No és no

No és no

2801

El dissabte 24 de setembre, unes persones que intentaven impedir el linxament d’animals van ser apallissades, sota l’atenta mirada de la policia local. A Algemesí.

La sang de les persones animalistes, a les què la tauromàquia acusa de violentes, es va barrejar amb la dels erals i jònecs torturats fins a la mort en aquesta carnisseria que es diu Setmana de bous d’Algemesí.

Aquest any hi ha una novetat: a pocs metres del lloc fins on s’arrosseguen els cadàvers de les cries de bou (els cadàvers o els animals agonitzant), allà on les persones animalistes van ser colpejades, hi ha un estand i un photocall on es demana unes festes d’igualtat i respecte. El lema d’una d’aquestes campanyes és el títol d’aquest article, “no és no”, en referència a la violència sexual.

Cada vegada que la tauromàquia vol renovar la seua imatge i disfressar-la de modernitat sol utilitzar la presència de dones, com toreres a peu o a cavall, com a públic. Això és un clàssic. Per això la insistència de Mar Pintor, regidora d’igualtat d’Esquerra Unida del País Valencià i taurina declarada, en vincular la campanya feminista amb la setmana de bous.

Que Esquerra Unida del País Valencià siga un partit estatutàriament antitaurí no és un obstacle per a que una regidora faça de la tortura taurina la seua bandera. Però el feminisme lluita precisament contra allò que la Sra. Pintor vol fomentar. El feminisme identifica les lògiques de dominació que volen sotmetre altres cossos i s’enfronta a elles. La interseccionalitat és això: va néixer com un crit des dels marges, des del feminisme no blanc, no heterosexual i va posar sobre la taula que no hi ha opressions de segona, hi ha opressions que no patim. Des de la defensa animal, prenem aquest crit i ho fem nostre.

Així que la instrumentalització que fa l’ajuntament d’Algemesí de la lluita feminista és un purplewashing de manual: intenta utilitzar la lluita feminista per legitimar una injustícia. Perquè, es pot demanar igualtat i respecte, mentre s’aplaudeix com uns cossos són castigats per considerar-se “inferiors”? Castigats fins a la mort perquè es té la força per fer-ho, perquè n’hi ha persones que ho troben divertit. No cal ser psicòloga per entendre que en el moment en què es banalitza la violència contra uns cossos, és molt fàcil fer un clic mental i estendre la violència cap a altres i, sobretot, cap a les altres.

L’heteropatriarcat està dins de la plaça de bous d’Algemesí i compta amb el suport d’una regidora d’igualtat, que té la cadira en una candidatura d’un partit polític estatutàriament antitaurí. Això és una traïció. He sigut militant d’EUPV i he format part de l’àrea de feminismes: el que fa la Sra. Pintor és una traïció i està acompanyada per tot el seu grup municipal.

En aquest estand es vol denunciar la violència masclista i això, per descomptat, és una cosa molt necessària i, com a feminista compromesa, li done suport. Però pel carrer Muntanya d’Algemesí corre la sang i aquesta sang no hauria de ser invisible. Com tampoc hauríem de ser invisibles nosaltres, les dones animalistes, les que patim la violència quan els matxirulos taurins ens demanen que “els ensenyem les mamelles”, quan ens envien a fregar o es toquen els genitals. He deixat de comptar les amenaces de violació i sempre he marxat d’Algemesí mirant enrere.

L’espina dorsal de l’animalisme és el feminisme. Són les ulleres violetes les que fan que identifiquem les injustícies. Per això aquest moviment està format majoritàriament per dones i per això és castigat i és insultat. No es pot entendre la violència que patim a Algemesí sense la clau de la violència masclista.

No és no, clar que sí. Però si aneu a la zona on està aquest estand d’Algemesí i mireu cap a terra, veureu la sang d’uns cossos sotmesos de la forma més brutal. Les ulleres violetes haurien d’identificar aquesta sang i no somriure, sense mirar cap a un altre costat, quan la tauromàfia se la treu, molesta, de les sabates. Al cap i a la fi, el feminisme és incòmode, qüestiona el que ens diuen que és tradicional, normal i natural. Per això, la violència contra els animals és un assumpte feminista. I el feminisme sempre pren partit.

——————–

 

Diplomada en Relacions Laborals. Llicenciada en Història. Militant d’esquerres. Feminista, heterodisident i vegana.