No torero, aquí el violent ets tu

No torero, aquí el violent ets tu

3646

Torero, deixa ja de explicar-li al món que els animalistes som com tu per intentar que el món pensi que tu ets com nosaltres, en fer-ho estàs mentint, mentint amb una faula tan barroera com indigna, mentint amb una mentida, tan taurí! No veus que no et funciona, botxinet?, no entens que la gent no és tan estúpida com tu la necessitaries?

Cal veure el valent que et mostres amb les teves armes davant un animal disminuït i el covard que ets davant de la societat. Enganyes el bou amb un color i col·locant-te on amb prou feines et pot veure per simular valor (crec que això és tot el que vas aprendre de fisiologia animal: la visió binocular del bou), enganyes al públic enfrontant-te a una criatura que respira amb dificultat i incapaç d’elevar el coll -amb els seus serrats destrossats per la pica i el crani potser obert per l’estrep del picador-, aquesta vegada per salvar el teu cul, i no satisfet amb aquest currículum digne de becari a la DINA xilena tornes a voler enganyar els ciutadans afirmant que després de cada animalista hi ha un enemic de la llibertat, homicides en potència que si poguessin, assegures, et matarien, a tu i als teus. Com és això que tant us agrada repetir?, ecoterroristas. Suposo que per fer que esteu al dia, amb els vostres defensors, ara soleu afegir que voten Podem.

Ai, quina pena em fas. T’imagino revisant cada matí el teu cotxe per si t’han deixat un paper-pagellida al qual posi “On és la teva ètica, matador?”. I sí, pot ser que les lletres saltin convertides en resquills de fàstic i dolor però tranquil, tu ets immune, portes vestit de llums, llums a la roba i negror a l’ànima, el color dels teus martiritzats i de la seva mirada després de creuar-se amb tu a la plaça, el de l’Espanya que representes, però també, i tingues això molt present, el color del futur de la tauromàquia en un país on ja no ets un heroi sinó un pocavergonya.

Tu fas servir les mans per a exercir una violència real, amb morts reals, nosaltres fem servir les nostres per intentar immobilitzar les teves i als nostres peus no hi ha cadàvers, en canvi tu et poses de puntetes al costat d’ells traient pit molt orgullós, mostra inequívoca d’un desajust psicològic en sentir plaer davant un dolor aliè que porta la teva signatura. La conclusió no és meva sinó de l’American Psychiatric Association, i per si aquest cervell constret per la montera encara no ho entén, afegeixo que la crueltat amb animals forma part dels criteris de diagnòstic per determinar els desordres de conducta. Ja ho veus, estàs en diversos llistats d’individus perillosos, toreret, per alguna cosa serà.

Et mous en un univers de miralls corbs que deformen les imatges, el mateix en el qual habiten tants psicòpates, torturant i assassinant perquè els agrada fer-ho i volent projectar una aparença d’éssers normals. Què dic normals?, sensibles, exquisits, especials. Però per completar el cercle de la teva iniquitat necessites a més que als qui et plantem cara ens crein portadors dels teus sentiments i capaços dels teus actes. Una cosa així com una usurpació recíproca d’identitat moral i conductual. Una cosa així com una mica més de la hipocresia i covardia que atresores i abans esmentava.

Ets el guionista d’una mena d’Al·legoria de la Caverna, vols a l’home presoner de l’immobilisme en un espai d’ombres, pretens que el que projectes s’assumeixi com a veritable encara que no sigui més que la desvirtuació de la realitat. I si algun aconsegueix escapar d’aquesta aberració de la substantivitat, sortir a l’exterior de la gruta, observar el que és i com és i tornar a l’interior per explicar-los als altres presos què ha vist i alliberar-los de cadenes i mentides, aquests no li creuran i fins seran capaços d’acabar amb la seva vida, és a dir, el teu objectiu: sotmetre l’animalisme a un escamot d’execució moral. Però vet aquí que ens vam colar en el teu darrer capítol reescrivint-lo: els enganyats si el van seguir i un cop fora van comprovar que ell(nosaltres) no mentia(m), sinó que aquí l’únic mentider, i astut, ets tu.

Moralitat: “Qui diu una mentida no sap què tasca ha assumit, perquè estarà obligat a inventar vint més per sostenir la certesa d’aquesta primera“. (Alexander Pope). I en el teu cas no dónes per més que un grapadet:

Ningú estima i respecta el toro més que jo.

Si jo fos toro triaria morir així.

El bou no pateix a la plaça

(I perquè em cenyeixo al sofriment, que si tirés del tema subvencions …).

T’imagines que cota de perversió podria arribar a la vintena?

Seria l’estratègia perfecta: tu segueixes matant però ets la víctima i l’heroi, nosaltres ens veiem cada vegada més censurats i arraconats perquè som els criminals. Sí, seria magnífica i intel·ligent si no fos perquè és idiota, basta i canalla. Surt de tu, així que tampoc podria ser molt diferent.

No, no vull la teva mort ni les teves ferides. No desitjo causar-te-les jo ni que ho faci ningú. No transformo la repugnància que em produeixes -i admeto- en set de violència. Per això, per ser violent, ja estàs tu, i per lluitar contra els que sou com tu estem nosaltres.

El teu patiment anímic?, aquest la veritat és que no m’inquieta, ho reconec. A mi m’agradaria que fossis capaç de sentir, de reflexionar, de rectificar i de convertir-te en enemic del teu passat, de ser un altre molt diferent en el present i veure com t’enfrontes al que representaves per intentar transformar el futur. Tindries tota la meva admiració, tot el meu suport i ni un retret, però sé que encara que no impossible això és massa difícil. Que entre un torero i el toro es travessi la compassió és tan poc freqüent com què Venus s’interposi entre el Sol i la Terra, aquesta que per culpa de persones com tu (sigui quin sigui l’innocent amb la vida s’acabi) de vegades produeix arcades, la mateixa en què gràcies a persones com nosaltres encara hi ha l’esperança de poder respirar un aire més net.

Et vull amb una llarga vida i amb tots els teus sentits intactes. Perquè puguis escoltar perfectament la paraula Abolició, perquè vegis les places de toros transmutades en auditoris de concerts, escenaris de teatre o poliesportius, perquè ja no oloris la sang de les teves víctimes ni assaboreixis la bava malsana del teu miserable triomf, perquè et faci mal a la pell no notar mai més el tacte de l’orella o de la cua que li vas amputar a un bou mentre seguia agonitzant amb la resta del seu cos.

Ja que no espero de tu el penediment et vull sencer i longeu per al patiment emocional. No ho confonguis amb sadisme ni acarnissament, no és ni tan sols karma -una altra manera, només que una mica més exòtica, de consol posat en un Judici Final-, això es diu Justícia Aquí i Ara. No sóc violent, no desitjo la teva sang, però tampoc sóc imbècil, els teus actes no són dignes de perdó ni els morts que vas ser deixant es mereixen la teva felicitat.

L’assassí, recorda-ho, ets tu, sempre tu, nosaltres només lluitem pacíficament per convertir els teus crims en història, i sabent del plaer que et produeix torturar i matar que en l’absència obligada del teu pecat tens el major càstig.

Però ja que aquest text va de bona gent que jures ser i aprofitant que abans he esmentat la DINA et faré un regal, una frase que va pronunciar Augusto Pinochet en referir-se a si mateix, sempre pots deixar-la anar en alguna entrevista a la COPE o al sofà de Bertín Osborne:

Reflexionant i meditant, sóc bo. No tinc ressentiments, tinc bondat“.

 


Julio Ortega Fraile, activista pels Dres dels Animals, escriptor, coordinador de la Plataforma “Manos Rojas”, col·laborador a El Caballo de Nietzsche i presentador del Programa PUNT DE LECTURA a la TVAnimalista. Vaig ser Delegat per a Pontevedra de l’Associació Animalista LIBERA! i Secretari d’Organizació i Delegat per a Galicia del PACMA. El meu llibre: De la Servitud Humana, la meva pel·lícula: Los Lunes al Sol, la meva cançó (de vegades canvia, però no el cantant): Una Noche de Verano d’Andrés Suárez. No m’agraden les banderes pero em quedo amb la republicana i m’encanta veure rastes al Congrés dels Diputats. I sí, em fa molt de fàstic el rei, el d’abans i el d’ara.