El caçador robocop (també conegut pel Rei Campechano o Joan Carles I)

El caçador robocop (també conegut pel Rei Campechano o Joan Carles I)

2244

Què tenen en comú Marie Curie, científica polonesa pionera en el camp de la radioactivitat i el Rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I de Borbó? No rendir-se davant alguna cosa encara que el cos es negui a respondre i seguir fent allò que és la seva passió més enllà de les pròpies limitacions per salut.

Què els diferencia? Que la Premi Nobel de Física i Química invertir aquesta superació en descobrir avenços que servirien a la Medicina, o sigui, per salvar vides, i que el Monarca que va designar Franco ho fa en acabar amb elles, això és, en matar animals per diversió.

Quan a conseqüència d’una inoportuna caiguda es va destapar que el pare de Felip VI estava matant elefants a Botswana, amb Espanya enmig d’una greu crisi que encara no ha remès, va demanar perdó, va dir que s’havia equivocat i va assegurar que no tornaria a passar. Ara ja no se sap si el que no passaria de nou és allò d’anar a caçar o que li enxampessin, però sembla que les dues coses s’han repetit, encara que aquesta vegada no hi hagi crítiques, potser perquè no hi ha fotos, potser perquè acabar amb la vida d’innocents a Espanya no porta la càrrega onerosa de fer-ho a l’Àfrica, pot ser que perquè ja no és Rei, qui sap ?, la qüestió és que segueix matant animals perquè això li posa i que l’afer es coneix però ja no mereix un titular. Ni indignació.

La seva edat, els seus accidents, el seu el que sigui, que a mi tan em fa el que cada un es foti en el cos i en quina quantitat mentre amb això no faci mal a ningú, li han passat factura a aquest home, que la sang podrà ser blava però els músculs, ossos i cor no es fabriquen uns per nobles i altres per plebeus, encara que després la vida que es porti impliqui estats de conservació molt desiguals, el cas és que tot això l’ha conduït a no poder moure’s amb l’agilitat d’abans. Ja no posseeix El Campechano aquell somriure fresc per saludar al costat del Caudillo des del balcó a la plaça d’Orient, ni aquell verb fluid per fer apologia del dictador en declaracions a una televisió estrangera, tampoc el braç fort per sostenir l’arma amb la qual rebentar d’un tret a un jaguar, a una óssa (diuen que fins a el cul de vodka, l’óssa) o un elefant, però això al Rei que va prometre defensar les curses de braus tant li fa. La naturalesa pot dotar de la mateixa falta d’empatia ara a un Sobirà que a Ferran VII fa més de dos-cents anys, però la tecnologia pot regalar més en aquests temps perquè es cansi menys.

Juan_Carlos_I_of_Spain_2007

En diversos mitjans afins a aquest senyor, amb to de notícia diria que gairebé entranyable, ens expliquen que Joan Carles I ha tornat a caçar, i com que sembla la seva espatlla es ressent i -pobret, no?-, el resulta dificultós sostenir el rifle, han dissenyat exclusiu per a ell un artefacte metàl·lic que es desplega des del seu maluc, en el que es recolza i ja sense fatiga ni tremolors apunta, dispara i mata. Expliquen que per això li diuen afectuosament “El caçador robocop” entre els seus col·legues de carnisseria. I aquí vindria el “plas plas plas” de tots els que serfs llepaaforaments dignes de “La Escopeta Nacional” encara són, o vénen les arcades dels que, per separat tot i que en aquest cas s’ajuntin, rebutgem una Monarquia imposada però sobretot abominem de la Violència, per més que sigui esport Reial i legal, que els morts de la caça ni tan sols van poder triar una Constitució que no deixava escollir, on la Corona entrava tan de matuta com els diners de tots els espanyols, encara que a la majoria els repugni, ho fa en el manteniment de la Tauromàquia.

El Rei emèrit no s’assembla en res a Marie Curie, potser per això ella serà sempre recordada amb admiració i el caçador de sang blava que gaudeix vessant sang vermella ja és menyspreat en vida per diversos dels seus actes.

Aquella científica va dir una vegada que “La millor vida no és la més llarga, sinó la més rica en bones accions”. Joan Carles I de Borbó i Borbó, si això és així la teva ha de ser un veritable rebuig. En tot cas és letal per a aquests animals que mates amb el colze sobre metall o la mort dels quals aplaudeixes amb el cul sobre una grada en una plaça de toros.

La teva filla també caça i assisteix a curses, com alguns dels teus néts, fins i tot menors, igual que el teu fill, al que veiem de tant en tant gaudint en corregudes, això sí, en el temps que li deixa lliure negociar amb règims de dictadors.
 
Anava a parlar de caça, lamento haver-me anat també a d’altres formes de violència legal, però ha estat inevitable amb aquest fil conductor.

Julio Ortega Fraile, activista pels Dres dels Animals, escriptor, coordinador de la Plataforma “Manos Rojas”, col·laborador a El Caballo de Nietzsche i presentador del Programa PUNT DE LECTURA a la TVAnimalista. Vaig ser Delegat per a Pontevedra de l’Associació Animalista LIBERA! i Secretari d’Organizació i Delegat per a Galicia del PACMA. El meu llibre: De la Servitud Humana, la meva pel·lícula: Los Lunes al Sol, la meva cançó (de vegades canvia, però no el cantant): Una Noche de Verano d’Andrés Suárez. No m’agraden les banderes pero em quedo amb la republicana i m’encanta veure rastes al Congrés dels Diputats. I sí, em fa molt de fàstic el rei, el d’abans i el d’ara.