Un refugi-santuari d’animals

Un refugi-santuari d’animals

4131

Aquesta vegada vull retre un senzill homenatge a la persona que dirigeix ​​un petit gran refugi pensat per a gossos vells rescatats de gosseres, gats assilvestrats que mai seran adoptats i els coloms que alguns ajuntaments extermina de manera periòdica i gairebé sistemàtica.

La vaig conèixer fa anys, en els meus començaments animalistes. Ja caminava per aquell temps envoltada de gats, els que apareixien pel seu camí i els que li lliurava la gent amb aquell “tu ja tens molts, no et ve d’un més…”. Ja ni recordo les vegades que es va traslladar buscant el millor lloc per a ells, on tinguessin espai per recórrer i arbres als quals grimpar. Va donar amb el terreny ideal a Lleida, tan gran que podria albergar no només als seus gats sinó a tots els gossos ancians, malalts i inadoptables que pogués salvar de la llista de sacrifici de les gosseres.

Lliurar la teva vida als animals és fàcil quan s’estimen de manera instintiva i es reconeixen els seus drets de manera inqüestionable. Una altra cosa és topar-se amb les traves de burocràcia i l’estupidesa humana.

Al mateix temps que començava a hipotecar els seus béns i amb la ment posada en els animals als quals podria salvar, començava la carrera d’obstacles: la lluita sense quarter amb què ella creia de confiança per posar a la cura dels animals. Una denúncia que neix d’una venjança, el buit de la ignorància i una administració que li nega l’ajuda per haver salvat gairebé 200 gats -que haurien acabat probablement morts al carrer- pot acabar amb qualsevol tret que es tinguin les coses molt clares.

En els últims mesos, diversos robatoris amb rúbrica inclosa: la dels últims cuidadors que sabien molt bé on era el que volien i el moment oportú per emportar-se’l. Encara que ja molt abans els anteriors s’havien portat part de la il·lusió en una furgoneta que el refugi acabava d’adquirir, juntament amb nombrós material que era per als animals i només per a ells. Individus que s’han hagut d’expulsar o s’han anat per veure frustrats els seus objectius. Es van confondre pensant que allà es viu dels animals i no per ells.

Aquests paios semblaven tan macos, que amb el millor dels seus somriures ja s’havien ficat a alguns a la butxaca, i alguna llagrimeta va fer que alguns animalistes se’ls creguessin més a ells que a nosaltres. I això que els animals que ens deixaven allí els salvábamos nosaltres i no ells.

De la mateixa manera que es van salvar els gairebé 200 gats arribats de Barcelona, ​​tot i que se segueixin sentint els ecos que van morir als escassos quatre mesos d’arribar. I si van morir alguns, almenys se’ls va intentar salvar i no es va mirar cap a un altre banda quan alguns estaven massa ocupats en lluites, mentides i cintes de vídeo: la que van gravar els mateixos cuidadors a la seva marxa, amb la misèria que havien deixat al seu pas i que van lliurar a una ínclita associació gatera de Barcelona perquè ens denunciés. La denúncia va arribar sense haver contrastat els fets amb nosaltres, la part contrària.

Així les coses, s’ha lluitat i treballat per partida doble. El gust de la incomprensió queda aquí, però no ha fet perdre les ganes de seguir obrint gàbies de gosseres, rescatar gats i coloms dels carrers, i les nostres porquetes viuen allunyades de l’horror pel que altres passen els seus dies a les granges dels voltants.

No té perquè ser el millor refugi d’animals, però és un gran refugi que es diu Protegir els Innocents, i la seva presidenta mereix almenys, un aplaudiment.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).