L’associació VGT Verein gegen Tierfabriken ha presentat 3.000 hores de vídeo preses en escorxadors austríacs. Les imatges van ser obtingudes en els 20 escorxadors més importants del país per denunciants anònims entre gener i octubre del 2015. Les denúncies ja estan en marxa.

Un escorxador és una cadena de muntatge i com a tal està dissenyada. L’única diferència és que la peça a processar és viva, i vol seguir viva. La majoria dels animals vénen de granges industrials, en les que amb prou feines es poden moure, i han estat transportats a plena nit, el que els posa ja en un estat d’alerta i estrès.

En arribar a l’escorxador són obligats a passar ràpidament per passadissos i estretes rescloses. El normal és que entrin en pànic i facin per fugir, o bé es quedin paralitzats per la por. Crits, forts cops i descàrregues elèctriques en zones prohibides com el cap, els genitals o l’anus són els mètodes que utilitzen els operaris per aconseguir doblegar la voluntat dels animals. Els xiscles de dolor i terror són perfectament audibles en els vídeos.

A continuació arriba el moment de l’atordiment, una pràctica que hauria d’evitar el sofriment animal, ja que la idea és que perdi ràpidament la consciència. Aquesta és la teoria. Els vídeos mostren amb terrorífica claredat com els mètodes utilitzats no garanteixen en cap cas una mort sense dolor. La càmera de gas i l’electroschock són els procediments més habituals.

En el primer cas, s’introdueix als animals en una gòndola, en la qual s’augmenta el diòxid de carboni de manera que obtenen cada vegada menys oxigen. Abans de caure inconscients en aquesta estreta cambra de vegades a les fosques, de vegades amb una llum encegadora, senten que no poden respirar, que s’ofeguen. Molts pateixen atacs de pànic i s’autolesionen tractant d’escapar. Les imatges de les gòndoles plenes de sang són testimonis de la darrera lluita desesperada d’aquests animals.

El segon mètode, l’electroschok, no és molt millor. És important aplicar-lo en el punt exacte per garantir que l’animal queda inconscient el temps necessari per a degollar. Animals en grup, tractant de protegir-se els uns als altres, o bé sols en un tub en què a penes hi caben, aterrits. Sota les condicions en què tot aquest procés passa, és bastant evident que la precisió no és una prioritat dels operaris. Així que, en molts casos, els animals queden paralitzats, però segueixen plenament conscients quan se’ls penja d’una pota i se’ls obre en canal.

Una agonia que queda patent en tots els vídeos i que no podem seguir ignorant. L’escorxador “humà” no existeix, i cap d’aquestes pràctiques és una excepció, sinó la regla.

Les empreses ja han estat denunciades per 19 violacions de la llei de protecció animal i del reglament específic per a escorxadors. També se’ls denunciarà per la violació del codi penal en matèria de tortura animal.

Aquí teniu un resum dels vídeos:

Es poden veure escorxador per escorxador en aquests enllaços .

I aquí teniu una petició per si voleu signar (en alemany).

Informa: Lucia Arana