un entorn d’afecte i respecte, si això es fes avançaríem tant! El debat sobre la gestació subrogada explica tan bé el comportament de la nostra espècie: fer néixer xiquets i xiquetes perquè volem que tinguen el color dels nostres ulls, perquè ho podem pagar, mentre xiquets i xiquetes que ja existeixen, que pateixen i senten, romanen invisibles. Per això la campanya “no compres, adopta” s’amplia ara a la nostra espècie. Qui ens ho havia de dir.

—————-

 

Diplomada en Relacions Laborals. Llicenciada en Història. Militant d’esquerres. Feminista, heterodisident i vegana.