Sobre el deixar de menjar animals perquè perjudica la salut

Sobre el deixar de menjar animals perquè perjudica la salut

3619

El dia 28 d’octubre de 2015, el món es va escandalitzar amb la publicació d’un informe preparat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), on s’indicava que salsitxes, hamburgueses i altres productes càrnis processats són carcinògens per als humans, mentre que les carns vermelles són “probablement carcinògenes”. L’estudi va ser dut a terme pels científics de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC, per les seves sigles en anglès), i va consistir en una revisió de la literatura científica publicada en revistes d’alt impacte durant els darrers anys, on diferents estudis relacionen el consum de carns vermelles i processades amb el desenvolupament de diversos tipus de càncer. La publicació d’aquest estudi va encendre les crítiques, els dubtes i per descomptat, el debat entre omnívors i vegetarians/vegans a les xarxes socials, els noticiaris i els periòdics. Moltes organitzacions defensores dels animals, a nivell global, van difondre la notícia per aprofitar i enviar el missatge que és bo deixar de menjar animals perquè la carn produeix malalties. Personalment crec que és positiu difondre aquesta informació perquè és important conèixer què es menja i les conseqüències d’això. El mateix principi és aplicable als aliments d’origen vegetal que consumim: sempre és bó saber què mengem i què ens pot succeir a llarg termini si escollim aliments de major o menor qualitat, seguretat, etcètera.

El punt negatiu, no obstant això, que les organitzacions de promoció dels drets animals difonguin aquesta informació, és que es torna a instrumentalitzar als animals per afavorir als humans, i aquest exercici pot redundar en el sacrifici, sofriment i mort de molts més animals. Considerem detingudament la qüestió: si es difon el missatge que les persones poden emmalaltir pel consum (en aquest cas) d’embotits i carns vermelles, llavors està ben demanar que es deixi de menjar aquest tipus de carns. Però, què passarà amb altres animals, aquells el consum dels quals no produeix malalties en els humans? Pensem per exemple en els pollastres, peixos o fins i tot la carn d’animals silvestres que són caçats. Si menjar aquest tipus d’animals no és perjudicial per als humans, per què els consumidors no haurien de considerar el menjar-los, ja que no produeixen malalties? En el cas dels pollastres i peixos, concretament, això suposaria un considerable augment en la quantitat d’individus que serien torturats i morts per satisfer un augment per la demanda de la seva carn.*

Considerem, fins i tot, un altre escenari: si la tecnologia alimentària i la ciència que manipula animals (de consum, en aquest cas) avança i aconseguís que les carns que resulten carcinogèniques avui ja no ho siguin en el futur: què podríem dir nosaltres? De fet, em pregunto què diem davant manipulacions ja existents d’animals, com per exemple de les vaques modificades genèticament la llet de les quals conté insulina per a les persones que sofreixen el seu dèficit, o en la modificació de porcs o cabres per a la producció d’òrgans compatibles amb els humans. Recomanaríem la producció en massa d’aquests animals, perquè són beneficiosos per a la salut humana? Recomanaríem el consum de carn de zebra o de rata si es descobrís que aquesta és beneficiosa per als humans? Crec que moltes organitzacions no ho farien, perquè repercuteixen negativament en el benestar, la salut i els interessos dels animals. Llavors, per què insistim a usar arguments com la salut humana per demanar la fi del consum de productes d’origen animal?

No tinc respostes per a això. Potser per la urgència d’aquesta causa tendim a pensar que qualsevol argument és útil per ajudar als animals. Però l’especisme antropocèntric està tan arrelat en les tradicions, la cultura i les idees de la nostra societat, que crec que arguments com el de la salut són més aviat febles i perden enfocament quan es tracta del sofriment i mort dels animals. Crec que difondre el cessament del consum de productes animals per motius de salut, resta tot valor a l’únic argument igualitarista i de justícia per als animals: que hem de deixar de criar, tancar, torturar i massacrar animals perquè aquests són éssers sentents que sofreixen, i que resulten perjudicats per les nostres decisions de consum. Disminuir el consum d’animals i els seus subproductes per motius de salut només desplaça el centre del debat cap a les persones, i no posa en dubte la moralitat de menjar animals, ni qüestiona el seu patiment i mort per les nostres opcions alimentàries, que és el que ens importa quan entenem aquest com un apressant problema moral de la nostra societat.

Com a persones que promovem l’antiespecisme, crec que hem d’examinar detingudament el nostre ideari, doncs pot succeir que no tots els arguments que utilitzem per defensar als animals siguin, al cap i a la fi, els més efectius per aconseguir canvis a llarg termini, sostinguts en el temps i que vagin a l’arrel del problema.

* Seria interessant, en tot cas, que es pogués mesurar l’impacte que aquestes notícies tenen en el comportament del consumidor, per poder tenir més eines amb les quals manegar de manera efectiva el missatge de promoció dels drets dels animals.

—————–

Sóc vegana i des de la meva infantesa m’ha preocupat la relació especista antropocèntrica que la humanitat manté amb la resta dels animals. Encara busco respostes a moltes preguntes d’aleshores. Sóc Treballadora social, màster en Filosofia Política i màster en Bioètica i Dret. Doctora en Filosofia, tractant sobre els límits de la filosofia moral, la bioètica i els drets dels animals. He estat activa en el món de l’animalisme des de fa més d’una dècada, sempre amb un peu en la teoria i un altre a la pràctica. Comparteixo la meva vida amb el meu marit, tres gates i un nombre sempre canviant de gats rescatats del carrer als quals donem en adopció.