De la lluita front a l’explotació cap a humans i resta d’animals...

De la lluita front a l’explotació cap a humans i resta d’animals i estratègies (2)

Aquesta sèrie de dos articles pretén mostrar l’error que suposa tractar d’aplicar la mateixa estratègia a totes les lluites sense considerar les diferències que hi ha entre elles.

En la primera part expliquem per què el boicot que implica el veganisme dins de la lluita antiespecista, no ha de generalitzar-se en la lluita per l’alliberament de la classe treballadora, excepte en alguns casos molt concrets. Però si això és així, pot sorgir-nos una pregunta en el sentit contrari: té sentit el boicot contra els productes d’origen animal, és a dir el veganisme, com a eina de la lluita antiespecista?

La lluita dels animals no humans:
Si el boicot no serveix, no és el veganisme un tipus de boicot i per tant tampoc serveix com a estratègia?

Abans de començar caldria aclarir que el veganisme és una eina que es basa en boicotejar (i difondre el seu boicot) a productes, serveis i espectacles que impliquen tancament, explotació, patiment i/o mort d’algun animal. Una eina elemental per a l’antiespecisme, un moviment que va més enllà de la renúncia a participar en l’opressió (veganisme) i busca, a més, acabar amb la mateixa. En aquest tema cal tenir en compte diversos aspectes que fan imprescindible el boicot.

Començant per allò bàsic, el consum de carn o peix implica, EN SI MATEIX, es faça el que es faça, s’estiga en el sistema que s’estiga, l’assassinat d’un animal. Algú que s’hi opose (assumisc que el debat ha arribat a un moment en què això és assumit per tots i totes, encara que siga a nivell teòric, en cas contrari no té sentit argumentar sobre quina és la millor estratègia) ha d’evitar menjar carn pel mateix motiu que algú que s’opose al racisme ha d’evitar tindre comportaments racistes, no perquè això, en si mateix, vaja a acabar amb el racisme i l’explotació cap a races oprimides, si no per coherència.

Si inicialment dèiem que el problema de l’explotació laboral era el sistema capitalista en si mateix i que aquest havia de ser l’objectiu, i no el d’un o altre producte, ara ens trobem que no és el sistema capitalista el culpable (tot i que el potencie), sinó l’especisme, i avançar cap a una societat socialista o comunista (o anarquista, si tal cosa fóra possible) no solucionarà el problema, només el modificarà, però sense una consciència social que aquest problema és injust, cap socialisme acabarà amb això.

I viceversa, des del socialisme podria ser més senzill acabar amb l’especisme si s’arriba a una massa crítica de gent que vol aconseguir aquest objectiu, ja que en aquest sistema no existeix la “llibertat” d’utilitzar el capital per saltar-se la voluntat de les majories, i si es decideix acabar amb l’explotació cap als animals, s’acabarà per a tota la societat, i no només per a la majoria de persones conscienciades, com passaria en el capitalisme adduint la “llibertat” per utilitzar els diners en el que es vulga (fins i tot encara que siga per a una cosa que la societat considera que no hauria d’existir). Per tant, la antiespecista, ha de ser una lluita paral·lela a la anticapitalista i no deixar-la “per a després”.

D’acord, la carn i el peix està clar, sempre impliquen assassinat en qualsevol circumstància i sota qualsevol sistema, i ha d’haver una majoria social que repudie el seu ús, si volem que es puga prohibir, fins i tot sota el socialisme. Però, els ous, la llet i la resta de productes que impliquen explotació animal si es podrien aconseguir èticament en un sistema ètic que tingués prioritats diferents a les del sistema capitalista, no? Doncs… no.

En realitat l’explicació podria ser tan senzilla com que si, com vam dir anteriorment, el que necessitem abolir és el especisme com a sistema d’explotació, no el podem seguir fomentant en alguns productes. D’aquesta manera mai arribaríem a aquesta massa crítica, ja que s’està acceptant part del sistema d’explotació que assumeix que els animals són mercaderia i no éssers sensibles amb drets inherents que no han de ser vulnerats.

Però es pot anar més enllà. No podem oblidar que el consum de productes d’origen animal implica (entre d’altres):

-En els lactis.
-En els ous.
-En els materials d’origen animal.

Concretant més, podem veure que realment cap sistema pot garantir que la llet o els ous, produïts massivament, estiguen lliures de sofriment i mort. Sí, es pot donar el cas que vages per la muntanya i et trobes un ou abandonat d’algun animal, t’ho menges i això no implicaria necessàriament patiment (si ets capaç de discernir si aquest ou està incubat, o no) per a ningú (excepte, potser, per a tu en cas que estigués ja podrit). Com aquest, pot haver-hi altres exemples extrems. Però òbviament això no és del que estem parlant, així no s’alimenta a una població.

¿Llet de vaques felices? ¿Ous de gallines en llibertat? Aquestes fal·làcies (de vegades defensades, per desconeixement, per defensors d’animals) ja es donen dins el capitalisme, no cal imaginar-se un món per venir per a conèixer la realitat.

Fins i tot suposant que hi haja una reducció gran de la producció que permeta fer assumible el consum d’aquests productes, amb un espai acceptable pels animals (Si tot el consum actual de lactis vinguera de ramaderia “ecològica” no hi hauria prou superfície a tot el planeta), i assumint també que no es donaran els habituals casos que s’han anat descobrint [exemple], de maltractament dins de granges de “vaques felices i ecològiques”, seguirien havent-hi problemes intrínsecs a l’explotació d’animals que la faria incompatible amb aquesta recerca d’acabar amb la crueltat contra animals. Fins i tot en aquests casos, hi ha clars motius per rebutjar-ne el seu ús.

Com l’objectiu d’aquest article no és detallar això, pose un parell d’enllaços a manera d’exemple: Els “ous ecològics” són cruels / La “carn feliç”, els “ous de corral” i la “llet orgànica” són contes de fades.

Concloent: La interseccionalitat en les lluites és molt interessant, però mai ens ha de fer cometre l’error d’utilitzar una mateixa estratègia per a tot. Cal analitzar cada situació i aplicar les respostes més adequades a cada tipus d’opressió.

—————–

En procés de deconstrucció des de fa més d’una dècada, disposat a replantejar-me les meves privilegis i adquirint consciència dels meus drets. Vaig evolucionar d’adquirir consciència dels meus drets individuals als meus drets col·lectius, d’aquí vaig reconèixer els de la resta de persones i finalment vaig ser conscient dels drets de la resta d’animals i de la necessitat de protegir el medi ambient. militant comunista, antiespecista, ecologista i aprenent a ser aliat feminista.