De la lluita front a l’explotació cap a humans i resta d’animals...

De la lluita front a l’explotació cap a humans i resta d’animals i estratègies (1)

1222

Habitualment, en debats en què sorgeixen simultàniament la qüestió dels drets dels animals i la de treballadors i treballadores explotades pera produir articles de consum, s’arriba gairebé sempre al mateix punt malgrat que expressat de maneres oposades depenent, de si són animalistes o comunistes els i les que participen en el debat: “s’haurien de boicotejar tots els béns de consum que impliquen, també, explotació d’humans/el boicot als productes d’origen animal és inútil, cal canviar el sistema, això ho solucionarà”.

Les dues afirmacions (òbviament simplificades, només volia mostrar la idea) són totalment errònies i parteixen de la base d’aplicar l’estratègia d’una lluita a una altra. La interseccionalitat de les diferents lluites és molt útil, però això no ha de portar-nos mai a barrejar les estratègies de cada lluita.

La lluita humana:
Per què el boicot no serveix per acabar amb l’explotació laboral?

Tampoc serveix contra les guerres, els genocidis, els danys mediambientals produïts per empreses, etcètera.

El motiu és perquè l’explotació laboral és quelcom intrínsec al sistema, que no desapareix eliminant una pràctica concreta d’una empresa concreta, existirà SEMPRE mentre existisca el capitalisme. I en el capitalisme, per desgràcia, es fabrica tot, ja que és el sistema hegemònic a nivell mundial. D’altra banda, Les guerres per recursos, i tot el que això comporta, són provocades per la seua fase superior, l’imperialisme i la seua conseqüència actual, el neocolonialisme.

Així doncs, de res serveix fer boicot a Inditex o a Mercadona per a acabar amb l’explotació laboral, ja que no es pot fugir d’aquesta. Els esforços, en canvi, s’han de centrar en destruir el sistema capitalista i
construir alternatives. No és senzill, i ningú ha dit que ho siga, però és l’únic mètode que pot funcionar realment.

Llavors, boicotejar no serveix de res? No, boicotejar no és la solució, però pot ser una estratègia interessant en determinades circumstàncies, com és en suport a una vaga (si així ho demanen els i les vaguistes) o en campanyes molt concretes limitades a productes concrets amb objectius concrets i mesurables, portat a terme (o recolzat) per organitzacions fortes i amb un àmbit d’actuació que puga
impactar de forma real l’objectiu (local davant productes locals; regional, estatal o internacional davant productes d’aquests àmbits). Un exemple d’aquest cas pot ser la campanya BDS contra els productes d’Israel per tractar d’equilibrar les forces en el conflicte amb Palestina.

Però mai s’a de pensar que el boicot, que és una eina més com, per exemple, el parlamentarisme o les vagues (unes amb més poder que d’altres, i unes més eficients en uns casos, i altres en altres) podrà acabar amb el sistema. És tan erroni pensar que el boicot solucionarà els problemes, com pensar que votar és la solució. Tenim moltes eines i cal saber usar-les totes. Centrar tots els nostres esforços en una de sola només pot portar a un irremeiable fracàs.

Per exemple, és tan inviable acabar amb la guerra a Síria deixant de consumir gas, com ho és acabar amb la guerra i la violència a la República Democràtica del Congo deixant de comprar telèfons mòbils. Fins i tot fent-ho a tot el món durant un any sencer (alguna cosa, d’altra banda, impossible fins a l’absurd), els conflictes seguirien, ja que no són provocats per la demanda de productes, si no per una lluita pel poder. Potser els conflictes es van desencadenar per l’interès d’algun grup per controlar el producte en qüestió, però un cop iniciats, encara que el producte perda interès, el conflicte armat es mantindrà. I culpar les persones consumidores dels productes, de les guerres que hi ha als països d’origen, no només és ineficient (per impossible), sinó que és desviar l’objecte de les culpes i la possible acció que realment es puga fer. Us imagineu que els suports a la II República en compte de ser en forma de Brigadistes Internacionals i armament, hagueren estat en forma de boicot a productes provinents d’Espanya? És mil vegades més efectiva una campanya a favor de l’eixida d’Espanya de l’OTAN (tot i saber com de limitat que és això), organització que és causa, directament o indirecta (per la desestabilització de zones) de la major part de les guerres del món des de la seua creació, que una campanya a favor del boicot d’un producte que, al capdavall, en situació d’estabilitat, pot ser font de riquesa pel país en qüestió.

Si el boicot no serveix, no és el veganisme un tipus de boicot i per tant tampoc serveix com a estratègia?
Aquesta pregunta, d’una importància fonamental per al moviment antiespecista, tractaré de respondre-la en la segona part d’aquest article.

——————-

En procés de deconstrucció des de fa més d’una dècada, disposat a replantejar-me les meves privilegis i adquirint consciència dels meus drets. Vaig evolucionar d’adquirir consciència dels meus drets individuals als meus drets col·lectius, d’aquí vaig reconèixer els de la resta de persones i finalment vaig ser conscient dels drets de la resta d’animals i de la necessitat de protegir el medi ambient. militant comunista, antiespecista, ecologista i aprenent a ser aliat feminista.