Conteu-li’ls la veritat. Conteu-nos la veritat.

Conteu-li’ls la veritat. Conteu-nos la veritat.

2276

Llegisc aquest missatge sobre el “reportatge” a una revista que es diu Bous al Carrer, i que estic segur que serà per a conservar i emmarcar. Amenacen amb que el títol és “Els menors als bous”, en castellà, perquè és la llengua dominant. Han retallat el que ha de ser la idea central d’aquest text, que ens diu que s’ha de dir la veritat als xiquets en masculí genèric, perquè és el gènere dominant.

Estaria molt bé que contaren les xiquetes i els xiquets la veritat. Que contaren la veritat de la carn que mengen, del seu jersei de llana o de la medicina que prenen quan els fa mal la gola. La veritat dels animals que veuen al circ, al zoo o a l’aquari, dels que acaronen a la granja escola, de la vaca que riu i del cavall que tira de la calessa. La veritat d’eixe preciós bou que els impressiona des de la primera vegada que el veuen. La veritat de les banyes amb les que els fan jugar a bous al carrer.

Si contaren eixes veritats no “desmuntarien el missatge animalista”, que senzillament consisteix en contar, una i altra vegada i fins a l’extenuació, eixes veritats que tant els incomoden. El missatge animalista és alçar l’estora per a ensenyar la merda de veritat que s’amaga a sota, amb crues imatges de granges i escorxadors, de bous turmentats, gossos maltractats i abandonats, ovelles degollades, llops penjants d’arbres o dofins que es suïciden. La veritat del missatge animalista és, també, la de les alternatives: protectores, rescats, refugis, veganisme… Respecte.

Clar, del que parlen és de “la seua veritat”. Eixa on es menja vedella o lluç “per a sobreviure”, on es munten els cavalls i es toregen els bous… perquè si, perquè ho ha decidit Déu o perquè som l’espècie dominant, la raça dominant, el continent dominant, la nació dominant, la classe dominant, el gènere dominant, el sexe dominant o la identitat sexual dominant. Parlen d’un vell concepte de veritat que els ve donada, que no es contesta ni discuteix perquè sempre ha estat així, perquè és tradició i ordre. Eixa veritat de sempre sense empatia, sense solidaritat, sense justícia. Eixa veritat que els és necessària per a contestar un canvi que pot acabar amb el seu domini, amb els seu privilegi.

Necessiten d’eixa veritat que no és veritat, que els justifica. És el seu port segur, des don parteixen les seues reflexions i sobre les que es construeixen els seus arguments. Si voleu veure un exemple, crec que un dels millors és el de l’al·legat final de Marta Trenzano, alcaldessa d’Algemesí, per a justificar l’abstenció del PSPV-PSOE davant una moció per a que no es tornen a autoritzar bous embolats al municipi i què, per suposat, no prosperà. Tota eixa construcció, feta sobre el dogma que la tortura taurina i els linxaments de bous al carrer són pràctiques legals, normals i inqüestionables, inclou la frase “ser progressista és tindre capacitat d’empatitzar amb els demés”.

Si, els dogmes són les seues cartes de navegació i, sense ells, naufraguen ràpidament. El dogma especista és el que permet l’alcaldessa parlar d’empatia amb altres éssers humans que no saben el que és l’empatia amb els altres animals, bous en aquest cas, i que només tenen el dogma especista per a justificar els seus linxaments. Per a nosaltres, aquests discursos sonen tan marcians com els discursos racistes, xenòfobs, supremacistes blancs, com els masclistes, misògins, com els antielecció, com els LGTBfòbics…

No puc entendre quina els ha agafat amb Disney. Es creuran de veritat que veure Bambi inhibeix la normalització de la violència amb els altres animals, i et permet veure que no són objectes amb els que fer el que siga? Es creuran de veritat que l’estat normal de consciència consisteix en anar a mirar la tortura pública d’un bou, sentir els seus crits, veure brollar la seua sang, sense patir cap rebuig? Es creuran de veritat que “la fantasia que mostra la tele”, amb animals que parlen i van a l’oficina, és la causant única del trencament de la seua “normalitat”?

Un gran problema que tenen és que pensen que els xiquets i xiquetes han de ser esponges dòcils a les seues normalitats, al seu adoctrinament i només al seu. Pensen que s’han d’engolir la seua forma d’entendre la vida sense qüestionar-la, i arriba el dia que se n’adonen que els xiquets i xiquetes tenen ulls a la cara, capacitat reflexiva i crítica, desig de justícia, compromís. Tenen una vida que va sumant anys, i troben camins i eines per a accedir a millors referents que els de la normalització del privilegi, de la injustícia, de l’abús.

Els adoctrinadors topen amb un pensament crític que no entenen ni suporten, que sempre han volgut eradicar. Topen de front amb les persones que foren infants, que no s’engoliren o que han perbocat eixe adoctrinament seu. El problema és que, de vegades, eixe pensament crític és el d’un xiquet o xiqueta sota la tutel·la d’un d’aquests adoctrinadors que, arribat el cas, estarà disposat a aplicar la terrible màxima de “la lletra, amb sang entra”.

Recorde la història d’una persona que admire molt i que, encara adolescent, hagué de fugir d’un pare falangista que l’amenaçà de mort amb la seua pistola, després d’haver trobat les publicacions clandestines comunistes que llegia d’amagat. També recorde el malson del xiquet colom, que és com el de tots els xiquets que “ixen maricons” a qualsevol d’aquests adoctrinadors. I és la història de tots eixos xiquets i, sobre tot, totes eixes xiquetes vincianes, persones que empatitzen de forma natural amb els altres animals i rebutgen des del primer moment totes les formes d’abús contra ells. Eixos xiquets i xiquetes estan entre els obligats a presenciar la tortura més salvatge, a menjar l’explotació de la que no volen participar.

Adoctrinadors, conteu els xiquets i les xiquetes totes les veritats que manipuleu i que els amagueu per conveniència. Conteu-nos la veritat, i haureu de veure que l’únic missatge desmuntat serà el vostre.

—————

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista